{"id":15709,"date":"2018-01-24T06:00:53","date_gmt":"2018-01-24T05:00:53","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15709"},"modified":"2018-01-24T06:00:53","modified_gmt":"2018-01-24T05:00:53","slug":"prescripcio-social-important-prevenir-lansietat-no-hem-dobsessionar-recursos-sanitaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/01\/24\/prescripcio-social-important-prevenir-lansietat-no-hem-dobsessionar-recursos-sanitaris\/","title":{"rendered":"\u201cLa prescripci\u00f3 social \u00e9s molt important per prevenir l’ansietat: no ens hem d\u2019obsessionar amb els recursos sanitaris\u00bb"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

Uns tres milions de persones pateixen ansietat o depressi\u00f3 a Espanya actualment; es tracta d\u2019uns dels trastorns m\u00e9s prevalents i dif\u00edcils de superar, per la qual cosa, la majoria de persones que se\u2019n veuen afectades acaben recorrent a medicaci\u00f3 i ter\u00e0pia farmacol\u00f2gica per a superar-ho. Per aix\u00f2 la prevenci\u00f3 \u00e9s molt important i, en aquesta l\u00ednia ha centrat part de la seva feina el doctor Juan \u00c1ngel Bell\u00f3n, investigador de l\u2019institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de M\u00e0laga i professor a la universitat d\u2019aquella ciutat.<\/p>\n

Bell\u00f3n ha publicat recentment dues investigacions relacionades amb la prevenci\u00f3; el primer \u00e9s un treball on desenvolupa un algoritme que permet preveure el risc de patir depressi\u00f3 en un per\u00edode de 12 mesos, publicat a Internal Medicine. I per una altra banda, tamb\u00e9 ha estat investigant sobre les intervencions psicol\u00f2giques i educatives que, segons l\u2019estudi publicat a Jama Psychiatry, redueixen l\u2019aparici\u00f3 de Nous casos en un 43%.<\/p>\n

En qu\u00e8 consisteix l\u2019algoritme que ha desenvolupat?<\/strong><\/p>\n

Els algoritmes de risc s\u00f3n q\u00fcestionaris en els que els resultats porten a un c\u00e0lcul matem\u00e0tic que d\u00f3na una probabilitat de patir depressi\u00f3, ansietat o consum d\u2019alcohol en un per\u00edode d\u2019un any. Prediu el futur, en forma de probabilitat. El fem servir com a eina preventiva: \u00e9s molt semblant a la predicci\u00f3 del temps, si l\u2019AEMET diu que hi ha un 90% de probabilitats de pluja, agafes un paraigua.<\/p>\n

La novetat d\u2019aquest algoritme est\u00e0 en realitzar-lo en el camp de la salut mental. En l\u2019\u00e0mbit de la salut \u00e9s una eina m\u00e9s coneguda, sobretot en el camp de les malalties cardiovasculars, on els factors de risc que es tenen en compte s\u00f3n si la persona fuma, els nivells de colesterol\u2026En temes de salut mental, els nostres determinants s\u00f3n psicosocials.<\/p>\n

Els estudis poden avaluar aproximadament uns 40 factors de risc i acabem fent l\u2019avaluaci\u00f3 sobre 8 o 10 factors amb els qu\u00e8 podem arribar a predir, amb una validesa prou alta, el risc de patir aquests trastorns. Un dels factors m\u00e9s determinants \u00e9s el g\u00e8nere: les dones tenen el doble de risc de patir ansietat i depressi\u00f3 que els homes. Aix\u00ed mateix l\u2019edat i el nivell cultural tamb\u00e9 s\u00f3n importants en l\u2019\u00e0rea dels factors no modificables.<\/p>\n

Pel que fa als aspectes modificables, destaquem la qualitat de vida f\u00edsica: la gent que pateix malalties que els fan patir dolors, els provoquen discapacitat o disfuncionalitat que es prolonguen en el temps t\u00e9 moltes m\u00e9s probabilitats de desenvolupar depressi\u00f3. La part bona d\u2019aquests factors \u00e9s que s\u00f3n reversibles: si podem alleugerar el dolor es pot revertir el risc. En aquests casos no actuem en el camp psicol\u00f2gic sin\u00f3 f\u00edsic.<\/p>\n

