Han estat justament aquestes dues plataformes les que han redactat sis propostes per revertir la situaci\u00f3 actual. Entre aquestes trobem la demanda de crear un torn de tarda als hospitals per mantenir a ple rendiment els recursos p\u00fablics. En la mateixa l\u00ednia, recuperar el personal dels Equips d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria per tal que les esperes al metge de fam\u00edlia no s’allarguin m\u00e9s enll\u00e0 de les 48 h promeses.<\/p>\n
Entre les demandes, hi ha algunes dedicades a la privada: demanen la prohibici\u00f3 dels concerts amb centres privats i tamb\u00e9 que es fixi una incompatibilitat absoluta perqu\u00e8 el personal del sector p\u00fablic treballi en la privada. Tamb\u00e9 que s’estableixin certes garanties i terminis per a l’atenci\u00f3 i les llistes d’espera nom\u00e9s atenent a recursos 100% p\u00fablics, sense necessitat de derivar pacients a la privada.<\/p>\n
Des de CAS Madrid denuncien que les xifres que tant el Ministeri de Sanitat com els Governs auton\u00f2mics faciliten no s\u00f3n \u00abni tan sols reals\u00bb. Afirmen aix\u00f2 pel que anomenen \u00abllista d’espera estructural\u00bb. Expliquen que un dels m\u00e8todes per \u00abreduir\u00bb les llistes d’espera \u00e9s l’expulsi\u00f3 de la llista estructural que es produeix quan el pacient \u00e9s anomenat per derivar la seva operaci\u00f3 a la privada i aquest el rebutja. Mentre passa aix\u00f2, aquest pacient no es troba a les llistes oficials d’espera p\u00fabliques.\u00a0A Madrid, des d’on treballa principalment la CAS, hi ha dades desglossades que fixen, en aquesta comunitat, en 53.015 el nombre de pacients en llista d’espera estructural el desembre de 2017. D’aquests, un 17,04% (12.585 persones) van rebutjar la derivaci\u00f3. Fer aix\u00f2, per la CAS \u00e9s \u00abun c\u00e0stig addicional, ja que\u00a0de mitjana triguen 70 dies m\u00e9s que la resta a ser operats\u00bb.<\/p>\n
En aquest sentit, Marea Blanca de Catalunya i Rebel\u00b7li\u00f3 Prim\u00e0ria tamb\u00e9 demanen que el pacient rebi una assignaci\u00f3 i un codi en el moment de la decisi\u00f3 cl\u00ednica de petici\u00f3 de prova diagn\u00f2stica o intervenci\u00f3. D’aquesta manera ser\u00e0 possible assegurar la seva entrada en llista d’espera autom\u00e0ticament.<\/p>\n
Troben necessari que siguin els especialistes de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria qui gestionin les llistes d’espera a proves complement\u00e0ries i primeres visites, ja que \u00abs\u00f3n ells els que millor coneixen la situaci\u00f3 cl\u00ednica de cada persona\u00bb. Per fer aix\u00f2, entenen que cal democratitzar el sistema i demanen \u00abtranspar\u00e8ncia absoluta i acc\u00e9s senzill a totes les dades d’activitat, qualitat, despesa i adjudicacions\u00bb.<\/p>\n A nivell estatal, el juny de 2017, \u00faltimes dades fetes p\u00fabliques pel Ministeri de Sanitat, el nombre de persones a l’espera d’una operaci\u00f3 era de 604.103. Nou anys abans, el juny de 2008 la llista d’espera quir\u00fargica era de 372.000 persones: avui en dia, aquesta xifra gaireb\u00e9 s’ha duplicat.<\/p>\n Per altra banda, pel que a la llista d’espera diagn\u00f2stica, gaireb\u00e9 2 milions de persones de tot l’estat esperen la primera consulta amb l’especialista\u00a0 i el temps mitj\u00e0 d’espera ronda els 60 dies.<\/p>\n Juan Antonio G\u00f3mez-Li\u00e9bana, portaveu de la CAS, troba preocupant i vergonyoses aquestes dades:\u00a0\u201cla llista d’espera abans se situava en el quir\u00f2fan, i ara se situa en el diagn\u00f2stic. El coll d’ampolla es va traslladant cap enrere i aix\u00f2 \u00e9s un s\u00edmptoma que el sistema est\u00e0 fent implosi\u00f3\u201d, adverteix.<\/p>\n Des de la CAS tamb\u00e9 denuncien que \u00abels territoris amb major mercantilitzaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3 s\u00f3n els que encap\u00e7alen aquestes vergonyoses xifres\u00bb. Seria el cas de Catalunya, amb 157.000 persones en llista d’espera quir\u00fargica i 87 dies de mitjana per a obtenir diagn\u00f2stic. La segueix Madrid, que compta amb una llista d’espera de 59.000 persones i el Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb 58.000.<\/p>\n L’argument dels moviments en pro d’una sanitat 100% p\u00fablica per afirmar aix\u00f2 es pot sostenir en dos sentits. Primer, la quantitat de derivacions que hi ha a centres privats \u00e9s major a Catalunya i a Madrid. I segon, tamb\u00e9 s\u00f3n aquestes comunitats aut\u00f2nomes les que m\u00e9s assegurances privades tenen: fins a un 32% de la poblaci\u00f3 \u00e9s s\u00f2cia d’una m\u00fatua.<\/p>\n El missatge que es d\u00f3na des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya \u00e9s positiu: el 2017 acaba amb menys temps d’espera i menys pacients per a ser operats a Catalunya. A m\u00e9s, tamb\u00e9 s’han redu\u00eft el nombre de pacients que\u00a0esperen per a sotmetre\u2019s a proves diagn\u00f2stiques i accedir a consultes externes.<\/p>\n Les dades actuals m\u00e9s destacades que han facilitat des del Departament de Salut diuen que\u00a0l\u2019activitat quir\u00fargica es va incrementar un 6,5% respecte al 2016. En concret, el 2017 es van fer 361.942 intervencions, 22.220 m\u00e9s que l\u2019any anterior. El temps mitj\u00e0 d\u2019espera dels pacients en llista d\u2019espera \u00e9s de 144 dies, mentre que l\u2019any 2016 se situava en 170, el que suposa una disminuci\u00f3 del 15,3%. A m\u00e9s, el 95,4% dels pacients en llista el desembre del 2017 estan dins de termini establert: s’ha redu\u00eft en m\u00e9s de la meitat els pacients fora de termini, passant de 16.081 pacients el 2016 a 7.595 el 2017.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/IMG_4630.jpg\")
<\/a>Catalunya encap\u00e7ala les llistes d’espera que en diagn\u00f2stic sumen els 2 milions de persones a tot l’estat<\/h3>\n
Balan\u00e7 positiu de Salut: el temps a llista d’espera baixa un 15,3%<\/h3>\n