{"id":15848,"date":"2018-02-14T06:00:02","date_gmt":"2018-02-14T05:00:02","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15848"},"modified":"2018-02-14T06:00:02","modified_gmt":"2018-02-14T05:00:02","slug":"mite-revolucions-verdes-model-produccio-daliments-que-perjudica-salut-medi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/02\/14\/mite-revolucions-verdes-model-produccio-daliments-que-perjudica-salut-medi\/","title":{"rendered":"El mite de les revolucions verdes, model de producci\u00f3 d&#8217;aliments que perjudica la salut i el medi"},"content":{"rendered":"<p>Vandana\u00a0Shiva, doctora en f\u00edsica i ecologista, ha fet una confer\u00e8ncia al CCC de Barcelona, titulada \u00abel m\u00f3n que necessitem\u00bb defensant un model de producci\u00f3 d&#8217;aliments alternatiu a l&#8217;actual intensiu i industrial. Com ja deia\u00a0Olivier\u00a0De\u00a0Schutter\u00a0en el pr\u00f2leg en l&#8217;<em>informe sobre l&#8217;estat del m\u00f3n 2011<\/em>, \u00abVivim en un m\u00f3n que produ\u00efm m\u00e9s aliments i en qu\u00e8 m\u00e9s gent que mai passa gana. Com \u00e9s possible?\u00bb Intentarem aqu\u00ed analitzar-ho breument.<\/p>\n<p>La forta industrialitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 d&#8217;aliments va comen\u00e7ar als EUA i alguns pa\u00efsos d&#8217;Europa despr\u00e9s de la segona guerra mundial i va consistir fonamentalment en:<\/p>\n<ul>\n<li>La utilitzaci\u00f3 d&#8217;instruments i maquin\u00e0ria agr\u00edcola, ramadera i pesquera a gran escala.<\/li>\n<li>Monocultiu, amb llavors \u00abmillorades\u00bb, i monoproducci\u00f3 animal.<\/li>\n<li>Utilitzaci\u00f3 de grans quantitats de pesticides, adobs qu\u00edmics i herbicides en agricultura i pinsos industrials \u00abenriquits\u00bb, antibi\u00f2tics, factors de creixement i altres subst\u00e0ncies en la ramaderia i pesca.<\/li>\n<li>Selecci\u00f3 de llavors, \u00abmillora\u00bb de les mateixes i m\u00e9s darrerament creaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3 de llavors mitjan\u00e7ant enginyeria gen\u00e8tica.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aquest sistema de producci\u00f3 va comportar una gran millora en l&#8217;obtenci\u00f3 d&#8217;aliments, per\u00f2 en contra, requeria importants inversions de capital per comprar terres,\u00a0maquin\u00e0ria, sistemes de reg, subst\u00e0ncies qu\u00edmiques,\u00a0etc.\u00a0Fet que comport\u00e0 una compet\u00e8ncia insostenible amb els petits productors tradicionals i per tant el predomini de grans explotacions concentrades cada cop m\u00e9s en mans de grans empreses del sector.<\/p>\n<p>Per altra banda la gran producci\u00f3 i els nous sistemes de conservaci\u00f3 i transport permetien l&#8217;exportaci\u00f3 a tot el m\u00f3n, fent-se aquesta ind\u00fastria molt depenent i consumidora de combustibles f\u00f2ssils, pesticides i altres subst\u00e0ncies qu\u00edmiques i com a conseq\u00fc\u00e8ncia, contribuint a la contaminaci\u00f3 del medi, l&#8217;efecte hivernacle, l&#8217;empobriment dels sols agr\u00edcoles i l&#8217;esgotament de recursos energ\u00e8tics, amb les seves repercussions sobre la salut. Per\u00a0altra banda, amb la globalitzaci\u00f3, l&#8217;aparici\u00f3 d&#8217;episodis\u00a0d&#8217;intoxicaci\u00f3\u00a0massius de la poblaci\u00f3 per aliments contaminats (dioxines a pollastres i porcs a Alemanya amb 5.000 granges clausurades, baques boges, Ous i pinsos\u00a0contaminats,\u00a0etc.). Per\u00f2 aquesta<em> primera revoluci\u00f3 verda<\/em> no va acabar amb la fam. Avui sabem que cada cop hi ha m\u00e9s poblaci\u00f3 desnodrida al m\u00f3n. Perqu\u00e8 aquesta <em>revoluci\u00f3<\/em> no atenia les veritables causes de la pobresa i la gana, que\u00a0s\u00f3n\u00a0causes pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i socials i no pas de producci\u00f3.