{"id":15904,"date":"2018-02-22T17:43:16","date_gmt":"2018-02-22T16:43:16","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15904"},"modified":"2018-02-22T17:43:16","modified_gmt":"2018-02-22T16:43:16","slug":"precarietat-doblega-als-cientifics-espanyols-que-passen-demigrar-abandonar-recerca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/02\/22\/precarietat-doblega-als-cientifics-espanyols-que-passen-demigrar-abandonar-recerca\/","title":{"rendered":"La precarietat doblega als cient\u00edfics espanyols, que passen d’emigrar a abandonar la recerca"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article original de eldiario.es<\/a><\/p>\n

La setmana passada el l\u00edder de la Federaci\u00f3 de Joves Investigadors ‘Precaris’ anunciava el seu abandonament definitiu de la carrera investigadora. En realitat, Jos\u00e9 Manuel Fern\u00e1ndez va deixar la ci\u00e8ncia el 2015. I el seu cas tampoc \u00e9s \u00fanic. Cada any un nombre indeterminat d’investigadors acaba renunciant a la seva carrera. El problema \u00e9s que ning\u00fa sap exactament quants s\u00f3n, en quin moment abandonen la recerca o a quins camps emigren. Nom\u00e9s sabem, per un informe de la Comissi\u00f3 Europea, que Espanya ha perdut uns 12.000 cient\u00edfics des de l’inici d’aquesta d\u00e8cada<\/a>.<\/p>\n

La not\u00edcia publicada pel diari El Pa\u00eds<\/a> incideix en un fenomen que, per al portaveu de la plataforma Ciencia con Futuro,\u00a0Javier\u00a0S\u00e1nchez, \u00e9s \u00abalguna cosa molt habitual\u00bb. \u00abL’aband\u00f3 de la carrera investigadora i els problemes de la ci\u00e8ncia a Espanya no es van originar amb les retallades de 2010, solament es van incrementar\u00bb, puntualitza. S\u00e1nchez recorda que ja el 2001 varis dels seus companys de tesis van abandonar la recerca, encara que creu que \u00abavui dia la situaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s evident\u00bb, ja que \u00abara hi ha persones que s’estan plantejant deixar la ci\u00e8ncia, no recentment acabada la tesi, sin\u00f3 en moments de la seva carrera molt m\u00e9s avan\u00e7ats\u00bb.<\/p>\n

Un d’aquests investigadors \u00e9s\u00a0Enrique, un inform\u00e0tic de 39 anys que despr\u00e9s d’acabar la seva tesi va estar enlla\u00e7ant contractes\u00a0postdoctorals\u00a0durant diversos anys. \u00abLlavors vaig veure que no hi havia m\u00e9s opcions i vaig haver de dedicar-me a una altra cosa\u00bb, assegura a\u00a0eldiario.es.<\/p>\n

Avui\u00a0Enrique\u00a0\u00e9s professor de secund\u00e0ria i, malgrat tenir l’acreditaci\u00f3 que li valida per fer classe a la universitat, no es penedeix del canvi. \u00abAra mateix estic b\u00e9, m’agrada la doc\u00e8ncia, el sou \u00e9s molt millor que a la universitat i estic sotm\u00e8s a menys pressi\u00f3\u00bb, comenta. No obstant aix\u00f2, insisteix que va marxar \u00abfor\u00e7at\u00bb. \u00abJo mai\u00a0hauria\u00a0deixat la universitat sin\u00f3 fos per la falta d’oportunitats\u00bb, sent\u00e8ncia.
\n<\/strong><\/p>\n

Precarietat i competitivitat<\/h3>\n

Existeixen molts factors que porten als investigadors a abandonar una carrera que cada vegada \u00e9s m\u00e9s competitiva. \u00abAra mateix la compet\u00e8ncia comen\u00e7a fins i tot abans del primer contracte predoctoral\u00bb, assegura S\u00e1nchez. \u00abGaireb\u00e9 s’est\u00e0 exigint tenir articles publicats a persones que encara no han comen\u00e7at la seva carrera cient\u00edfica\u00bb.<\/p>\n

Davant aquesta situaci\u00f3, \u00e9s habitual que els investigadors dubtin sobre les seves capacitats per continuar amb la seva vocaci\u00f3, tal com reflectia una enquesta realitzada per la revista\u00a0Nature<\/span><\/a>\u00a0a la fi de 2016. Segons els resultats, gaireb\u00e9 dos ter\u00e7os dels investigadors enquestats (m\u00e9s d’un 60%) havia pensat alguna vegada a deixar la recerca.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, a Espanya \u00abaquesta situaci\u00f3 s’ha vist agreujada per la situaci\u00f3 de precarietat de la ci\u00e8ncia espanyola i per les retallades que s’han viscut des de 2010\u00bb, assegura S\u00e1nchez. El passat any, Ciencia con Futuro va llan\u00e7ar una enquesta sobre la situaci\u00f3 dels cient\u00edfics espanyols que mostrava que 7 de cada 10 investigadors havien considerat en alguna ocasi\u00f3 abandonar la ci\u00e8ncia, una xifra que ascendia a 8 de cada 10 en el grup d’entre 25 i 35 anys. \u00abLa competitivitat que hi ha i l’escassetat de places fan que aix\u00f2 es converteixi en alguna cosa impossible i\u00a0estressant\u00bb, assegura\u00a0Enrique<\/span>.<\/p>\n

