No \u00e9s el cas de la Jamila. Tot i que ella \u00e9s catalana de naixement, la seva fam\u00edlia va voler seguir amb la tradici\u00f3 de practicar l’ablaci\u00f3 a la seva filla i ho van fer durant unes vacances a Gambia, el seu pa\u00eds de proced\u00e8ncia. Quan la Jamila va decidir reconstruir-se el cl\u00edtoris va decidir no dir-li a la seva fam\u00edlia: \u00abno s\u00e9 com s’ho prendrien perqu\u00e8 a vegades s’enfaden per coses que jo creia que els hi semblarien b\u00e9 i a la inversa\u00bb, explica. Tamb\u00e9 opina, no obstant, que al final ho haurien d’entendre a la for\u00e7a en veure l’entorn on viuen. \u00ab\u00c9s normal que volguessin seguir amb les tradicions de la seva cultura, per\u00f2 despr\u00e9s de venir a viure aqu\u00ed… si algun dia els hi dic ho hauran d’entendre a la for\u00e7a\u00bb, afirma taxativa la Jamila.<\/p>\n
El perfil de dones que la Fundaci\u00f3 Dexeus Dona ha at\u00e8s \u00e9s, segons ens explica el Dr. Barri, d’una jove d’origen afric\u00e0, d’uns 27 anys d’edat de mitjana, que va patir la mutilaci\u00f3 de molt petita i que, un cop ja vivien aqu\u00ed, si \u00e9s que no havien nascut ja aqu\u00ed, es senten properes a la dona occidental i volen ser com les altres dones que conformen el seu grup d’amics. Davant aquesta necessitat d'\u00bbintegrar-se\u00bb de la que parla Barri, a banda de la reconstrucci\u00f3 quir\u00fargica, la Fundaci\u00f3 tamb\u00e9 desenvolupa un acompanyament psicol\u00f2gic a les dones.<\/p>\n
El suport psicol\u00f2gic, clau en tot el proc\u00e9s<\/h3>\n
El proc\u00e9s que es desenvolupa compta amb dues tasques paral\u00b7leles: una visita amb ginecologia i una altra amb el servei de psiquiatria on se li fa una avaluaci\u00f3 psicol\u00f2gica que es repeteix al cap de 4-6 mesos de la intervenci\u00f3 quir\u00fargica. Des de Dexeus Dona creuen que la reconstrucci\u00f3 suposa un gran pas per aquestes dones, ja que tot i ser \u00abun proc\u00e9s molt traum\u00e0tic\u00bb, en ser un ritual que forma part d’una tradici\u00f3 es viu com un tab\u00fa en la societat occidental. Barri destaca que \u201c\u00e9s fonamental realitzar en paral\u00b7lel un acompanyament psicol\u00f2gic a totes les dones que decideixen dur a terme aquesta intervenci\u00f3\u201d.<\/p>\n A m\u00e9s de necessitar suport psicol\u00f2gic i emocional per la dificultat de sotmetre’s a una operaci\u00f3 i que aquesta sigui per reconstruir una part mutilada del teu cos, el servei de psiquiatria de Dexeus Dona, ens explica el Dr. Barri, observa que \u00abpsicol\u00f2gicament la dona mutilada que viu aqu\u00ed pel seu entorn est\u00e0 pitjor, m\u00e9s d\u00e8bil, que la dona que viu en un estat afric\u00e0 envoltada de situacions id\u00e8ntiques o similars a la seva\u00bb.<\/p>\n Els problemes que s’han trobat m\u00e9s sovint entre les dones operades s\u00f3n la falta d’autoestima i una baixa capacitat de relaci\u00f3 social, no nom\u00e9s amb la parella. \u00abAquests sentiments o actituds les limiten en el seu dia a dia i volen revertir-ho\u00bb, comenta Pere Barri que afegeix content que en les \u00faltimes visites al servei psicol\u00f2gic els indicadors que es recullen ja indiquen \u00abque aix\u00f2 ha canviat, que estan molt millor\u00bb.<\/p>\n Per la Jamila, tenir aquest suport psicol\u00f2gic va servir-li per perdre la por al post-operatori, un proc\u00e9s que recorda amb molt dolor. \u00abVaig estar quasi tres mesos sense moure’m pel mal i l’acompanyament psicol\u00f2gic va servir per estar molt m\u00e9s contenta i no enfonsar-me\u00bb, revela la Jamila. En aquest sentit, pel Dr. Barri, \u00abveure com ha millorat la pacient \u00e9s veure l’\u00e8xit del programa\u00bb.<\/p>\n La Jamila treballa com auxiliar d’infermeria i ara viu sola, per\u00f2 quan va sotmetre’s a la intervenci\u00f3 quir\u00fargica, la Jamila encara vivia amb la seva fam\u00edlia, la que li havia practicat l’ablaci\u00f3. Aleshores va haver d’inventar-se una operaci\u00f3 menor per justificar el seu estat. No troba que ocultar-ho a la fam\u00edlia sigui un impediment si b\u00e9 s\u00ed que genera m\u00e9s dificultats. La Jamila anima a les dones que vulguin reconstruir-se els genitals a no dubtar: \u00absi realment volen fer-ho, poden. No cal que ho expliquin a la seva fam\u00edlia ni que en tinguin por. Jo els hi diria que endavant! Jo no he pogut comptar amb el suport de la meva fam\u00edlia per\u00f2 les meves amigues m’han ajudat molt. Ara estic m\u00e9s contenta, m\u00e9s segura de mi mateixa i amb el meu entorn, sobretot en les meves relacions sexuals\u00bb.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/IMG_2283.jpg\")
<\/a><\/a>M\u00e9s programes de reconstrucci\u00f3 i\u00a0Toler\u00e0ncia Cero amb la Mutilaci\u00f3 Genital Femenina<\/h3>\n