{"id":15523,"date":"2018-01-18T06:00:29","date_gmt":"2018-01-18T05:00:29","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15523"},"modified":"2018-01-18T06:00:29","modified_gmt":"2018-01-18T05:00:29","slug":"adolescent-que-sautolesiona-demana-que-latenguem-pero-no-nen-capritxos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/01\/18\/adolescent-que-sautolesiona-demana-que-latenguem-pero-no-nen-capritxos\/","title":{"rendered":"\u00abUn adolescent que s’autolesiona demana que l’atenguem per\u00f2 no com un nen capritx\u00f3s\u00bb"},"content":{"rendered":"

Un 42% de les urg\u00e8ncies psiqui\u00e0triques de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u el 2015 tenien conductes autol\u00edtiques i un 9,9% d’aquestes eren su\u00efcides. Parlem amb la psiquiatra Anna\u00a0Taberner<\/span>\u00a0i amb el psic\u00f2leg sanitari\u00a0Luis<\/span>\u00a0D\u00edaz. Tots dos treballen al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ<\/span>) de Gr\u00e0cia, coordinat per la Fundaci\u00f3 Eul\u00e0lia\u00a0Torras<\/span>\u00a0de\u00a0Be\u00e0<\/span>. Des d’aquest\u00a0CSMIJ<\/span>\u00a0es mostren preocupats per l’augment en quantitat i en complexitat dels menors d’edat amb problemes de salut mental i parlen de la necessitat de fer abordatges globals de la problem\u00e0tica amb el nen i la fam\u00edlia.<\/p>\n

La Fundaci\u00f3 Eul\u00e0lia\u00a0Torras<\/span>\u00a0de\u00a0Be\u00e0<\/span>\u00a0t\u00e9 dos\u00a0CSMIJ<\/span>\u00a0m\u00e9s, un al barri de Sant Andreu i un altre a Montcada i\u00a0Reixach<\/span>. Reben les derivacions\u00a0des de\u00a0pediatria i des de tota la xarxa de salut mental. Tamb\u00e9 des d’educaci\u00f3 i derivats dels serveis socials. Tot\u00a0CSMIJ<\/span>\u00a0cobreix dels 0 fins als 18 anys i \u00e9s finan\u00e7at pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ja que \u00e9s un servei p\u00fablic.<\/p>\n

Quan arriba una persona al\u00a0CSMIJ<\/span>, com es decideix quin tipus de tractament ha de rebre?<\/strong><\/p>\n

Lu\u00eds D\u00edaz:<\/strong> Un cop ha estat derivat aqu\u00ed es fa una valoraci\u00f3 de quina visita s’ha de fer. Es mira la prioritat en funci\u00f3 de diferents aspectes: diagn\u00f2stic de presumpci\u00f3 de la gravetat que pot tenir el cas per\u00f2 tamb\u00e9 depenent de l’edat. Els adolescents s\u00f3n una de les edats que pel simple fet de ser-ho ja ens els mirem amb prioritzaci\u00f3. Programem una primera visita amb un cl\u00ednic: sigui psiquiatre o psic\u00f2leg.<\/p>\n

Anna Taberner:<\/strong> O amb un treballador social si ha vingut des d’all\u00e0 la derivaci\u00f3. Entrem en un seguit d’entrevistes que \u00e9s el que anomenem proc\u00e9s diagn\u00f2stic. Despr\u00e9s fem una visita d’orientaci\u00f3 diagn\u00f2stica on plantegem a la fam\u00edlia com veiem el nen i quina idea tenim del qu\u00e8 li pot anar b\u00e9. \u00c9s el que anomenem pla terap\u00e8utic. Aix\u00f2 pot incloure des de visites de seguiment a un tractament m\u00e9s individualitzat, un tractament en grup, abordament familiar, abordament farmacol\u00f2gic, coordinaci\u00f3 amb altres agents de la xarxa per complementar el tipus d’ajuda…<\/p>\n

Al darrer Congr\u00e9s Catal\u00e0 de Salut Mental de la Inf\u00e0ncia i l\u2019Adolesc\u00e8ncia, la psiquiatra Vanessa Pera, coordinadora del CSMIJ SJD Lleida, va explicar la feina que feien a trav\u00e9s de les Aules de Suport Integral amb el cas de l\u2019escola d\u2019Educaci\u00f3 Especial l\u2019Esperan\u00e7a. Com treballeu des d’aqu\u00ed amb les escoles?<\/strong><\/p>\n

