{"id":15704,"date":"2018-01-25T06:00:44","date_gmt":"2018-01-25T05:00:44","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15704"},"modified":"2018-01-25T06:00:44","modified_gmt":"2018-01-25T05:00:44","slug":"excessos-proteccionisme-sistema-sanitari-cap-dones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/01\/25\/excessos-proteccionisme-sistema-sanitari-cap-dones\/","title":{"rendered":"Excessos i proteccionisme del sistema sanitari cap a les dones"},"content":{"rendered":"<p>Aquest \u00e9s el primer article d&#8217;una s\u00e8rie que versar\u00e0 sobre la viol\u00e8ncia dels sistemes sanitaris envers les dones. Tractar\u00e0 set aspectes: l&#8217;exc\u00e9s d&#8217;actuacions, el defecte d&#8217;actuacions, la viol\u00e8ncia ginecol\u00f2gica, la viol\u00e8ncia obst\u00e8trica, les agressions a la consulta, les desigualtats de g\u00e8nere en la recerca, i la construcci\u00f3 de la medicina des de l&#8217;androcentrisme. Les autores som totes dones, la majoria de l&#8217;\u00e0mbit de la medicina.<\/p>\n<p>Ens atrevim a parlar de viol\u00e8ncia perqu\u00e8 aquest \u00e9s el nom que ha donat l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Viol\u00e8ncia_obst\u00e8trica\">Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/a> a les intervencions abusives i impositives en el camp de l&#8217;obstetr\u00edcia. Per extensi\u00f3, hem aplicat el mateix terme a altres actuacions que es caracteritzen per l&#8217;\u00fas del poder m\u00e8dic sobre el cos i la salut de les dones i la medicalitzaci\u00f3 dels processos naturals.<\/p>\n<p>Els excessos de la medicina \u00e9s un dels problemes a qu\u00e8 han de fer front el sistema sanitari i la societat en l&#8217;actualitat i en el futur. Fa molts anys que se&#8217;n parla i es denuncia, per\u00f2 cada vegada m\u00e9s tenim dades que confirmen el<a href=\"http:\/\/www.bmj.com\/content\/353\/bmj.i2139\"> fenomen<\/a> i alerten que \u00e9s una important causa de dany i una de les primeres causes de mortalitat.<\/p>\n<p>De cara a entendre els excessos dels sistemes sanitaris hem de tenir en compte els mecanismes que subjauen en la pr\u00e0ctica m\u00e8dica, sense oblidar l&#8217;elevat volum de negoci que generen. Les empreses i accionistes posen la seva mirada en l&#8217;atractiu mercat que suposa el 50% de la poblaci\u00f3 com a potencials usu\u00e0ries\/consumidores de productes i serveis.<\/p>\n<p>S&#8217;ha descrit el paradigma del <a href=\"http:\/\/gestionclinicavarela.blogspot.com.es\/2017\/12\/cuales-son-los-objetivos-de-los.html\">\u00abbiaix d&#8217;intervenci\u00f3\u00bb<\/a> que suposa que davant la possibilitat d&#8217;intervenir en una condici\u00f3 de salut, es tendeix a aplicar alguna mesura encara que hi hagi dubtes de la seva efic\u00e0cia. Aquest comportament, que en casos de malaltia greu pot ser acceptable, quan s&#8217;aplica a persones sanes o de baix risc esdev\u00e9 un greu problema de salut i econ\u00f2mic. El \u00abbiaix d&#8217;intervenci\u00f3\u00bb es complementa amb <a href=\"http:\/\/gerentedemediado.blogspot.com.es\/2016\/01\/equivocarse-es-de-sabiosy-de-imprudentes.html\">\u00abl&#8217;aversi\u00f3 a les revocacions\u00bb<\/a> que fa refer\u00e8ncia a la resist\u00e8ncia dels professionals sanitaris a canviar la seva pr\u00e0ctica quan hi ha noves evid\u00e8ncies que desaconsellen les accions que estan duent a terme. \u00c9s una forma de resist\u00e8ncia a incorporar els nous coneixements, de manera que impera el \u00absempre s&#8217;ha fet aix\u00ed\u00bb.