{"id":16059,"date":"2018-03-07T06:00:33","date_gmt":"2018-03-07T05:00:33","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=16059"},"modified":"2018-03-07T06:00:33","modified_gmt":"2018-03-07T05:00:33","slug":"professions-sanitaries-feminitzades-pero-profunda-escletxa-salarial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/03\/07\/professions-sanitaries-feminitzades-pero-profunda-escletxa-salarial\/","title":{"rendered":"Les professions sanit\u00e0ries: feminitzades per\u00f2 amb una profunda escletxa salarial"},"content":{"rendered":"<p>Avui en dia, segons <a href=\"http:\/\/www.ine.es\/jaxiT3\/Datos.htm?t=4170\">l&#8217;Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa (EPA)<\/a>, hi ha 1.572.100 professionals treballant a la sanitat p\u00fablica i privada i el 77,69% s\u00f3n dones. A m\u00e9s, hi ha m\u00e9s del doble de dones que homes cursant carreres universit\u00e0ries vinculades a l&#8217;\u00e0mbit de les Ci\u00e8ncies de la Salut. Tot i ser un sector on predominen les dones, l&#8217;escletxa salarial \u00e9s molt notable: elles cobren quasi 9.000 euros menys a l&#8217;any que ells segons <a href=\"http:\/\/www.ugt.es\/Publicaciones\/18-02%20INFORME%20BRECHA%20SALARIAL.pdf\">un informe d&#8217;UGT<\/a>. Aix\u00ed, mentre el salari mitj\u00e0 de les dones\u00a0sanit\u00e0ries\u00a0\u00e9s de\u00a023.889,48 euros\u00a0a l&#8217;any, el dels\u00a0homes\u00a0\u00e9s, de mitjana, de\u00a032.830,89 euros.<\/p>\n<p>L&#8217;escletxa salarial a l&#8217;Administraci\u00f3 P\u00fablica es situa en un 16% per\u00f2 en el cas de les treballadores de la sanitat aquest percentatge puja fins un 27,23%. Comptant que un 14% de les treballadores assalariades de tot l&#8217;estat espanyol es dediquen al m\u00f3n de la sanitat, aquesta escletxa afecta a una setena part del total de dones assalariades.<\/p>\n<p>Les dades de l&#8217;EPA en tancar el trimestre anterior mostraven que el 38,2% de les treballadores sanit\u00e0ries a centres p\u00fablics ho feien amb contractes temporals mentre que el percentatge d&#8217;homes amb contractes temporals \u00e9s 11 punts inferior: un 27,4%. Pel que fa a l&#8217;atur, el 62,5% de les persones que en l&#8217;\u00faltim trimestre de 2017 van quedar-se sense feina eren dones:\u00a021.700 dones van deixar de treballar en els \u00faltims tres mesos de l&#8217;any passat, enfront dels 12.800 homes que es van enfrontar a la mateixa situaci\u00f3.<\/p>\n<p>Un estudi sobre <a href=\"https:\/\/www.cgcom.es\/sites\/default\/files\/informe_resultados_cuarto_muestreo_encuesta_situacion_laboral_medicos_en_espana_23_febrero_2017.pdf\">la situaci\u00f3 laboral dels metges a Espanya<\/a> realitzat l&#8217;any 2017 per l&#8217;Organitzaci\u00f3 M\u00e8dica Col\u00b7legial desglossava que els homes ocupen majorit\u00e0riament les especialitats millor pagades i amb majors complements salarials com seria el cas de la cirurgia o la traumatologia. El n\u00famero m\u00e9s elevat de dones el trobem en especialitats com\u00a0Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i medicina familiar i comunit\u00e0ria, una especialitat que tracta molt m\u00e9s les cures i, com diuen, no \u00e9s tan lucrativa com l&#8217;\u00e0rea sanit\u00e0ria m\u00e9s necessitada de tecnologia.<\/p>\n<p>Blanca de Gispert ens explicava a l&#8217;article\u00a0<em><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/son-dones-mon-cientific-sanitari\/\">On s\u00f3n les dones en el m\u00f3n cient\u00edfic sanitari?<\/a><\/em> que en el m\u00f3n cient\u00edfic tamb\u00e9 hi ha un sostre de vidre tot i que donada la feminitzaci\u00f3 de les professions relacionades amb la salut cada vegada es puguin trobar m\u00e9s dones en els \u00f2rgans i\u00a0entitats representatius de la professi\u00f3. Sobre el sostre de vidre, un informe realitzat per Comissions Obreres deia que nom\u00e9s el 25% de les ger\u00e8ncies dels hospitals p\u00fablics s\u00f3n dones: 58 de 229 centres. \u00abA tall d\u2019exemple\u00bb, ens deia de Gispert, \u00abdels 52 col\u00b7legis de metges provincials existents a l\u2019estat espanyol, nom\u00e9s 6 estan presidits per dones\u00bb i remarcava que \u00abentre els degans de les 6 principals facultats de Medicina a Catalunya no hi ha ni una sola dona\u00bb. Denunciava que aix\u00f2 es trasllada a l&#8217;\u00e0mbit de la recerca i que una manera de veure-ho era a trav\u00e9s dels criteris i de les demandes que s&#8217;establien en els processos de selecci\u00f3.