{"id":15363,"date":"2017-12-05T08:54:04","date_gmt":"2017-12-05T07:54:04","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15363"},"modified":"2017-12-05T08:54:04","modified_gmt":"2017-12-05T07:54:04","slug":"malgrat-retallades-professionals-han-seguit-atenent-gran-qualitat-aixo-sistema-sanitari-public-ha-aguantat-tan-be","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/12\/05\/malgrat-retallades-professionals-han-seguit-atenent-gran-qualitat-aixo-sistema-sanitari-public-ha-aguantat-tan-be\/","title":{"rendered":"\u00abMalgrat les retallades, els professionals han seguit atenent amb gran qualitat. Per aix\u00f2 el sistema sanitari p\u00fablic ha aguantat tan b\u00e9\u00bb"},"content":{"rendered":"

Santiago Ramentol, professor de comunicaci\u00f3 cient\u00edfica a la UAB, va moderar de l’acte realitzat per\u00a0Amics de la UAB amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Ernest Lluch i del Diari de la Sanitat al Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya sota el nom ‘El lideratge a la cl\u00ednica. Un bon metge i un metge bo’.\u00a0Ramentol va introduir el Dr. Vilardell,\u00a0cap de servei de medicina interna de l’Hospital Vall d’Hebron i catedr\u00e0tic a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, com a un bon metge i un metge bo a qui \u00abels c\u00e0rrecs se li han anat acumulant perqu\u00e8 fonamentalment ha estat un l\u00edder\u00bb.<\/p>\n

\u00abM’ha dit ‘ha estat’ perqu\u00e8 quan deixem de tenir c\u00e0rrecs ens tornem invisibles\u00bb, va bromejar el Dr. Miquel Vilardell que va afegir: \u00abvaig demanar que em presentes com a metge perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanic que mantinc\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s el Dr. Vilardell qui li d\u00f3na nom a l’acte amb el t\u00edtol del seu llibre\u00a0‘Confessions d’un metge. Reflexions per ser un bon metge i un metge bo’. Un dels seus cap\u00edtols ‘Persones que poden ser l\u00edders. El lideratge’ \u00e9s la tem\u00e0tica central de l’acte.<\/p>\n

Parlem amb el Dr. Vilardell a la sala de juntes del Col\u00b7legi de Periodistes abans que comenci la confer\u00e8ncia perqu\u00e8 ens ho expliqui i ens doni la seva visi\u00f3 sobre la situaci\u00f3 del sistema sanitari catal\u00e0 en l’actualitat.<\/p>\n

Al llibre diu que ser metge \u00e9s un luxe. Qu\u00e8 s’ent\u00e9n avui en dia per ‘fer de metge’?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s evident que aquesta gran demanda que hi ha per estudiar la carrera de medicina suma el sector vocacional i el factor de prestigi social. Aquest prestigi social te’l d\u00f3na la gent. Quan es fan valoracions els professionals de la medicina surten molt amunt. Aix\u00f2 influeix.\u00a0Fer de metge si tens una vocaci\u00f3 i vols ajudar a les persones evidentment \u00e9s fant\u00e0stic.<\/p>\n

Considera que qui entra ara a estudiar medicina t\u00e9 m\u00e9s en compte el prestigi?<\/strong><\/p>\n

No. Crec que la generaci\u00f3 nova t\u00e9 molta voluntat de servei. No va tant a buscar un \u00e8xit immediat sin\u00f3 sentir-se b\u00e9 amb el que fa. I fer de metge fa sentir b\u00e9. I ells ho saben. \u00c9s gent que t\u00e9 passi\u00f3 per la medicina i aix\u00f2 \u00e9s un fonament necessari per tenir bons professionals.<\/p>\n

La situaci\u00f3 de les urg\u00e8ncies, saturaci\u00f3, llistes d’espera… contribueix a desmotivar els metges en la seva tasca di\u00e0ria per molt bona voluntat que puguin tenir?<\/strong><\/p>\n

