{"id":15934,"date":"2018-03-09T06:00:13","date_gmt":"2018-03-09T05:00:13","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15934"},"modified":"2018-03-09T06:00:13","modified_gmt":"2018-03-09T05:00:13","slug":"que-neguen-bretxa-genere-ciencia-encara-que-tinguin-davant-dels-nassos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/03\/09\/que-neguen-bretxa-genere-ciencia-encara-que-tinguin-davant-dels-nassos\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 neguen l’escletxa de g\u00e8nere en ci\u00e8ncia encara que la tinguin davant dels seus nassos?"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article d’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n

En els \u00faltims anys, nombrosos estudis han analitzat l’exist\u00e8ncia, abast i causes de la bretxa de g\u00e8nere en ci\u00e8ncia i tecnologia. Hi ha menys investigadores<\/a> que publiquen menys<\/a>, obtenen menys finan\u00e7ament<\/a> i progressen menys en la seva carrera<\/a>. Les dades\u00a0donen suport a\u00a0l’exist\u00e8ncia d’un biaix\u00a0del qual\u00a0alguns encara dubten fins i tot dins de la comunitat cient\u00edfica. A qu\u00e8 es deu aquest\u00a0negacionisme?<\/p>\n

\u00abAmb aquest tema als cient\u00edfics ens costa molt actuar com a cient\u00edfics, no com a persones, i recon\u00e8ixer que els nostres biaixos s\u00f3n reals\u00bb, comenta a\u00a0Sinc\u00a0la investigadora del Consell Superior de Recerques Cient\u00edfiques (CSIC) Teresa Vald\u00e9s-Sol\u00eds. \u00abCom\u00a0passar\u00e0\u00a0aix\u00f2 si la ci\u00e8ncia \u00e9s objectiva i els concursos de m\u00e8rits s\u00f3n tots iguals! \u00c9s impossible que el meu judici sobre un curr\u00edculum depengui del g\u00e8nere!\u00bb, bromeja aquesta doctora i enginyera qu\u00edmica.<\/p>\n

L’escepticisme es diferencia del\u00a0negacionisme\u00a0en el fet que, mentre que el primer demana evid\u00e8ncies, el segon les rebutja. Aquesta actitud ja ha estat estudiada en relaci\u00f3 amb el canvi clim\u00e0tic, el fracking, l’evoluci\u00f3 biol\u00f2gica i l’energia nuclear. El 2015, un estudi en la revista\u00a0The\u00a0ANNALS\u00a0of\u00a0the\u00a0American\u00a0Academy\u00a0of\u00a0Political\u00a0and\u00a0Social\u00a0Science\u00a0<\/em>analitzava fins a quin punt la pol\u00edtica domina les opinions sobre ci\u00e8ncia<\/a>. Els seus autors mostraven que el partit\u00a0a qui\u00a0votem, la nostra ideologia pol\u00edtica, els valors personals i la religi\u00f3 exerceixen un paper fonamental per decidir\u00a0quins\u00a0fets acceptem i de quins dubtem.<\/p>\n

El\u00a0negacionisme\u00a0respecte a la bretxa de g\u00e8nere en ci\u00e8ncia i tecnologia tamb\u00e9 ha estat analitzat. Un treball publicat el 2015 en la revista cient\u00edfica\u00a0PNAS\u00a0va revelar que els homes s\u00f3n m\u00e9s cr\u00edtics<\/a> amb els estudis que recolzen la bretxa de g\u00e8nere que amb aquells que la neguen.<\/p>\n

A\u00a0l’estudi van participar m\u00e9s de 700 persones, homes i dones, de les quals unes 200 pertanyien a la comunitat cient\u00edfica. Cada voluntari va llegir o b\u00e9 el resum d’un article cient\u00edfic real que demostrava l’exist\u00e8ncia d’una bretxa de g\u00e8nere en ci\u00e8ncia i tecnologia, o b\u00e9 un resum modificat per negar aquest biaix. En tots dos casos, havien d’avaluar la qualitat de la recerca que tenia davant.<\/p>\n

Els resultats van mostrar una major falta d’objectivitat per part dels participants masculins. Els homes acceptaven els falsos treballs ‘antibretxa’, per\u00f2 eren molt m\u00e9s cr\u00edtics amb aquells que la defensaven. Aquest biaix va resultar especialment fort entre els investigadors.<\/p>\n

