Hi ha preguntes que des del punt de vista \u00e8tic i moral acostumen a generar divisi\u00f3. I acostuma a passar que justament per la diversitat d’opinions que es plantegen, l’opci\u00f3 m\u00e9s conservadora \u00e9s la que s’acaba imposant. La manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica, i molt especialment si el que es manipula s\u00f3n humans, \u00e9s un d’aquests casos. En contra sempre ha tingut almenys dos elements: la dificultosa predictibilitat de les t\u00e8cniques de manipulaci\u00f3, \u00e9s a dir, fins a quin punt s’aconseguirien els resultats perseguits; i al servei de quins interessos s’aplicarien. Les posicions religioses i morals de defensors i detractors han acabat sempre influint en el debat.<\/p>\n
Per\u00f2 les coses han canviat. I de manera molt important, probablement decisiva, des de 2013, l’any en qu\u00e8 es varen fer p\u00fablics els resultats obtinguts amb la t\u00e8cnica\u00a0CRISPR\/CAS9\u00a0d’edici\u00f3 gen\u00e8tica. Des d’aleshores, a banda de qu\u00e8 en els laboratoris de gen\u00e8tica del m\u00f3n sencer s’ha millorat el seu coneixement i s’ha generalitzat el seu \u00fas, el debat s’ha reobert des d’una nova perspectiva. En ess\u00e8ncia, la modificaci\u00f3 d’un gen passava a ser una activitat relativament simple i a l’abast de pr\u00e0cticament tothom.<\/p>\n
Dit d’una altra manera, manipular gen\u00e8ticament un organisme viu,\u00a0f\u00f3ra\u00a0vegetal o\u00a0f\u00f3ra\u00a0animal per fer-li expressar unes caracter\u00edstiques diferents de les originals, deixava de ser exclusiva d’uns pocs laboratoris. La t\u00e8cnica,\u00a0a nivell popular, es ve a definir com unes tisores gen\u00e8tiques que permeten tallar per un punt molt prec\u00eds qualsevol gen, i enganxar-hi, si interessa, una altra fracci\u00f3. Tamb\u00e9 se’n parla com si fos un editor de text, que et permet modificar una paraula o un fragment de text. Hi ha qui la defineix, fins i tot, com a cirurgia gen\u00e8tica, ja que permet intervenir sobre un gen i la seva funci\u00f3 amb \u00abprecisi\u00f3 quir\u00fargica\u00bb.<\/p>\n
Ateses les enormes possibilitats que aquesta i altres t\u00e8cniques poden possibilitar en un futur no massa lluny\u00e0,\u00a0sobretot\u00a0en l’\u00e0mbit biom\u00e8dic, s’han obert m\u00faltiples debats i s’han establert alguns consensos cient\u00edfics que s’han tradu\u00eft en normes d’obligat compliment, com les de no alterar les l\u00ednies germinals ni tampoc els trets f\u00edsics o d’altra mena que es puguin transmetre de generaci\u00f3 en generaci\u00f3.<\/p>\n
\u00c9s en aquest context que un equip internacional liderat per George\u00a0Gaskell, director de l’Institut de Metodologia de l’Escola d’Economia de Londres<\/a>, va posar en marxa el projecte\u00a0Neuroenhancement\u00a0and\u00a0Responsible\u00a0Research\u00a0and\u00a0Innovation<\/em>. Fruit d’aquest treball \u00e9s la publicaci\u00f3 recent de l’article\u00a0Public\u00a0views\u00a0on\u00a0gene\u00a0editing\u00a0and\u00a0its\u00a0uses<\/em><\/a> a la revista\u00a0Nature\u00a0Biotechnology.\u00a0Gema\u00a0Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ci\u00e8ncia, Comunicaci\u00f3 i Societat (CCS<\/a>) de la Universitat Pompeu Fabra, n’\u00e9s coautora.<\/p>\n De forma resumida, el treball es basa en una enquesta en l\u00ednia que plantejava situacions hipot\u00e8tiques\u00a0en qu\u00e8\u00a0es podrien aplicar t\u00e8cniques d’edici\u00f3 gen\u00e8tica. En concret, es presentaven dos usos possibles: per curar malalties (edici\u00f3 gen\u00e8tica terap\u00e8utica) o per millorar les capacitats cognitives com ara la mem\u00f2ria o la rapidesa d’aprenentatge (edici\u00f3 gen\u00e8tica per a la\u00a0neuromillora). La resposta, majorit\u00e0riament, fins prop del 75%, aposta per la primera opci\u00f3. En la investigaci\u00f3 s’han analitzat m\u00e9s d’11.700 enquestes procedents de deu pa\u00efsos diferents: Alemanya, \u00c0ustria, Dinamarca, Espanya, Estats Units, Hongria, Isl\u00e0ndia, It\u00e0lia, Pa\u00efsos Baixos, Portugal i el Regne Unit. Aproximadament, unes 1.000 persones per pa\u00eds.