{"id":15501,"date":"2018-01-15T18:27:01","date_gmt":"2018-01-15T17:27:01","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15501"},"modified":"2018-01-15T18:27:01","modified_gmt":"2018-01-15T17:27:01","slug":"el-nou-govern-decidira-si-repren-la-llei-comin-que-els-agents-socials-en-contra-i-la-fi-de-la-darrera-legislatura-van-deixar-en-espera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/01\/15\/el-nou-govern-decidira-si-repren-la-llei-comin-que-els-agents-socials-en-contra-i-la-fi-de-la-darrera-legislatura-van-deixar-en-espera\/","title":{"rendered":"El nou Govern decidir\u00e0 si repr\u00e8n la llei de sanitat de Com\u00edn que donava m\u00e0niga ampla a les empreses privades"},"content":{"rendered":"

L’anomenada Llei Com\u00edn o el que seria l’Avantprojecte de llei de f\u00f3rmules de gesti\u00f3 de l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablic va quedar estancat fins i tot abans d’intentar aprovar-se. El Govern de la Generalitat de Catalunya, per falta de temps, no va arribar a tramitar el document abans de ser cessat com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’aplicaci\u00f3 de l’article 155 de la Constituci\u00f3 Espanyola. No va poder ni tan sols baixar-lo a la Comissi\u00f3 de Salut del Parlament per procedir a la seva aprovaci\u00f3. A m\u00e9s, moviments com la Marea Blanca i patronals privades, agents socials rellevants a l’hora de desenvolupar l’avantprojecte, es van posicionar en contra totalment o parcialment al respecte. Les diverses fases plenes d’entrebancs que ha viscut l’avantprojecte generen inc\u00f2gnites al seu voltant. La lentitud ha vingut nom\u00e9s marcada per la situaci\u00f3 pol\u00edtica o b\u00e9 per no comptar amb els suports suficients? El que s\u00ed que es pot afirmar \u00e9s que ser\u00e0 el nou Govern qui decidir\u00e0 si repr\u00e8n aquesta llei que, tant els agents socials en contra com la fi de la darrera legislatura, van deixar en espera.<\/p>\n

El cessament del Govern i la convocat\u00f2ria d’eleccions auton\u00f2miques a Catalunya va deixar paralitzada la situaci\u00f3 de les entitats sanit\u00e0ries del tercer sector que gr\u00e0cies a aquesta llei podrien integrar-se dins el sistema p\u00fablic catal\u00e0 mitjan\u00e7ant concertacions i contractacions. \u00c9s el que s’ha donat a con\u00e8ixer com sanitat p\u00fablic-social. Ara cal observar qu\u00e8 far\u00e0 el nou Govern un cop es constitueixi i saber si empreses com Barnacl\u00ednic nom\u00e9s amb una nova f\u00f3rmula jur\u00eddica podran seguir realitzant la seva activitat fent servir recursos i patrimoni p\u00fablic.<\/p>\n

Llu\u00eds Monset, Director General de l’Associaci\u00f3 Catalana d’Entitats de Salut (ACES), la patronal sanit\u00e0ria catalana m\u00e9s extensa, creu que \u201csi es crea un Govern del mateix color, reprendran les coses on les van deixar\u201d tant pel que fa a la situaci\u00f3 jur\u00eddica de Barnacl\u00ednic com al desplegament de l’avantprojecte.<\/p>\n

La intenci\u00f3 de\u00a0Com\u00edn\u00a0era aquesta. Segons una diputada present en les reunions de la Comissi\u00f3 de Salut, el conseller va afirmar que si\u00a0Junts\u00a0pel\u00a0S\u00ed es quedava de nou amb el\u00a0Govern reprendrien directament la seva llei per aprovar-la i tramitar-la. A les trobades, el conseller de Salut, Toni\u00a0Com\u00edn, va recon\u00e8ixer que \u201cno donaria temps de tramitar l’Avantprojecte dins de la legislatura vigent\u201d. Aix\u00ed, la voluntat del\u00a0Govern\u00a0era tancar el text a partir de la mem\u00f2ria preliminar aprovada el mes de juny encara que no s’arrib\u00e9s a portar-ho a debat en el Ple del Parlament. Aix\u00f2 hauria perm\u00e8s que ara, amb un nou\u00a0Govern\u00a0de les mateixes inclinacions, es pogu\u00e9s recuperar el text ja aprovat per l’anterior mandat i promoure el debat i la votaci\u00f3 sobre l’avantprojecte en el Parlament.<\/p>\n

