{"id":15317,"date":"2017-12-07T06:00:45","date_gmt":"2017-12-07T05:00:45","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15317"},"modified":"2017-12-07T06:00:45","modified_gmt":"2017-12-07T05:00:45","slug":"ciencia-feta-dones-presta-mes-atencio-sexe-estudis-medics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/12\/07\/ciencia-feta-dones-presta-mes-atencio-sexe-estudis-medics\/","title":{"rendered":"La ci\u00e8ncia feta per dones presta m\u00e9s atenci\u00f3 al sexe en els estudis m\u00e8dics"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de l’Ag\u00e8ncia Sinc<\/a><\/p>\n

Homes i dones no s\u00f3n iguals pel que fa a la incid\u00e8ncia de malalties, l’efic\u00e0cia dels tractaments i els efectes secundaris. No obstant aix\u00f2, sexe i g\u00e8nere s\u00f3n factors oblidats pels assajos biom\u00e8dics, on els subjectes d’estudi solen ser masculins, tant si es tracta d’animals de laboratori com amb pacients humans. Un treball publicat a la revista\u00a0Nature\u00a0human\u00a0behaviour\u00a0conclou que \u00e9s m\u00e9s probable que una recerca tingui en compte aquests importants detalls si hi ha alguna dona entre els seus autors.<\/p>\n

L’an\u00e0lisi busseja en un mili\u00f3 i mig d’estudis m\u00e8dics per comparar la pres\u00e8ncia d’autores en recerques\u00a0amb i sense\u00a0an\u00e0lisis de g\u00e8nere i sexe (GSA, per les seves sigles en angl\u00e8s). L’objectiu: respondre a la pregunta de si homes i dones incorporen per igual aquestes an\u00e0lisis a les seves recerques.<\/p>\n

\u00abPer assegurar que els resultats s\u00f3n precisos per a homes i dones, \u00e9s crucial mirar les possibles variacions de g\u00e8nere i sexe\u00bb, explica a\u00a0Sinc\u00a0Mathias\u00a0Nielsen, investigador de la Universitat\u00a0d’Aarhus\u00a0(Dinamarca) i coautor de l’estudi. \u00abEn algunes \u00e0rees aquestes difer\u00e8ncies poden ser petites. En unes altres, la seva comprensi\u00f3 pot millorar el diagn\u00f2stic i prevenci\u00f3 de malalties\u00bb.<\/p>\n

Quan no es para esment a aquestes difer\u00e8ncies, comencen els problemes. \u00abInvestigar de manera err\u00f2nia costa vides i diners\u00bb, assegura la investigadora de la Universitat Stanford (EUA) i coautora de l’article,\u00a0Londa\u00a0Schiebinger. Cita un informe publicat pel Govern dels EUA\u00a0en 2001 que assenyalava que, dels \u00faltims deu f\u00e0rmacs retirats, vuit suposaven un risc major per a la salut de les dones.<\/p>\n

Ignorar el sexe costa diners i vides<\/h3>\n

Aquest major risc es podria haver evitat amb la incorporaci\u00f3 de\u00a0GSA\u00a0als assajos cl\u00ednics. \u00abEl desenvolupament d’un f\u00e0rmac costa milers de milions de d\u00f2lars i, quan fallen, causen mort i sofriment. No podem permetre’ns aquestes fallades\u00bb, afegeix\u00a0Schiebinger.<\/p>\n

Un dels exemples m\u00e9s coneguts d’aquestes difer\u00e8ncies \u00e9s el de les malalties cardiovasculars. Cada any moren m\u00e9s dones que homes per problemes de cor, per\u00f2 els assajos cl\u00ednics segueixen sent predominantment masculins. Un patr\u00f3 que s’est\u00e9n als assajos d’altres malalties com el c\u00e0ncer, a la recerca amb animals i fins i tot amb c\u00e8l\u00b7lules.<\/p>\n

La llista d’exemples \u00e9s llarga: un estudi amb ratolins publicat en la revista ‘Genome<\/span>\u00a0Research<\/span>‘ el 2006 va mostrar que el fetge \u00e9s un dels \u00f2rgans amb m\u00e9s difer\u00e8ncies entre mascles i femelles. La variaci\u00f3 \u00e9s important, en ser el lloc on\u00a0es<\/span>\u00a0metabolitzen\u00a0els f\u00e0rmacs. El 2014, la\u00a0FDA<\/span>\u00a0va haver d’advertir dels efectes del\u00a0tranquil\u00b7litzant\u00a0zolpidem<\/span>\u00a0sobre la conducci\u00f3, sobretot en dones: \u00abSemblen m\u00e9s susceptibles a aquest risc perqu\u00e8 eliminen el f\u00e0rmac amb m\u00e9s lentitud que els homes\u00bb. Per aix\u00f2, recomanava que les pacients redu\u00efssin la dosi a la meitat.<\/p>\n

Un culpable poc evident de la mala representaci\u00f3 de les dones en els assajos cl\u00ednics \u00e9s la talidomida. Aquest sedant va provocar el naixement de milers de beb\u00e8s amb\u00a0focom\u00e8lia\u00a0(extremitats curtes o inexistents) i va portar a la\u00a0FDA<\/span>\u00a0a excloure a totes les dones en edat f\u00e8rtil dels estudis.<\/p>\n

