\u00c9s una t\u00e8cnica indicada per pacients que o b\u00e9 tenen una hipertrofia benigna de pr\u00f2stata (un creixement benigne de la gl\u00e0ndula\u00a0prost\u00e0tica) o tenen un c\u00e0ncer de pr\u00f2stata o de bufeta. Totes elles requereixen d’una intervenci\u00f3 quir\u00fargica i durant tres dies estar hospitalitzats i connectats\u00a0permanentment a un rentat vesical continu. Aix\u00f2 vol dir que durant el dia li estaran passant per una sonda vesical una soluci\u00f3 de s\u00e8rum fisiol\u00f2gic cont\u00ednuament. De la mateixa manera que entra aquesta soluci\u00f3 surt ajudant a cicatritzar la intervenci\u00f3 que li han fet i a treure co\u00e0guls, ja que la bufeta \u00e9s un espai molt petit. Aquest rentat, que primer cont\u00e9 molta sang, al llarg d’aquests tres dies es va aclarint fins que surt net i ja vol dir que ha cicatritzat.<\/p>\n
Quin \u00e9s el problema? Que degut a la manualitat del procediment poden apar\u00e8ixer moltes complicacions Quan la bossa s’acaba s’ha de canviar a l’instant per\u00f2 una infermera d’una unitat d’urologia\u00a0pot ser la responsable a la vegada de 4 a 5 rentats. Ha d’estar entrant i sortint de les habitacions mirant que no s’acabi la bossa del s\u00e8rum i que no se li ompli massa la del drenatge. Tot aix\u00f2 produeix elevades carreges de treball i a la vegada insatisfacci\u00f3 laboral. Durant aquests tres dies per pacient s’estan manipulant uns 300 litres de s\u00e8rum fisiol\u00f2gic: buidar, posar, pujar, baixar, buidar, posar… Hi ha moltes patologies musculoesquel\u00e8tiques dels professionals que produeixen baixes laborals. Si no es fa b\u00e9 aquest procediment i no canvies la bossa a temps es poden formar co\u00e0guls que provoquen que hagis de tornar a iniciar el procediment. Algunes vegades hi ha complicacions importants: dolors, espasmes… hi ha pacients que durant la nit no dormen controlant que no se’ls hi acabi la bossa. La idea del projecte \u00e9s doncs automatitzar aquest procediment i fer-ho d’una manera segura.<\/p>\n
Com i quan va n\u00e9ixer la idea?<\/strong><\/p>\n Fa 10 anys a l’Hospital Vall d’Hebron parlant amb una companya tamb\u00e9 infermera i amb la que hav\u00edem treballat molt en l’\u00e0rea d’hemodi\u00e0lisis i di\u00e0lisis peritoneal, que \u00e9s un tractament automatitzat, vam veure que a urologia hi havia un procediment que feia 40 anys que es feia igual. Ella estava aleshores de supervisora a urologia i mentre esmorz\u00e0vem vam pensar en aquest projecte per canviar aquell procediment tan antic.<\/p>\n Els principis van ser dif\u00edcils perqu\u00e8 vam anar a diverses universitats i a empreses del sector salut per\u00f2 no ens van fer massa cas. Vam veure que era molt complicat innovar i ho vam deixar en un calaix. El 2013 es convoca un premi d’innovaci\u00f3 i vaig pensar a presentar-ho. Vam passar la preselecci\u00f3 i en una segona part se’ns va assignar un tutor, el Sergi Trilla, un metge que fa anys que es dedica a l’emprenedoria. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 vam poder desenvolupar el projecte, donar-li cos i guanyar el primer premi.<\/p>\n Qu\u00e8 significava guanyar aquest premi?<\/strong><\/p>\n Doncs seguir. Despr\u00e9s de passar per molts congressos vam trobar una empresa comercial que va voler el producte i des de fa 4 anys estem treballant en aix\u00f2. Durant aquest temps el projecte s’ha pogut fer m\u00e9s potent i ara ha derivat en un model integral: cal redissenyar tot el proc\u00e9s des que el pacient sap a consultes externes que l’han d’operar fins que se li d\u00f3na l’alta. Ens hem adonat que el pacient no tenia coneixement de qu\u00e8 suposava el post operatori i li donava molta ansietat saber de cop que en tres dies estaria connectat a un rentat\u00a0vesical continu.<\/p>\n Dins del nou projecte hem dissenyat una bufeta artificial que ens servir\u00e0 per a la formaci\u00f3 al personal d’infermeria de la m\u00e0quina. De pensar nom\u00e9s en la t\u00e8cnica hem derivat a un proc\u00e9s m\u00e9s integral per la garantia del pacient i dels professionals. A m\u00e9s, tamb\u00e9 s’han creat pautes a seguir amb els pacients des del minut u.<\/p>\n Estimem que amb tot aix\u00f2 podem arribar a disminuir en un 80% les complicacions que es tenen amb la t\u00e8cnica manual. Podrem reduir quasi un 40% el que \u00e9s el cost, ja que t’estalvies reiniciar procediments o intervencions quir\u00fargiques, cosa molt important per a la qualitat de vida del pacient.<\/p>\n La idea \u00e9s aplicar el projecte arreu o limitar el seu \u00fas en un inici a Vall d’Hebron?<\/strong><\/p>\n Ara estem a punt d’acabar el prototip per\u00f2 abans de llan\u00e7ar-la al mercat cal fer un assaig cl\u00ednic. La idea \u00e9s que arribi al mercat, comercialitzar-ho i que el seu \u00fas arribi\u00a0a escala internacional. La tecnologia\u00a0de la qual\u00a0parlem r\u00e0pidament pot ser internacionalitzada perqu\u00e8\u00a0tant\u00a0a Espanya com a la resta del m\u00f3n\u00a0\u00e9s manual, segons el que hem vist.<\/p>\n I com us esteu finan\u00e7ant?<\/strong><\/p>\n La innovaci\u00f3 \u00e9s una manera de fer les coses per\u00f2 requereix esfor\u00e7, molta feina i diners. Aquest projecte est\u00e0 pressupostat en uns 430.000 euros. Hem aconseguit un DTS i un CDTI que ens ha suposat 200.000 euros amb els quals hem aconseguit fer el prototip per exemple. Tamb\u00e9 ens hem presentat a la compra p\u00fablica innovadora perqu\u00e8 a finals d’aquest any ja estarem a punt de fer l’assaig cl\u00ednic. Calculem que encara tenim per dos anys.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/IMG_5088.jpg\")
<\/a>