Malgrat les retallades dels \u00faltims anys, els professionals podran queixar-se fora de la seva consulta per\u00f2 no davant el malalt a qui han seguit atenent perfectament b\u00e9, amb gran qualitat. Per aix\u00f2 el sistema sanitari p\u00fablic ha aguantat tan b\u00e9. Malgrat les retallades i malgrat a vegades situacions dif\u00edcils de pressi\u00f3 assistencials. El professional en el moment que t\u00e9 un malalt davant amb un problema de salut ell actua amb la seva professionalitat, amb el seu saber fer i no pensa en res m\u00e9s.<\/p>\n

Creu que el sistema pol\u00edtic abusa d’aquesta bona voluntat?<\/strong><\/p>\n

Una cosa no justifica l’altra. S’ha de lluitar sempre perqu\u00e8 la responsabilitat tingui una correspond\u00e8ncia amb l’economia de la persona. Ha d’haver-hi salaris dignes amb llocs de treball dignes, amb una estabilitat laboral, formaci\u00f3 cont\u00ednua… Cal que el sistema p\u00fablic d’aquest pa\u00eds inverteixi m\u00e9s en relaci\u00f3 al PIB que tenim. Calen m\u00e9s recursos per aquest sistema sanitari p\u00fablic.<\/p>\n

Parla tamb\u00e9 de com es construeix un bon l\u00edder i quina ha de ser la relaci\u00f3 dels equips.<\/strong><\/p>\n

Nosaltres venim d’unes \u00e8poques passades en que est\u00e0vem acostumats a treballar molt sols. El metge era el nucli central entre la persona que tenia el problema de salut i el professional. No hi havia ning\u00fa m\u00e9s. Les coses han canviat: hi ha molts m\u00e9s coneixements i moltes m\u00e9s tecnologies aplicades. Aix\u00f2 vol dir motles m\u00e9s persones treballant amb el mateix objectiu des de disciplines diferents. Ara es treballa de forma multidisciplinar i cadasc\u00fa aporta la seva expertesa i el coneixement de la seva disciplina. Ens trobem en equips on hi ha enginyers, farmac\u00e8utics, psic\u00f2legs, metges… i cada dia hi ha m\u00e9s professionals de la salut treballant conjuntament.<\/p>\n

\n
\n
\"\"<\/a><\/dt>\n
El Dr. Miquel Vilardell amb el seu llibre ‘Confessions d’un metge. Un bon metge i un metge bo’ \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Fins fa poc el metge era un l\u00edder indiscutible. Avui probablement el lideratge torna a ser discutible. Hem de con\u00e8ixer totes les disciplines per saber que aporten. Hem de treballar conjuntament per col\u00b7laborar i no per competir. Per\u00f2 evidentment no \u00e9s f\u00e0cil. Les disciplines a les ensenyances estan separades tot i que hi ha cursos per treballar de forma multidisciplinar. L’atenci\u00f3 psico, f\u00edsic i social obliga a una atenci\u00f3 integral del malalt i una gran coordinaci\u00f3 de l’equip. Aqu\u00ed entra el paper clau del l\u00edder. Com no hi hagi una veu que marqui claus i objectius i les responsabilitats de cadasc\u00fa i\u00a0estimular aquest equip, crear un sentiment de pertinen\u00e7a, que es sentin b\u00e9, que se’ls deixi cr\u00e9ixer, que accepti que molts d’ells tenen m\u00e9s coneixements que ell i que el que ell t\u00e9 s\u00f3n unes aptituds que el fan el l\u00edder. Empatia, valors personals, un prestigi que li reconeixen els altres…<\/p>\n

L’egocentrisme aqu\u00ed s’ha d’eliminar pel que seria ‘el b\u00e9 com\u00fa’.<\/strong><\/p>\n

Ja tendeix a desapar\u00e8ixer. La joventut no valora tant l’ego com el sentir-se b\u00e9 amb all\u00f2 que fa.<\/p>\n

No tendeix la societat cada cop m\u00e9s a l’individualisme, per\u00f2?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed per\u00f2 es tendeix a una individualitat en el camp de l’expertesa en el coneixement. \u00c9s evident que en aquests equips hi ha gent que sap d’una tecla determinada per\u00f2 \u00e9s imprescindible que s’especialitzi en un \u00e0mbit molt concret del coneixement perqu\u00e8 si no, no avan\u00e7arem. La recerca ha de ser concreta, no pot ser una recerca generalista perqu\u00e8 no avan\u00e7arem. Aleshores encara que alg\u00fa es centri en una recerca molt espec\u00edfica est\u00e0 en l’engranatge d’un gran equip. El futur va per aqu\u00ed. Per recon\u00e8ixer l’expertesa i saber treballar en equip.<\/p>\n

