\u00daltim dia de consulta. Acaba de sortir l’\u00faltim pacient, hem plorat. Jo encara ploro. Ha estat un mes de comiats, alguns tendres, d’altres emotius i humits, d’altres indiferents i desenganxats, i molts que m’han desitjat sort en la nova etapa de la meva vida. Trobar\u00e9 molt a faltar aquesta professi\u00f3 que m’ha donat tant, que m’ha fet cr\u00e9ixer com a persona i com a professional. Tanta riquesa rebuda! Tantes hist\u00f2ries de vides entregades i compartides amb confian\u00e7a! El m\u00f3n de la vida en colors entrant per la porta i la finestra de la meva consulta durant 38 anys…<\/p>\n
Punt i a part als contractes mensuals i a la seva programaci\u00f3 saltejada. Amb la incertesa al costat de la il\u00b7lusi\u00f3 dono la benvinguda a una interinitat. Amb aquesta bona not\u00edcia ha acabat l’entrevista que ha durat prop d’una hora. S’han fet preguntes des d’un costat i altre de la taula, i he completat gaireb\u00e9 tots els guions de la meva llista de dubtes. Reconec que tamb\u00e9 portava alguna resposta preparada, que finalment no he hagut de fer servir perqu\u00e8, aquesta vegada, no ha aparegut la pregunta: \u00abEt planteges la maternitat en el pr\u00f2xim any? Era una pregunta previsible despr\u00e9s d’haver-me-la trobat en dues entrevistes de treball pr\u00e8vies. Encara puc recordar la sensaci\u00f3 que va rec\u00f3rrer el meu cos quan en els primers minuts de la trobada va apar\u00e8ixer sobre la taula. Em va desconcertar i tamb\u00e9 vaig sentir por en imaginar-me que una resposta afirmativa podria condicionar un desenlla\u00e7 diferent.<\/em><\/p>\n Passa davant meu com un conte quan vaig comen\u00e7ar de metgessa resident a l’hospital. Vaig aprendre molt, i aquell aprenentatge m’ha ajudat tota la meva vida professional. Tamb\u00e9 el pas per l’hospital em va ensenyar, amb sorpresa, que ser dona en aquesta professi\u00f3 no seria f\u00e0cil. Encara recordo els comentaris dels companys quan al quir\u00f2fan una cirurgiana embarassada es va marejar \u00ables dones sou d\u00e8bils i no haur\u00edeu de ser cirurgianes\u00bb, o aquell \u00aba veure qu\u00e8 pensa la nostra doctora\u00bb dit amb una sorna que em deixava sense veu. O quan van demanar \u00abun metge\u00bb i hi vaig anar jo i un cirurgi\u00e0 em va preguntar si no hi havia \u00abning\u00fa millor\u00bb.<\/p>\n Per\u00f2 el que em va desconcertar m\u00e9s va ser percebre com els rols de g\u00e8nere restaven tatuats a ferro en els significats dels pacients: \u00abDoctor, quan em donar\u00e0 l’alta?, preguntava un pacient a l’infermer que venia a fer-li una extracci\u00f3 de sang que jo, que era la seva metgessa de refer\u00e8ncia, havia demanat; \u00abnena porta’m l’orinal\u00bb em deien quan passava per les habitacions a visitar els pacients… Un cl\u00e0ssic, als nois els feien metges, a les noies ens feien infermeres o auxiliars, i \u00e9rem dones totes \u00abnenes\u00bb.<\/p>\n Quan vaig compartir amb una companya la meva reflexi\u00f3 sobre la pregunta de la maternitat en les entrevistes m’explicava la situaci\u00f3, que va descriure com a tensa i desagradable, de la not\u00edcia de dos nous embarassos en el seu equip: un era d’una resident i l’altre\u00a0d’una metgessa amb una interinitat des de feia tres anys. M’explicava com es van escoltar alguns \u00abenhorabona\u00bb que va intuir com a for\u00e7ats i els dies seg\u00fcents els comentaris sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies en l’equip per la previsible abs\u00e8ncia d’aquestes dues companyes durant uns mesos. I com la companya embarassada li havia confessat el seu sentiment d’ambival\u00e8ncia davant el que era una bona not\u00edcia per a ella i la impot\u00e8ncia en percebre que era una gerra d’aigua freda per a l’equip. I encara la interpel\u00b7lava m\u00e9s perqu\u00e8 la majoria s\u00f3n professionals dones i mares. Es preguntava: on queda la feminitzaci\u00f3 de la professi\u00f3 i l’empatia – calidesa en el tracte?