Els metges de la sanitat p\u00fablica s’han\u00a0afegit\u00a0a l’onada de reivindicacions que demana que els salaris de funcionaris estiguin equiparats. Aquest dimecres es concentren a Madrid per acudir junts al Congr\u00e9s dels Diputats i reclamar una \u00abhomologaci\u00f3\u00bb de retribucions. Dos metges de similars caracter\u00edstiques poden tenir sous gaireb\u00e9 un 50% dispars, en funci\u00f3 d’on exerceixin, segons va recopilar la Confederaci\u00f3 Espanyola de Sindicats M\u00e8dics.<\/p>\n
Ho ha provocat el ministre d’Hisenda\u00a0Crist\u00f3bal\u00a0Montoro en garantir l’equiparaci\u00f3 de sous de policies i gu\u00e0rdies civils amb les forces de seguretat auton\u00f2miques: \u00abLa n\u00f2mina estar\u00e0 completament igualada\u00bb i a costa dels pressupostos, va dir\u00a0el febrer\u00a0passat. Ara, els metges del Sistema Nacional de Salut consideren inacceptable que una especialista a l’inici de la seva carrera pugui cobrar 1.800 o 2.600 euros al mes en funci\u00f3 de la comunitat aut\u00f2noma.<\/p>\n
\u00abDespr\u00e9s de molta formaci\u00f3, esfor\u00e7 i temps, si el metge t\u00e9 sort i aconsegueix treball, tindr\u00e0 unes retribucions que varien molt d’unes comunitats a unes altres\u00bb, expliquen a\u00a0CESM. El seu secretari general,\u00a0Francisco\u00a0Miralles, parla de \u00abgreuge comparatiu\u00bb que professionals que tenen formaci\u00f3 i funci\u00f3 semblant tinguin retribucions diferents.<\/p>\n
L’escletxa a les taules salarials s’ha est\u00e8s per tota la funci\u00f3 p\u00fablica espanyola. Per exemple, els mestres i professors varien entre un 20% per a Prim\u00e0ria i un 28% per a la Secund\u00e0ria si s’ensenya en una regi\u00f3 o una altra, segons va analitzar el sindicat UGT. El Pa\u00eds Basc paga millor. Per sota estan Madrid, Arag\u00f3 o Andalusia.<\/p>\n
Un patr\u00f3\u00a0semblant\u00a0de desigualtat territorial es reprodueix, per descomptat, als hospitals i centres de salut. No obstant aix\u00f2, en el cas de les bates blanques, el panorama \u00e9s m\u00e9s complex. El salari t\u00e9 al final una llista de variables que no permeten un missatge simple: influeix l’experi\u00e8ncia de la doctora, la destinaci\u00f3 que tingui, la funci\u00f3 espec\u00edfica, si exerceix en exclusivitat… i les gu\u00e0rdies que faci cada mes. Tot aix\u00f2 complica la composici\u00f3 de la n\u00f2mina definitiva.<\/p>\n
Aix\u00ed i tot, el panorama general mostra que els facultatius m\u00e9s recents a Euskadi i\u00a0M\u00farcia\u00a0poden guanyar m\u00e9s de 2.600 euros pels 1.800 d’Andalusia, Gal\u00edcia o Ast\u00faries. No obstant aix\u00f2, quan avan\u00e7a la carrera professional en el sistema p\u00fablic la situaci\u00f3 territorial canvia. Els doctors al final de la seva carrera (m\u00e9s de 55 anys) al Pa\u00eds Basc\u00a0segueixen percebent millor sou\u00a0(m\u00e9s de 3.500 euros nets) per\u00f2\u00a0M\u00farcia, Can\u00e0ries, Balears, La Rioja o Ast\u00faries es queden gaireb\u00e9 500 euros enrere tancant el\u00a0r\u00e0nquing. En\u00a0el\u00a0sistema\u00a0p\u00fablic de sanitat exerceixen una mica m\u00e9s de 116.000 metges i m\u00e8diques, segons les dades del Ministeri de Sanitat.<\/p>\n
A m\u00e9s de l’equiparaci\u00f3, els metges intenten cridar l’atenci\u00f3 sobre la \u00abprecarietat\u00bb en la qual, diuen, estan exercint la professi\u00f3. L’Organitzaci\u00f3 M\u00e8dica Col\u00b7legial, que ha\u00a0fet costat a\u00a0la mobilitzaci\u00f3, calcula que la \u00abp\u00e8rdua de 10.000 metges durant els anys de la crisi\u00bb est\u00e0 deteriorant l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria espanyola: \u00abLa Uni\u00f3 Europea\u00a0va acabar\u00a0sancionant per aquesta circumst\u00e0ncia\u00bb. Els metges atribueixen a aquesta circumst\u00e0ncia els embuts de la llista d’espera diagn\u00f2stica o quir\u00fargica o la multiplicaci\u00f3 de cites en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria que redueix el temps d’atenci\u00f3 en la consulta.<\/p>\n
