Tal com\u00a0han exposat i documentat les meves companyes en aquesta s\u00e8rie d’articles sobre Viol\u00e8ncies dels sistemes sanitaris envers les dones, els nostres cossos aix\u00ed com processos fisiol\u00f2gics s\u00f3n sovint abordats pel sistema sanitari i m\u00e8dic des de la patologia, la desconfian\u00e7a i la medicalitzaci\u00f3.<\/p>\n
L’embar\u00e0s i el part no en s\u00f3n una excepci\u00f3. Les dones\u00a0anem denunciant\u00a0a t\u00edtol individual i tamb\u00e9 des d’associacions d’usu\u00e0ries com\u00a0Dona\u00a0Llum<\/a> les experi\u00e8ncies de viol\u00e8ncia obst\u00e8trica que vivim en processos\u00a0vitalment\u00a0i emocionalment tan significatius com s\u00f3n l’embar\u00e0s i el part.<\/p>\n L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut\u00a0l’any 2014\u00a0va emetre una Declaraci\u00f3 per a la Prevenci\u00f3 i erradicaci\u00f3 de la falta de respecte i el\u00a0maltracte\u00a0durant l’atenci\u00f3 al part als centres de salut<\/a>, denunciant que a tot el m\u00f3n moltes dones reben un tracte irrespectu\u00f3s i ofensiu, que no nom\u00e9s vulnera el nostre dret a una atenci\u00f3 digna, sin\u00f3 que tamb\u00e9 amena\u00e7a el nostre dret a la vida, la salut, la integritat f\u00edsica i la no discriminaci\u00f3.<\/p>\n Aquesta organitzaci\u00f3 es fa ress\u00f2 del nombre cada cop m\u00e9s elevat d’investigacions que, en conson\u00e0ncia amb les den\u00fancies de les dones, mostren un panorama alarmant, especialment perqu\u00e8 l’embar\u00e0s i el part s\u00f3n moments on som particularment vulnerables. A t\u00edtol d’exemple es refereix a un \u00abevident\u00a0maltracte\u00a0f\u00edsic, profunda humiliaci\u00f3 i\u00a0maltracte\u00a0verbal, procediments m\u00e8dics sense consentiment o coercitius, falta de confidencialitat\u00bb,\u00a0etc.<\/p>\n Al nostre territori aquestes situacions tamb\u00e9 es produeixen. De fet, en comparaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos de l’entorn europeu, a Espanya i a Catalunya es practica una obstetr\u00edcia altament medicalitzada i\u00a0patologitzadora, sense que aix\u00f2 impliqui una millora significativa de resultats\u00a0a nivell de\u00a0morbimortalitat.<\/p>\n Els motius de l’anterior s\u00f3n variats. Per comen\u00e7ar, essent la medicina androc\u00e8ntrica en general, la ginecologia i l’obstetr\u00edcia en particular s\u00f3n disciplines especialment mis\u00f2gines,\u00a0tal com\u00a0posen de manifest recents estudis.<\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s, a Espanya i a Catalunya existeix una alta pres\u00e8ncia de medicina privada, el qual augmenta els nivells de medicalitzaci\u00f3, tot convertint les intervencions en objectes de consum m\u00e9s enll\u00e0 de la seva pertinen\u00e7a intr\u00ednseca des d’una perspectiva de la salut.<\/p>\n Les dones espanyoles i catalanes estem especialment educades en una cultura de l’abnegaci\u00f3, d’aquesta manera es justifica que pel b\u00e9 del nad\u00f3 ens sacrifiquem,\u00a0malgrat que\u00a0les intervencions proposades siguin perilloses no nom\u00e9s per a nosaltres mateixes, tamb\u00e9 per als nadons que suposadament es tracta de protegir.<\/p>\n Culturalment no es promou viure l’embar\u00e0s i el part com a moments a gaudir i viure saludablement i amb alegria, sin\u00f3 com a processos\u00a0en els quals\u00a0tenim por constant\u00a0que\u00a0quelcom vagi malament i desconfiem de nosaltres mateixes i les nostres capacitats, tot posant-nos en mans de persones que ens ofereixen una atenci\u00f3\u00a0patologitzadora, medicalitzada i\u00a0estandaritzada.