Xavier\u00a0Bayona<\/span>:<\/strong> Jo no en formo part del Consell i, des de fora, de l’ENAPISC<\/span>\u00a0poc sabem. \u00c9s un projecte ambici\u00f3s. L’any passat en una jornada ens van presentar quines eren les bondats i les l\u00ednies estrat\u00e8giques a desenvolupar per\u00f2 no tenim res m\u00e9s. Tenim una declaraci\u00f3 de bones intencions per part del Departament i ens sembla molt b\u00e9 per\u00f2 al desenvolupament encara li falta molt i poca cosa hi ha publicada m\u00e9s enll\u00e0 d’un\u00a0Power<\/span>\u00a0Point<\/span>.<\/p>\n Alba\u00a0Brugu\u00e9s<\/span>:<\/strong> Jo com a presidenta d’AIFICC<\/span>\u00a0s\u00ed que estic al Consell Assessor. Ens hem reunit dues vegades, tampoc ha avan\u00e7at massa aquest Consell, no hi ha part operativa posada en marxa per\u00f2 s\u00ed que hi ha la voluntat que aquest Consell Assessor es vagi reunint i vagi seguint aquest proc\u00e9s. Les societats cient\u00edfiques han comen\u00e7at a fixar reunions molt breus, un cop al mes, per posar-se al dia de tots els aven\u00e7os de l’ENAPISC<\/span>.<\/p>\n El treball s’est\u00e0 fent amb el Departament de Salut per\u00f2 ara mateix no hi ha Govern. Qu\u00e8 suposa aix\u00f2 per a la feina di\u00e0ria i amb qui s’est\u00e0 fent el treball?<\/strong><\/p>\n A. B.:<\/strong> S’est\u00e0 fent amb la Pilar Magriny\u00e0, que \u00e9s la directora general de Planificaci\u00f3 en Salut del Departament de Salut i \u00e9s la que sustenta la direcci\u00f3 pol\u00edtica de l’ENAPISC<\/span>. La direcci\u00f3 t\u00e8cnica la sustenta Jordi\u00a0Monedero<\/span>. Hi ha m\u00e9s gent treballant com ara la Cristina\u00a0Casanovas<\/span>, una infermera d’AIFICC<\/span>.<\/p>\n Hi ha confian\u00e7a aleshores que segueixi endavant?<\/strong><\/p>\n A.B.:<\/strong> S\u00ed. No ens han dit ni que s’atur\u00e9s ni que es pospos\u00e9s.<\/p>\n Vau realitzar una jornada de reflexi\u00f3 sobre l’ENAPISC<\/span>\u00a0amb metges i infermeres de prim\u00e0ria. Qu\u00e8 en va sortir? Cap a on hem d’anar o per qu\u00e8 s’ha d’apostar?<\/strong><\/p>\n X.B.:<\/strong> A la jornada b\u00e0sicament vam focalitzar el debat al voltant de les persones que han de cuidar. Un dels grans eixos de l’ENAPISC<\/span>\u00a0\u00e9s tenir cura dels professionals. En aquesta jornada que vam fer conjuntament\u00a0AIFICC<\/span>\u00a0i\u00a0CAMFIC<\/span>\u00a0el que preten\u00edem era fer una reflexi\u00f3 sobre quines eren les propostes que es feien dins l’ENAPISC<\/span>\u00a0i fer aportacions des dels assistents per veure com pod\u00edem millorar aquest projecte. Un projecte que ha de ser el revulsiu del sistema sanitari catal\u00e0.<\/p>\n A.B.:<\/strong> Aix\u00f2 dels professionals \u00e9s la base. En l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i Salut Comunit\u00e0ria, la base, el 80% del pressupost, s\u00f3n les persones. Si aquestes persones no se les\u00a0cuida \u00e9s\u00a0que alguna cosa de la maquin\u00e0ria no funciona. Si el professional, que \u00e9s el pilar, no est\u00e0 en l\u00ednia del Pla Estrat\u00e8gic, doncs anem malament. Als hospitals els professionals evidentment tamb\u00e9 s\u00f3n un pilar per\u00f2 centren la part pressupost\u00e0ria en maquin\u00e0ria o en gran tecnologia. En la Prim\u00e0ria el pressupost no es dedica ni a grans edificis ni a grans estructures: el 80% del pressupost \u00e9s per als professionals i per tant s’han de cuidar.<\/p>\n Fora de les jornades, seguiu treballant conjuntament les dues entitats?