<\/p>\n<p>La tend\u00e8ncia a la intervenci\u00f3 excessiva afecta tota la poblaci\u00f3 per\u00f2 \u00e9s en les dones on t\u00e9 la m\u00e0xima expressi\u00f3. Aix\u00ed, els excessos sanitaris sobre les dones es poden considerar una forma m\u00e9s de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, aquesta vegada\u00a0vehiculitzada\u00a0a trav\u00e9s de la medicina. Els arguments proteccionistes amb qu\u00e8 es presenten programes i tractaments, tenen un car\u00e0cter patriarcal perqu\u00e8 s&#8217;exerceixen des d&#8217;una posici\u00f3 de poder cient\u00edfic i m\u00e8dic. I han estat f\u00e0cilment acceptats per les dones, que els han percebut com un cert reconeixement de g\u00e8nere, i s&#8217;han entregat, sense fer cr\u00edtica, a tot all\u00f2 que la medicina els ha ofert. S&#8217;ha produ\u00eft, d&#8217;aquesta manera, un proc\u00e9s de victimitzaci\u00f3, de lliurament del cos al \u00absaber m\u00e8dic\u00bb.<\/p>\n<p>Els aspectes relacionats amb <strong>la sexualitat i la reproducci\u00f3<\/strong> han estat objecte de medicalitzaci\u00f3 i intervenci\u00f3 excessiva. Comen\u00e7ant per la primera regla (menarquia en termes t\u00e8cnics) per a la qual s&#8217;han recomanat visites m\u00e8diques i l&#8217;inici de les \u00abrevisions ginecol\u00f2giques\u00bb. Ha seguit l&#8217;anticoncepci\u00f3, que s&#8217;ha centrat sempre sobre la dona i no sobre l&#8217;home, amb tractaments hormonals no exempts d&#8217;efectes secundaris. Tamb\u00e9 el desig de tenir fills biol\u00f2gics, sovint en edats avan\u00e7ades, ha estat motiu d&#8217;intervencions agressives i avui dia \u00e9s un dels negocis m\u00e9s rendibles de la medicina privada.<\/p>\n<p>Probablement, el diagn\u00f2stic preco\u00e7 de <strong>c\u00e0ncer de mama<\/strong>, basat en la pr\u00e0ctica regular de <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/mamografia-hora-repensar-cribratge\/\">mamografies<\/a> en dones sanes, \u00e9s un dels programes preventius m\u00e9s extensos i millor acceptats durant anys. Per\u00f2, malgrat els dubtes raonables que es plantegen a la llum de les \u00faltimes dades, se segueixen fent. Avui dia coneixem que aquest programa t\u00e9 un nul impacte en la reducci\u00f3 de la mortalitat global i, en canvi, produeix un important\u00a0sobrediagn\u00f2stic\u00a0i\u00a0sobretractamet\u00a0de dones sanes. De manera sorprenent, i sense cap base cient\u00edfica, hi ha professionals de la medicina i <a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/vivo\/salud\/20171218\/432700234831\/edad-mamografia-ginecologo-cancer-de-mama.html\">mitjans de comunicaci\u00f3<\/a> que amplien la recomanaci\u00f3 i aconsellen fer mamografies a partir dels 40 anys i amb periodicitat anual.<\/p>\n<p>Durant molt de temps es van practicar citologies anuals generalitzades per a la detecci\u00f3 preco\u00e7 del<strong> c\u00e0ncer de coll d&#8217;\u00fater<\/strong> sense que aquesta periodicitat hagu\u00e9s demostrat la seva efectivitat. Sortosament, ara, en el sistema sanitari p\u00fablic, es fan cada tres anys en dones de baix risc, superant la tend\u00e8ncia a \u00abl&#8217;aversi\u00f3 de revocaci\u00f3\u00bb. En la pr\u00e0ctica privada, per\u00f2, encara s\u00f3n freq\u00fcents les citologies anuals. En el camp de la prevenci\u00f3 del c\u00e0ncer de coll