{"id":16436,"date":"2018-05-07T23:30:53","date_gmt":"2018-05-07T22:30:53","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=16436"},"modified":"2018-05-07T23:30:53","modified_gmt":"2018-05-07T22:30:53","slug":"desigualtats-de-genere-tambe-en-la-recerca-en-salut-publica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/05\/07\/desigualtats-de-genere-tambe-en-la-recerca-en-salut-publica\/","title":{"rendered":"Desigualtats de g\u00e8nere tamb\u00e9 en la recerca en salut p\u00fablica"},"content":{"rendered":"

Les dones a la recerca continuen sent una minoria i no hi ha evid\u00e8ncia de moviments espontanis cap a una menor segregaci\u00f3 de g\u00e8nere a Europa. Nom\u00e9s 8 dels 28 pa\u00efsos<\/a> de la Uni\u00f3 Europea posseeixen un 40% de dones investigadores. I no solament s\u00f3n menys, sin\u00f3 que a m\u00e9s reben un menor reconeixement al seu treball. El 1993,\u00a0Margaret\u00a0Rositer\u00a0descrivia l’anomenat Efecte\u00a0Matilda<\/a>\u00a0per expressar l’exist\u00e8ncia de prejudicis al reconeixement dels assoliments de les dones cient\u00edfiques, el treball de les quals sovint s’atribueix als seus col\u00b7legues masculins.<\/p>\n

Vint anys despr\u00e9s la revista\u00a0Nature\u00a0dedicava un monogr\u00e0fic a les dones en la ci\u00e8ncia<\/a>, on s’afirmava que la ci\u00e8ncia segueix sent \u00abinstitucionalment sexista\u00bb<\/a> i que les cient\u00edfiques estan pitjor pagades, promocionen menys i obtenen menys projectes que els seus\u00a0companys homes\u00a0amb similar qualificaci\u00f3. Avui dia la carrera investigadora de les dones segueix caracteritzada per una intensa segregaci\u00f3 vertical, l’anomenat ‘sostre de vidre’.<\/p>\n

Encara que la situaci\u00f3 sembla ser una mica millor en les generacions joves de dones acad\u00e8miques, la bretxa de g\u00e8nere segueix sent desproporcionadament alta tenint en compte l’elevada proporci\u00f3 de dones que ingressen a la universitat. Aix\u00f2 posa en q\u00fcesti\u00f3 la hip\u00f2tesi que les dones avan\u00e7aran fins on els homes en els anys successius.<\/p>\n

La salut p\u00fablica no \u00e9s aliena a aquests fen\u00f2mens que, en major o menor grau, es produeixen en tots els camps del m\u00f3n cient\u00edfic. A la fi dels anys 90, un grup de dones professionals d’aquest \u00e0mbit va constituir el Grup de G\u00e8nere i Salut P\u00fablica de la Societat Espanyola de Salut P\u00fablica i Administraci\u00f3 Sanit\u00e0ria (SESPAS<\/a>), amb el prop\u00f2sit de\u00a0visibilitzar\u00a0les desigualtats de g\u00e8nere en les societats federades (12 que integren a gaireb\u00e9 4.000 socis i s\u00f2cies).<\/p>\n

En el primer article sobre el tema es conclo\u00efa que, malgrat ser un 40% de s\u00f2cies, les dones havien estat escassament representades<\/a> en els llocs on es prenien les decisions i en els de reconeixement professional.<\/p>\n

Nom\u00e9s un\u00a0CIBER\u00a0dirigit per una dona<\/h3>\n

\u00c9s m\u00e9s, a l’Informe\u00a0SESPAS\u00a02004<\/a><\/em> La salut p\u00fablica des de la perspectiva de g\u00e8nere i classe social, s’arribava a conclusions que desanimen: seguia existint una segregaci\u00f3 vertical en les societats cient\u00edfiques de\u00a0SESPAS\u00a0i en els equips editorials de les publicacions de salut p\u00fablica (amb un predomini d’homes en llocs de direcci\u00f3) i s’evidenciaven pr\u00e0ctiques\u00a0androc\u00e8ntriques a\u00a0les revistes de salut p\u00fablica (per exemple, la signatura d’articles utilitzant nom\u00e9s la inicial, de manera que quedava invisible la contribuci\u00f3 de dones o homes en les autories).<\/p>\n

Deu anys despr\u00e9s, un estudi realitzat sobre les desigualtats de g\u00e8nere<\/a> en recerca en salut p\u00fablica a Espanya durant el per\u00edode 2007-2014 detectava signes de certa milloran\u00e7a en aquesta situaci\u00f3, encara que seguia existint una clara\u00a0subrepresentaci\u00f3\u00a0de les dones en posicions de lideratge cient\u00edfic i una segregaci\u00f3 horitzontal quant als rols assignats.<\/p>\n

Per exemple, la participaci\u00f3 com a membres dels comit\u00e8s cient\u00edfics als congressos de\u00a0SESPAS\u00a0era pr\u00e0cticament parit\u00e0ria en el per\u00edode analitzat, mentre que la presid\u00e8ncia d’aquests comit\u00e8s la van ostentar els homes en tots els casos menys en un.<\/p>\n

Per contra, els rols assignats a les dones eren majorit\u00e0riament la participaci\u00f3 en els comit\u00e8s organitzadors i en la moderaci\u00f3 de taules de comunicacions i p\u00f2sters; mentre que la participaci\u00f3 en les pon\u00e8ncies i confer\u00e8ncies convidades la seguien copant els homes.<\/p>\n

