{"id":15665,"date":"2018-02-19T06:00:13","date_gmt":"2018-02-19T05:00:13","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15665"},"modified":"2018-02-19T06:00:13","modified_gmt":"2018-02-19T05:00:13","slug":"sobrediagnostic-hipertensio-3-4-adults-haurien-modificar-estil-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/02\/19\/sobrediagnostic-hipertensio-3-4-adults-haurien-modificar-estil-vida\/","title":{"rendered":"Sobrediagn\u00f2stic en la hipertensi\u00f3: 3 de 4 adults haurien de modificar el seu estil de vida"},"content":{"rendered":"<p>L&#8217;American\u00a0College\u00a0of\u00a0Cardiology\u00a0i l&#8217;AmericanHeart\u00a0Association, una de les organitzacions m\u00e9s influents del m\u00f3n en salut cardiovascular, van publicar fa un parell de mesos una nova Guia de la Pr\u00e0ctica Cl\u00ednica sobre Hipertensi\u00f3 Arterial que situava el llindar diagn\u00f2stic d&#8217;hipertensi\u00f3 arterial (HTA) a\u00a0130\/80. Actualment aquest llindar est\u00e0 situat a 140\/90 seguint els criteris dibuixats l&#8217;any 1993.<\/p>\n<p>Segons els c\u00e0lculs de les mateixes institucions, el nombre de persones que a partir d\u2019ara seran diagnosticades amb hipertensi\u00f3 abans dels 45 anys triplicaran els actuals en el cas dels homes, i es duplicaran en el cas de les dones. En el cas americ\u00e0, aix\u00f2 suposa incorporar 30 milions de persones a la llista dels hipertensos. Del total, per\u00f2, estimen que nom\u00e9s entre el 25% i el 30% necessitaran medicaci\u00f3 suplement\u00e0ria o revisar el tractament actual.<\/p>\n<p>A banda, ells mateixos etiqueten tamb\u00e9 de tensi\u00f3 elevada i recomanen modificar estils de vida i tenir un seguiment m\u00e8dic a les persones amb la tensi\u00f3 superior al llindar 115\/75. Aquesta tensi\u00f3 \u00e9s la que t\u00e9 entre el 60 i el 85% de la poblaci\u00f3 general, el que implica que tres de cada quatre persones podran ser catalogada com a \u00abmalalta\u00bb.<\/p>\n<p>Sebasti\u00e1n Vignoli, metge de fam\u00edlia referent en malalties cardiovasculars, defensa que \u00abno hi ha proves cient\u00edfiques que demostrin que aplicar un tractament a aquest nivell d&#8217;hipertensi\u00f3 [130\/80] aporti res\u00bb i indica que aix\u00f2 afavorir\u00e0 el sobrediagn\u00f2stic. A m\u00e9s, ens explica que, com tot, els nous estudis i les noves orientacions s&#8217;inicien a occident i s&#8217;acaben estenent: \u00abja va passar amb la diabetis i passar\u00e0 ara amb la hipertensi\u00f3\u00bb. A m\u00e9s, creu que s&#8217;acabaran instaurant els criteris perqu\u00e8 \u00aball\u00e0 als Estats Units els metges de fam\u00edlia tenen poc pes\u00bb i cardi\u00f2legs i internistes els aplicaran.<\/p>\n<p>En la mateixa l\u00ednia, Vignoli explica que els cardi\u00f2legs \u00abd&#8217;aqu\u00ed\u00bb tamb\u00e9 aposten per baixar els criteris per\u00f2 que hi ha tamb\u00e9 resist\u00e8ncia a fer-ho des d&#8217;algunes associacions. Com encara no est\u00e0 actiu, les cr\u00edtiques no estan sent determinants per saber qu\u00e8 s&#8217;acabar\u00e0 fent.<\/p>\n<p>Per sobrediagn\u00f2stic ent\u00e9n el diagn\u00f2stic d&#8217;un trastorn a una persona que no t\u00e9 s\u00edmptomes, \u00e9s a dir, \u00absobrediagnosticar \u00e9s dir-li a alg\u00fa que t\u00e9 un problema encara que aquell trastorn no li reduir\u00e0 la vida per res\u00bb, apunta Vignoli. En aquest sentit, en un <a href=\"http:\/\/www.nogracias.eu\/2017\/12\/12\/sobrediagnostico-sobretratamiento-critica-los-nuevos-criterios-diagnosticos-hipertension-arterial-tension-arterial-elevada-sebastian-vignoli\/\">article detallat<\/a>, Vignoli explicava que \u00abno existeixen evid\u00e8ncies suficientment s\u00f2lides per etiquetar de \u201ctensi\u00f3 arterial elevada\u201d i recomanar modificaci\u00f3 d&#8217;estils de vida i seguiment m\u00e8dic a les persones amb tensi\u00f3 arterial major de 115\/75 (60-85% de la poblaci\u00f3 general)\u00bb. Al mateix temps, afirma que tampoc existeixen \u00abper diagnosticar d&#8217;\u201chipertensi\u00f3\u201d i recomanar tractament farmacol\u00f2gic a les persones amb tensi\u00f3 arterial major de 130\/80, hagin o no tingut esdeveniments cardiovasculars\u00bb.<\/p>\n<h3>La confusi\u00f3 entre causa i factor de risc<\/h3>\n<p>Una causa \u00e9s all\u00f2 que provoca la malaltia i sempre est\u00e0 present. Un factor de risc en canvi ser\u00e0 un factor que, quan no trobem la causa d&#8217;una malaltia, es cregui que pot estar associat a aquesta. Els factors de risc no tenen per qu\u00e8 estar presents en tothom en una mateixa malaltia i mai es podr\u00e0 afirmar que s\u00f3n una causa segura d&#8217;aquesta.