<\/p>\n<p>Per\u00f2 malgrat tot aix\u00f2, els partidaris de la <em>revoluci\u00f3 verda<\/em>, \u00e9s a dir de la producci\u00f3 industrial i intensiva d&#8217;aliments, partidaris interessats econ\u00f2micament, continuen insistint i fan un pas m\u00e9s amb l&#8217;entrada al sistema productiu d&#8217;aliments de la biotecnologia, amb la manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica i l&#8217;aparici\u00f3\u00a0l&#8217;any 1994\u00a0de la primera varietat cultivada de tom\u00e0quet transg\u00e8nic, comen\u00e7\u00e0 aix\u00ed la <em>segona revoluci\u00f3 verda<\/em>, la dels aliments transg\u00e8nics, que a m\u00e9s de tenir els mateixos problemes que la primera revoluci\u00f3, aqu\u00ed s&#8217;hi afegeixen els del monopoli de les llavors a mans privades (grans companyies com\u00a0Montsanto,\u00a0Bayer,\u00a0Novartis,\u00a0Dupon-Pionner\u00a0i d&#8217;altres).<\/p>\n<p>\u00c9s per aix\u00f2 que des dels anys 80 apareixen cada cop m\u00e9s cr\u00edtiques a aquest sistema i es desenvolupen alternatives que es diuen agricultura (o producci\u00f3 d&#8217;aliments) org\u00e0nica o ecol\u00f2gica, que \u00e9s definida per la\u00a0IFOAM\u00a0(Federaci\u00f3 Internacional de Moviments d&#8217;Agricultura Org\u00e0nica) com \u00abun sistema de producci\u00f3 que sost\u00e9 la salut de les terres, ecosistemes i la gent. Se serveix de processos ecol\u00f2gics, de biodiversitat i cicles adaptats a condicions locals, i no en l&#8217;\u00fas d&#8217;instruments amb efectes adversos. L&#8217;agricultura org\u00e0nica combina tradici\u00f3, innovaci\u00f3 i ci\u00e8ncia per beneficiar l&#8217;ambient compartit i promoure relacions justes i una bona qualitat de vida per a tots els involucrats\u00bb.<\/p>\n<p>L&#8217;any 2002 l&#8217;ONU i el Banc Mundial varen constituir una comissi\u00f3 d&#8217;experts per realitzar un informe, nomenat Avaluaci\u00f3 Internacional del coneixement Agr\u00edcola, Ci\u00e8ncia i Tecnologia pel Desenvolupament (IAASTD) basat estrictament en evid\u00e8ncies, que don\u00e9s resposta a la pregunta: \u00abQu\u00e8\u00a0hem de fer per superar la pobresa i la gana, aconseguir desenvolupament sostenible i equitatiu, i sostenir una agricultura productiva i resistent davant les crisis ambientals?\u00bb Es\u00a0proposava doncs determinar l&#8217;agenda de l&#8217;agricultura mundial pels\u00a0pr\u00f2xims 50 anys. L&#8217;IAASTD\u00a0va ser redactat per 400 experts -d&#8217;ag\u00e8ncies internacionals, la comunitat cient\u00edfica, organitzacions no governamentals i l&#8217;empresa privada- L&#8217;avaluaci\u00f3 va ser finan\u00e7ada per organismes intergovernamentals com el Banc Mundial, el Programa Ambiental de les Nacions Unides,\u00a0l&#8217;UNESCO\u00a0i la FAO. El proc\u00e9s de realitzaci\u00f3 de l&#8217;informe va ser molt interessant,\u00a0ja que\u00a0els governs, institucions d&#8217;investigaci\u00f3, la ind\u00fastria i la societat civil, tots van compartir igual responsabilitat pel seu disseny i\u00a0redacci\u00f3.