No solament elles pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies.\u00a0Nielsen<\/span>\u00a0considera important emfatitzar que les an\u00e0lisis de g\u00e8nere i sexe \u00abpoden millorar la salut tant de les dones com dels homes\u00bb. L’investigador posa com a exemple el cas de l’osteoporosi, una malaltia en la qual s\u00f3n ells els mal representats. \u00abLa major part de la recerca en aquest camp se centra en les dones, per\u00f2 un ter\u00e7 dels pacients diagnosticats amb fractures de maluc relacionades amb aquesta malaltia s\u00f3n homes ancians\u00bb.<\/p>\n

Els autors destaquen la \u00abrelaci\u00f3 simbi\u00f2tica\u00bb deguda a la relaci\u00f3 entre la diversitat de g\u00e8nere en el camp acad\u00e8mic i els fruits que aix\u00f2 d\u00f3na a la recerca. Asseguren que el treball \u00abaporta proves emp\u00edriques\u00bb de com la pres\u00e8ncia de dones en ci\u00e8ncia augmenta la seva qualitat.<\/p>\n

Elles tamb\u00e9 s’obliden<\/h3>\n

Segons els autors, encara que les investigadores tendeixen a incorporar l’an\u00e0lisi de g\u00e8nere i sexe en major mesura que els seus hom\u00f2legs masculins, cap d’ells ho aplica massa. \u00abTant homes\u00a0com a dones tendeixen encara a passar per alt la import\u00e0ncia d’aquesta perspectiva\u00bb, diu\u00a0Nielsen<\/span>. Aix\u00ed i tot, \u00abla probabilitat d’incorporar\u00a0GSA<\/span>\u00a0augmenta amb la participaci\u00f3 de dones\u00bb, fins a un 30% en comparaci\u00f3 dels seus companys.<\/p>\n

El problema pren una altra dimensi\u00f3 si tenim en compte que l’estudi tamb\u00e9 corrobora la bretxa de g\u00e8nere: les investigadores representen el 40% de les primeres autores, el 27% de les \u00faltimes i, en general, suposen un 35% dels signants en el camp de la medicina.\u00a0Nielsen<\/span>\u00a0explica aquestes difer\u00e8ncies per la noci\u00f3 que aquest camp \u00e9s cosa de dones: \u00abLes expectatives culturals s\u00f3n dif\u00edcils de canviar, encara que qualsevol persona pugui ser entrenada per integrar aquestes an\u00e0lisis en el seu treball\u00bb.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2,\u00a0la major pres\u00e8ncies\u00a0d’investigadores \u00e9s solament una part de la soluci\u00f3. Tant\u00a0Nielsen<\/span>\u00a0com\u00a0Schiebinger<\/span>\u00a0destaquen la import\u00e0ncia que els organismes responsables del finan\u00e7ament animin a incorporar\u00a0GSA<\/span>\u00a0en la recerca m\u00e8dica. \u00ab\u00c9s necessari incloure el sexe com una variable biol\u00f2gica si volem fer ci\u00e8ncia de qualitat\u00bb, afirma la investigadora.<\/p>\n

Per aquest motiu, el\u00a0National<\/span>\u00a0Institutes\u00a0of<\/span>\u00a0Health<\/span>\u00a0d’EUA<\/span>\u00a0(NIH<\/span>) sol\u00b7licita des de 2016 que tota la recerca p\u00fablica incorpori\u00a0GSA<\/span>, alguna cosa similar al que demana el seu hom\u00f2leg canadenc des de 2010 i la Comissi\u00f3 Europea des de 2013. \u00abUna avaluaci\u00f3 recent del Canad\u00e0\u00a0indica que aquestes mesures s\u00f3n efectives, i les revistes m\u00e8diques ja comencen a demanar aquestes an\u00e0lisis. Ser\u00e0 interessant estudiar els efectes a llarg termini d’aquestes mesures\u00bb, afegeix\u00a0Nielsen<\/span>.<\/p>\n

Unes mesures que han de comen\u00e7ar a classe. \u00abPodem solucionar aquest problema si eduquem sobre les an\u00e0lisis de sexe i g\u00e8nere a les universitats de medicina\u00bb, assegura\u00a0Schiebinger<\/span>. El problema, en la seva opini\u00f3, \u00e9s que l’hospital universitari\u00a0Charit\u00e9<\/span>\u00a0de Berl\u00edn (Alemanya) \u00e9s, de moment, l’\u00fanic centre que els incorpora al seu curr\u00edculum.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de l’Ag\u00e8ncia Sinc Homes i dones no s\u00f3n iguals pel que fa a la incid\u00e8ncia de malalties, l’efic\u00e0cia dels tractaments i els efectes secundaris. No obstant aix\u00f2, sexe i g\u00e8nere s\u00f3n factors oblidats pels assajos biom\u00e8dics, on els subjectes d’estudi solen ser masculins, tant si es tracta d’animals de laboratori com […]<\/p>\n","protected":false},"author":120,"featured_media":15318,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[932,52,176,31,560],"class_list":["post-15317","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-dona","tag-dones","tag-estudi","tag-genere","tag-investigacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15317","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/120"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15317"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15317\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15317"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15317"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15317"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}