<\/p>\n D’aquesta manera, som un dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea amb major intervencionisme en el seguiment de l’embar\u00e0s, imposant en les dones tot un seguit de cribratges i proves diagn\u00f2stiques no recolzades per l’evid\u00e8ncia, sense explicar-ne les raons ni oferir alternatives.<\/p>\n El moment del part tamb\u00e9 est\u00e0 altament medicalitzat<\/a>, per exemple amb\u00a0uns nivells\u00a0d’\u00fas d’oxitocina\u00a0intrapart\u00a0amb\u00a0l’\u00fanica\u00a0finalitat d’accelerar el proc\u00e9s, aix\u00ed com d’analg\u00e8sia peridural, dels m\u00e9s alts d’Europa, entre d’altres.<\/p>\n El gener de 2018\u00a0Dona\u00a0Llum va fer p\u00fablic l’informe N\u00e9ixer en Horari Laboral<\/a> on utilitzant dades oficials de l’Idescat va mostrar com els centres sanitaris indueixen parts i fan ces\u00e0ries que obeeixen als seus propis interessos organitzatius i no pas a raons de salut, tot posant en perill la salut de les dones i els seus nadons. Al cap i a la fi a Catalunya es practiquen m\u00e9s del doble d’induccions i ces\u00e0ries que les que recomana\u00a0l’OMS.<\/p>\n Lamentablement, sovint succeeix que les persones professionals de l’obstetr\u00edcia reaccionen defensivament a les demandes i experi\u00e8ncies de les dones. D’una banda, \u00e9s dif\u00edcil revisar-se i admetre que moltes de les pr\u00e0ctiques apreses no nom\u00e9s no estan basades en evid\u00e8ncia<\/a>, sin\u00f3 que s\u00f3n viol\u00e8ncia. De l’altra,\u00a0tal com\u00a0ja hem dit,\u00a0a nivell organitzatiu\u00a0no es facilita que es puguin establir relacions horitzontals amb les dones, basades en el di\u00e0leg i l’acompanyament, ja que per exemple les\u00a0visites s\u00f3n curtes i les r\u00e0tios als paritoris preocupants.<\/p>\n Perqu\u00e8\u00a0les dones deixem de patir viol\u00e8ncia obst\u00e8trica cal que l’embar\u00e0s i el part siguin abordats des de la fisiologia i des de la normalitat, i aix\u00f2 passa perqu\u00e8 les dones coneguem el nostre cos i confiem en les nostres pr\u00f2pies capacitats, tot responsabilitzant-nos de la nostra salut.<\/p>\n Les persones professionals de l’\u00e0mbit de la salut han d’actualitzar-se i dirigir-se cap a una atenci\u00f3\u00a0despatologitzadora, abandonant pr\u00e0ctiques iatrog\u00e8niques i intervenint nom\u00e9s d’acord amb criteris de salut, mai organitzatius. La professional de refer\u00e8ncia en embar\u00e0s i part ha de ser la llevadora sense excepcions, que ha de tenir autonomia per a poder exercir amb dignitat i en benefici de les dones.<\/p>\n Tamb\u00e9 caldria que el seguiment de l’embar\u00e0s normal fos compet\u00e8ncia exclusiva de les llevadores des dels\u00a0ASSIR\u00a0(atenci\u00f3 a la salut sexual i reproductiva) o serveis d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, reservant la intervenci\u00f3 d’obstetres per als embarassos patol\u00f2gics o de risc en exclusiva. De la mateixa manera els protocols per a l’atenci\u00f3 de l’embar\u00e0s i part normal haurien de ser redactats fonamentalment per llevadores, no pas des dels serveis hospitalaris com succeeix en l’actualitat. Aquest\u00a0enfocament\u00a0tamb\u00e9 permetria un seguiment m\u00e9s proper i personalitzat.<\/p>\n