A banda de la m\u00e9s fonamental, \u00f2bvia i sovint poc apreciada \u2013no estar mort\u2013, que passin els anys t\u00e9 nombroses altres coses bones. Parlo d’estar viu actualment, en aquests temps tenebrosos i lluminosos; per tantes raons fant\u00e0stiques\u00a0i tr\u00e0giques, despr\u00e9s de tant progr\u00e9s i retroc\u00e9s.<\/p>\n
Una de les coses bones que fins ara ha tingut el pas del temps pels que avui som vius en algunes parts del m\u00f3n \u00e9s que molts ritus i rituals s’han afeblit o han desaparegut. Aix\u00ed, el paper de les esgl\u00e9sies i el clergat, o el de l’estat i els funcionaris, o fins i tot el feixuc paper de patriarques i matriarques familiars en esdeveniments claus de la vida (com n\u00e9ixer, aparellar-se o morir)… s\u00f3n rols avui m\u00e9s febles del que eren fa quatre dies \u2013nom\u00e9s quatre o sis d\u00e8cades i escaig. Conseq\u00fcentment, sortosament, avui tenim una llibertat for\u00e7a m\u00e9s gran que aleshores, en la nostra inf\u00e0ncia, i no diguem en les vides dels nostres avantpassats.<\/p>\n
Llibertat de qu\u00e8? La llibertat \u2013i la necessitat, i l’obligaci\u00f3\u2013 de crear-ne de nous, de ritus i rituals. I aix\u00ed estem aprenent a celebrar la vida i la mort, amb els seus cims, carenes, valls i llargues travesses, de noves maneres. Almenys en les formes; que no \u00e9s poc, doncs les formes influeixen tant en els sentits, els significats i les viv\u00e8ncies. Quan neix un infant, quan ens aparellem i separem, quan marxem a l’estranger, quan guanyem o perdem una feina. (Pobres s\u00f3n encara les expressions culturals formals de dolor i de dol per l’acomiadament i l’atur). Quan ens acomiadem dels morts que estimem. I quan els recordem, perdurables. Ara l’expressi\u00f3 dels sentiments i dels significats \u00e9s o ens sembla m\u00e9s lliure i nostra, m\u00e9s vacil\u00b7lant, menys encarcarada i jerarquitzada, modestament m\u00e9s aut\u00e8ntica. Ho \u00e9s o nom\u00e9s ens ho sembla?<\/p>\n
Encara que en molts sentits les dones i els homes sempre\u00a0som\u00a0els mateixos, eternament, actualment estem creant nous ritus i rituals plens de significat<\/em>. En les bodes, separacions, graduacions i aniversaris. En els naixements, en els funerals. S\u00f3n els significats de sempre, \u00e9s clar, per\u00f2 amb les mans en l’antiga argila humida creem per a ells noves \u00e0mfores i ta\u00fcts.<\/p>\n Tamb\u00e9 generem molta banalitat, com \u00e9s natural: les felicitacions farcides d’emoticones en els grups de uatsaps s\u00f3n avui una ‘epid\u00e8mia’. (Prendrem mal, amb tant\u00a0uatsap). Com a la seva manera ho s\u00f3n els joiosos i estridents acomiadaments de solteres i solters pels carrers reals i pels espais digitals. Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 molt afecte expressat amb creativitat i calidesa, en tantes celebracions noves.<\/p>\n Relacionat amb tot aix\u00f2 hi ha una altra de les nombroses coses bones que t\u00e9 el pas del temps, i \u00e9s qu\u00e8 podem acceptar amb tranquil\u00b7litat veritats tan actuals i eternes com aquesta: les persones tenim sovint sentiments, pensaments i comportaments que s\u00f3n ensems profundament humanes i profundament absurdes. Com a humanes que s\u00f3n ens produeixen i mereixen molt respecte i afecte. Sense a la vegada deixar de recon\u00e8ixer que s\u00f3n veritablement absurdes.<\/p>\n Potser el millor exemple \u00e9s aquest: tot sovint sentim tristesa\u00a0perqu\u00e8\u00a0passen els anys, per fer anys; quan\u00a0l’\u00fanica\u00a0alternativa a fer anys, \u00f2bviament, \u00e9s estar morts.\u00a0Qu\u00e8 millor que fer anys? No res. El\u00a0no-res.<\/p>\n No tinc clar si sentim tristesa\u00a0tan\u00a0sovint com diem, per fer anys; crec que sentim tristesa menys sovint del que diem. Per\u00f2 \u00e9s \u2013culturalment\u2013 molt acceptat lamentar-ho. La nostra cultura encoratja expressar pesar per fer anys, de vegades ja entre els\u00a0vintanyers. Per\u00f2 fa poc una amiga meva ha anat a Roma a celebrar els respectius 60 anys amb un grup d’amigues i no es veien pas\u00a0sesentones, sin\u00f3\u00a0seixantanyeres. I amb quina marxa…!