Per a Vald\u00e9s-Sol\u00eds<\/span>, a m\u00e9s d’existir un biaix de confirmaci\u00f3 que fa que preferim els arguments que ens donen la ra\u00f3, hi ha \u00abcert menyspreu per estudis sociol\u00f2gics, sobretot entre els camps de ci\u00e8ncies m\u00e9s dures que, al seu torn, s\u00f3n els m\u00e9s\u00a0masculinitzats\u00bb.<\/p>\n

Un 5% de canvis d’opini\u00f3<\/h3>\n

Un altre estudi, publicat en la revista\u00a0Psychology\u00a0of\u00a0Women\u00a0Quarterly, va indagar sobre com reaccionen homes i dones<\/a> davant les not\u00edcies relacionades amb la bretxa de g\u00e8nere en ci\u00e8ncia i tecnologia. Per a aix\u00f2, l’equip d’investigadores de la Universitat\u00a0Skidmore\u00a0(EUA) va fer all\u00f2 que mai cal fer: llegir els comentaris d’internet.<\/p>\n

A partir de tres articles amb perspectiva de g\u00e8nere publicats a The New York Times,\u00a0Discover\u00a0Magazine\u00a0i\u00a0IFL\u00a0Science, van analitzar 831 comentaris per determinar el sexe del seu autor i el seu posicionament sobre el tema.<\/p>\n

El treball comptava amb limitacions evidents: \u00e9s dif\u00edcil determinar el sexe dels internautes i, a m\u00e9s,\u00a0aquests nom\u00e9s\u00a0s\u00f3n representatius de la part de la poblaci\u00f3 que escriu comentaris en internet; per\u00f2 tamb\u00e9 va extreure estad\u00edstiques interessants. Per exemple, que un 22% de comentaris justificava l’exist\u00e8ncia del biaix i, d’ells, entre un 79 i un 88% provenien d’homes. La majoria (59,8%) utilitzava explicacions biol\u00f2giques per defensar el seu argument.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s cert que la majoria dels comentaris (67,4%) estava d’acord amb l’exist\u00e8ncia d’una bretxa de g\u00e8nere, per\u00f2 d’aquests nom\u00e9s\u00a0el 29% pertanyia a homes. Un 5% del total va assegurar que havia canviat d’opini\u00f3 despr\u00e9s de llegir el text i d’aquesta minoria el 67% eren homes. Per l’altre costat, el 100% dels comentaris que mostraven gratitud per l’estudi van ser de dones.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Mitjana mundial de la proporci\u00f3 d’homes (rosa) i dones (blava) en educaci\u00f3 superior i recerca de 2008 a 2014. Les dades mostren que la proporci\u00f3 de dones cau en el doctorat i la carrera investigadora. \/ UNESCO<\/figcaption><\/figure>\n

El miratge de la biologia<\/h3>\n

\u00abLes dones s\u00f3n el 28% dels investigadors del m\u00f3n\u00bb, recorda la responsable de l’\u00c0rea de Recerca i Coneixement de la Fundaci\u00f3 \u00abla Caixa\u00bb, Sonia\u00a0Garcinu\u00f1o<\/span>, citant dades de la UNESCO<\/a>. Els n\u00fameros, en la seva opini\u00f3, poden enganyar si mirem carreres de domini femen\u00ed com Biologia, Farm\u00e0cia i Medicina, quan \u00abel problema est\u00e0 en F\u00edsica, Matem\u00e0tiques i les enginyeries\u00bb. Tamb\u00e9 si ens centrem en pa\u00efsos m\u00e9s equitatius com Espanya, on les investigadores aconsegueixen el 39% del total.<\/p>\n

El cas de la Biologia, amb m\u00e9s d’un 60% de bi\u00f2logues, no refuta l’exist\u00e8ncia d’una bretxa. \u00abLa gent vinculada a ci\u00e8ncies de la salut sol argumentar que hi ha moltes professores de Biologia, per\u00f2 no es fixen que poques arriben a catedr\u00e0tiques, rectores o directores d’Organismes P\u00fablics de Recerca\u00bb, lamenta\u00a0Garcinu\u00f1o<\/span>.<\/p>\n