<\/p>\n \u00c9s a dir, si del que es tracta \u00e9s d’aplicar una ter\u00e0pia\u00a0en qu\u00e8\u00a0sigui convenient fer alguna modificaci\u00f3 gen\u00e8tica per a curar malalties greus, els ciutadans europeus hi estarien majorit\u00e0riament a favor m\u00e9s enll\u00e0 de consideracions religioses, \u00e8tiques o morals.<\/p>\n Entre les moltes possibilitats que s’atribueixen a les t\u00e8cniques d’edici\u00f3 gen\u00e8tica hi ha les d’intervenir en malalties d’origen gen\u00e8tic com el c\u00e0ncer o moltes de les malalties minorit\u00e0ries que a hores d’ara no tenen tractament. En totes elles, si fa o no fa, el mecanisme vindria a ser equivalent: restaurar un gen mutat, que \u00e9s el que desencadena la malaltia. S’accepta, en aquest sentit, que si un gen an\u00f2mal es pogu\u00e9s substituir per la seva versi\u00f3 correcta, la malaltia hauria de remetre.<\/p>\n L’enquesta mostra, d’altra banda, que si aquestes t\u00e8cniques s’apliquessin per a la\u00a0neuromillora\u00a0de l’individu, no serien tan ben acceptades. I si aquestes millores s’intentessin en la fase\u00a0pre-natal, encara menys. Els resultats cauen fins al 26%\u00a0dels\u00a0que considerarien positiva aquesta opci\u00f3 i fins a l’11% si es practica abans del naixement. El rebuig a aquesta pr\u00e0ctica es basaria en el fet\u00a0que\u00a0all\u00f2 que es voldria millorar, com ara la mem\u00f2ria, la capacitat d’aprenentatge o d’altres trets que tenen m\u00e9s a veure amb les capacitats de cadasc\u00fa o amb la seva conducta, no necess\u00e0riament s\u00f3n malalties.<\/p>\n Segons diu\u00a0Gema\u00a0Revuelta, l’enquesta t\u00e9 com a finalitat \u00abescoltar l’opini\u00f3 de la societat en la presa de decisions sobre el futur de les tecnologies, especialment en les que s\u00f3n tan prometedores com l’edici\u00f3 gen\u00e8tica\u00bb.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, el problema no \u00e9s tant la tecnologia pr\u00f2piament dita com els usos que se’n faci.\u00a0Una altra cosa \u00e9s\u00a0que la tecnologia sigui ja prou madura. L’edici\u00f3 gen\u00e8tica t\u00e9 amb prou feina quatre anys de vida. Se’n saben les possibilitats, que s\u00f3n molt\u00edssimes, per\u00f2 no quan estar\u00e0 a punt ni quines coses podr\u00e0 fer i quines no.<\/p>\n Per exemple, no se sap si la restauraci\u00f3 d’un gen an\u00f2mal ser\u00e0 suficient\u00a0per a\u00a0revertir una malaltia. Cal tenir present que moltes de les malalties que coneixem depenen de m\u00faltiples gens mutats i que per a una gran majoria es desconeix quin \u00e9s el que inicia el proc\u00e9s. Nom\u00e9s un exemple: en una mostra de teixit cancerigen es poden trobar centenars de gens mutats. Se sap que actuant sobre un o altre es poden aconseguir millores, per\u00f2 potser caldria intervenir sobre tots o sobre els iniciadors dels tumors. I d’aquests se’n coneixen pocs. I aix\u00ed amb moltes altres patologies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha preguntes que des del punt de vista \u00e8tic i moral acostumen a generar divisi\u00f3. I acostuma a passar que justament per la diversitat d’opinions que es plantegen, l’opci\u00f3 m\u00e9s conservadora \u00e9s la que s’acaba imposant. La manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica, i molt especialment si el que es manipula s\u00f3n humans, \u00e9s un d’aquests casos. En […]<\/p>\n","protected":false},"author":232,"featured_media":15370,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1983,657,498,1608,1984],"class_list":["post-15369","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-edicio-genetica","tag-europa","tag-genetica","tag-gens","tag-manipulacio-genetica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15369","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/232"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15369"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15369\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15369"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15369"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15369"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Possibilitats reals<\/h3>\n