Per\u00f2 no hem d\u2019oblidar que la qualitat de vida mental tamb\u00e9 \u00e9s molt determinant: i \u00e9s que hi ha malalties mentals associades que es donen a la vegada. A l\u2019algoritme podem veure que hi ha un risc alt\u00edssim de patir depressi\u00f3 i despr\u00e9s, durant la ter\u00e0pia de prevenci\u00f3, veiem que el que realment passa \u00e9s que es pateix ansietat.<\/p>\n

Quin tant per cent d\u2019encert t\u00e9 l\u2019algoritme que ha desenvolupat?<\/strong><\/p>\n

Els termes matem\u00e0tics s\u00f3n complexes. Usem un par\u00e0metre que anomenen validesa discriminant, que \u00e9s la capacitat de poder decidir si una persona est\u00e0 malalta o no \u2013\u00e9s a dir, si pateix depressi\u00f3- al cap d\u2019un any. Hi ha un terme, que \u00e9s l\u2019\u00e0rea sota la corba ROC que \u00e9s el que ens d\u00f3na la fiabilitat de l\u2019estudi.<\/p>\n

Una \u00e0rea amb un valor d\u20191 \u00e9s perfecte, no s\u2019equivoca mai. A partir de 0,70 els resultats comencen a ser bons, per a que ens entenguem. En el nostre cas, voltem el 0,80 de fiabilitat, uns resultats bastant bons. En el cas en particular de les prediccions de consum d\u2019alcohol arribem al 0,90, que \u00e9s excel\u00b7lent.<\/p>\n

A qui es realitza aquest q\u00fcestionari? Com a metges, heu de veure indicis previs,\u00a0<\/strong>es fa sistem\u00e0ticament a les persones que passen ter\u00e0pia psicol\u00f2gica\u2026?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s molt important deixar clar que aquest algoritme est\u00e0 pensat per a gent que est\u00e0 sana; nom\u00e9s funciona en persones que ara no tenen depressi\u00f3, perqu\u00e8 t\u00e9 un enfocament preventiu.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Un nen passeja pels passadissos de l’Hospital de Sant Joan de D\u00e9u \/ JORDI ROVIRALTA<\/figcaption><\/figure>\n
\n

I, parlant de prevenci\u00f3, un estudi seu diu que hi ha accions que preveuen la depressi\u00f3 en un 43% dels casos. Quin tipus d\u2019activitats s\u00f3n?<\/strong><\/p>\n<\/div>\n

Ens vam centrar en els programes psicol\u00f2gics i educatius; a l\u2019estudi vam incloure-hi 29 assajos, fets a diferents parts del m\u00f3n, amb l\u2019\u00fanic factor en com\u00fa que eren intervencions psicol\u00f2giques o educatives. Es tracta d\u2019accions d\u2019orientaci\u00f3 cognitiu conductual que tenen l\u2019objectiu d\u2019aconseguir que el pacient sigui capa\u00e7 de canviar pensaments i activar conductes.<\/p>\n

La intensitat de les intervencions que vam estudiar eren molt variades: podem tenir accions molt breus i senzilles i altres m\u00e9s elaborades, per\u00f2 vam concloure que el resultat no dep\u00e8n de la intensitat de la intervenci\u00f3. Algunes activitats purament educatives, com una petita xerrada amb un mestre d\u2019escola, poden ser tan efectives com ter\u00e0pies complexes amb psic\u00f2legs.<\/p>\n

Tampoc vam trobar que les diferents orientacions variessin els resultats en efectivitat: el nostre grup d\u2019investigaci\u00f3 va concloure que una intervenci\u00f3 senzilla d\u2019un metge de fam\u00edlia, com pot ser una visita de 10 minuts, pot ser molt determinant. En aquesta visita, els metges informem el pacient dels resultats de l\u2019algoritme i del seu risc de patir depressi\u00f3 en el proper any. La intervenci\u00f3 rau en que escoltem i valorem l\u2019opini\u00f3 del pacient respecte aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

La gent que encara no est\u00e0 malalta t\u00e9 molts recursos per a prevenir els trastorns i haver accedit a realitzar el q\u00fcestionari ja \u00e9s una mesura de prevenci\u00f3. Aix\u00ed que els preguntem qu\u00e8 estan fent per intentar millorar el seu estat d\u2019\u00e0nim. I la gent acostuma a encertar molt\u00edssim: molts practiquen esport, fan escapades al camp en fam\u00edlia, fan yoga\u2026<\/p>\n

El m\u00e9s important, doncs, d\u2019aquestes intervencions no \u00e9s l\u2019acci\u00f3 en s\u00ed mateixa sin\u00f3 generar un espai en que les persones puguin expressar-se?<\/strong><\/p>\n