<\/em><\/p>\n M’has fet recordar que en arribar a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria vaig sentir que era diferent, les relacions entre companys eren m\u00e9s igualit\u00e0ries i la majoria \u00e9rem dones, tot i que de vegades tamb\u00e9 elles m’han dit que dedicava massa hores a la feina i si no tenia vida familiar, o qui cuidava la meva filla. Per\u00f2 els \u00abnena\u00bb, \u00abreina-princesa\u00bb continuaven sent formes freq\u00fcents d’anomenar-me (amb afecte) els pacients. Al comen\u00e7ament em molestava per\u00f2 ho vaig deixar c\u00f3rrer fins que canviaven a un nivell superior com dir-me \u00abnina\u00bb. Aquest mot em fa pensar en el munt d’exemples que he viscut, i m’han explicat, de pacients que venen repetidament a qu\u00e8 els mirem els genitals, ens pregunten si estem casades quan els estem explorant o directament ens agredeixen sexualment. Aquest relat d’una companya \u00e9s prou eloq\u00fcent de l’aparell masclista en qu\u00e8 treballem: \u00abFa temps vaig visitar un senyor d’uns 80 anys que em va posar la m\u00e0 per l’escot de la bata quan l’acomiadava a la porta de la consulta. Em vaig sentir molt malament i encara que vaig comunicar el fet a la direcci\u00f3, no van considerar oport\u00fa canviar el pacient de metge. Va seguir venint a la meva consulta com si res hagu\u00e9s passat, per\u00f2 quan el veia en la llista avisava l’infermer i el visit\u00e0vem junts. El senyor va morir. Per\u00f2 jo encara recordo el fred de les rajoles de la paret contra la meva esquena\u00bb.<\/p>\n Just fa un any vaig tenir una experi\u00e8ncia amb un pacient que va comen\u00e7ar a cridar-me quan, despr\u00e9s de valorar el motiu de consulta i explorar-lo, li vaig explicar que no sol\u00b7licitaria les proves complement\u00e0ries que ell volia perqu\u00e8 no les considerava adequades en la seva situaci\u00f3. Va apropar el seu cos a la taula i em va preguntar: \u00abQuants anys tens?, no tens fam\u00edlia per cuidar i per aix\u00f2 t’han posat aqu\u00ed?, creus que la\u00a0bata\u00a0blanca et d\u00f3na dret a fer el qu\u00e8 vulguis?\u00bb. No em va donar temps a continuar la conversa, ja que se’n va anar de la consulta. Va seguir un tancar de la porta\u00a0brusc\u00a0i va continuar parlant alt a la sala d’espera: \u00abMetges, com els d’abans, \u00e9s el que nosaltres necessitem!\u00bb. Vaig decidir respirar profundament, vaig mirar uns segons a trav\u00e9s de la finestra i vaig continuar rebent la resta de pacients. Passats uns dies jo tamb\u00e9 vaig compartir aquesta situaci\u00f3 amb les persones de l’equip directiu i la seva resposta va ser que aquests fets formen part de la nostra feina, que la majoria s\u00f3n deguts a problemes de comunicaci\u00f3 i que el nostre paper \u00e9s educar la\u00a0poblaci\u00f3 respecte\u00a0que no es pot tenir tot el que es demana. Vaig trobar a faltar temps d’escolta sobre all\u00f2 que vaig sentir en aquella consulta, per qu\u00e8 havia fet el pas per compartir-la i, en el fons, el reconeixement de la viol\u00e8ncia que vaig patir.