<\/strong><\/p>\n X.B.:<\/strong> Arran d’aquesta trobada hem redactat un document que es publicar\u00e0 en breus on fem un recull dels cinc eixos que dins l’ENAPISC<\/span>\u00a0detallen la part que afecta m\u00e9s a la cura dels professionals. Es van destacar aspectes com que als professionals els hi agradaria disposar de m\u00e9s temps, de tenir m\u00e9s reconeixent, m\u00e9s facilitats per desenvolupar habilitats i poder cr\u00e9ixer com a tal… Van sortir l\u00ednies que els professionals tenen molt presents i van reivindicant des de fa temps. A l’ENAPISC<\/span>\u00a0passa una mica de resquitllada i vam voler subratllar que, com diu l’Alba, si m\u00e9s del 80% de la inversi\u00f3 que fa el sistema p\u00fablic de finan\u00e7ament dels projectes \u00e9s en professionals, cal mirar qu\u00e8 podem fer perqu\u00e8 aquestes persones estiguin engrescades, que puguin cr\u00e9ixer i donar satisfacci\u00f3 estant satisfets.<\/p>\n Pel que fa a la territorialitat hi ha difer\u00e8ncies que s’haurien de tenir en compte a l’hora de desplegar l’estrat\u00e8gia. Als Pirineus per exemple es necessitar\u00e0 un altre volum de gent per\u00f2 tamb\u00e9 un altre tipus de recursos. Com ho esteu treballant aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n A.B.:<\/strong> Moltes de les desigualtats es resoldrien amb l’autonomia de gesti\u00f3. Si tu tens un model d’autonomia de gesti\u00f3 per gestionar un territori, sigui de la mida que sigui, per\u00f2 la tens quant a economia, recursos humans, compet\u00e8ncies… \u00c9s a dir: qu\u00e8 necessites en aquell territori, quanta gent, quines caracter\u00edstiques ha de tenir la gent que contractes… Nom\u00e9s amb aix\u00f2 ja s’arreglaria molt. No \u00e9s una cosa planera, tu est\u00e0s fent una pol\u00edtica sobre un territori i una poblaci\u00f3 concreta.<\/p>\n D’aix\u00f2 tamb\u00e9 es va parlar a la jornada: de l’autonomia en els centres de salut. A m\u00e9s, hi ha estudis al respecte, les entitats de salut que tenen autonomia de gesti\u00f3 tenen millors resultats i millor satisfacci\u00f3 dels professionals.<\/p>\n Esteu fent vosaltres tamb\u00e9 el recull d’aquestes diverses sensibilitats per portar-les a les reunions de l’ENAPISC<\/span>?<\/strong><\/p>\n X.B.:<\/strong> Hi ha un treball en marxa que ara est\u00e0 en fase d’escriptura i que es publicar\u00e0 en els mesos vinents. A partir de l’an\u00e0lisi d’una enquesta que es va passar a professionals d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria de Catalunya, majorit\u00e0riament infermeres i metges, s’est\u00e0 veient que les f\u00f3rmules de gesti\u00f3 que donen m\u00e9s capacitat aut\u00f2noma i m\u00e9s reconeixement en els seus professionals s\u00f3n les que aconsegueixen un major comprom\u00eds d’aquests professionals i, de forma indirecta, entenem que una major satisfacci\u00f3. Fora de l’estudi tenen la capacitat de ser molt m\u00e9s innovadors i aportar millores que amb major efici\u00e8ncia poden aportar satisfacci\u00f3 a les necessitats de salut que la poblaci\u00f3 ens demana.<\/p>\n Quines mesures s’haurien d’aplicar per revertir aix\u00f2 i quin encaix podria trobar dins l’ENAPISC<\/span>?<\/strong><\/p>\n A.B.:<\/strong> Jo crec que no haur\u00edem de treballar tant per professions sin\u00f3 per equips d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, ja que aquests equips s\u00f3n\u00a0multidisciplinars<\/span>: hi ha metges, infermeres, treballadors socials, administratius, odont\u00f2legs… Aquests equips, que eren un dels pilars quan es van dissenyar, no s’han desenvolupat prou i haur\u00edem de treballar m\u00e9s amb aquesta visi\u00f3\u00a0multiinterdisciplinar<\/span>. Ara, parlant com infermera, dic que s\u00ed que \u00e9s cert que sovint desaprofitem molt els professionals generant dobles visites amb un mateix pacient. Si ens distribu\u00edssim m\u00e9s i respect\u00e9ssim m\u00e9s totes les compet\u00e8ncies i elev\u00e9ssim al m\u00e0xim les compet\u00e8ncies de cada professional, segurament aprofitar\u00edem al m\u00e0xim tots els recursos humans que tenim.