L.D.:<\/strong> Tota la coordinaci\u00f3 i el treball en xarxa \u00e9s una m\u00e0xima en tot el model assistencial. Amb les escoles hist\u00f2ricament tant com amb els EAP (Equips d’Assessorament Psicopedag\u00f2gic) hem tingut una relaci\u00f3 molt directe que es continua refor\u00e7ant i estimulant. Quan ens trobem amb un nano que requereix una escolaritzaci\u00f3 especial o d’alguna adaptaci\u00f3 dins de l’escola ordin\u00e0ria es treballa tant amb l’escola com amb la fam\u00edlia. Sempre s\u00f3n canvis que impacten al nen per\u00f2 tamb\u00e9 a la fam\u00edlia i per aix\u00f2 mirem d’atendre, d’acompanyar molt i\u00a0sobretot de valorar conjuntament. En alguns casos on passen de l’ordin\u00e0ria a l’especial s\u00ed que reben un impacte per\u00f2 la majoria s’ho prenen com que despr\u00e9s de molt temps poden respirar.<\/p>\n

A.T.:<\/strong> S\u00ed. El problema \u00e9s m\u00e9s pels pares, el pair una mica el trasp\u00e0s. L’experi\u00e8ncia cap els pares \u00e9s dolorosa fins que despr\u00e9s veuen que el nen est\u00e0 ben ubicat i, com diu en Luis, pot respirar. \u00c9s cert que a l’escola ordin\u00e0ria cada cop tenen m\u00e9s recursos perqu\u00e8 els nens amb dificultats emocionals puguin estar millor atesos per\u00f2 per alguns el ritme de l’escola ordin\u00e0ria encara \u00e9s massa estressant. Es beneficien aleshores d’un canvi en un entorn molt m\u00e9s especialitzat. \u00c9s un camp que ara s’est\u00e0 debatent i s’est\u00e0 apostant molt per la integrada.<\/p>\n

La nostra experi\u00e8ncia, en la realitat actual i amb els recursos que hi ha ara, ens diu que encara hi ha molts nanos que es poden beneficiar d’estar en un entorn molt m\u00e9s especialitzat. Aix\u00f2 no vol dir anar en contra de la inclusiva.\u00a0S’ha de dotar l’escola ordin\u00e0ria encara de m\u00e9s recursos perqu\u00e8 puguin tenir m\u00e9s en compte les difer\u00e8ncies emocionals dels nens i els diferents ritmes que tenen. La coexist\u00e8ncia dels dos recursos ara per ara t\u00e9 sentit.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Entrada del CSMIJ Gr\u00e0cia – Fundaci\u00f3 Eul\u00e0lia Torras de Be\u00e0 \/ ROBERT BONET<\/figcaption><\/figure>\n

Any rere any augmenten els casos de menors amb problemes de salut mental i la complexitat?<\/strong><\/p>\n

A.T.:<\/strong> S\u00ed, la complexitat, la quantitat, l’augment de la demanda… Cada cop arriben m\u00e9s casos i m\u00e9s complexes.<\/p>\n

L.D.:<\/strong> Tamb\u00e9 amb tot el tema de la crisis econ\u00f2mica moltes fam\u00edlies que podien anar a privada han vingut a la p\u00fablica. Per tant, increment en nombre de pacients, en la complexitat a nivell cl\u00ednic i tamb\u00e9 complexitat social. Per molt que tractis un nano, si viu una situaci\u00f3 on hi falten altres coses m\u00e9s b\u00e0siques, aix\u00f2 ser\u00e0 decisiu en la seva evoluci\u00f3. Hi ha situacions de desnonament, de molta precarietat… \u00c9s dif\u00edcil que les fam\u00edlies es facin c\u00e0rrec a vegades d’aspectes essencials per l’evoluci\u00f3 del nen quan han d’establir prioritats. Per exemple, la precarietat laboral ha afectat a que moltes fam\u00edlies no puguin fer un esfor\u00e7 per agendar un tractament o unes visites, ja que no poden assistir i acompanyar el seu fill.<\/p>\n