La situaci\u00f3 era encara pitjor als Centres de Recerca Biom\u00e8dica en Xarxa (CIBER<\/a>), exponents de l’excel\u00b7l\u00e8ncia cient\u00edfica en salut a Espanya: en cap dels nou centres existents el 2014 hi havia una\u00a0dona\u00a0com a directora cient\u00edfica. Actualment solament un d’ells, precisament el Centre de Recerca en Salut P\u00fablica i Epidemiologia (CIBERESP), est\u00e0 dirigit per una dona, Marina\u00a0Poll\u00e1n.<\/p>\n

Tamb\u00e9 existien bretxes de g\u00e8nere en la sol\u00b7licitud, concessi\u00f3 i finan\u00e7ament de projectes de recerca en salut (convocat\u00f2ries de l’Institut de Salut\u00a0Carlos\u00a0III), inclosos els de salut p\u00fablica i serveis de salut.<\/p>\n

Les dones sol\u00b7licitaven menys projectes com a investigadores principals que els homes i els projectes liderats per homes van tenir un 30% m\u00e9s de probabilitats d’obtenir finan\u00e7ament<\/a> que els liderats per dones.<\/p>\n

Es detectava a m\u00e9s que les difer\u00e8ncies entre el finan\u00e7ament sol\u00b7licitat i la concedida eren majors per a projectes liderats per homes, la qual cosa podria ser interpretat com un signe de menor ambici\u00f3 de les dones, per\u00f2 tamb\u00e9 pot respondre a una millor adequaci\u00f3 dels recursos sol\u00b7licitats a les necessitats del projecte.<\/p>\n

Recentment s’han produ\u00eft avan\u00e7os en pro d’una major equitat, com l’engegada de la Pol\u00edtica per fomentar la igualtat de g\u00e8nere<\/a> en la publicaci\u00f3 cient\u00edfica a la revista Gaceta Sanitaria\u00a0(\u00f2rgan oficial de\u00a0SESPAS), o el desenvolupament d’una pol\u00edtica d’igualtat d’oportunitats<\/a> en la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). No obstant aix\u00f2, aquests avan\u00e7os s\u00f3n massa lents i encara estem lluny d’aconseguir una situaci\u00f3 igualit\u00e0ria.<\/p>\n

Els tres moments cr\u00edtics de la desigualtat<\/h3>\n

S’han identificat tres moments cr\u00edtics que condicionen l’exist\u00e8ncia de desigualtats de g\u00e8nere en la carrera investigadora<\/a>:<\/p>\n

    \n
  1. L’elecci\u00f3 d’estudis, fortament marcada per estereotips sexistes que situen a la professi\u00f3 cient\u00edfica com una ocupaci\u00f3 masculina (fins i tot en \u00e0mbits molt feminitzats com \u00e9s el cas de la salut p\u00fablica);<\/li>\n
  2. L\u00bbhora\u00a0punta’, o estadi primerenc de la carrera professional, marcada pels conflictes entre demandes familiars i professionals, que penalitzen m\u00e9s a les dones; i<\/li>\n
  3. L’avan\u00e7 en la carrera professional cap a llocs d’excel\u00b7l\u00e8ncia, on persisteixen les desigualtats de g\u00e8nere.<\/li>\n<\/ol>\n

    Mentre que la preocupaci\u00f3 pol\u00edtica ha anat canviant des del reclutament m\u00e9s gran\u00a0de dones en ci\u00e8ncia cap a la seva retenci\u00f3 i avan\u00e7 en la carrera professional, la recerca sobre aquest tema ha evolucionat des dels mecanismes de socialitzaci\u00f3 cap als enfocaments\u00a0organitzacionals,\u00a0incloent-hi\u00a0les barreres i biaixos de g\u00e8nere encoberts en les pr\u00e0ctiques institucionals.<\/p>\n

    Actualment predominen enfocaments m\u00e9s comprensius cap a l’equitat de g\u00e8nere: l’increment de dones en ci\u00e8ncia no ser\u00e0 possible sense una reestructuraci\u00f3 de les organitzacions i la\u00a0transversalitzaci\u00f3\u00a0de l’an\u00e0lisi de g\u00e8nere en la producci\u00f3 del coneixement.<\/p>\n

    En definitiva, les desigualtats de g\u00e8nere en la recerca en salut no tendiran a solucionar-se solament amb el pas del temps. \u00c9s necessari que la comunitat cient\u00edfica engegui accions per eliminar les causes que les produeixen. Perqu\u00e8 en salut i en recerca ‘tothom t\u00e9 un paper\u00a0a\u00a0exercir’. Les dones tamb\u00e9.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Aquest \u00e9s un article original de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Les dones a la recerca continuen sent una minoria i no hi ha evid\u00e8ncia de moviments espontanis cap a una menor segregaci\u00f3 de g\u00e8nere a Europa. Nom\u00e9s 8 dels 28 pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea posseeixen un 40% de dones investigadores. I no solament s\u00f3n menys, sin\u00f3 que a m\u00e9s reben un menor reconeixement al […]<\/p>\n","protected":false},"author":209,"featured_media":16439,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1413,31,560,194],"class_list":["post-16436","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-escletxa","tag-genere","tag-investigacio","tag-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16436","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/209"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16436"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16436\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16436"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16436"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16436"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}