<\/p>\n De qu\u00e8 estic parlant aqu\u00ed? Doncs per exemple de la prescripci\u00f3 infermera. Ja s\u00e9 que sempre cau per\u00f2 clama al cel que a hores d’ara que per una recepta d’un f\u00e0rmac o d’un producte que la infermera domina m\u00e9s, perqu\u00e8 t\u00e9 la compet\u00e8ncia de fer aquella cura o aquell proc\u00e9s d’aquella persona, que no la pugui fer, que l’hagi de derivar a un altre professional perqu\u00e8 faci la part administrativa. En aquest moment no t\u00e9 cap sentit que passi aix\u00f2.<\/p>\n Tota la part de la precarietat, \u00e9s veritat: no hi ha professionals, o hi ha pocs, i a m\u00e9s a m\u00e9s no s’est\u00e0 donant valor per exemple a la infermeria familiar i comunit\u00e0ria. Ara els especialistes que surten no tenen un lloc prioritari a les borses de treball. I tampoc hi ha metges de fam\u00edlia.<\/p>\n X.B.:<\/strong> Potencialment en aquests moments amb les jubilacions que es produiran en els anys que v\u00e9nen est\u00e0 calculad\u00edssim que les promocions de metges de fam\u00edlia formats no tenen capacitat per cobrir tots els forats que s’hi crearan. \u00c9s una situaci\u00f3 urgent que ja la tenim aqu\u00ed i cal que des de l’administraci\u00f3 se’ns ajudi a trobar noves f\u00f3rmules organitzatives per donar resposta a un ciutad\u00e0 que ens ho demana.<\/p>\n Falten especialistes perqu\u00e8 no hi ha places de treball o perqu\u00e8 cada cop hi ha menys gent que tria aquesta especialitat en examinar-se del\u00a0MIR<\/span>?<\/strong><\/p>\n X.B.:<\/strong> Les places\u00a0MIR<\/span>\u00a0de Medicina de Fam\u00edlia s\u00f3n menors aquest\u00a0any respecte<\/span>\u00a0l’any passat. Si compares les especialitats hospital\u00e0ries amb les especialitats d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria hi ha un desequilibri positiu cap a les primeres que com a societat no t\u00e9 massa sentit. Hi ha un tema de planificaci\u00f3 probablement motivat per diferents grups de pressi\u00f3 que est\u00e0 dificultant que en un futur pr\u00f2xim si\u00a0continuem<\/span>\u00a0com estem ara puguem continuar donant el mateix servei que estem donant ara.<\/p>\n La poblaci\u00f3 va envellint tamb\u00e9.<\/strong><\/p>\n X.B.:<\/strong> S\u00ed, la poblaci\u00f3 va envellint i els professionals tamb\u00e9 envellim… aqu\u00ed s’ajunten una s\u00e8rie de fenomens que se superposen. Hem de poder tenir una eina, que pot ser l’ENAPISC<\/span>, que ens doni flexibilitat per adequar als territoris els professionals que necessitem. Est\u00e0 documentat que els diferents territoris necessiten diferents perfils professionals i en proporcions diferents. Probablement si invert\u00edssim una situaci\u00f3 que es d\u00f3na ara que hi ha m\u00e9s metges que altres col\u00b7lectius professionals en els equips d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, potser podr\u00edem racionalitzar aquesta demanda de la cronicitat. \u00c9s una demanda que ja tenim a sobre: tenim millor qualitat de vida, vivim m\u00e9s anys i ens anem fent grans portant una motxilla amb diferents malalties i situacions de risc per la salut.<\/p>\n A.B.:<\/strong> \u00c9s evident que la gent envellim, vivim m\u00e9s anys i hi ha m\u00e9s situaci\u00f3 de malaltia cr\u00f2nica. Segurament aquestes f\u00f3rmules tamb\u00e9 impliquen donar m\u00e9s atenci\u00f3 al domicili com a lloc on cuidar. A m\u00e9s, no nom\u00e9s fem salut en els centres sin\u00f3 que s’ha de fer salut des de la comunitat.<\/p>\n Paral\u00b7lelament a aix\u00f2 s’ha de treballar perqu\u00e8 la prevenci\u00f3 i la promoci\u00f3 de la salut en edats joves, amb gent que encara no est\u00e0 malalta, cal fer un inc\u00eds important. Estem tan abocats al dia a dia, a sortir del pas, que tota aquesta part de prevenci\u00f3 i promoci\u00f3 l’estem deixant una mica de banda i aix\u00f2 ens ho trobarem d’aqu\u00ed uns quants anys.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/IMG_4732.jpg\")
<\/a>