A.T.:<\/strong> Quan decideixes un pla per un cas concret perqu\u00e8 creus que pot anar b\u00e9 tamb\u00e9 has de preveure qu\u00e8 pot assumir aquella fam\u00edlia. Has de tenir en compte la globalitat. Nosaltres anem m\u00e9s enll\u00e0 dels s\u00edmptomes pels que ens consulten, intentem entendre qu\u00e8 hi ha darrere, quin funcionament emocional hi ha en aquell nen i en tota la fam\u00edlia.<\/p>\n

El cap de psiquiatria de Sant Joan de D\u00e9u deia que un dels motius d\u2019aquest augment de visites i casos es deu a la debilitaci\u00f3 de les estructures familiars que crea situacions d\u2019esgotament que porten a la depend\u00e8ncia a l\u2019hospital. \u00c9s diferent aquesta lectura a un hospital que en un CSMIJ?\u00a0<\/strong><\/p>\n

L.D.:<\/strong> Torno a les prioritats de les fam\u00edlies: quan hi ha una gravetat molt evident\u00a0 les fam\u00edlies s\u00ed que es mobilitzen m\u00e9s. Davant d’altres situacions on el nen ho pugui passar malament per\u00f2 no presenti una simptomatologia doncs a algunes fam\u00edlies que amb prou feines poden pagar el menjar dif\u00edcilment els hi pots insistir que portin el nen a tractament.<\/p>\n

Aleshores, est\u00e0 relacionada la complexitat dels casos amb l’augment amb la pobresa?<\/strong><\/p>\n

L.D.:<\/strong> Jo diria m\u00e9s amb el moment social que amb la pobresa en si.<\/p>\n

A.T.:<\/strong> S\u00f3n diferents factors que van sumant-se.<\/p>\n

L.D.:<\/strong> No m’atreviria a dir nom\u00e9s la pobresa per\u00f2 una situaci\u00f3 de precarietat econ\u00f2mica afecta. No \u00e9s nom\u00e9s que els pares es quedin sense feina i no puguin portar el nen. El problema \u00e9s com aix\u00f2 afecta les fam\u00edlies i genera patiments concrets.<\/p>\n

A.T.:<\/strong> Han sortit estudis que diuen que fam\u00edlies amb situacions socials desafavorides tenen un risc fins a tres vegades m\u00e9s gran de patir una patologia. No cal fer estudis, \u00e9s de sentit com\u00fa que si hi ha uns pares en situaci\u00f3 vulnerable, els nens que hi conviuen tamb\u00e9 ho patiran i aix\u00f2 impacta en ells.<\/p>\n

El diagn\u00f2stic de trastorns de conducta \u00e9s el que m\u00e9s ha augmentat. Qu\u00e8 s’ent\u00e9n per trastorn de conducta, com es pot detectar?<\/strong><\/p>\n

L.D.:<\/strong> El trastorn de conducta s’acaba convertint en un calaix de sastre de moltes situacions on hi ha un patiment emocional gran. En el Congr\u00e9s que anomenaves abans deien que els trastorns de conducta i els intents d’aut\u00f2lisis havien copat la majoria dels motius de consulta i dels ingressos despla\u00e7ant els grans diagn\u00f2stics psiqui\u00e0trics. Nosaltres entenem la psicologia anant m\u00e9s all\u00e0 del diagn\u00f2stic que observa la part expl\u00edcita de la situaci\u00f3. Cal veure quin \u00e9s el patiment emocional, el patiment ps\u00edquic que est\u00e0 generant aquestes actuacions, aquests actes delictius…<\/p>\n

A.T.:<\/strong> No anem a millorar la conducta sin\u00f3 a entendre que ens est\u00e0 expressant el nano amb aquesta conducta i qu\u00e8 hi ha darrera d’aix\u00f2.<\/p>\n

L.D.:<\/strong> No vull banalitzar per\u00f2 potser es diagnostica molt trastorn de conducta en nanos que realitzen actes fora d’una situaci\u00f3 m\u00e9s corrent. Despr\u00e9s hi ha situacions m\u00e9s greus: agressivitat f\u00edsica, de viol\u00e8ncia cap als iguals, cap a si mateix o cap a fam\u00edlia.<\/p>\n

