Tradicionalment, el m\u00f3n cient\u00edfic i de la salut ha estat un m\u00f3n on no nom\u00e9s s’hi han imposat els models i valors heteropatriarcals sin\u00f3 que, professionalment, ha estat copat pels homes en gaireb\u00e9 tots els seus \u00e0mbits. Durant segles, les dones hi hem tingut l’acc\u00e9s pr\u00e0cticament vetat. Tot i que tenim exemples magn\u00edfics de dones que al llarg de la hist\u00f2ria han aconseguit dedicar-se a l’art i la ci\u00e8ncia de la medicina, superant grans dificultats i prejudicis, continuen essent minorit\u00e0ries en comparaci\u00f3 als homes i massa sovint han acabat essent invisibilitzades.<\/p>\n
En les darreres d\u00e8cades s’ha produ\u00eft una gran feminitzaci\u00f3 en els diferents camps relacionats amb la salut, fins i tot en aquells cl\u00e0ssicament reservats als homes. La recerca biom\u00e8dica i l’exercici professional de la medicina s\u00f3n dos exemples evidents d’aquest fenomen. La primera dona en tot l’estat que es va llicenciar en medicina, Dolors Aleu, no ho va aconseguir fins a finals del segle XIX. Des d’aleshores ha plogut molt: actualment gaireb\u00e9 el 50% de les professionals que exerceixen la medicina i al voltant del 70% de les estudiants d’aquesta carrera s\u00f3n dones.<\/p>\n
Per\u00f2, significa aix\u00f2 que el problema de les desigualtats i el biaix de g\u00e8nere estan superats? Que ja no tenim dificultats per accedir a aquestes professions? Que aix\u00f2 est\u00e0 acabant amb el paradigma heteropatriarcal i androc\u00e8ntric que ha predominat en l’\u00e0mbit biom\u00e8dic durant segles?<\/p>\n
La feminitzaci\u00f3 d’aquestes professions ha facilitat que cada vegada hi hagi m\u00e9s dones en els \u00f2rgans i entitats representatius de la professi\u00f3, com els col\u00b7legis professionals i les societats cient\u00edfiques, i en les organitzacions sanit\u00e0ries i els c\u00e0rrecs de gesti\u00f3. Tanmateix, aquesta pres\u00e8ncia sovint no \u00e9s parit\u00e0ria ni representativa del col\u00b7lectiu sanitari de dones. Encara hi ha molts espais de representativitat i, sobretot, de poder, que continuen estant t\u00e0citament vetats a les dones. En el m\u00f3n cient\u00edfic, tamb\u00e9 ens topem amb un sostre de vidre. Continuem essent minoria en els c\u00e0rrecs de responsabilitat o de lideratge de les universitats, dels instituts de recerca, de les societats cient\u00edfiques, dels col\u00b7legis professionals, etc. A tall d’exemple, dels 52 col\u00b7legis de metges provincials existents a l’estat espanyol, nom\u00e9s 6 estan presidits per dones. L’\u00f2rgan que els aglutina, el\u00a0Consejo\u00a0General de\u00a0Colegios\u00a0Oficiales de\u00a0M\u00e9dicos<\/a>, compta amb 6 homes en el seu consell permanent i amb 7 homes i 2 dones entre els seus representants nacionals. A Catalunya, entre els degans de les 6 principals facultats de Medicina no hi ha ni una sola dona.<\/p>\n Aquesta manca d’oportunitats tamb\u00e9 t\u00e9 lloc en l’\u00e0mbit de la recerca. Per exemple, a Catalunya, dels 14 principals centres de recerca<\/a> directament relacionats amb les ci\u00e8ncies de la salut no n’hi ha cap que estigui dirigit per una dona. Se sap que en els processos de selecci\u00f3 existeixen importants biaixos subconscients que afecten negativament a les dones<\/a>: la seva independ\u00e8ncia \u00e9s q\u00fcestionada m\u00e9s sovint, se’ls exigeixen m\u00e9s m\u00e8rits per a ser seleccionades, les seves cartes de recomanaci\u00f3 no s\u00f3n tan positives com les dels homes, etc. Un altre aspecte molt rellevant \u00e9s la maternitat. Les dones que s\u00f3n mares o que es troben en edat reproductiva (i suposadament tindrien possibilitats de quedar embarassades) tenen menys opcions d’accedir a llocs de lideratge, perqu\u00e8 es considera que aquesta pot interferir en el seu rendiment o en la seva dedicaci\u00f3. De fet, aquesta difer\u00e8ncia d’oportunitats i la pres\u00e8ncia de barreres s’inicia ja en el m\u00f3n acad\u00e8mic. Segons un estudi aportat per l’ONU<\/a>, la probabilitat que una dona acabi una llicenciatura, un m\u00e0ster o un doctorat en alguna mat\u00e8ria relacionada amb la ci\u00e8ncia \u00e9s del 18%, 8% i 2%, respectivament. En canvi, en els homes aquests percentatges s\u00f3n del 37%, 18% i 6%, \u00e9s a dir, m\u00e9s del doble.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, malgrat la massiva incorporaci\u00f3 de les dones, continua existint una manca de referents femenins en aquests camps<\/a>. I sense referents \u00e9s dif\u00edcil que nenes i joves se sentin identificades amb aquests rols i professions i de nou es limita el seu acc\u00e9s als estudis cient\u00edfics.