d&#8217;\u00fater s&#8217;ha introdu\u00eft en nenes\u00a0pre-adolescents\u00a0la vacunaci\u00f3 contra el virus del papil\u00b7loma hum\u00e0 (<strong>VPH<\/strong>) sense les degudes garanties. Des de l&#8217;inici de les campanyes de vacunaci\u00f3 s&#8217;ha alertat de greus efectes adversos\u00a0post vacunaci\u00f3. Recentment, s&#8217;ha publicat una <a href=\"http:\/\/www.migueljara.com\/2017\/09\/22\/los-graves-danos-de-la-vacuna-del-papiloma-fueron-obviados-desde-las-primeras-investigacio\">revisi\u00f3<\/a> d&#8217;assajos\u00a0pre\u00a0i\u00a0post comercialitzaci\u00f3\u00a0de la vacuna en la qual es detallen problemes metodol\u00f2gics dels estudis i dels processos d&#8217;autoritzaci\u00f3 que van permetre minimitzar els efectes adversos. Cada vegada est\u00e0 m\u00e9s clar que la relaci\u00f3 risc\/benefici de la vacuna en el nostre entorn \u00e9s dubtosament acceptable.<\/p>\n<p>Un exemple paradigm\u00e0tic de medicalitzaci\u00f3 i\u00a0sobreintervenci\u00f3\u00a0ha estat el tractament hormonal substitutiu (<strong>THS<\/strong>) per a la menopausa. Els anys 90 es va posar de moda el \u00abtractament\u00bb de la menopausa amb preparats hormonals amb el suposat objectiu de reduir la incid\u00e8ncia de malalties cardiovasculars en les dones a partir dels 50 anys i d&#8217;endarrerir l&#8217;envelliment. El 2002 es va publicar el fam\u00f3s estudi\u00a0<a href=\"https:\/\/jamanetwork.com\/journals\/jama\/fullarticle\/195120\">Women&#8217;s\u00a0Health\u00a0Initiative\u00a0(WHI)<\/a> que va posar en evid\u00e8ncia que a conseq\u00fc\u00e8ncia del\u00a0THS\u00a0van morir centenars de milers de dones per c\u00e0ncer de mama i per les mateixes malalties que es pretenia evitar. Malauradament encara hi ha ginec\u00f2legs que la<a href=\"https:\/\/centradaenti.es\/el-tabu-de-las-terapias-hormonales-sustitutivas\/\"> recomanen<\/a>.<\/p>\n<p>Quan la\u00a0THS\u00a0va caure en des\u00fas s&#8217;havia de trobar un recanvi per mantenir la medicalitzaci\u00f3 i les visites peri\u00f2diques al ginec\u00f2leg. Aix\u00ed, vam anar veient com creixia l&#8217;inter\u00e8s per l&#8217;<strong>osteoporosi<\/strong> i el seu tractament. A una gran quantitat de dones sanes se&#8217;ls practica densitometries i s\u00f3n tractades amb\u00a0bifosfonats\u00a0o amb calci i vitamina D si resulten m\u00ednimes variacions de la normalitat, o fins i tot si \u00e9s normal. L&#8217;objectiu inicial era la prevenci\u00f3 de fractures, per\u00f2, una vegada m\u00e9s, al cap d&#8217;uns anys disposem de dades que desmenteixen que l&#8217;<a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/losteoporosi-realment-malaltia\/\">osteoporosi<\/a> sigui la causa principal de fractures i que el\u00a0perfil benefici\/risc dels\u00a0bifosfonats\u00a0sigui favorable. Recentment la revista\u00a0<a href=\"https:\/\/jamanetwork.com\/journals\/jama\/article-abstract\/2667071?redirect=true\">JAMA<\/a>\u00a0ha publicat una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica demostrant que la ingesta de calci i vitamina D no redueix el risc de fractures.