<\/p>\n<h3>La salut mental de les treballadores, en risc<\/h3>\n<p>S\u00edmptomes depressius, ansietat, problemes socials i hipocondries derivats de l\u2019estr\u00e8s a la feina: aquest \u00e9s el quadre cl\u00ednic que presenten el\u00a019,9% de les dones que treballen a l\u2019Estat. El percentatge l&#8217;ha analitzat l\u2019estudi <em>\u00ab<a href=\"https:\/\/www.sciencedirect.com\/science\/article\/pii\/S0213911116300061\">Desigualtats en salut mental<\/a>\u00a0<a href=\"https:\/\/www.sciencedirect.com\/science\/article\/pii\/S0213911116300061\">en la poblaci\u00f3 treballadora d\u2019Espanya<\/a>\u00bb<\/em>, basat en les dades de l\u2019Enquesta Nacional de Salut.<\/p>\n<p>L&#8217;informe mostra que la prevalen\u00e7a de les malalties mentals \u00e9s m\u00e9s alta entre les dones treballadores que entre els homes treballadors.\u00a0L\u2019edat i les variables socioecon\u00f2miques\u00a0en s\u00f3n les causes principals en el cas de les dones. Un factor de risc \u00e9s la\u00a0satisfacci\u00f3 amb la feina: en el cas de les dones que estan menys satisfetes professionalment, la prevalen\u00e7a de malalties mentals es dispara fins al 34,4%; en canvi, entre les que ho estan m\u00e9s l\u2019afectaci\u00f3 baixa fins al 17%. Estar menys satisfetes es relaciona en la majoria dels casos directament amb la\u00a0desigualtat\u00a0en el\u00a0mercat laboral, la\u00a0divis\u00f2ria\u00a0salarial o la manca de pol\u00edtiques de conciliaci\u00f3, el que suposa una c\u00e0rrega mental que t\u00e9 incid\u00e8ncia sobre la salut.<\/p>\n<h3>La infermeria, un dels col\u00b7lectius sanitaris m\u00e9s castigats<\/h3>\n<p>Un estudi elaborat pel Consell de Col\u00b7legis d\u2019Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC)\u00a0i la\u00a0Fundaci\u00f3 Galatea indicava que un 35,6% del personal d\u2019infermeria podria desenvolupar trastorns depressius, afectius, d\u2019angoixa o d\u2019ansietat. Aquest percentatge gaireb\u00e9 dobla el d\u2019altres professionals de la salut (18-20%) i queda molt lluny de la probabilitat de desenvolupar problemes de salut mental de la poblaci\u00f3 general (9,7%).<\/p>\n<p>L\u2019informe argumenta que aquest risc \u201cve determinat per m\u00faltiples factors com ara l\u2019elevada pres\u00e8ncia d\u2019indicadors de dolor i fatiga entre el col\u00b7lectiu, factors associats a trastorns d\u2019ansietat o la manca d\u2019hores de son\u201d.\u00a0En aquest sentit, una de cada tres infermeres dorm menys de 6 hores, realitza llargues jornades laborals i en uns horaris poc convencionals.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, el COIB tamb\u00e9 opina que les infermeres han de treballar amb unes elevades c\u00e0rregues de treball i sota precarietat laboral,\u00a0que asseguren que afecta un 27% del col\u00b7lectiu a Catalunya. Tamb\u00e9 argumenten que \u201cla tensi\u00f3 i frustraci\u00f3 que causa el\u00a0poc control sobre el propi treball, la poca participaci\u00f3 en les decisions comunes i el poc suport de l\u2019equip de treball i dels superiors\u201d s\u00f3n situacions de risc.<\/p>\n<p>El mateix estudi tamb\u00e9 denunciava que el col\u00b7lectiu infermer ha patit una \u201cbaixada de sous generalitzada\u201d que afecta\u00a0el 83% del conjunt. Aquesta incid\u00e8ncia \u00e9s major entre els professionals del sector p\u00fablic o el concertat i que treballen en un centre d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, un \u00e0mbit on s\u2019ha arribat fins a p\u00e8rdues del 41,4% del sou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui en dia, segons l&#8217;Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa (EPA), hi ha 1.572.100 professionals treballant a la sanitat p\u00fablica i privada i el 77,69% s\u00f3n dones. A m\u00e9s, hi ha m\u00e9s del doble de dones que homes cursant carreres universit\u00e0ries vinculades a l&#8217;\u00e0mbit de les Ci\u00e8ncies de la Salut. Tot i ser un sector on predominen [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":16072,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[951,205,52,1107,1115],"class_list":["post-16059","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-8demarc","tag-condicions-laborals","tag-dones","tag-drets-laborals","tag-salari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16059","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16059"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16059\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16059"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16059"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16059"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}