{"id":16219,"date":"2018-03-23T00:00:13","date_gmt":"2018-03-22T23:00:13","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=16219"},"modified":"2018-03-23T00:00:13","modified_gmt":"2018-03-22T23:00:13","slug":"estudiants-residents-i-laprenentatge-del-tenir-cura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/03\/23\/estudiants-residents-i-laprenentatge-del-tenir-cura\/","title":{"rendered":"Estudiants, residents i l’aprenentatge del tenir cura"},"content":{"rendered":"

El terme universitat, derivat del llat\u00ed\u00a0universitas<\/em>, i que significa comunitat, col\u00b7lectiu o gremi, ha evolucionat al llarg del temps cap al d’universitas\u00a0scholarium<\/em>\u00a0o col\u00b7lectivitat d’estudiants, pe\u00e7a angular i que d\u00f3na sentit a la instituci\u00f3. Als meus alumnes, estudiants amb els quals comparteixo el coneixement, sempre els dic que ens trobem al lloc on neix i creix part del coneixement de la disciplina en la qual s’han matriculat, en el meu cas, la Infermeria. Els dic que les meves aportacions al seu aprenentatge s\u00f3n nom\u00e9s aix\u00f2: aportacions, discutibles i susceptibles a ser matisades i revocades. Per\u00f2 que les seves puntualitzacions han de fonamentar-les, evidentment, sobre la base de l’evid\u00e8ncia i el saber. En definitiva, que no esperin de mi una classe magistral, ja que no tindria cap sentit als seminaris dels pr\u00e0cticums que, des del Grau, tenen la categoria d’assignatura.<\/p>\n

Si avancem en l’adquisici\u00f3 del coneixement i ens centrem en la formaci\u00f3 continuada, postgraduada i, amb m\u00e9s ra\u00f3, en la formaci\u00f3 especialitzada, la figura del \u00abprofessor\u00bb va perdent el sentit. Ser\u00e9 cautel\u00f3s i no afirmar\u00e9 que \u00abno t\u00e9 cap sentit\u00bb. Correspon als tutors l’orientaci\u00f3 en l’aprenentatge i, per descomptat i en primer lloc, al mateix professional titulat que decideix especialitzar-se en una \u00e0rea determinada, la responsabilitat d’adquirir les habilitats que li permetran aprofundir en els coneixements que li han de servir per desenvolupar-se professionalment i competencialment.<\/p>\n

Al llarg del temps he observat amb certa preocupaci\u00f3 que alumnes i residents, majorit\u00e0riament, esperen o anhelen un temari sobre el qual ser avaluats, que hagin d’aprendre i posteriorment reproduir, sense cap aportaci\u00f3 al desenvolupament de la professi\u00f3 i especialitat escollida. Si b\u00e9 en els alumnes de\u00a0pregrau\u00a0pot arribar a ser comprensible, no ho \u00e9s tant en aquells, ja titulats, que decideixen especialitzar-se.<\/p>\n

Hist\u00f2ricament ens hem vist obligats a exercir la nostra professi\u00f3 integrada en models cl\u00e0ssics i jer\u00e0rquics. La normativitzaci\u00f3 de tasques i funcions, que era encomanada a la nostra disciplina per tercers, limitava el nostre desenvolupament del rol aut\u00f2nom com a professi\u00f3. Lamentablement, aquestes llistes de funcions es tornaven obsoletes l’endem\u00e0 de la seva publicaci\u00f3 per\u00f2 se seguien desenvolupant durant anys. En el camp de la infermeria no nom\u00e9s s’ha entorpit el desenvolupament competencial sin\u00f3 que s’ha privat a les persones de beneficiar-se de les cures que les infermeres podien oferir-los<\/strong>. Els ciutadans no coneixien i, en gran proporci\u00f3 continuen sense con\u00e8ixer, all\u00f2 que les infermeres podem oferir-los: el que no es coneix, no es\u00a0posa en valor\u00a0i no es troba a faltar<\/strong>.<\/p>\n

Fa 40 anys que la infermeria, com a disciplina pr\u00f2pia, entra a la universitat. Gaireb\u00e9 10 anys del pas de la diplomatura al grau i aquest any es gradua la 6a promoci\u00f3 de residents en infermeria Familiar i Comunit\u00e0ria. Malgrat aix\u00f2, les infermeres seguim sense tenir massa clar on s\u00f3n els l\u00edmits dels marcs competencials de les professions sanit\u00e0ries. Tendim a imaginar-los amb m\u00faltiples fronteres de l\u00ednies gruixudes sustentades per normatives obsoletes i gens concordes amb la realitat de la nostra pr\u00e0ctica. Malgrat tenir un model de protecci\u00f3 de la salut dels ciutadans amb una visi\u00f3 aparentment moderna, l’organitzaci\u00f3 cl\u00e0ssica del treball dificulta la pr\u00e0ctica de la nostra professi\u00f3. Com he comentat anteriorment, els sistemes de salut (part operativa del model) segueixen basats en models funcionarials, r\u00edgids i obsolets. Aquesta forma d’organitzaci\u00f3 no afavoreix en absolut el desenvolupament competencial i, en aquesta, pot tenir la seva explicaci\u00f3 el punt exposat anteriorment.<\/p>\n

Les infermeres a Espanya treballem sota un \u00absostre de vidre\u00bb que s\u00f3n les barreres invisibles (externes i internes) que ens impedeix aquest desenvolupament competencial, tal com diu\u00a0Edurne\u00a0Zabaleta. En aquest sentit, els processos d’autoregulaci\u00f3 professional pretenen, en la mesura del possible, ajudar a ordenar la professi\u00f3 des de\u00a0la pr\u00f2pia professi\u00f3\u00a0i orientar-la cap a on ha d’anar: un model centrat en l’atenci\u00f3 i cura de les persones, fam\u00edlies i comunitats i que s\u00f3n, en definitiva, els qui han invertit en la nostra formaci\u00f3, ens reconeixen com a professi\u00f3 i sobre qui ha de revertir el benefici de les cures.<\/p>\n

En definitiva, l’organitzaci\u00f3 dels sistemes de salut i dels equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria han de seguir treballant per orientar les seves din\u00e0miques i passar de models multidisciplinaris de col\u00b7laboraci\u00f3 a models interdisciplinaris on les diferents professions cooperen i se centren a oferir les cures que les persones, fam\u00edlies i comunitats realment necessiten.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El terme universitat, derivat del llat\u00ed\u00a0universitas, i que significa comunitat, col\u00b7lectiu o gremi, ha evolucionat al llarg del temps cap al d’universitas\u00a0scholarium\u00a0o col\u00b7lectivitat d’estudiants, pe\u00e7a angular i que d\u00f3na sentit a la instituci\u00f3. Als meus alumnes, estudiants amb els quals comparteixo el coneixement, sempre els dic que ens trobem al lloc on neix i creix […]<\/p>\n","protected":false},"author":179,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[175,59,985,55,86],"class_list":["post-16219","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-aificc","tag-coib","tag-docencia","tag-infermeria","tag-infermeria-familiar-i-comunitaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16219","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/179"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16219"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16219\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16219"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}