{"id":15690,"date":"2018-01-23T06:00:27","date_gmt":"2018-01-23T05:00:27","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15690"},"modified":"2018-01-23T06:00:27","modified_gmt":"2018-01-23T05:00:27","slug":"mama-tambe-morire-mort-gran-tabu-lensenyament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/01\/23\/mama-tambe-morire-mort-gran-tabu-lensenyament\/","title":{"rendered":"\u201cMama, jo tamb\u00e9 morir\u00e9?\u201d: la mort, el gran tab\u00fa de l\u2019ensenyament"},"content":{"rendered":"

\u201cUn dia, davant una escola, vaig veure com un nen petit, d\u2019uns sis anys, corria cap a la seva mare per preguntar-li: \u2018mama, jo tamb\u00e9 morir\u00e9?\u2019. Ella, amb tota la serenor del m\u00f3n li va dir: \u2018S\u00ed. Com tothom\u2019. En vista d\u2019aquesta resposta sincera i simple, l\u2019\u00e0via, escandalitzada, va reprendre la mare per haver espantat el menut\u201d. Bego\u00f1a Elizalde, psic\u00f2loga i coordinadora del Grup de Treball Dol i P\u00e8rdues del Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya, narra aquesta escena per a explicar les raons per les quals la mort \u00e9s un tab\u00fa a l\u2019ensenyament.<\/p>\n

L\u2019educaci\u00f3, segons la psic\u00f2loga, \u00e9s un reflex de com vivim en la societat. Les aules no s\u00f3n pas espais a\u00efllats de la resta del m\u00f3n: \u201cels adults no parlem de la mort, al contrari: ens n\u2019amaguem. I qu\u00e8 hem de fer amb els nens si no ho fem entre adults?\u201d, es pregunta. Elizalde posa el focus en que els nens, igual que la gent gran, els malalts o els discapacitats, \u201cs\u00f3n un col\u00b7lectiu que considerem fr\u00e0gil, sense plantejar-nos si realment ho s\u00f3n o no, i intentem allunyar-los de qualsevol patiment, enlloc de donar-los eines per afrontar-ho\u201d.<\/p>\n

En aquesta l\u00ednia, Nani Hidalgo, vicepresidenta de Dret a Morir Dignament (DMD) Catalunya, observa que \u201cl\u2019escola, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ensenyar coneixements, ha d\u2019acompanyar en el creixement de persones responsables, aut\u00f2nomes i conscients\u201d. Aix\u00ed, considera que la mort \u00e9s essencial per a aquest desenvolupament per\u00f2 troba que a les aules hi ha silenci al voltant d\u2019aquest tema. Per aix\u00f2 DMD, juntament amb l\u2019Ajuntament de Barcelona, organitza la tarda de dimarts 23 la xerrada\u00a0\u2018Trencar el Tab\u00fa de la mort a l\u2019ensenyament: Tenim dret d\u2019apartar a les criatures de la viv\u00e8ncia de la mort?\u2019<\/a><\/em><\/p>\n

I \u00e9s que Hidalgo assegura que l\u2019\u00fanic moment en qu\u00e8 es tracta la mort a l\u2019aula \u00e9s despr\u00e9s que s\u2019hagi donat una p\u00e8rdua propera, per\u00f2 \u201cen aquests casos es tracta el dol, a posteriori. Veiem, doncs, que hi ha una part important de drets i de la vida que no es tracten a l\u2019escola. Els preparem per anar a la universitat, per l\u2019edat adulta, per\u00f2 no per una altra etapa important de la seva vida que \u00e9s la mort\u201d, assegura.<\/p>\n

