Les hist\u00f2ries s\u00f3n id\u00e8ntiques des de Piura, al nord del Per\u00fa, fins a\u00a0Cuzco, al sud. I cada vegada m\u00e9s dones decideixen parlar. Ho narren amb dolor i amb r\u00e0bia, acuradament, com si hagu\u00e9s succe\u00eft ahir. \u00abLa infermera em va portar amb ella. No em va deixar sortir. Em va donar alguna cosa. Vaig despertar. Em em feia molt mal el ventre. No sabia qu\u00e8 havia passat. Em van donar una\u00a0pastilleta\u00a0i em van enviar cap a casa. Se’m\u00a0van infectar les ferides. M’havien lligat\u00bb.<\/p>\n
\u00abAl Per\u00fa\u00a0hi ha qui defensa que les hem ensinistrat per dir aix\u00f2. \u00c9s de bojos\u00bb, assenyala Raquel\u00a0Reynoso, coordinadora del Grup de Seguiment a les Reparacions a V\u00edctimes d’Esterilitzaci\u00f3 For\u00e7ada. Els relats sumen: m\u00e9s de 100.000 dones, en la seva majoria ind\u00edgenes, van ser esterilitzades sense el seu consentiment durant el govern d’Alberto\u00a0Fujimori. M\u00e9s de 20 anys despr\u00e9s, segueixen exigint just\u00edcia i una reparaci\u00f3 que no arriba.<\/p>\n
Ho cridaran als carrers de Lima, durant la marxa que el moviment feminista ha convocat per al\u00a0pr\u00f2xim 8\u00a0de mar\u00e7. Una setmana despr\u00e9s, la capital ser\u00e0 escenari d’una trobada de supervivents d’esterilitzacions for\u00e7ades de diferents regions del pa\u00eds. \u00abAquestes dones se senten abandonades, marginades i oblidades. Una vegada i una altra s’han atropellat els seus drets\u00bb, critica\u00a0Reynoso.<\/p>\n
L’associaci\u00f3 que presideix, Serveis Educatius Rurals (SER), brinda suport a dones ind\u00edgenes en la lluita per les seves reivindicacions.\u00a0Reynoso\u00a0ha visitat Espanya amb motiu del llan\u00e7ament de la campanya anual de Mans Unides, ONG s\u00f2cia amb la qual treballa.<\/p>\n
El primer pas perqu\u00e8 aquestes dones siguin reconegudes com a v\u00edctimes d’esterilitzaci\u00f3 for\u00e7ada \u00e9s obtenir el paper que les reconeix com a tal. A la fi de 2015, el Govern peru\u00e0 va crear un registre, el\u00a0Reviesfo, on fins a octubre amb prou feines s’havien inscrit 8.000 v\u00edctimes. Aix\u00f2 es deu en part, al seu judici, a les traves que han de superar les dones per registrar-se, ja que han de baixar a les oficines de les capitals des de la muntanya.<\/p>\n
\u00abS\u00f3n dones amb pocs recursos i han de gastar-se diners per anar. Aix\u00f2, les que ho saben, perqu\u00e8 l’Estat no va invertir diners a difondre que aquest registre existeix. \u00c9s una labor que fem nosaltres\u00bb. Aix\u00ed, explica, algunes decideixen rec\u00f3rrer el cam\u00ed a peu o en mula per denunciar que elles tamb\u00e9 van ser esterilitzades contra la seva voluntat.<\/p>\n
\u00abL’Estat va exigir al personal m\u00e8dic quotes d’esterilitzaci\u00f3 i se’ls deia que anessin a buscar-les al m\u00e9s profund de les comunitats andines. No obstant aix\u00f2, ara, les dones han d’anar a les ciutats\u00bb, den\u00fancia\u00a0Reynoso. \u00ab\u00c9s com si s’hagu\u00e9s creat per sortir del pas, no es dota de recursos suficients i s’encarrega a funcionaris que no estan acostumats a atendre aquests casos\u00bb.<\/p>\n