Entendre el proc\u00e9s que ha viscut l’avantprojecte pot ajudar a saber si es reprendr\u00e0 o no, qui hi donar\u00e0 suport i si la seva aplicaci\u00f3 millorar\u00e0 el sistema catal\u00e0 de salut. Llu\u00eds Monset explica que en el seu moment ACES es va posicionar en contra perqu\u00e8 \u201cl<\/span>‘esborrany deixava de banda empreses amb \u00e0nim de lucre\u201d <\/span>i aix\u00f2 no els hi <\/span>semblava b\u00e9. <\/span>Despr\u00e9s de demanar uns canvis al Departament de Salut van optar per l’abstenci\u00f3 i deixar que el projecte segu\u00eds endavant. El problema que Monset ressalta de l’avantprojecte \u00e9s que el veia enfocat nom\u00e9s a <\/span>empreses d’economia social <\/span>i considera que, en contractar alg\u00fa, s’ha<\/span> de \u201cbuscar qualitat i preu <\/span>i <\/span>s’hauria <\/span>d’estar obligat moralment a contractar el millor tingu\u00e9s l’estructura que tingu\u00e9s\u201d. <\/span><\/p>\n

Toni Barbar\u00e0, cofundador de Dempeus per la Salut P\u00fablica i membre de la Marea Blanca de Catalunya, opina que la llei \u201c\u00e9s conflictiva des del seu inici: va n\u00e9ixer amb presses i pressi\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 amb resist\u00e8ncia per part dels moviments des del minut zero\u201d. A banda de moviments com Marea Blanca, l’avantprojecte tamb\u00e9 va aconseguir que forces sindicals es pronunciessin de forma negativa. CCOO i CGT es van posicionar r\u00e0pidament i despr\u00e9s, al llarg de l’estiu, tamb\u00e9 la UGT.<\/p>\n

Un dels membres fundadors de la Marea Blanca de Catalunya, Josep Mart\u00ed, tracta d’\u201dambigu i perill\u00f3s\u201d l’Avantprojecte de llei de f\u00f3rmules de gesti\u00f3 de l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablic. Mart\u00ed \u00e9s metge i cirurgi\u00e0 i va ser director assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron de l’any 2000 al 2006. Aix\u00ed, m\u00e9s enll\u00e0 de medecina, tamb\u00e9 ent\u00e9n sobre gesti\u00f3 sanit\u00e0ria. La Marea Blanca de Catalunya ha estat un dels puntals contra el que anomenen la \u201cllei Com\u00edn\u201d i asseguren que, si aquesta es repr\u00e9n, ells repredran la lluita contra l’avantprojecte. En diverses mobilitzacions, la Marea Blanca ha denunciat que el conseller volgu\u00e9s donar una major cobertura \u201ca les irregularitats i als paranys de l’actual model sanitari catal\u00e0\u201d.<\/p>\n

Empreses del tercer sector es finan\u00e7arien amb fons p\u00fablics sota el terme ‘sanitat p\u00fablic-social’<\/h3>\n

Josep Mart\u00ed acusa l’Avantprojecte de ser \u201claxa\u201d en definir l’Economia Social i de no tenir una base jur\u00eddica clara al parlar d’\u201dentitats sense afany de lucre\u201d. L’\u201dambig\u00fcitat\u201d podria portar a confusions sobre quines empreses poden obtenir els concerts. Per exemple, Mart\u00ed explica que pot passar que una empresa mercantil SL impugni un contracte directe amb una EBAS (les Entitats de Base Associativa s\u00f3n SL i s\u00f3n empreses de professionals que gestionen equips d\u2019assist\u00e8ncia prim\u00e0ria) al\u00b7legant que ells tamb\u00e9 s\u00f3n jur\u00eddicament una SL. Tamb\u00e9, segueix, \u201cens podem trobar que tinguem recursos d\u2019empreses p\u00fabliques al\u00b7legant que ells podien prestar els serveis que han adjudicat, sense concurs, per exemple, a un orde religi\u00f3s. Tamb\u00e9 poden haver-hi recursos en el mateix sentit d\u2019entitats o associacions ciutadanes que vetllin pels drets ciutadans i el b\u00e9 com\u00fa\u201d.<\/p>\n

En la mateixa l\u00ednia, Ana Mart\u00ednez, infermera de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, assenyala que aquesta \u201claxa interpretaci\u00f3\u201d recull com entitat d’economia social des d’una cooperativa fins a Barnacl\u00ednic, l’ala privada de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona. A m\u00e9s, veu perill\u00f3s com s’estipula la subcontractaci\u00f3. L’Avantprojecte diu que es pot accedir a la contractaci\u00f3 de tercers \u201csempre que l\u2019import de la prestaci\u00f3 no excedeixi del 40% de l\u2019import de l\u2019enc\u00e0rrec\u201d. \u00c9s a dir, la llei tamb\u00e9 permet que les entitats p\u00fabliques o mixtes subcontractin un 40% de les activitats. Mart\u00ednez indica que les empreses d’economia social \u201cno estipulen aquesta subcontractaci\u00f3, deixen fer-ho fins que es necessiti, \u00e9s molt obert\u201d i opina que aix\u00ed es \u201cperpetua el sistema mixt, no el limita\u201d.<\/p>\n