Els silencis a les aules s\u00f3n relativament freq\u00fcents en relaci\u00f3 a temes pol\u00e8mics, ja sigui la mort, o el sexe i les drogues, temes que fa anys eren tab\u00fa per\u00f2 ara es tracten amb certa normalitat a les tutories. El problema, per\u00f2, \u00e9s que la pol\u00e8mica que aixequen aquests temes es d\u00f3na \u201cal m\u00f3n dels adults i el traspassem al dels infants. A classe haur\u00edem de parlar de tot el que no es parla i no es parla d\u2019all\u00f2 que \u00e9s lleig\u201d, assegura Elizalde. Afegeix, tamb\u00e9, que la mentalitat dels menuts \u00e9s molt m\u00e9s \u201csimple\u201d i que aquests temes s\u00f3n molt m\u00e9s f\u00e0cils per a ells que per als adults, \u201cper\u00f2 som nosaltres els qui dissenyem l\u2019agenda educativa\u201d, lamenta.<\/p>\n

La mort \u00e9s una realitat per a la qu\u00e8 els nens han d\u2019estar preparats, perqu\u00e8 \u201ctendim a pensar que nom\u00e9s es moren els ancians, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s cert\u201d, opina Hidalgo. Aix\u00ed, des de DMD asseguren que \u201cno tenim dret a robar els nens la reflexi\u00f3 sobre una part integral de la seva vida que \u00e9s la mort, nom\u00e9s perqu\u00e8 als adults ens faci por\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Il\u00b7lustraci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 \u2018La mort digna il\u00b7lustrada\u2019 | Gemma Capdevila<\/figcaption><\/figure>\n

Canviar les imatges associades a la mort per a que ja no faci por<\/strong><\/h3>\n

\u201cHas intentat il\u00b7lustrar mai un dossier pedag\u00f2gic o una xerrada sobre la mort? \u00c9s dificil\u00edssim. Tot s\u00f3n xiprers, mans que s\u2019agafen, imatges fosques i horroroses\u2026\u201d. Aquesta reflexi\u00f3 de l\u2019Alba Falgarona (W\u00e4wa Illustrations) va ser la que va donar peu a l\u2019exposici\u00f3 \u2018La Mort Il\u00b7lustrada\u2019, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Dret a Morir Dignament Figueres. Es tracta d\u2019un treball en el qu\u00e8 han participat m\u00e9s de 30 artistes que donen una visi\u00f3 particular i personal de la mort a trav\u00e9s de dibuixos tan diversos com diverses s\u00f3n les experi\u00e8ncies relatives a la mort: des de propostes \u00edntimes i s\u00f2bries fins a composicions abstractes amb colors m\u00e9s foscos, passant per il\u00b7lustracions entranyables i introspectives.<\/p>\n

L\u2019objectiu del treball de W\u00e4w\u00e4 \u00e9s \u201cpoder usar l\u2019art per parlar de la mort, per a canviar-ne el llenguatge i normalitzar-la\u201d. Aix\u00ed, DMD ha realitzat un dossier que acompanyar\u00e0 la visita de les escoles que assisteixin a l\u2019exposici\u00f3, per a posar pautes al debat sobre el qu\u00e8 senten davant aquestes imatges i \u201cpoder eliminar els pensaments negatius associats sempre a la mort\u201d, explica.<\/p>\n

Falgarona, com a artista, ha fet ella mateixa aquest exercici de canvi de llenguatge i assegura que \u201cha estat un viatge molt personal. M\u2019he trobat davant de reflexions que mai no havia abordat aix\u00ed d\u2019obertament. Tinc m\u00e9s de trenta anys i ara veig que la mort \u00e9s igual de digna que la vida. Vull que els nens tinguin aquesta visi\u00f3 abans dels trenta per a que puguin viure sense por\u201d.<\/p>\n

Aquesta idea de por ve associada a la de patiment i desconeixement que envolta el moment de la defunci\u00f3. Per aix\u00f2, Hidalgo assegura que introduir la idea a l\u2019aula de l\u2019autonomia sobre el propi cos i la vida \u201cvol dir ensenyar a viure i morir dignament. Ajudar a desenvolupar l\u2019empatia respecte els qui pateixen per ser conscients de la nostra pr\u00f2pia vulnerabilitat. Parlem molt de la sobirania dels pobles, per\u00f2 poc de la dels cossos\u201d, denuncia Hidalgo.<\/p>\n

