{"id":15511,"date":"2018-01-09T06:00:24","date_gmt":"2018-01-09T05:00:24","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15511"},"modified":"2018-01-09T06:00:24","modified_gmt":"2018-01-09T05:00:24","slug":"impacte-i-rellevancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/01\/09\/impacte-i-rellevancia\/","title":{"rendered":"Impacte i rellev\u00e0ncia"},"content":{"rendered":"

No \u00e9s habitual que la revista\u00a0Science<\/em>\u00a0publiqui una recerca sobre periodisme<\/a> i que aquesta no sigui un estudi observacional sin\u00f3 un assaig aleatoritzat. Realitzat al llarg de diversos anys als Estats Units, aquest experiment ve a confirmar que la premsa t\u00e9 una notable capacitat d’influ\u00e8ncia al debat p\u00fablic. En aquests temps de comunicaci\u00f3 digital i de di\u00e0leg redundant a la xarxa,\u00a0fins els\u00a0peri\u00f2dics de grand\u00e0ria petita i mitjana s\u00f3n capa\u00e7os de condicionar els temes de conversa. La principal limitaci\u00f3 d’aquest experiment \u00e9s que mesura l’efecte causal (la influ\u00e8ncia) amb par\u00e0metres com el nombre de p\u00e0gines vistes i discussions a Twitter; i, \u00e9s clar, els tuitaires no representen al conjunt de la ciutadania. Amb tot, aquest respatller experimental a la teoria que la premsa estableix l’agenda del debat p\u00fablic (agenda\u00a0setting<\/em>) \u00e9s una bona not\u00edcia per al periodisme i els periodistes. I \u00e9s tamb\u00e9 una bona not\u00edcia, per la qual cosa t\u00e9 d’oportunitat, per a la comunicaci\u00f3 de la biomedicina i la cultura de la salut.<\/p>\n

Fa temps que els cient\u00edfics saben que la premsa representa una gran oportunitat per difondre les seves troballes i, de pas, tenir r\u00e8dits professionals. El popular factor d’impacte, que mesura la capacitat d’influ\u00e8ncia d’una revista acad\u00e8mica en el si de\u00a0la mateixa comunitat\u00a0cient\u00edfica, es veu beneficiat per la difusi\u00f3 medi\u00e0tica d’un article cient\u00edfic. Aix\u00f2 \u00e9s alguna cosa\u00a0sabuda\u00a0des de 1991, quan un estudi<\/a> va comprovar que la difusi\u00f3 d’un article cient\u00edfic del\u00a0New\u00a0England\u00a0Journal\u00a0of\u00a0Medicine<\/em>\u00a0en el New York Times<\/em> augmentava les cites d’aquest article en les revistes cient\u00edfiques. Des de llavors, altres estudis han confirmat aquests resultats en altres peri\u00f2dics i revistes, a la vegada que s’ha comprovat que la difusi\u00f3 medi\u00e0tica d’un article cient\u00edfic augmenta les seves desc\u00e0rregues a la xarxa. Recentment s’ha comen\u00e7at tamb\u00e9 a mesurar l’impacte que tenen les publicacions cient\u00edfiques a la web social, desenvolupant per a aix\u00f2 noves mesures alternatives (altmetrics<\/em>)<\/a> a les cites en les publicacions cient\u00edfiques. Moltes revistes acad\u00e8miques ofereixen ara dades\u00a0altm\u00e8triques\u00a0<\/a>de nombroses fonts sobre l’atenci\u00f3 en temps gaireb\u00e9 real que es dispensa als articles cient\u00edfics en la premsa digital, Twitter,\u00a0Mendeley, Facebook, YouTube, Google+,Wikipedia\u00a0i una llarga llista de blogs i altres plataformes de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

El lideratge de la premsa en tot aquest ecosistema sembla indiscutible, entre altres coses perqu\u00e8 \u00e9s el primer productor de not\u00edcies<\/a>, per davant de la televisi\u00f3, la r\u00e0dio i altres mitjans. Amb tot, el ress\u00f2 que tenen les principals revistes m\u00e8diques en la premsa generalista \u00e9s molt desigual<\/a> a les diferents regions del m\u00f3n. Aix\u00ed, la premsa anglosaxona (EUA i el Regne Unit) presta el triple d’atenci\u00f3 a aquestes revistes que la premsa europea, i aquesta per la seva part molt m\u00e9s que la llatinoamericana. Si agafem tres diaris representatius d’aquestes regions, resulta que el brit\u00e0nic The Guardian<\/em> es fa ress\u00f2 de les publicacions m\u00e8diques 3,5 vegades m\u00e9s que l’espanyol El Pa\u00eds<\/em> i 26 vegades m\u00e9s que l’argent\u00ed La Naci\u00f3n<\/em>. L’impacte de les revistes en la premsa \u00e9s solament un indicador, que no diu gens sobre la qualitat cient\u00edfica dels missatges que es difonen en els peri\u00f2dics, per\u00f2 ens d\u00f3na una certa idea de la vitalitat que t\u00e9 el periodisme biom\u00e8dic en diferents pa\u00efsos. A m\u00e9s, el periodisme representa un filtre professional dels missatges que arriben als ciutadans. En qualsevol cas, una cosa \u00e9s l’impacte medi\u00e0tic, que sempre \u00e9s una cosa que es pot treballar utilitzant les eines adequades, i una altra molt diferent la rellev\u00e0ncia cient\u00edfica i la certitud dels missatges que es difonen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No \u00e9s habitual que la revista\u00a0Science\u00a0publiqui una recerca sobre periodisme i que aquesta no sigui un estudi observacional sin\u00f3 un assaig aleatoritzat. Realitzat al llarg de diversos anys als Estats Units, aquest experiment ve a confirmar que la premsa t\u00e9 una notable capacitat d’influ\u00e8ncia al debat p\u00fablic. En aquests temps de comunicaci\u00f3 digital i de […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[10,907],"class_list":["post-15511","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-ciencia","tag-premsa-cientifica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15511","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15511"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15511\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}