La medicina neix i s’insereix en una societat androc\u00e8ntrica, patriarcal i heteronormativa, que mant\u00e9 un desequilibri estructural de poder on la dona \u00e9s subordinada. La medicina \u00e9s el reflex de la cultura i les creences que la sustenten i per tant t\u00e9 les seves mateixes caracter\u00edstiques. Tamb\u00e9 reflecteix altres eixos de desigualtat presents en la societat, com la classe social o l’\u00e8tnia entre d’altres.<\/p>\n
Ara que comencem a recon\u00e8ixer les estructures patriarcals de poder en altres \u00e0mbits de la vida, \u00e9s important reflexionar sobre com aquestes han configurat la ci\u00e8ncia i la pr\u00e0ctica m\u00e8dica i quin impacte tenen sobre la salut de les dones (Carme Valls-Llobet, 2009).<\/p>\n
Sabem que tant la fisiopatologia (el funcionament del cos) com les manifestacions cl\u00edniques i la resposta als tractaments estan condicionades pel sexe. De la mateixa manera, el g\u00e8nere influeix en la percepci\u00f3 i expressi\u00f3 dels s\u00edmptomes i el malestar, les conductes relacionades amb la salut, l’acc\u00e9s al sistema sanitari, etc. Per\u00f2 la ci\u00e8ncia m\u00e8dica actual s’ha constru\u00eft des de l’androcentrisme: ha estat pensada, ensenyada, investigada i exercida majorit\u00e0riament per barons, prenent\u00a0all\u00f2 mascul\u00ed\u00a0i l’home com a patr\u00f3 universal, tant a la cl\u00ednica com a la recerca.<\/p>\n
La manera\u00a0en qu\u00e8\u00a0va ser enfocada i constru\u00efda la medicina inicialment porta, encara avui dia, a greus conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la salut de les dones. Tot i que hi ha una consci\u00e8ncia creixent de les difer\u00e8ncies entre homes i dones en els aspectes m\u00e9s biom\u00e8dics, el valor dels factors relacionats amb el g\u00e8nere \u00e9s poc reconegut en la pr\u00e0ctica m\u00e8dica habitual.<\/p>\n
En anteriors articles d’aquesta mateixa s\u00e8rie hem vist com la medicina ha exercit i exerceix encara (perqu\u00e8 els canvis es produeixen amb molta lentitud) diferents formes de viol\u00e8ncia vers les dones: obviant les difer\u00e8ncies biol\u00f2giques entre homes i dones; cuidant i tractant de forma desigual a les dones, de vegades per exc\u00e9s<\/a> i d’altres per defecte<\/a>; medicalitzant situacions normals de la vida com l’embar\u00e0s, el part<\/a> o la menopausa, etc.<\/p>\n Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 greus repercussions sobre la salut mental. La c\u00e0rrega de malestar psicol\u00f2gic que suporten les dones est\u00e0 molt relacionada amb el g\u00e8nere<\/a>; per\u00f2 a m\u00e9s, pateixen un alarmant\u00a0sobrediagn\u00f2stic\u00a0i\u00a0sobretractament\u00a0de trastorns mentals que t\u00e9 a veure amb els estereotips de g\u00e8nere que condicionen la interpretaci\u00f3 del malestar com a patologia.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, una de les viol\u00e8ncies m\u00e9s greus que la medicina exerceix vers les dones\u00a0\u00e9s\u00a0la invisibilitzaci\u00f3 dels condicionants de g\u00e8nere com a determinants de salut. Em refereixo a la import\u00e0ncia que tenen en\u00a0l’emmalaltir\u00a0de les dones factors com les desigualtats i la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere o la sobrec\u00e0rrega en el treball de cures. Des de la medicina s’interpreta el malestar generat per aquests factors<\/a>, f\u00edsic o psicol\u00f2gic, com a malaltia i s’etiqueta en diagn\u00f2stics. Aix\u00ed doncs, la medicalitzaci\u00f3 del malestar causat pels condicionants de g\u00e8nere transforma en malaltia individual el que \u00e9s viol\u00e8ncia estructural de la nostra societat i actua com a eina de control social, legitimant la desigualtat i la viol\u00e8ncia vers les dones.<\/p>\n Finalment, igualment important i freq\u00fcent a les consultes, hi ha la manca de reconeixement de les capacitats i sabers de les dones en relaci\u00f3 a la cura de la vida i les relacions personals, el seu paper actiu en la gesti\u00f3 de l’estr\u00e8s, o la resili\u00e8ncia\u00a0enfront de\u00a0les viol\u00e8ncies masclistes, tot configurant una imatge homog\u00e8nia i negativa de la dona que la situa com a subjecte passiu o v\u00edctima.