L’Associaci\u00f3 de Facultatius Especialistes de Madrid (Afem) insisteix que \u00abnosaltres no hem estat els culpables de la crisi econ\u00f2mica. Els pacients tampoc\u00bb, per despr\u00e9s subratllar la \u00absobrec\u00e0rrega de treball cont\u00ednua\u00bb i les pr\u00e0ctiques \u00abmafioses en els nostres propis contractes\u00bb que pateixen.<\/p>\n
Fa unes setmanes, el 9 de mar\u00e7, un jutjat madrileny va plantejar una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e8via al Tribunal de Just\u00edcia Europeu perqu\u00e8 decid\u00eds sobre l’\u00fas de contractes temporals successius per cobrir llocs permanents de metges en la sanitat p\u00fablica de la Comunitat de Madrid.<\/p>\n
El setembre\u00a0de 2016, la mateixa Cort va declarar il\u00b7legal aquesta pr\u00e0ctica per al cas d’una infermera que va empalmar contractes durant quatre anys. El sindicat m\u00e8dic\u00a0Amyts\u00a0ha convocat jornada de vaga a la Comunitat de Madrid aquest 21 de mar\u00e7 unida a la mobilitzaci\u00f3 general. La convocat\u00f2ria es repeteix el 2 d’abril. A M\u00farcia tamb\u00e9 hi ha aturades aquest dimecres.<\/p>\n
El sindicat CCOO ha calculat que far\u00e0n falta 50.000 metges en set anys per pal\u00b7liar la p\u00e8rdua de professionals a gran escala que\u00a0imposa\u00a0la jubilaci\u00f3 m\u00e8dica. La reposici\u00f3 de metges s’ha vist complicada pel\u00a0que va imposar el mateix Montoro en els seus plans d’ajust que feien m\u00e9s dif\u00edcil cobrir les baixes dels professionals que es retiraven. Les traves van arribar fins i tot a aquells que pretenien allargar la seva vida laboral m\u00e9s enll\u00e0 dels 65 anys. L’\u00fanica cosa que importava era l’estalvi.<\/p>\n
Casos paradigm\u00e0tics es van viure en la sanitat madrilenya dirigida per\u00a0Javier\u00a0Fern\u00e1ndez\u00a0Lasquetty\u00a0que va obligar a retirar-se a professionals malgrat la seva intenci\u00f3 de seguir servint. El pla del Govern madrileny del PP era estalviar-se 60 milions d’euros en un lustre amb aquesta pol\u00edtica. Ara arriben algunes conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquesta pol\u00edtica.<\/p>\n
La taxa\u00a0general de metges a Espanya est\u00e0\u00a0en 3,8 doctores per 1.000 habitants.\u00a0Supera\u00a0la mitjana europea situada en els 3,6. Per\u00f2 aqu\u00ed s’inclouen tamb\u00e9 les professionals del sector privat. El d\u00e8ficit es deixa notar i est\u00e0\u00a0est\u00e8s, ja que\u00a0el Ministeri de Sanitat admet que hi ha un problema i el Consell Interterritorial de Salut de novembre passat va aprovar la formaci\u00f3 d’un grup de treball per estudiar, precisament, aquesta circumst\u00e0ncia a petici\u00f3 dels representants auton\u00f2mics.<\/p>\n
Aix\u00ed que les paraules de Montoro se li estan tornant en contra. El ministre va parlar de millorar els sous dels funcionaris un 1% per\u00f2 va llan\u00e7ar el missatge que\u00a0s\u00ed que\u00a0anava a posar els diners perqu\u00e8 les forces de seguretat pugessin m\u00e9s en un pla de tres anys. Els sanitaris consideren que tamb\u00e9 \u00e9s el seu torn per \u00abrecuperar el poder adquisitiu perdut\u00bb que asseguren que s’ha esfondrat \u00abun 25%\u00bb des de l’any 2009.<\/p>\n