<\/p>\n<p>Per il\u00b7lustrar aquesta idea, Sebasti\u00e1n Vignoli explica que en malalties cardiovasculars no acostuma a haver-hi causes, el que s\u00ed que hi ha s\u00f3n factors de risc associats. I ho exemplifica dient que \u00abno tothom que t\u00e9 un ictus \u00e9s hipertens\u00bb.<\/p>\n<p>Relacionar causa i factor de risc com iguals \u00e9s perill\u00f3s doncs pot portar a voler desenvolupar tractaments per a casos que no en poden tenir com ara envellir. I \u00e9s que \u00abenvellir en si \u00e9s un factor de risc per emmalaltir\u00bb, apunta Vignoli.\u00a0 per\u00f2 segons Vignoli\u00a0 no afirmarem que envellir, en ser un factor, \u00e9s ja una malaltia ni tampoc desenvoluparem tractaments si no es pot garantir que siguin efectius per la gent que ho viu. Aix\u00f2 seria de nou sobrediagnosticar.<\/p>\n<h3>Investigar, desenvolupar, avan\u00e7ar<\/h3>\n<p>\u00abLa medicina occidental est\u00e0 farcida d&#8217;interessos\u00bb. Aquesta afirmaci\u00f3 surt sovint de la boca de molts professionals sanitaris i cient\u00edfics. Sebasti\u00e1n Vignoli creu que \u00e9s molt complicat separar els aven\u00e7os i els estudis que es realitzen dels interessos que hi ha al darrere. Econ\u00f2mics per\u00f2 tamb\u00e9 interessos interns dels professionals. \u00abEls especialistes tenen tend\u00e8ncia a expandir el seu camp d&#8217;acci\u00f3, sempre volen fer m\u00e9s proves i m\u00e9s cribatge\u00bb, apunta al mateix temps que afirma que \u00abno ho fan amb mala intenci\u00f3\u00bb sin\u00f3 que la majoria \u00abho creuen necessari\u00bb.<\/p>\n<p>Vignoli, cr\u00edtic ara amb el canvi de llindar, tamb\u00e9 ho \u00e9s amb la facilitat que hi ha a l&#8217;hora de desenvolupar nous tractaments.\u00a0La metaci\u00e8ncia actualment est\u00e0 estudiant com s&#8217;investiga la ci\u00e8ncia i est\u00e0 trobant moltes errades. Si aix\u00f2 passa \u00e9s perqu\u00e8 cada cop que es desenvolupa un nou tractament es realitza un assaig cl\u00ednic on es compara el nou tractament amb un placebo o amb un tractament vell. El problema que indica Vignoli \u00e9s que \u00abquan la medicina decideix confirmar que una cosa que ja fa est\u00e0 ben feta, es troba que en el 40% dels casos estaven equivocats\u00bb. \u00abNo es poden implementar nous tractaments i noves proves diagn\u00f2stiques que s&#8217;incorporen a les guies per despr\u00e9s haver d&#8217;anar corregint\u00bb, afegeix Vignoli.<\/p>\n<p>Actualment es realitzen dos assaigs cl\u00ednics de mitjana perqu\u00e8 una intervenci\u00f3 sigui aprovada. \u00abSi baixem el llindar tamb\u00e9 en aix\u00f2, engreixarem aquest 40%\u00bb.<\/p>\n<p>Sobre els motius que porten a aquesta producci\u00f3 d&#8217;aven\u00e7os i tractaments que acaben sent inefica\u00e7os? Un sistema d&#8217;incentius \u00abmalalt\u00eds\u00bb: segons Vignoli, existeix pressi\u00f3 perqu\u00e8 publiquis i a m\u00e9s perqu\u00e8 aquestes publicacions siguin positives.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;American\u00a0College\u00a0of\u00a0Cardiology\u00a0i l&#8217;AmericanHeart\u00a0Association, una de les organitzacions m\u00e9s influents del m\u00f3n en salut cardiovascular, van publicar fa un parell de mesos una nova Guia de la Pr\u00e0ctica Cl\u00ednica sobre Hipertensi\u00f3 Arterial que situava el llindar diagn\u00f2stic d&#8217;hipertensi\u00f3 arterial (HTA) a\u00a0130\/80. Actualment aquest llindar est\u00e0 situat a 140\/90 seguint els criteris dibuixats l&#8217;any 1993. Segons els c\u00e0lculs [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":15242,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[959,316,960,961,305],"class_list":["post-15665","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-criteris","tag-estudis","tag-hipertensio","tag-hipertensio-arterial","tag-sobrediagnostic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15665","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15665"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15665\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15665"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15665"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15665"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}