Defugir el contacte visual, somriure poc o gens, no reaccionar quan el criden pel nom, no assenyalar pel carrer quan passa per exemple un gos\u2026 S\u00edmptomes com aquests poden indicar que ens trobem davant d\u2019un infant amb Trastorn de l\u2019Espectre Autista (TEA). S\u00f3n s\u00edmptomes que es poden recon\u00e8ixer als 18 mesos o abans, per\u00f2 a Catalunya la major part dels diagn\u00f2stics d\u2019infants amb TEA no es produeixen fins els 3 o 4 anys, segons assegura la Federaci\u00f3 Catalana d\u2019Autisme (FECA). \u201cAix\u00f2 vol dir que estem perden un temps molt valu\u00f3s en el desenvolupament f\u00edsics i intel\u00b7lectual dels nens i nenes i en l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019habilitats comunicatives i de relaci\u00f3\u201d, afirma Rosa Serrano, la seva presidenta.<\/p>\n
El proper dilluns 2 d\u2019abril se celebra el Dia Mundial de Consci\u00e8nciaci\u00f3 sobre l\u2019Autisme, i com en els darrers anys nombrosos edificis emblem\u00e0tics de tot el m\u00f3n s\u2019il\u00b7luminaran de blau. A Catalunya ho faran, entre d\u2019altres, la Sagrada Fam\u00edlia, l\u2019Arc del Triomf, el Gran Teatre del Liceu, els ajuntaments de Barcelona i Girona, la torre Miranda de Cornell\u00e0 o el teatre Kursaal de Manresa. Per\u00f2 aquests actes simb\u00f2lics de poc serveixen si no milloren algunes coses, i per aix\u00f2 la Federaci\u00f3 ha aprofitat la celebraci\u00f3 per tornar a reclamar que el sistema de Salut posi m\u00e9s mitjans per avan\u00e7ar els diagn\u00f2stics, que el sistema de Benestar posi m\u00e9s mitjans per agilitar els ajuts que permeten a les fam\u00edlies fer front als tractaments, i que el sistema d\u2019Educaci\u00f3 posi m\u00e9s mitjans per promoure una atenci\u00f3 especialitzada, inclusiva i de qualitat.<\/p>\n
\u201cNecessitem que pediatres i infermeres rebin m\u00e9s formaci\u00f3 a fi de que estiguin m\u00e9s capacitats per detectar possibles casos de TEA, i necessitem que els CDIAP [centres d\u2019estimulaci\u00f3 primerenca, subvencionats al 100% per la Generalitat en l\u2019etapa 0-6] tinguin m\u00e9s recursos perqu\u00e8 puguin oferir m\u00e9s d\u2019una hora a la setmana de tractament, ara mateix estan saturats\u201d, explica Serrano.<\/p>\n
Avan\u00e7ar el diagn\u00f2stic, assegura, \u00e9s clau per molts aspectes: l\u2019infant pot comen\u00e7ar abans la intervenci\u00f3 primerenca, la qual cosa \u201c\u00e9s b\u00e0sica per minimitzar els efectes del TEA i afavorir l\u2019autonomia i plena inclusi\u00f3\u201d; tamb\u00e9 es t\u00e9 acc\u00e9s abans als suports que proporciona el sistema, tant econ\u00f2mics com materials, ja que \u201csense el diagn\u00f2stic m\u00e8dic, els Equips d\u2019Assessorament Psicopedag\u00f2gic (EAP) no poden fer dictamen, i sense aquest dictamen l\u2019infant no pot rebre els suports que necessita a l\u2019escola\u201d; i per \u00faltim la fam\u00edlia posa fi a l\u2019angoixa que es t\u00e9 quan veuen que alguna cosa passa amb el seu fill, per\u00f2 no saben qu\u00e8. \u201cSi no saps qu\u00e8 passa no saps com afrontar la situaci\u00f3\u201d, diu la presidenta de la FECA.<\/p>\n
A Europa es calcula que el TEA es dona en 1 de cada 100 naixements. Als Estats Units la prevalen\u00e7a estimada encara \u00e9s m\u00e9s baixa: 1 de cada 68. Aquesta xifra ha baixat molt\u00edssim en els darrers anys, fins el punt que, segons explica Serrano, quan va n\u00e9ixer la seva filla fa nom\u00e9s 15 anys es deia que entre tres i quatre nens de cada 10.000 tenia autisme. La causa d\u2019aquesta variaci\u00f3, assegura, \u00e9s que avui dia es diagnostica molt m\u00e9s, \u201cper\u00f2 es podria fer abans del que es fa\u201d, subratlla. Aquests diagn\u00f2stics els fan els neuropediatres de la xarxa p\u00fablica. I no abunden. \u201cAl Bages, Bergued\u00e0, Solson\u00e8s i Moian\u00e8s en tenim una, que nom\u00e9s et pot visitar cada sis mesos\u201d, apunta Serrano.<\/p>\n
I els riscos de sobrediagnosticaci\u00f3 o de que a un nen amb un TEA molt moderat li pengin l\u2019etiqueta? \u00a0Segons Serrano, cada cas \u00e9s un m\u00f3n, per\u00f2 aquests riscos s\u00f3n menors en relaci\u00f3 al valu\u00f3s temps que es pot perdre davant d\u2019un diagn\u00f2stic tard\u00e0. \u201cHi ha pares que, quan han conegut el diagn\u00f2stic del seu fill s\u2019han volgut fer proves perqu\u00e8 recordaven que ells feien el mateix, i han vist que tamb\u00e9 ells tenien TEA, la seva reacci\u00f3 ha estat d\u2019allejuament, i de dir que tan de bo ho haguessin sabut abans i no als 40 anys. No eren ni\u00a0friquis\u00a0ni t\u00edmids, simplement tenien TEA\u201d, comenta la presidenta de la FECA.<\/p>\n
Un altre mite que est\u00e0 caient: sempre s\u2019ha dit que de cada 4 casos de TEA, tres s\u00f3n nens i un nena, per\u00f2 segons sembla el que passa \u00e9s que un nen a qui no li agrada jugar a la pilota amb els altres \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de detectar que una nena que s\u2019est\u00e0 tranquil\u00b7la al pati.<\/p>\n