<\/p>\n Absurd i l\u00f2gic. D’acord: permetem-nos tranquil\u00b7lament expressar pesar de tant en tant, \u00e9s ben hum\u00e0; per\u00f2 no deixem que l’expressi\u00f3 accentu\u00ef un sentiment que de fet \u00e9s menys dolor\u00f3s del que sembla. Un no pot oblidar que \u00e9s viu i que aquell any pot guardar alguna (a)ventura.<\/p>\n Una bona manera de pensar en aix\u00f2 \u2013potser la m\u00e9s radical\u2013 \u00e9s pensar en els que ja no fan anys. Especialment els de la nostra edat \u2013els que tindrien la nostra edat. Cadasc\u00fa d’ells podria ser avui al nostre costat amb tota naturalitat. I no hi \u00e9s. S\u00f3n morts. Molts, morts m\u00e9s joves del que molts som avui. Cadasc\u00fa d’ells f\u00f3ra aqu\u00ed tranquil\u00b7lament i no hi \u00e9s.<\/p>\n Sovint sento doncs que hi ha nombroses coses bones\u00a0de qu\u00e8\u00a0passin els anys, seguir creixent, fer-se gran. A banda de la m\u00e9s obvia. Ho sento i ho crec.<\/p>\n Per\u00f2 l’endem\u00e0 d’escriure aix\u00f2 em vaig adonar d’aquesta altra faceta o plec de la q\u00fcesti\u00f3: en realitat aquesta idea (\u00abfer anys \u00e9s bo, l’alternativa \u00e9s molt dolenta\u00bb) \u00e9s molt pr\u00f2pia dels\u00a0cinquanta-tants\u00a0anys, dels\u00a0cinquantanyers\u00a0(recordeu: no ‘cinq\u00fcentons’). Tot i que la sento i penso com a certa<\/em> o veritable<\/em>, i no nom\u00e9s \u00f2bvia, m’adono que la idea no \u00e9s \u2013no pot ser\u2013 tan propera<\/em> als que en teniu vint-i-tants o als que en teniu\u00a0vuitanta-pocs. Per qu\u00e8? En bona part, perqu\u00e8 als vint-i-tants \u00e9s massa infreq\u00fcent l’experi\u00e8ncia\u00a0que\u00a0se t’hagin mort uns quants amics; als\u00a0vuitanta-pocs\u00a0\u00e9s massa freq\u00fcent. I en part, perqu\u00e8 als vint-i-tants\u00a0la pr\u00f2pia mort\u00a0\u00e9s molt sovint massa lluny; als\u00a0vuitanta-pocs, m\u00e9s a prop.<\/p>\n De manera que una idea pot ser certa<\/em> i a la vegada ser viscuda<\/em>, apreciada i reconeguda de forma molt diferent per persones de\u00a0cinquanta-tants\u00a0anys, vint-i-tants o\u00a0vuitanta-pocs. O per persones amb experi\u00e8ncies diferents. Les experi\u00e8ncies<\/em> no canvien els fets<\/em> (l’alternativa a fer anys \u00e9s molt dolenta). No canvien la veritat. Per\u00f2 les experi\u00e8ncies fan que sovint certes veritats<\/em> fonamentals no siguin apreciades<\/em> ni en la intimitat ni en els espais p\u00fablics.<\/p>\n Conviure amb aquests fets tan humans, l\u00f2gics i absurds, \u00e9s una altra de les coses bones que t\u00e9 que passin els anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A banda de la m\u00e9s fonamental, \u00f2bvia i sovint poc apreciada \u2013no estar mort\u2013, que passin els anys t\u00e9 nombroses altres coses bones. Parlo d’estar viu actualment, en aquests temps tenebrosos i lluminosos; per tantes raons fant\u00e0stiques\u00a0i tr\u00e0giques, despr\u00e9s de tant progr\u00e9s i retroc\u00e9s. Una de les coses bones que fins ara ha tingut el […]<\/p>\n","protected":false},"author":26,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[1184,1185,1186],"class_list":["post-16458","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-anys","tag-edat","tag-envellir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16458","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/26"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16458"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16458\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16458"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16458"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16458"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Profundament humans i absurds<\/h3>\n
No \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed<\/h3>\n