L’altre dia un informe del\u00a0Consell de Col\u00b7legis d\u2019Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC)\u00a0i la\u00a0Fundaci\u00f3 Galatea, que vost\u00e8 presideix, deia que un 35,6% de les infermeres catalanes est\u00e0 en risc de desenvolupar trastorns depressius, afectius, d’angoixa o d’ansietat. Aprendre a treballar de manera multidisciplinar pot ajudar a crear relacions m\u00e9s sanes?<\/strong><\/p>\n

Les compet\u00e8ncies que t\u00e9 infermeria s\u00f3n molt grans i la seva vida laboral i el seu reconeixement \u00e9s feble a vegades. Es troben en un \u00e0mbit laboral molt estressant, amb un contacte directe durant moltes hores, amb una atenci\u00f3 continua al malalt i aix\u00f2 evidentment desgasta molt. Si no tenen un suport emocional o no treballen en un gran equip amb un bon lideratge corren riscos importants.<\/p>\n

La tasca dins aquests grups i als hospitals \u00e9s important per\u00f2 al llibre tamb\u00e9 parla de la import\u00e0ncia que t\u00e9 com a metge implicar-se en tots els aspectes. Ha estat president del Col\u00b7legi de Metges, dins el Consell Assessor per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari del Govern de la Generalitat\u00a0 i encara segueix exercint com a metge. Com s’ha de despertar aquesta motivaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Un bon metge \u00e9s el que t\u00e9 bona formaci\u00f3, experi\u00e8ncia, etc. Hi ha una etapa formativa i despr\u00e9s hi ha la seva consolidaci\u00f3. Arriba una etapa de la vida per\u00f2 que si vol estar sa, com\u00a0deia Gol Gorina al Congr\u00e9s que vam fer a Perpiny\u00e0 de metges i bi\u00f2legs en llengua catalana, \u00abha de tenir autonomia, valer-se per si mateix, sentir-se b\u00e9 i ser solidari\u00bb. Aix\u00f2 vol dir que quan arribes a l’etapa de maduresa has de compartir amb els companys all\u00f2 que tu no has vist b\u00e9. No nom\u00e9s has de fer cr\u00edtica, has de proposar i aportar perqu\u00e8 si hi ha organismes on pots fer sentir la teva veu per\u00f2 no hi participes, no et pots queixar.<\/p>\n

Has de participar en \u00f2rgans sindicals, col\u00b7legials, el que creguis. Malgrat aix\u00f2 comporti problemes, en tot cas et compensa. Hi ha gent que opina que li va en contra de la seva carrera professional, ja que si vol ser catedr\u00e0tic o cap de servei i dedica temps a aquestes organitzacions perdr\u00e0 el valor cient\u00edfic. Jo no ho crec. Penso que es poden fer b\u00e9 totes les coses. Jo ho he fet i mai em va impedir veure malalts ni seguir-ho fent ara. Es pot fer per\u00f2 a vegades dedicant hores fins i tot de la teva vida personal i familiar per\u00f2 a vegades tamb\u00e9 compensa perqu\u00e8 t’has entregat a una professi\u00f3, un pa\u00eds…<\/p>\n

\n
\n
\"\"<\/a><\/dt>\n
El Dr. Miquel Vilardell durant l’entrevista al Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya on es va celebrar l’acte d’Amics de la UAB \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Es pot extrapolar a tota la societat que existeixi aquesta animadversi\u00f3 a la pol\u00edtica i es vegi com quelcom ali\u00e8?<\/strong><\/p>\n