<\/p>\n La pr\u00e0ctica cl\u00ednica tamb\u00e9 s’ha constru\u00eft des de la forma d’entendre i exercir la relaci\u00f3 i el poder que caracteritza la masculinitat patriarcal: l’autoritat com a jerarquia, la dificultat per recon\u00e8ixer i expressar emocions, el mite d’autosufici\u00e8ncia i d’invulnerabilitat, l’enaltiment de l’objectivitat i el pensament racional, etc. Aquestes caracter\u00edstiques es transmeten com a curr\u00edculum ocult al\u00a0pregrau, al postgrau i durant la pr\u00e0ctica professional<\/a>.\u00a0Malgrat que s’ha\u00a0treballat molt al voltant de la comunicaci\u00f3 metge pacient, encara queda un llarg cam\u00ed per rec\u00f3rrer en el reconeixement dels condicionants de g\u00e8nere que\u00a0afecten\u00a0la relaci\u00f3 assistencial<\/a>.<\/p>\n Cal transformar la pr\u00e0ctica cl\u00ednica patriarcal incloent la subjectivitat de pacients i professionals, la gesti\u00f3 de les emocions i la\u00a0consci\u00e8ncia\u00a0d’interdepend\u00e8ncia; en resum, donant una import\u00e0ncia fonamental al vincle i a la relaci\u00f3 de cura (Ipazia, Llibreria de Dones de Mil\u00e0, 2004), tant dintre de la consulta com en l’organitzaci\u00f3<\/a> del sistema sanitari.<\/p>\n Hi ha evid\u00e8ncia de difer\u00e8ncies en la comunicaci\u00f3 metge pacient en funci\u00f3 del g\u00e8nere del professional. Per part de les metgesses hi ha una major implicaci\u00f3 en decisions compartides, abordatge psicosocial, conversa centrada en emocions i m\u00e9s temps de consulta. Alguns estudis tamb\u00e9 han trobat difer\u00e8ncies en maneig i tractament, mostrant que les metgesses fan m\u00e9s activitats preventives i m\u00e9s consell en salut mental; i recentment<\/a>, tamb\u00e9 difer\u00e8ncies en resultats en salut de pacients a urg\u00e8ncies. Aquestes difer\u00e8ncies no es deuen al sexe del professional, sin\u00f3 a formes de treballar i actituds que\u00a0s\u00ed que\u00a0estan condicionades pel g\u00e8nere i que poden ser modificades per millorar la pr\u00e0ctica.<\/p>\n Malgrat el predomini de dones a l’exercici de la medicina, la pr\u00e0ctica m\u00e8dica encara \u00e9s androc\u00e8ntrica<\/a> i patriarcal perqu\u00e8 les metgesses i els metges estem socialitzats i formats professionalment en el mateix context patriarcal. La feminitzaci\u00f3 de la professi\u00f3 pot facilitar una mirada cr\u00edtica i feminista<\/a>, pot posar paraules a les experi\u00e8ncies viscudes per les dones metgesses<\/a> que ens ajudin a repensar la nostra pr\u00e0ctica, per\u00f2 cal ser conscients de l’encara escassa \u00abveu p\u00fablica de les dones\u00bb (Mary\u00a0Beard, 2017) tamb\u00e9 en l’\u00e0mbit m\u00e8dic.<\/p>\n Tenint en compte el rol social de la medicina, \u00e9s la nostra responsabilitat professional, tant de metges com metgesses, q\u00fcestionar la ci\u00e8ncia i la pr\u00e0ctica m\u00e8dica des d’una perspectiva de g\u00e8nere, aix\u00ed com denunciar-ne els condicionants que perjudiquen la salut de les dones, i en alguns casos tamb\u00e9 la dels homes. Mentre constru\u00efm col\u00b7lectivament un altre model possible, les actituds individuals poden contribuir a aprofundir les desigualtats existents o b\u00e9 poden generar experi\u00e8ncies d’apoderament que les redueixin.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La medicina neix i s’insereix en una societat androc\u00e8ntrica, patriarcal i heteronormativa, que mant\u00e9 un desequilibri estructural de poder on la dona \u00e9s subordinada. La medicina \u00e9s el reflex de la cultura i les creences que la sustenten i per tant t\u00e9 les seves mateixes caracter\u00edstiques. Tamb\u00e9 reflecteix altres eixos de desigualtat presents en la […]<\/p>\n","protected":false},"author":175,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[951,52,70,326],"class_list":["post-16067","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-8demarc","tag-dones","tag-sistema-sanitari","tag-violencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16067","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/175"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16067"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16067\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16067"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16067"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16067"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Transformar la pr\u00e0ctica cl\u00ednica posant al centre la relaci\u00f3<\/h3>\n
\u00c9s\u00a0suficient la feminitzaci\u00f3 de la medicina?<\/h3>\n