<\/p>\n<p>En resum, l&#8217;informe conclou que el model dominant d&#8217;agricultura industrial intensiva est\u00e0 malgastant el patrimoni del planeta i posa en perill el futur de la humanitat. \u00abL&#8217;agricultura moderna, tal com avui es practica al m\u00f3n est\u00e0 explotant excessivament el terra, el nostre recurs natural b\u00e0sic, i \u00e9s insostenible perqu\u00e8 fa un \u00fas intensiu tant de l&#8217;energia provinent dels combustibles d&#8217;origen f\u00f2ssil com del capital, alhora que b\u00e0sicament no t\u00e9 en compte els efectes externs de la seva activitat\u00bb, va declarar\u00a0Hans\u00a0Herren,\u00a0copresident\u00a0de l&#8217;IAASTD.\u00a0\u00abSi\u00a0continuem amb les actuals tend\u00e8ncies en mat\u00e8ria de producci\u00f3 d&#8217;aliments, esgotarem\u00a0els nostres recursos naturals i posarem en perill el futur dels nostres descendents. \u00abHem arribat a la conclusi\u00f3 que sense canvis radicals en la manera en la qual el m\u00f3n produeix els seus aliments el planeta sofrir\u00e0 danys duradors.\u00bb<\/p>\n<p>L&#8217;Avaluaci\u00f3 Agr\u00edcola \u00abemfatitza la import\u00e0ncia d&#8217;enfocaments localment i agroecol\u00f2gics a l&#8217;agricultura\u00bb, comenta Eric\u00a0Holt-Gim\u00e9nez, director executiu de\u00a0Food\u00a0First. \u00abEls avantatges claus d&#8217;aquest model d&#8217;agricultura, a part del seu baix impacte ambiental, s\u00f3n que proveeix aliment igual com ocupaci\u00f3 als pobres del m\u00f3n, a m\u00e9s d&#8217;un excedent pel mercat. Calculant euros per metro quadrat cultivat aquestes petites granges familiars han demostrat ser m\u00e9s productives que finques industrials a gran escala. Usen menys petroli, especialment si el menjar \u00e9s comercialitzat localment o subregionalment. Aquestes alternatives, que estan creixent per tot el m\u00f3n, s\u00f3n com petites illes de sostenibilitat en mars que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s perillosos en els terrenys econ\u00f2mics i ecol\u00f2gics. A mesura que l&#8217;agricultura industrialitzada i els r\u00e8gims de lliure comer\u00e7 vagin fallant-nos, aquests enfocaments seran les claus per brindar resili\u00e8ncia a un sistema mundial d&#8217;aliments disfuncional\u00bb.<\/p>\n<p>Aquest hauria de ser el\u00a0m\u00f3n\u00a0que necessitem i que volem a casa nostra: producci\u00f3 i distribuci\u00f3 d&#8217;aliments de proximitat, de temporada, no embassats ni bosses de pl\u00e0stic, ecol\u00f2gics, no de grans superf\u00edcies comercials i millor d&#8217;economia social, cooperativa i solid\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vandana\u00a0Shiva, doctora en f\u00edsica i ecologista, ha fet una confer\u00e8ncia al CCC de Barcelona, titulada \u00abel m\u00f3n que necessitem\u00bb defensant un model de producci\u00f3 d&#8217;aliments alternatiu a l&#8217;actual intensiu i industrial. Com ja deia\u00a0Olivier\u00a0De\u00a0Schutter\u00a0en el pr\u00f2leg en l&#8217;informe sobre l&#8217;estat del m\u00f3n 2011, \u00abVivim en un m\u00f3n que produ\u00efm m\u00e9s aliments i en qu\u00e8 m\u00e9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[721,184,19],"class_list":["post-15848","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-ecologisme","tag-medi-ambient","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15848","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15848"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15848\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15848"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15848"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15848"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}