La negaci\u00f3 no \u00e9s exclusiva dels homes. \u00abMoltes dones diuen ‘jo no m’he sentit discriminada, les quotes s\u00f3n el pitjor, jo vull que em valorin per la meva capacitat’. Despr\u00e9s t’adones que no s\u00f3n aix\u00ed les coses, que et valoren pel teu m\u00e8rit, per\u00f2 despr\u00e9s tens unes dificultats afegides que ells no tenen\u00bb, assegura Vald\u00e9s-Sol\u00eds<\/span>. I posa com a exemple les dades del\u00a0CSIC<\/span>,\u00a0el major organisme<\/span>\u00a0p\u00fablic de recerca d’Espanya, que t\u00e9 un 35,7% de dones investigadores, \u00abper\u00f2 la proporci\u00f3 no \u00e9s la mateixa en ascendir en l’escala de poder\u00bb, recorda. El 2017, aquest organisme va nomenar a la seva primera presidenta<\/a> en els seus\u00a078 anys\u00a0d’exist\u00e8ncia.<\/p>\n

Com aconseguir que alg\u00fa accepti l’exist\u00e8ncia de prejudicis? Un estudi publicat<\/a> a la revista\u00a0Journal<\/span>\u00a0of<\/span>\u00a0Experimental Social\u00a0Psychology<\/span>\u00a0va demanar als seus participants que avaluessin una s\u00e8rie de curr\u00edculums de camps cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics. Quan els investigadors els van mostrar que havien avaluat negativament a una dona en comparaci\u00f3 d’un candidat d’id\u00e8ntic curr\u00edculum, es van sentir culpables i van assegurar que tindrien en compte aquest biaix en el futur. La millor forma d’eliminar els prejudicis \u00e9s ser conscient que existeixen.<\/p>\n

La bretxa en nombres<\/h3>\n

En l’\u00faltim curs, el 54% dels estudiants que es van graduar en carreres de ci\u00e8ncia a la universitat van ser dones, segons dades del Ministeri d’Educaci\u00f3<\/a> que exclouen Psicologia, ci\u00e8ncies socials i de la salut, aix\u00ed com enginyeries.<\/p>\n

Aquest percentatge varia molt segons l’especialitat. Un 64% de bi\u00f2logues<\/a>, un 56% de qu\u00edmiques<\/a>, un 47% de matem\u00e0tiques<\/a>, un 37% de ge\u00f2logues<\/a> i un 28% de f\u00edsiques<\/a>. Les difer\u00e8ncies s\u00f3n majors en les carreres tecnol\u00f2giques, amb un 16% d’inform\u00e0tiques<\/a> i un 31% d’enginyeres<\/a>.<\/p>\n

La bretxa s’eixampla\u00a0a mesura que\u00a0avan\u00e7a la carrera cient\u00edfica. Segons la UNESCO, aquest 54% de graduades en ci\u00e8ncia passa a un 49% futures doctores<\/a> per acabar sent un 40% d’investigadores<\/a>. Les catedr\u00e0tiques de ci\u00e8ncia s\u00f3n una mica m\u00e9s del 21% del total<\/a>, menys del 13%<\/a> si mirem en enginyeria i arquitectura.<\/p>\n

Aquestes difer\u00e8ncies es mantenen en organismes p\u00fablics com el\u00a0CSIC<\/span>. Les dones representen el 35,7% del personal investigador funcionari, per\u00f2 solament el 18,4% s\u00f3n directores.<\/p>\n

Garcinu\u00f1o<\/span>\u00a0explica que aquests n\u00fameros promouen un efecte\u00a0Mateo<\/span>\u00a0<\/a>d’acumulaci\u00f3: \u00abPer fer un projecte cient\u00edfic necessites finan\u00e7ament, que es d\u00f3na a qui t\u00e9 m\u00e9s publicacions. Com els homes tenen m\u00e9s publicacions perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s, obtenen el finan\u00e7ament, aix\u00ed que publiquen; com publiquen, obtenen m\u00e9s finan\u00e7ament… \u00c9s un cercle\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article d’Ag\u00e8ncia SINC En els \u00faltims anys, nombrosos estudis han analitzat l’exist\u00e8ncia, abast i causes de la bretxa de g\u00e8nere en ci\u00e8ncia i tecnologia. Hi ha menys investigadores que publiquen menys, obtenen menys finan\u00e7ament i progressen menys en la seva carrera. Les dades\u00a0donen suport a\u00a0l’exist\u00e8ncia d’un biaix\u00a0del qual\u00a0alguns encara dubten fins i […]<\/p>\n","protected":false},"author":120,"featured_media":16098,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[10,952,52,1107],"class_list":["post-15934","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-ciencia","tag-desigualtats","tag-dones","tag-drets-laborals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15934","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/120"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15934"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15934\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15934"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15934"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15934"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}