Per\u00f2, per la seva banda, Elizalde alerta que, si b\u00e9 no s\u2019ha de viure obsessionat, la por al patiment es sana. \u201cS\u2019ha de tenir por, per\u00f2 mai por a la por\u201d, puntualitza. \u201cEls canvis importants de la vida comporten patiment: si tant la mare com la criatura pateixen en el moment del naixement, hem d\u2019assumir que una transici\u00f3 tan important com la mort tamb\u00e9 ens far\u00e0 patir, ja sigui f\u00edsicament o emocional\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Il\u00b7lustraci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 \u2018La mort digna il\u00b7lustrada\u2019 | Jaume Montserrat<\/figcaption><\/figure>\n

Morts enllaunades: m\u00e9s exposici\u00f3 per\u00f2 menys reflexi\u00f3<\/strong><\/h3>\n

Ara, com a societat, estem menys en contacte amb la mort, segons opina Hidalgo. \u201cS\u2019ha anat traient de les cases i allunyant els menuts quan es d\u00f3na una defunci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit personal. Ara b\u00e9, els nens estan m\u00e9s exposats que mai a una mort que els \u00e9s indirecta i freda\u201d. Es refereix al que Elizalde defineix com a morts enllaunades, aquelles que es veuen a la televisi\u00f3 i els videojocs. \u00c9s una idea de la mort que \u201cno els fa madurs, perqu\u00e8 no \u00e9s real si es pot ressuscitar com si res\u201d, reflexionen des de DMD.<\/p>\n

Per a Elizalde la banalitat d\u2019aquesta idea col\u00b7lectiva de mort \u00e9s m\u00e9s greu encara perqu\u00e8 es relaciona amb l\u2019entreteniment: \u201cels jocs o les pel\u00b7l\u00edcules s\u00f3n una eina d\u2019esbarjo i, si en algun moment ens violenten massa, sempre els podem apagar i passar a una altra cosa\u201d, opina. Aix\u00ed, per la psic\u00f2loga, la veritable maduresa respecte la mort no s\u2019ent\u00e9n si no es transita per la idea del patiment \u201ci no ho podem fer si la televisi\u00f3 ens entret\u00e9\u201d.<\/p>\n

Totes dues professionals coincideixen en que \u00e9s dif\u00edcil afrontar idees doloroses amb els m\u00e9s menuts, per\u00f2 s\u2019ha d\u2019ensenyar des de ben petits que els \u00e9ssers vius moren per a que la mort no es converteixi en una obsessi\u00f3. \u201cI se\u2019ls ha de fer entendre que ells tamb\u00e9 moriran\u201d, reitera Elizalde, qui assegura que aix\u00f2 no generar\u00e0 pas un trauma perqu\u00e8 els nens \u201ctenen una ment m\u00e9s oberta que els adults i no tenen les preconcepcions que els dificulten entendre que el seu pas per la vida acabar\u00e0 algun dia\u201d. Aix\u00ed, sempre s\u2019ha de dir la veritat, perqu\u00e8 el que mou els nens \u00e9s la curiositat i el que els espanta \u00e9s no saber. Per aix\u00f2, aquell nen que corria cap a la seva mare a preguntar-li si ell tamb\u00e9 moriria, per a sorpresa de la seva \u00e0via escandalitzada, va assentir, dient \u201cvale\u201d per despr\u00e9s tornar trotant amb els seus amics a jugar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cUn dia, davant una escola, vaig veure com un nen petit, d\u2019uns sis anys, corria cap a la seva mare per preguntar-li: \u2018mama, jo tamb\u00e9 morir\u00e9?\u2019. Ella, amb tota la serenor del m\u00f3n li va dir: \u2018S\u00ed. Com tothom\u2019. En vista d\u2019aquesta resposta sincera i simple, l\u2019\u00e0via, escandalitzada, va reprendre la mare per haver espantat […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":15691,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[377,85,551,856],"class_list":["post-15690","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-dol","tag-mort","tag-nens","tag-tabu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15690","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15690"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15690\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15690"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15690"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15690"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}