Clar, m\u00e9s enll\u00e0 dels consells professionals, que \u00f2bviament s\u00f3n necessaris (s\u2019han donat casos que gent que tenia risc de patir depressi\u00f3 intentava calmar els \u00e0nims fent una copa despr\u00e9s de la feina i aix\u00f2 t\u00e9 moltes possibilitats de derivar en alcoholisme en persones que tenen risc de patir depressi\u00f3 i s\u2019ha de parar), la gent a les consultes t\u2019explica coses. Coses que d\u2019alguna manera els emocionen, perqu\u00e8 estem parlant de les causes de la seva inestabilitat. Per aix\u00f2 recomanem a tots els professionals que escoltin.<\/p>\n

En aquesta l\u00ednia, donem molta import\u00e0ncia a la prescripci\u00f3 social: no ens hem d\u2019obsessionar amb els recursos sanitaris, perqu\u00e8 als barris hi ha moltes activitats i xarxes de suport social que poden ajudar a prevenir i es poden recomanar. Les activitats d\u2019oci en grup poden ajudar a millorar les relacions i la xarxa de suport.<\/p>\n

Les relacions socials i sentir-se escoltat \u00e9s tremendament important. Com a mostra: nom\u00e9s amb intervencions de 10 minuts a consulta cada sis mesos durant un any i mig vam veure que els nivells de risc de patir depressi\u00f3 i ansietat detectats a l\u2019algoritme van disminuir molt\u00edssim.<\/p>\n

Hem d\u2019apoderar a la gent, tornar-los la salut. Tendim a medicalitzar-ho tot i donar solucions globals a problemes que al final s\u00f3n particulars. Quan parlem amb la gent i els escoltem, al final el que fem \u00e9s personalitzar. Si estem davant d\u2019una persona que veiem que \u00e9s sedent\u00e0ria, podem recomanar-li fer esport. No \u00e9s tan important que segueixi aquest consell com el fet d\u2019haver donat un consell personalitzat que, ja de per s\u00ed, funciona.<\/p>\n

El gran problema de la depressi\u00f3 i l\u2019ansietat \u00e9s que s\u00f3n molt prevalents; quan s\u2019avan\u00e7a en el trastorn es d\u00f3na m\u00e9s import\u00e0ncia a un petit problema nom\u00e9s perqu\u00e8 es pateix ansietat. Aquestes intervencions ajuden a relativitzar?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s clar, \u00e9s una mancan\u00e7a social que tenim. A les escoles no se\u2019ns ensenya a afrontar els problemes i crec que hauria de ser una assignatura obligat\u00f2ria. Aprendre els rius de mem\u00f2ria est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 aprendre a negociar, a comunicar-se, solucionar problemes o descompondre\u2019ls \u00e9s m\u00e9s important. Quan se\u2019ns acumula l\u2019estr\u00e8s comencem a tenir pensaments irracionals i menystenidors d\u2019un mateix. Aix\u00f2, amb intervencions simples es pot canviar: essent escoltada la persona pot descobrir com d\u2019irracionals s\u00f3n aquests pensaments i com es pot derivar, poc a poc, cap a pensaments m\u00e9s realistes.<\/p>\n

Quan es pateix depressi\u00f3 \u00e9s freq\u00fcent que es doni tamb\u00e9 baixa autoestima: tendim a penar que no servim per a res. I, segurament tenim un problema, per\u00f2 que no \u00e9s tan exagerat com pensem. La mateixa ter\u00e0pia de l\u2019exercici f\u00edsic pot, no nom\u00e9s tornar-nos l\u2019\u00e0nim sin\u00f3 que pot ajudar-nos a racionalitzar els nostres pensaments descobrint els defectes f\u00edsics que s\u00ed tenim i els que no.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Uns tres milions de persones pateixen ansietat o depressi\u00f3 a Espanya actualment; es tracta d\u2019uns dels trastorns m\u00e9s prevalents i dif\u00edcils de superar, per la qual cosa, la majoria de persones que se\u2019n veuen afectades acaben recorrent a medicaci\u00f3 i ter\u00e0pia farmacol\u00f2gica per a superar-ho. Per aix\u00f2 la prevenci\u00f3 \u00e9s molt important i, en […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":15712,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[936,710,53],"class_list":["post-15709","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-ansietat","tag-prevencio","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15709","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15709"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15709\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15709"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15709"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15709"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}