Han incrementat les conductes autol\u00edtiques?<\/strong><\/p>\n

A.T.:<\/strong> No sabria contestar per\u00f2 s\u00ed que l’activaci\u00f3 del codi risc su\u00efcidi fa que els professionals de la salut tinguem m\u00e9s present i codifiquem millor si ens trobem davant de conductes d’aquest tipus. Abans codificaves l’estar deprimit per\u00f2 no marcaves que tamb\u00e9 s’autolesionava. A m\u00e9s, tot el tema social al voltant de les autolesions es visualitza molt i es t\u00e9 molt present entre els adolescents. Ens hem trobat amb casos on no \u00e9s un sin\u00f3 diferents adolescents qu\u00e8 han estat en contacte. Necessitar\u00edem m\u00e9s perspectiva en el temps per veure s\u00ed ha augmentat o no, si ara hi ha m\u00e9s casos o hi ha m\u00e9s visibilitat. Per\u00f2 el su\u00efcidi ara \u00e9s la primera causa de mort en els joves.<\/p>\n

L.D.:<\/strong> Aquesta dada promou l’inter\u00e9s des del Departament de Salut i des dels professionals en millorar la detecci\u00f3 i protocolitzar l’atenci\u00f3 perqu\u00e8 no se’ns escapin casos, que no es caiguin per la xarxa assistencial. En aquest sentit, sempre que hi ha algun repunt medi\u00e0tic d’alguna d’aquestes situacions la detecci\u00f3 augmenta per pressi\u00f3 social. Aix\u00f2 passa per exemple amb el bullying<\/em>. La bona lectura \u00e9s que aix\u00f2 promou iniciatives que als professionals ens permet detectar m\u00e9s i millor i tamb\u00e9 diferenciar.<\/p>\n

El psiquiatra Josep Moya va afirmar que la intenci\u00f3 de molts dels nens\u00a0\u00a0\u201cno \u00e9s tant la intenci\u00f3 de morir si no el desig de deixar d\u2019estar all\u00e0, de desapar\u00e8ixer\u201d.<\/strong><\/p>\n

A.T.:<\/strong>\u00a0Canalitzar el malestar o el patiment, s\u00ed. Hi ha diferents maneres\u00a0 i diferents sentits d’autolesions. La intencionalitat tamb\u00e9 s’ha de mirar: si \u00e9s una actitud impulsiva…<\/p>\n

L.D.:<\/strong> Com a professionals no podem arriscar i pensar que un cas \u00e9s lleu i no donar-li l’atenci\u00f3 necess\u00e0ria. Molts casos no tenen una intenci\u00f3 de morir si no que responen a un \u00abara no vull estar aqu\u00ed\u00bb. El problema \u00e9s que aquell moment pot ser \u00abexit\u00f3s\u00bb. Hem de tenir molt presents aquestes actituds i amb el tracte amb les fam\u00edlies no banalitzar ni tampoc alarmar m\u00e9s del compte. Cal entendre que aquesta conducta autol\u00edtica del noi o la noia \u00e9s una comunicaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Anna Taberner, psiquiatra, i Lu\u00eds D\u00edaz, psic\u00f2leg sanitari, durant l’entrevista al CSMIJ Gr\u00e0cia – Fundaci\u00f3 Eul\u00e0lia Torras de Be\u00e0 \/ ROBERT BONET<\/figcaption><\/figure>\n

Entre els joves, pel que fa a trastorns alimentaris o lesions, sovint s’escolta \u00abnom\u00e9s vol cridar l’atenci\u00f3, ja se li passar\u00e0\u00bb.\u00a0<\/strong><\/p>\n

L.D.:<\/strong> Aquesta \u00e9s molt perillosa. A vegades quan treballes amb fam\u00edlies s\u00ed que ve aquest pensament. El que jo faig \u00e9s diferenciar: una cosa \u00e9s cridar l’atenci\u00f3 i l’altre fer una demanda. Si un noi o una noia t\u00e9 un patiment tal com per fer patir els seus pares o els seus professors amb una comunicaci\u00f3 d’aquest tipus vol dir que hi ha un patiment real. Un adolescent que s’autolesiona demana que l’atenguem, no crida l’atenci\u00f3 com un nen capritx\u00f3s.<\/p>\n