<\/p>\n Tamb\u00e9 existeixen evid\u00e8ncies<\/a> que mostren que la visibilitzaci\u00f3 i la participaci\u00f3 de les dones en els seminaris i els congressos cient\u00edfics \u00e9s menor a la dels homes. No nom\u00e9s acostumen a ser minoria com a ponents a les confer\u00e8ncies i xerrades o en panels d’experts sin\u00f3 que, encara que nom\u00e9s hi siguin com a assistents, hi participen menys. Per exemple, les dones fan, proporcionalment, menys preguntes que els homes (gaireb\u00e9 la meitat, segons alguns estudis<\/a>) i el nombre de preguntes que realitzen disminueix quan la primera persona a preguntar ha estat un home. Evid\u00e8ncies similars posen de manifest que la participaci\u00f3 de les dones en altres esferes del m\u00f3n acad\u00e8mic, com per exemple la universitat, tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s baixa, tant en el cas de les estudiants com de les professores universit\u00e0ries. Tampoc no \u00e9s freq\u00fcent trobar dones\u00a0opinant\u00a0o informant sobre temes de salut als mitjans de comunicaci\u00f3. Tal com denuncien iniciatives com #Ons\u00f3nlesdones<\/a>, estem\u00a0subrepresentades\u00a0als mitjans catalans i la nostra opini\u00f3\u00a0es\u00a0silencia sistem\u00e0ticament. Les xifres que recullen en els seus informes<\/a> parlen per\u00a0si\u00a0soles.<\/p>\n L’\u00e0mbit cient\u00edfic, tampoc no es troba exempt de les agressions i les viol\u00e8ncies masclistes. Recentment, la revista ‘Science’ denunciava en el seu editorial les situacions d’assetjament sexual<\/a> que molt sovint pateixen les dones que es dediquen a la recerca. A l’article s’exposava el testimoni de diverses investigadores que havien estat v\u00edctimes d’assetjament al llarg de\u00a0les seves carreres. Tamb\u00e9 s’esmentaven alguns estudis que indiquen que m\u00e9s de la meitat de les dones del m\u00f3n acad\u00e8mic i cient\u00edfic ha sofert algun tipus d’assetjament i que gaireb\u00e9 un ter\u00e7 se senten insegures per aquest motiu, fins al punt de deixar de participar en classes, en reunions cient\u00edfiques o renunciar a ofertes de feina.<\/p>\n Les dones que ens dediquem a l’\u00e0mbit de la salut patim directament el masclisme, la viol\u00e8ncia i les desigualtats que es desprenen d’un sistema sanitari i cient\u00edfic que continua essent eminentment patriarcal. Aix\u00f2 exerceix una doble viol\u00e8ncia, perqu\u00e8\u00a0afecta\u00a0les professionals que treballem en aquest camp per\u00f2 tamb\u00e9 a la salut de la poblaci\u00f3 en general, ja que perpetua els valors i models heteropatriarcals amb qu\u00e8 abordem i tractem la salut dels, i sobretot, les pacients. Per revertir la viol\u00e8ncia i les grans iniquitats en salut que patim les dones<\/a> i els excessos que exerceix el sistema sanitari<\/a> sobre la nostra salut \u00e9s necessari posar-hi una mirada en clau de g\u00e8nere, una mirada feminista, en definitiva, una mirada m\u00e9s justa de la realitat. El sentit com\u00fa, i tamb\u00e9 les evid\u00e8ncies<\/a>, indiquen que el cam\u00ed per aconseguir-ho passa necess\u00e0riament perqu\u00e8 les dones accedim en igualtat de condicions que els homes a totes les esferes laborals i de lideratge en el m\u00f3n cient\u00edfic i caminem cap a un apoderament real en aquest \u00e0mbit. Aquest \u00e9s el primer pas cap a un sistema sanitari i un abordatge de la salut m\u00e9s equitatius, solidaris, humanitzats i veritablement feminitzats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tradicionalment, el m\u00f3n cient\u00edfic i de la salut ha estat un m\u00f3n on no nom\u00e9s s’hi han imposat els models i valors heteropatriarcals sin\u00f3 que, professionalment, ha estat copat pels homes en gaireb\u00e9 tots els seus \u00e0mbits. Durant segles, les dones hi hem tingut l’acc\u00e9s pr\u00e0cticament vetat. Tot i que tenim exemples magn\u00edfics de dones […]<\/p>\n","protected":false},"author":159,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[951,932,52,156,70,326],"class_list":["post-15939","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-8demarc","tag-dona","tag-dones","tag-feminisme","tag-sistema-sanitari","tag-violencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/159"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15939"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15939\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}