Un dels cops m\u00e9s durs per a les supervivents va venir el desembre passat, quan el Ministeri de la Dona (MIMP) va suspendre l’assessoria psicol\u00f2gica argumentant falta de pressupost. \u00abEn les cl\u00edniques m\u00e8diques els donen per a tot paracetamol, ibuprof\u00e8n… Quan el que elles necessiten \u00e9s una atenci\u00f3 psicol\u00f2gica. Comen\u00e7aven a donar-se, per\u00f2 ja ho han tallat. I els impedeix seguir avan\u00e7ant\u00bb.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una de les reclamacions clau quan les dones esterilitzades per la for\u00e7a demanden una \u00abreparaci\u00f3 integral\u00bb. Per exemple, a Lima, sost\u00e9\u00a0Reynoso, hi ha moltes despla\u00e7ades pel conflicte intern que \u00abhan perdut la seva vida\u00bb per haver estat sotmeses a aquestes intervencions quir\u00fargiques.<\/p>\n
\u00abHan estat molt estigmatitzades en les seves pr\u00f2pies comunitats. Els deien de tot, les anomenaven ‘caponas’ [animals castrats], ‘machonas’, les agredien verbalment. Hi ha dones que van ser abandonades pels seus marits, a unes altres les van maltractar f\u00edsicament\u00bb.<\/p>\n
En molts casos, aquestes dones tamb\u00e9 han quedat incapacitades per poder guanyar-se la vida com sempre ho havien fet, sobretot en el camp o brodant teixits tradicionals. \u00abHi ha dones amb inflamacions, dolors a la cintura o a les quals se’ls infla el peu. Segueixen amb aquest trauma per tot el que van perdre i van deixar de fer. Algunes segueixen plorant quan ho recorden. Moltes es van tancar en si mateixes i volen oblidar-se del que va oc\u00f3rrer. Ha trencat amb totes les seves formes de vida i no se’ls repara. Tampoc econ\u00f2micament. Res. No \u00e9s just\u00bb, recalca.<\/p>\n
A vegades, els dolors f\u00edsics s\u00f3n la seq\u00fcela principal de la falta d’informaci\u00f3 despr\u00e9s de les operacions: \u00abMoltes eren analfabetes i, enfront dels xantatges, no els quedava m\u00e9s remei que cedir. Per\u00f2 no els van explicar com havien de cuidar-se despr\u00e9s de la cirurgia i en cap moment els van dir que era permanent\u00bb.<\/p>\n
\u00c9s el cas de\u00a0Mar\u00eda\u00a0(nom fictici), qui anava acompanyant a la seva tia a un control despr\u00e9s de l’embar\u00e0s i es va trobar amb una operaci\u00f3 de lligadura de trompes, segons relata l’activista. \u00abMentre sostenia al beb\u00e8, la va captar una infermera i la va esterilitzar. Era soltera i jove. Ara t\u00e9 35 anys, s’ha casat, per\u00f2 no pot tenir fills. T\u00e9 un dolor i una pena… Pregunta si la poden operar per poder tenir fills i vol anar a judici, per\u00f2 no t\u00e9 recursos suficients\u00bb. Aquesta falta de recursos econ\u00f2mics, assegura\u00a0Reynoso, impedeix que moltes puguin portar el seu cas a judici.<\/p>\n
Les supervivents segueixen batallant per un \u00abjudici just\u00bb contra\u00a0Fujimori\u00a0i els\u00a0ex alts\u00a0c\u00e0rrecs responsables d’aquestes pr\u00e0ctiques. El cas de les esterilitzacions for\u00e7ades ha estat arxivat en diverses ocasions. L’\u00faltim cop de ma\u00e7a\u00a0va arribar la passada nit de Nadal, amb l’indult a l’expresident que li eximeix de complir la resta de la seva condemna de 25 anys de pres\u00f3 per delictes a la humanitat, encara que no per les esterilitzacions. Tamb\u00e9 va rebre el dret de gr\u00e0cia, que impedeix que sigui jutjat en un futur.<\/p>\n