A.T.:<\/strong> Cal intentar entendre que ens est\u00e0 dient. A vegades si el patiment ps\u00edquic \u00e9s dif\u00edcil de rebaixar \u00e9s fan mal f\u00edsic perqu\u00e8 \u00e9s menys dolor\u00f3s.<\/p>\n

I el que has comentat abans de lesions en grup, per qu\u00e8 es donen? Us hi heu trobat sovint?<\/strong><\/p>\n

A.T.:<\/strong> Hem pogut rebre el cas d’una pacient i despr\u00e9s hem vist que li ha passat a dos o tres m\u00e9s de la mateixa classe. Les coses que passen en grup s’ha de mirar com s’inicien, quina coincid\u00e8ncia hi ha hagut, si alg\u00fa ho ha iniciat i els altres l’han seguit o potser ja ho feien per separat i alg\u00fa ho ha comentat i s’ha trobat que els altres tamb\u00e9 ho feien. Has d’intentar entendre qu\u00e8 esta passant, no ho pots atendre de manera individual.<\/p>\n

Podria ser, salvant les dist\u00e0ncies, \u00bfcom quan els joves comencen a fumar?<\/strong><\/p>\n

A.T.:<\/strong> Clar, al final estem parlant d’adolescents i de canviar conductes i provar coses noves que l’altre et facilita o t’insisteix perqu\u00e8 ho provis.<\/p>\n

L.D.:<\/strong> \u00c9s un edat on s’est\u00e0 buscant la identitat. Aix\u00f2 encaixaria amb un perfil d’adolescent perdut, desorientat, que d’alguna manera en compartir el malestar o no sentir-se ent\u00e8s o veure que no encaixa a la societat, troben un encaix dins de la proposta d’alg\u00fa altre. Evidentment no \u00e9s un funcionament normalitzat. A vegades, quan hi ha una cosa compartida el que hi ha \u00e9s un component identitari i social i aix\u00f2 fa pensar que l’adolescent va m\u00e9s en aquesta cerca que no que tingui una patologia.<\/p>\n

Com combineu les diferents prioritats i els diferents graus de complexitat?\u00a0<\/strong><\/p>\n

A.T.:<\/strong> Els Centres de Salut Mental estem atenent cada cop situacions m\u00e9s complexes i ens preguntem qu\u00e8 podem fer sovint davant d’algunes situacions que no s\u00f3n greus.\u00a0Des de sempre hem cregut que la prevenci\u00f3 i la promoci\u00f3 de la salut \u00e9s molt important. Si agaf\u00e9ssim des de l’inici situacions lleus, amb poques intervencions se’n podrien sortir millor per\u00f2 sovint, com estem tan plens de complexitat i gravetat, no podem treballar en prevenci\u00f3.<\/p>\n

L.D.:<\/strong> La complexitat tamb\u00e9 a vegades \u00e9s la cronificaci\u00f3 i estem molt copats per aquest tipus de treball. La complexitat a m\u00e9s suposa un desplegament de recursos de tot tipus brutal. La prevenci\u00f3 el que suposa \u00e9s evitar possibles cronificacions. La immediatesa i la proximitat amb les que pots atendre i intervenir a vegades amb els adolescents s\u00f3n garanties que si no les aprofites just en aquell moment, que \u00e9s quan est\u00e0 disposat a compartir-ho, pots perdre una oportunitat important perqu\u00e8 d’all\u00e0 no derivi un trastorn mental o un desordre emocional important que pugui derivar en una cronicitat. Ens hem d’anticipar a aix\u00f2.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un 42% de les urg\u00e8ncies psiqui\u00e0triques de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u el 2015 tenien conductes autol\u00edtiques i un 9,9% d’aquestes eren su\u00efcides. Parlem amb la psiquiatra Anna\u00a0Taberner\u00a0i amb el psic\u00f2leg sanitari\u00a0Luis\u00a0D\u00edaz. Tots dos treballen al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Gr\u00e0cia, coordinat per la Fundaci\u00f3 Eul\u00e0lia\u00a0Torras\u00a0de\u00a0Be\u00e0. Des d’aquest\u00a0CSMIJ\u00a0es mostren preocupats […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":15525,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,14],"tags":[859,53,921],"class_list":["post-15523","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-salut-bcn","tag-csmij","tag-salut-mental","tag-salut-mental-infantil-i-juvenil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15523","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15523"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15523\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15523"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15523"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15523"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}