<\/em><\/p>\n Vaig estar una \u00e8poca de directora i tamb\u00e9 durant aquest temps vaig sentir i patir denominacions de \u00abxata\u00bb per part d’altres directius. O que es menystenien les meves opinions i demandes, o m’ignoraven i tractaven amb condescend\u00e8ncia o, com diu el relat anterior, ignoraven i relativitzaven les queixes de dones sobre viol\u00e8ncia patida en l’exercici de la seva professi\u00f3 i per la seva condici\u00f3 de dones. Moltes vegades en la meva vida professional, des que vaig iniciar la resid\u00e8ncia fins avui que em jubilo, he sentit que com a dona sempre hem d’estar justificant-nos i fent-nos veure i valer en l’\u00e0mbit professional. Que nosaltres hem de demostrar que som metgesses i que a m\u00e9s som bones professionals, mentre que als nostres companys homes se’ls suposa que s\u00f3n bons i no se’ls q\u00fcestiona d’entrada.<\/p>\n S\u00ed, a vegades sento que he de justificar que hi s\u00f3c i puc fer-ho. En una consulta de fa uns dies, de manera semblant a d’altres pr\u00e8vies, un pacient va acabar la consulta dient-me: \u00abPer\u00f2 tu ets molt jove, no?, quants anys tens?\u00bb. I continua: \u00abA mi em portava sempre el Dr. L\u00f3pez, no s\u00e9 si el coneixes, per\u00f2 fins que es va jubilar va ser un gran home que va fer molt de b\u00e9\u00bb. No he conegut el Dr. L\u00f3pez ni dubto que fos un gran professional. I \u00e9s que el problema no \u00e9s el que es diu, sin\u00f3 el context. Com diu\u00a0Luc\u00eda\u00a0Lijtmaer\u00a0en el seu llibre \u00abYo\u00a0tambi\u00e9n\u00a0soy\u00a0una\u00a0chica\u00a0lista\u00bb<\/a>, la manera en qu\u00e8 normalitzem la viol\u00e8ncia i la desigualtat queda tan patent que la fa ineludible.<\/em><\/p>\n Aquest relat s’ha constru\u00eft\u00a0a partir d’experi\u00e8ncies viscudes per un grup de dones metgesses (No\u00e9\u00a0Amor\u00f3s, Anna Cartany\u00e0, Roser Marquet, Teresa Mateu,\u00a0Assum\u00a0Reyes, Laia Riera, Gemma Torrell i\u00a0Nani\u00a0Vall-llosera) que junt amb tantes d’altres ens han portat a aquestes reflexions. A totes els agra\u00efm els seus testimonis. Nom\u00e9s s\u00f3n algunes de les agressions m\u00e9s evidents. Per\u00f2 cada dia vivim un munt de situacions en qu\u00e8 patim el marc masclista i patriarcal en qu\u00e8 treballem i en el qual percebem que un home professional seria tractat d’una manera diferent per les direccions, els companys i\u00a0aihhhh, tamb\u00e9 pels pacients.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00daltim dia de consulta. Acaba de sortir l’\u00faltim pacient, hem plorat. Jo encara ploro. Ha estat un mes de comiats, alguns tendres, d’altres emotius i humits, d’altres indiferents i desenganxats, i molts que m’han desitjat sort en la nova etapa de la meva vida. Trobar\u00e9 molt a faltar aquesta professi\u00f3 que m’ha donat tant, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":174,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[951,70,326],"class_list":["post-16013","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-8demarc","tag-sistema-sanitari","tag-violencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16013","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/174"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16013"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16013\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16013"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16013"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16013"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}