La responsabilitzaci\u00f3 si volem que el sistema funcioni ha de ser de tots els agents. Els professionals hem d’estar-hi No podem dir que no. Quan a mi em van dir de presidir la comissi\u00f3 per la sostenibilitat del sistema de salut en l’\u00e8poca del tripartit no podia dir que no. Tamb\u00e9 presidia el Col\u00b7legi de metges i vaig sortir a dir Prou retallades i sabia que m’enfrontava al propi Govern en un moment on jo presidia la seva comissi\u00f3 assessora. Evidentment gent em va dir que era deslleial per\u00f2 jo havia de defensar els professionals de la medicina. Que despr\u00e9s t\u00e9 un cost? S\u00ed, per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s saber que no has fet res malament. Quan et poses a fer coses en tots els \u00e0mbits gent t’aplaudir\u00e0 i gent et xiular\u00e0 per\u00f2 has de ser coherent.<\/p>\n

Abans ha comentat que els estudiants a metge tenen vocaci\u00f3. Amb quina actitud comencen i amb quina acaben la carrera o la resid\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n

Hi ha un problema que hem detectat amb la Fundaci\u00f3 Galatea: els residents de primer i segon any tenen problemes d’adaptaci\u00f3, d’estr\u00e8s.\u00a0L’ensenyan\u00e7a secund\u00e0ria i la pr\u00f2pia universit\u00e0ria \u00e9s objectiva: si vost\u00e8 estudia i t\u00e9 un coeficient intel\u00b7lectual normal doncs sap que aprovar\u00e0. Anir\u00e0 al MIR i al contestar les preguntes tamb\u00e9 traur\u00e0 una nota. Aix\u00f2 s’acaba quan comen\u00e7a de resident per molt que a casa sempre se li hagi dit que aquest nen \u00e9s un 10. Arriba el moment de sumar el ser un bon metge, tenir coneixements, a haver de tenir tamb\u00e9 valors personals que a m\u00e9s es barregen amb l’experi\u00e8ncia de la vida laboral. Quan arriba una urg\u00e8ncia tu pots tenir un 10 que si est\u00e0s acostumat a una met\u00f2dica, a saber definir molt b\u00e9 aquella malaltia amb els s\u00edmptomes, el tractament i el pron\u00f2stic que expliquen tan b\u00e9 els llibres per\u00f2 ara veus que es pot presentar de moltes maneres diferents i no saps reaccionar… all\u00e0 la ci\u00e8ncia \u00e9s barreja amb una mica d’art i l’art comporta els valors personals: la simpatia, la humilitat.<\/p>\n

He tingut persones amb un MIR amb un n\u00famero no extraordinari que han donat un rendiment extraordinari i han sigut professors, catedr\u00e0tics i han encap\u00e7alat una investigaci\u00f3 puntera.<\/p>\n

On faci’s la resid\u00e8ncia tamb\u00e9 juga un paper important a l’hora d’adquirir pr\u00e0ctica. \u00c9s diferent ser 3 residents que no pas 8 pel n\u00famero d’activitat que podr\u00e0s realitzar.<\/strong><\/p>\n

Les formacions s\u00f3n diferents per\u00f2 quan acabis ning\u00fa et preguntar\u00e0 on t’has especialitzat perqu\u00e8 ja no hi ha objectivitat. Aix\u00f2 costa perqu\u00e8 \u00e9s la pr\u00f2pia vida on a part de factors personals entren valors socials de coneixement, de relaci\u00f3…<\/p>\n

Vost\u00e8 ha tractat molta geriatria al capdavant del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron. El Consell Comarcal del Baix Llobregat treia un estudi anomenat \u00abBon tracte a les persones grans i persones en situaci\u00f3 de fragilitat amb patiment emocional: cap a un envelliment saludable\u00bb. Qu\u00e8 s’ha de fer al respecte?<\/strong><\/p>\n

Hem de procurar que la gent gran tingui una vida bastant saludable i arribi a tenir un envelliment amb un estat saludable, amb poca depend\u00e8ncia i poca discapacitat. Hi ha un 12% de la poblaci\u00f3 major de 65 anys que t\u00e9 un envelliment patol\u00f2gic, amb problemes de depend\u00e8ncia. Cal disminuir aquest percentatge amb l’aplicaci\u00f3 de salut p\u00fablica, medicina preventiva des de la joventut i seguir-ho tota la vida.<\/p>\n