A m\u00e9s, un 74% dels enquestats afirma sentir-se desprotegit pel sistema cient\u00edfic espanyol, un percentatge que aconsegueix el 84% entre les dones de 30 a 35 anys. Les difer\u00e8ncies s\u00f3n tamb\u00e9 importants a l’hora de valorar la principal preocupaci\u00f3 dels cient\u00edfics. Entre els lectors de\u00a0Nature<\/span>, un 44% considera que el desafiament m\u00e9s important al que s’enfronten \u00e9s la lluita pel finan\u00e7ament, mentre que a Espanya la xifra arriba a un 59%.<\/p>\n

Un mercat incapa\u00e7 d’absorbir el talent cient\u00edfic<\/h3>\n

L’orientador laboral i\u00a0ca\u00e7atalents\u00a0per a empreses\u00a0d’R+D\u00a0Manuel Castellano tamb\u00e9 es mostra cr\u00edtic amb la situaci\u00f3 actual. \u00abLa ci\u00e8ncia a Espanya no est\u00e0 en el seu millor moment i la meva sensaci\u00f3 \u00e9s que estem pitjor que fa cinc anys\u00bb, assegura, encara que insisteix en la falta de dades reals sobre\u00a0ocupaci\u00f3\u00a0i en la necessitat de fer \u00abun seguiment per saber qu\u00e8 est\u00e0 ocorrent amb els cient\u00edfics\u00bb.<\/p>\n

Castellano \u00e9s un altre dels molts cient\u00edfics que ha abandonat la carrera investigadora. \u00abVaig estar set anys treballant com a investigador als EUA, per\u00f2 quan vaig tornar no em van sortir moltes opcions laborals\u00bb, explica. \u00abFinalment, vaig aconseguir un contracte de tres anys en una universitat, per\u00f2 abans d’acabar vaig veure que no tenia possibilitat de progressar professionalment, aix\u00ed que vaig buscar altres vies\u00bb, sent\u00e8ncia.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, Castellano no considera el canvi d’activitat com un problema, sin\u00f3 com una oportunitat perqu\u00e8 els cient\u00edfics utilitzin les seves capacitats en altres sectors professionals, encara que assenyala la poca flexibilitat del sistema\u00a0d’R+D\u00a0espanyol. \u00abJo no vaig canviar de treball sol per la falta d’oportunitats, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 em van comen\u00e7ar a agradar altres camins\u00bb. El problema, assegura, \u00e9s que \u00ababans de deixar la carrera investigadora vaig comen\u00e7ar a preguntar qu\u00e8 podia fer i ning\u00fa em sabia dir\u00bb.<\/p>\n

Aquest doctor en\u00a0neurobiologia\u00a0tamb\u00e9 assenyala la falta de flexibilitat dels mateixos investigadors. \u00abA Espanya, vam seguir pensant que la persona que entra en la carrera investigadora amb un contracte predoctoral arribar\u00e0\u00a0a ser un cap de grup i aix\u00f2 \u00e9s un error\u00bb, assegura, perqu\u00e8 \u00abels cient\u00edfics poden liderar molts sectors professionals\u00bb.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el panorama\u00a0al qual\u00a0s’enfronten els investigadors que, com Castellano, volen canviar d’aires tampoc \u00e9s molt encoratjador. Segons un informe elaborat<\/a> per l’Observatori Social de la Caixa el passat mes de setembre, les empreses espanyoles destinen a\u00a0l’R+D\u00a0la meitat que la mitjana europea. \u00abNo t\u00e9 sentit seguir generant joves investigadors\u00a0per a despr\u00e9s\u00a0no donar-los alternatives professionals. \u00c9s\u00a0un drama\u00a0invertir tants diners a formar a una persona\u00a0per a despr\u00e9s\u00a0no aprofitar aquest capital hum\u00e0, que moltes vegades s’acaba\u00a0marxant a l’estranger\u00bb, conclou Castellano.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article original de eldiario.es La setmana passada el l\u00edder de la Federaci\u00f3 de Joves Investigadors ‘Precaris’ anunciava el seu abandonament definitiu de la carrera investigadora. En realitat, Jos\u00e9 Manuel Fern\u00e1ndez va deixar la ci\u00e8ncia el 2015. I el seu cas tampoc \u00e9s \u00fanic. Cada any un nombre indeterminat d’investigadors acaba renunciant a […]<\/p>\n","protected":false},"author":57,"featured_media":15906,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[10,964,560],"class_list":["post-15904","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-ciencia","tag-cientifics","tag-investigacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15904","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/57"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15904"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15904\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15904"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15904"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15904"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}