\u00abEstem molt indignats i conven\u00e7uts que va ser negociat pels casos de corrupci\u00f3 del Govern. Hem estat enganyats vilment i no es pot tolerar, sortim\u00a0marxa rere marxa, perqu\u00e8 denunciem que aix\u00f2 va ser una pol\u00edtica d’Estat que es va aplicar de forma sistem\u00e0tica\u00bb, comenta\u00a0Reynoso.<\/p>\n
Les v\u00edctimes d’esterilitzacions han demanat una audi\u00e8ncia aquests dies a la Comissi\u00f3\u00a0Interamericana\u00a0de Drets Humans perqu\u00e8\u00a0el Per\u00fa\u00a0\u00abcompleixi\u00bb amb jutjar a\u00a0Fujimori\u00a0per aquests casos.<\/p>\n
Per\u00f2 no desisteixen. Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s, estan m\u00e9s organitzades i sumen forces en trobades estatals\u00a0com la que\u00a0se celebrar\u00e0 el 15 i 16 de mar\u00e7 a Lima.\u00a0Mentrestant, en les comunitats dels Andes on treballa\u00a0Reynoso, les dones organitzen tallers per arribar a les que estan m\u00e9s lluny i aconseguir que es registrin. Unes\u00a0altres fan\u00a0de traductores entre els advocats i les v\u00edctimes, que solament parlen\u00a0qu\u00edtxua, perqu\u00e8 es conegui el seu testimoniatge.<\/p>\n
Creien que no anaven a parlar i ho van fer. \u00abMoltes han despertat i reclamen no solament els seus drets, sin\u00f3 els de la resta\u00bb. En una setmana, moltes dones pararan i es manifestaran al Per\u00fa\u00a0amb un llistat de reivindicacions amb motiu del\u00a08M. Entre elles, que es faci just\u00edcia i es repari tot el dolor causat a aquestes dones. I que mai es torni a repetir.<\/p>\n
Durant la d\u00e8cada dels noranta,\u00a0Alberto\u00a0Fujimori\u00a0va engegar un Programa de Planificaci\u00f3 Familiar que va acabar amb l’esterilitzaci\u00f3 de 314.605 dones entre 1995 i 2000, segons va concloure\u00a0el mateix congr\u00e9s\u00a0peru\u00e0 en una recerca l’any 2002. D’aquestes, solament el 10% van donar el seu \u00abconsentiment genu\u00ed\u00bb, segons el Comit\u00e8 Llatinoameric\u00e0 i del Carib dels Drets de la Dona (Cladem). Al voltant de 20.000 homes tamb\u00e9 van ser sotmesos a aquestes operacions.<\/p>\n
Almenys 18 dones van morir com a fruit de les esterilitzacions for\u00e7ades, entre elles,\u00a0Mam\u00e9rita\u00a0Mestanza, una dona camperola que va ser sotmesa a una lligadura de trompes en males condicions el cas de la qual va arribar a la Comissi\u00f3\u00a0Interamericana\u00a0de Drets Humans (CIDH) i va finalitzar amb un acord de soluci\u00f3 amistosa.<\/p>\n
Diverses organitzacions nacionals i internacionals com Amnistia Internacional denuncien que existeixen indicis que el personal m\u00e8dic que va aplicar aquest programa rebia pressions de les autoritats governamentals per aconseguir quotes d’esterilitzaci\u00f3 i que, en la majoria dels casos, les dones no van donar el seu consentiment lliure i informat.<\/p>\n
Les afectades procedien en la seva majoria de comunitats ind\u00edgenes en zones rurals del Per\u00fa\u00a0amb escassos recursos econ\u00f2mics i en un context de conflicte armat intern, la qual cosa porta a activistes i organitzacions a denunciar que es tractava\u00a0d'\u00bbuna\u00a0pol\u00edtica de control demogr\u00e0fic\u00bb dirigida a les persones m\u00e9s empobrides.<\/p>\n