Per altra banda els professionals han d’aprendre a treballar amb el malalt cr\u00f2nic i amb el malalt amb comorbiditat, que vol dir que t\u00e9 m\u00e9s d’una malaltia.<\/p>\n

\n
\n
\"\"<\/a><\/dt>\n
El Dr. Miquel Vilardell durant l’entrevista al Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya on es va celebrar l’acte d’Amics de la UAB \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Pel que dius del tracte a la gent gran jo crec que d\u00e9u ni do el bon tracte que tenen els metges. El que passa \u00e9s que la gent gran quan realment t\u00e9 depend\u00e8ncia s\u00f3n un problema. Ho s\u00f3n per la sanitat p\u00fablica perqu\u00e8 s\u00f3n un cost molt alt per\u00f2 tamb\u00e9 per al seu entorn familiar. Estem en un moment que les llars unipersonals s\u00f3n moltes i una persona gran s’ha d’institucionalitzar i anar a una resid\u00e8ncia de les que tampoc anem sobrats.<\/p>\n

El nostre pa\u00eds no t\u00e9 una mala atenci\u00f3. El professional de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria per exemple sap que majorit\u00e0riament la persona que atendr\u00e0 ser\u00e0 una persona gran amb problemes socials i econ\u00f2mics. I sap tamb\u00e9 que haur\u00e0 de treballar amb un equip multidisciplinari, amb poca gent i pocs recursos.<\/p>\n

Just com falten recursos a la p\u00fablica sovint es contracten empreses del tercer sector per cobrir aquesta necessitat.<\/strong><\/p>\n

Hem d’anar a professionalitzar cada vegada m\u00e9s. Aquesta gent mereix tota l’atenci\u00f3 per professionals formats, si no hi ha molt recanvi de persones en el sociosanitari. Aquesta gent \u00e9s molt vocacional tamb\u00e9 i amb salaris molt petits. Cal que tinguin tamb\u00e9 una dotaci\u00f3 m\u00e9s alta i cada dia ha d’haver-hi m\u00e9s centres p\u00fablics, \u00e9s evident.<\/p>\n

On est\u00e0 el marge per deixar de subcontractar i comen\u00e7ar a crear m\u00e9s centres p\u00fablics?<\/strong><\/p>\n

El que cal \u00e9s m\u00e9s pressupost per al sector p\u00fablic en relaci\u00f3 al PIB i una qualificaci\u00f3 del sector sociosanitari amb una coordinaci\u00f3 molt estricta entre \u00fas social i \u00fas sanitari que no s\u00e9 si hauria d’estar tot en una mateixa conselleria, probablement s\u00ed. A m\u00e9s, quan tens un pa\u00eds com Catalunya on hi ha molta concertada el que has de tenir \u00e9s un \u00f2rgan d’inspecci\u00f3 molt potent. A mi m’\u00e9s igual qui ho gestioni per\u00f2 ha d’haver-hi un control molt exigent. Jo he de saber on va l’\u00faltim c\u00e8ntim dels diners que et dono, on ho has invertit i si te’n sobra que en far\u00e0s.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha el debat de qui gestiona els hospitals.<\/strong><\/p>\n

A mi aix\u00f2 m’\u00e9s igual. Si tu saps que donen qualitat, nom\u00e9s cal un control. Qu\u00e8 passa? Quan la gesti\u00f3 no \u00e9s clara \u00e9s molt millor que sigui p\u00fablic, ja que la informaci\u00f3 \u00e9s transparent.<\/p>\n

A mi m’importa que expliquin qu\u00e8 entra, qu\u00e8 en fan i qu\u00e8 en surt.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Santiago Ramentol, professor de comunicaci\u00f3 cient\u00edfica a la UAB, va moderar de l’acte realitzat per\u00a0Amics de la UAB amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Ernest Lluch i del Diari de la Sanitat al Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya sota el nom ‘El lideratge a la cl\u00ednica. Un bon metge i un metge bo’.\u00a0Ramentol va introduir […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":15367,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1942,1981,336,108,1982],"class_list":["post-15363","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-atencio-medica","tag-bon-metge","tag-collegi-de-metges","tag-llibre","tag-metge-bo"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15363","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15363"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15363\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15363"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15363"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15363"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}