L’Avantprojecte tamb\u00e9 estipula que la subscripci\u00f3 de concerts sanitaris suposa que, \u201cles entitats concertades, independentment de la seva naturalesa jur\u00eddica, se sotmeten a un cat\u00e0leg d\u2019obligacions de control\u201d. El que la Llei no especifica \u00e9s quins mecanismes vigilen que aix\u00f2 s’efectu\u00ef. Ni quan ni com.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Manifestaci\u00f3 a l’Hospital Cl\u00ednic \/ ENRIC CATAL\u00c0<\/figcaption><\/figure>\n

Elva Tenorio, metgessa que forma part de Resist\u00e8ncia Cl\u00ednic, dubta sobre aquest control: \u201cque tot el sistema nacional de salut estigui dispersat i sense un bon control afectar\u00e0 la qualitat, no podr\u00e0s saber a qui posen a treballar a una cl\u00ednica privada\u201d. Tenorio tamb\u00e9 adopta el terme d’ambig\u00fcitat per\u00f2 d’aquesta en treu una conclusi\u00f3 amb la que no es talla a l’hora d’acusar a Com\u00edn. \u201cVol afavorir els seus amics: les ONG, les fundacions, els socis de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica… tots tenen uns interessos elevad\u00edssims a la sanitat catalana\u201d, assenyala Tenorio.<\/p>\n

Seria el cas dels Germans de Sant Joan de D\u00e9u que formen part de la gesti\u00f3 de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u, un hospital finan\u00e7at amb diners p\u00fablics. Aquest Hospital infantil i juvenil est\u00e0 reconegut internacionalment. Tenorio considera que no haver q\u00fcestionat de qui era en el seu moment fa que sigui molt dif\u00edcil \u201crecuperar\u201d l’hospital com a ens 100% p\u00fablic. En aquest mateix sentit, Toni Barbar\u00e0 assenyala que \u201cno es pot tipificar com economia social a la Caixa o a ordes religiosos\u201d, que aix\u00ed el que es veu amb les definicions que d\u00f3na l’avantprojecte \u201c\u00e9s una reglamentaci\u00f3 m\u00e9s que blinda les privatitzacions\u201d.<\/p>\n

Resist\u00e8ncia Cl\u00ednic va n\u00e9ixer el 2011 sota el nom de Tancada Cl\u00ednic de la uni\u00f3 de treballadors, ve\u00efns i usuaris de la sanitat p\u00fablica aix\u00ed com moviments ve\u00efnals i assemblees de barris. Fins al moment, ens explica Tenorio, despr\u00e9s d’acampar al vest\u00edbul de l’Hospital en diverses ocasions en contra del consorci sanitari i la \u201cprivatitzaci\u00f3 de la p\u00fablica\u201d. La primera vegada de totes quan es va \u201cvoler convertir l’Hospital en una fundaci\u00f3, com \u00e9s ara Sant Pau, que no hi ha manera de saber que passa amb els diners all\u00e0\u201d, denuncia Tenorio. A m\u00e9s a m\u00e9s, assenyala que \u201cpot acabar havent lucre perqu\u00e8 no hi ha els controls habituals de les empreses p\u00fabliques i de la sindicatura de comptes\u201d.<\/p>\n

Resist\u00e8ncia Cl\u00ednic ha protagonitzat accions contra les llistes d’espera i ha presentat diverses demandes al S\u00edndic de Greuges. La lluita que ara estan reprenent \u00e9s la d’exigir el tancament de Barnacl\u00ednic.<\/a> Un Hospital privat que podria quedar integrat a la xarxa del sistema sanitari catal\u00e0 gr\u00e0cies a l’Avantprojecte de llei de f\u00f3rmules de gesti\u00f3 de l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablic.<\/p>\n

L’her\u00e8ncia del conseller Com\u00edn<\/h3>\n

Les intencions de Toni Com\u00edn durant els 25 mesos que ha ocupat el c\u00e0rrec de conseller de salut segons les seves pr\u00f2pies paraules es resumeixen en desprivatitzar i descongestionar.<\/p>\n