<\/p>\n<p>Les dones som les principals receptores de tractaments amb <strong>psicof\u00e0rmacs<\/strong>, gaireb\u00e9 el doble que els homes, segons l&#8217;Encuesta\u00a0Nacional de\u00a0Salud. El patiment psicol\u00f2gic de les dones, en gran part relacionat amb les desigualtats laborals, econ\u00f2miques i de tasques de cures en l&#8217;entorn familiar, aix\u00ed com directament amb la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, \u00e9s interpretat per la medicina com un trastorn patol\u00f2gic i tractat amb f\u00e0rmacs. D&#8217;aquesta manera es maltracta la dona dues vegades: no sabent escoltar b\u00e9 el seu patiment, i sotmetent-la a l&#8217;acci\u00f3 d&#8217;uns f\u00e0rmacs que poden apaivagar temporalment els s\u00edmptomes per\u00f2 que li impediran sortir del cercle de desigualtat i malestar mental.<\/p>\n<p>Finalment, cal fer refer\u00e8ncia a la<a href=\"http:\/\/www.elperiodico.cat\/ca\/societat\/20071027\/mes-de-400000-espanyols-es-van-sotmetre-a-operacions-de-cirurgia-estetica-lany-\"> medicina est\u00e8tica<\/a>, que t\u00e9 en les dones les principals usu\u00e0ries i clientes. Novament es produeix una doble agressi\u00f3: la imposici\u00f3 de c\u00e0nons masculins de bellesa per sobre de les condicions naturals del cos femen\u00ed, i la intervenci\u00f3 quir\u00fargica per modificar aquestes condicions naturals. Intervencions de mames, de cuixes, de cara, de vulva, de dits dels peus i de parts inimaginables del cos s&#8217;han dut a terme en dones adultes i joves, i han estat fins i tot finan\u00e7ades amb cr\u00e8dits bancaris. La recessi\u00f3 econ\u00f2mica ha posat un cert fre a la pr\u00e0ctica de la cirurgia est\u00e8tica, que l&#8217;any 2006 va arribar a fer m\u00e9s de <a href=\"http:\/\/www.elperiodico.cat\/ca\/societat\/20071027\/mes-de-400000-espanyols-es-van-sotmetre-a-operacions-de-cirurgia-estetica-lany-\">400.000 intervencions<\/a>, de les quals el 80% en dones.<\/p>\n<p>Hem exposat uns quants exemples de viol\u00e8ncia per exc\u00e9s del sistema sanitari sobre les dones, per\u00f2 n&#8217;hi ha m\u00e9s, sens dubte. La progressiva sensibilitzaci\u00f3 social sobre les desigualtats per g\u00e8nere s&#8217;ha d&#8217;estendre al camp sanitari per posar fi als abusos i imposicions. El fet que les professions\u00a0m\u00e8dica\u00a0i infermera siguin majorit\u00e0riament femenines hauria d&#8217;ajudar a introduir mirades diferents en les pr\u00e0ctiques i enfocar de manera m\u00e9s respectuosa, m\u00e9s comprensiva i menys iatrog\u00e8nica l&#8217;atenci\u00f3 a la salut de les dones. I nosaltres, dones, hem d&#8217;aprendre a ser cr\u00edtiques, a no abandonar el nostre cos i la nostra ment al poder biom\u00e8dic androc\u00e8ntric i patriarcal.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest \u00e9s el primer article d&#8217;una s\u00e8rie que versar\u00e0 sobre la viol\u00e8ncia dels sistemes sanitaris envers les dones. Tractar\u00e0 set aspectes: l&#8217;exc\u00e9s d&#8217;actuacions, el defecte d&#8217;actuacions, la viol\u00e8ncia ginecol\u00f2gica, la viol\u00e8ncia obst\u00e8trica, les agressions a la consulta, les desigualtats de g\u00e8nere en la recerca, i la construcci\u00f3 de la medicina des de l&#8217;androcentrisme. Les autores [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[931,100,932,52,933,192,70],"class_list":["post-15704","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-cancer-coll-duter","tag-cancer-de-mama","tag-dona","tag-dones","tag-medicina-feminista","tag-sexualitat","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15704","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15704"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15704\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}