La situaci\u00f3 del sistema sanitari es defineix per les seves llargues llistes d’espera, serveis externalitzats i privatitzaci\u00f3, mercantilitzaci\u00f3 o tancaments. Despr\u00e9s d’haver superat l’etapa del conseller de salut Boi Ruiz que va guanyar-se un seguit de cartells, adhesius i mobilitzacions en contra, el m\u00f3n sanitari es preguntava qu\u00e8 faria Antoni Com\u00edn. El nou conseller de salut havia estat diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) durant dues legislatures i candidat a Junts Pel S\u00ed a les eleccions del 2015.<\/p>\n

La proposta de Com\u00edn implicava augmentar el pressupost per a sanitat i comprar grans centres. La Cl\u00ednica del Vall\u00e8s a Sabadell va ser el primer centre concertat amb qui la Generalitat va rescindir el contracte. La Cl\u00ednica del Vall\u00e8s absorbia activitat del Parc Taul\u00ed i, amb la fi del contracte, calia ampliar les sessions de quir\u00f2fan a 23 m\u00e9s per setmana i tamb\u00e9 el nombre de llits creant 44 places m\u00e9s. L\u2019increment de places i activitat ara es reparteix entre l\u2019Hospital Parc Taul\u00ed de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa. Abans de ser cessat, Com\u00edn negociava comprar per 55 milions l’Hospital General de Catalunya, propietat de Quironsalud. L’edifici est\u00e0 situat a Sant Cugat i la seva compra suposaria la no construcci\u00f3 dels dos \u00faltims hospitals p\u00fablics que falten per construir a Cerdanyola i a Rub\u00ed segons el pla de 2005 que preveia la implantaci\u00f3 de 14 centres sanitaris nous a tota Catalunya.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Entrada de l’Hospital General de Catalunya \/ Castellbo<\/figcaption><\/figure>\n

Les converses al voltant de l’Hospital General de Catalunya haurien quedat aturades per\u00f2, de totes maneres, cap dels dos agents principals han manifestat com estan les negociacions avui en dia. Cal tenir en compte que una de les frases m\u00e9s contundents per part dels gestors de l\u2019Hospital General quan el conseller Com\u00edn va manifestar la seva voluntat va ser afirmar que \u201cQuir\u00f3nsalud no ven hospitals, els compra\u201d.<\/p>\n

El pas seg\u00fcent a la compra de l’Hospital General de Catalunya hauria estat l’Hospital Sagrat Cor, centre que assumeix un volum alt de derivacions de l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona.<\/p>\n

Per\u00f2 el que podria haver estat el m\u00e9s revelador del mandat de Junts pel S\u00ed hagu\u00e9s estat l’aprovaci\u00f3 de l’Avantprojecte de llei de f\u00f3rmules de gesti\u00f3 de l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablic. Aquesta llei, permetria que empreses del tercer sector s’integressin dins el sistema p\u00fablic catal\u00e0. Estableix les diferents maneres que tenen les entitats de salut per acomodar-se a la concertaci\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019Avantprojecte de llei mant\u00e9 el mercat de salut catal\u00e0 i el ratificaria: mantindria el Servei Catal\u00e0 de Salut i la seva estructura de mercat (prove\u00efdors, compradors i venedors).<\/p>\n

Davant d’aix\u00f2, per la part que el pot beneficiar, el Director General d’ACES opina que \u201cles empreses tenen dret a estructurar-se segons creguin oport\u00fa <\/span>i aix\u00f2 no ha de ser una limitaci\u00f3\u201d <\/span>per optar a les concertacions<\/span>. <\/span>Tot i que celebra que es reguli la contractaci\u00f3 segons normatives europees, ent\u00e9n que la filosofia de la Uni\u00f3 Europea en establir aquestes bases \u201c\u00e9s precisament que no hi hagi abusos en la contractaci\u00f3 des de l’administraci\u00f3 cap a qualsevol tipus d’empresa\u201d. \u201c<\/span>No veiem que l’avantprojecte ho miri aix\u00ed. Creiem que totes les empreses haurien de poder presentar-se en igualtat de condicions\u201d, <\/span>indica Monset per denunciar les condicions que <\/span>exigeix<\/span> l’avantprojecte.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’anomenada Llei Com\u00edn o el que seria l’Avantprojecte de llei de f\u00f3rmules de gesti\u00f3 de l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablic va quedar estancat fins i tot abans d’intentar aprovar-se. El Govern de la Generalitat de Catalunya, per falta de temps, no va arribar a tramitar el document abans de ser cessat com a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8883,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[917,918,570,603,919,456,415,920],"class_list":["post-15501","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-avantprojecte-de-llei","tag-barnaclinic","tag-gestio-sanitaria","tag-govern","tag-llei-comin","tag-marea-blanca","tag-sanitat-publica","tag-tanquem-barnaclinic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15501","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15501"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15501\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15501"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15501"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15501"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}