{"id":16468,"date":"2018-05-21T23:16:27","date_gmt":"2018-05-21T22:16:27","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=16468"},"modified":"2018-05-21T23:16:27","modified_gmt":"2018-05-21T22:16:27","slug":"la-probabilitat-de-tenir-un-part-per-cesaria-a-la-sanitat-privada-es-un-67-superior-a-un-hospital-public","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/05\/21\/la-probabilitat-de-tenir-un-part-per-cesaria-a-la-sanitat-privada-es-un-67-superior-a-un-hospital-public\/","title":{"rendered":"La probabilitat de tenir un part per ces\u00e0ria a la sanitat privada \u00e9s un 67% superior a un hospital p\u00fablic"},"content":{"rendered":"

A Espanya, un de cada quatre parts atesos entre 2000 i 2016 va ser per ces\u00e0ria. No obstant aix\u00f2, les probabilitats que una dona doni a llum per ces\u00e0ria canvien segons la prov\u00edncia on visqui, si l’atenen per la sanitat privada o p\u00fablica o, fins i tot, segons l’hospital on ingressi. En la sanitat p\u00fablica, durant aquest per\u00edode, el 22% es van realitzar per ces\u00e0ria, una taxa que augmenta fins al 36% de mitjana als hospitals privats, segons dades remeses pel Ministeri de Sanitat despr\u00e9s d’una sol\u00b7licitud d’informaci\u00f3 d’eldiario.es\u00a0a trav\u00e9s del Portal de Transpar\u00e8ncia<\/a>.<\/p>\n

La probabilitat de donar a llum per ces\u00e0ria en un hospital privat de Val\u00e8ncia\u00a0quadruplica\u00a0la dels centres p\u00fablics d’Euskadi. A m\u00e9s, les difer\u00e8ncies entre regions tamb\u00e9 es mostren comparant solament la sanitat p\u00fablica. A la prov\u00edncia de C\u00e0ceres, la taxa de ces\u00e0ries als centres p\u00fablics \u00e9s 9 punts\u00a0superior\u00a0a la que va haver-hi a Toledo, la prov\u00edncia ve\u00efna.<\/p>\n

Encara que l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) no estableix cap obligaci\u00f3<\/a> sobre la taxa de ces\u00e0ries ideal per a cada pa\u00eds,\u00a0s\u00ed que\u00a0va concloure que \u00ables taxes superiors al 10% no estan associades amb una reducci\u00f3 en les taxes de mortalitat materna i neonatal\u00bb.<\/p>\n

\u00abA Espanya no som dels que pitjor estem per\u00f2 encara estem treballant en aix\u00f2\u00bb, opina Elena Gil, portaveu de l’associaci\u00f3 ‘El part \u00e9s nostre’. \u00abSi comparem la nostra taxa de ces\u00e0ries (el 24,7% entre 2000 i 2016) amb la de Brasil, tenim clar que estem millor i que aix\u00f2 \u00e9s una barbaritat\u00bb, explica.<\/p>\n

Encara que Espanya es troba en la mitjana de l’OCDE<\/a> per sota de pa\u00efsos com Alemanya, It\u00e0lia o\u00a0Estats Units, la majoria d’experts consultats per\u00a0eldiario.es coincideixen que la taxa \u00e9s molt alta. \u00ab\u00c9s una taxa excessiva, als pa\u00efsos desenvolupats la taxa id\u00f2nia estaria entorn del 15% i no la complim ni en la p\u00fablica ni en la privada\u00bb, explica\u00a0Txant\u00f3n\u00a0Mart\u00ednez-Astorquiza, president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetr\u00edcia (SEGO).<\/p>\n

\u00abB\u00e0sicament, la ra\u00f3 de fons \u00e9s que no es compleixen els protocols que s’estableixen sobre el part\u00bb, afirma. Entre les possibles causes, esmenta la pressi\u00f3 legal sobre els metges, les males infraestructures dels hospitals, l’exc\u00e9s d’induccions al part o la falta de personal.<\/p>\n

\u00abLa medicina d’avui dia \u00e9s bastant exigent, prefereixo fer una ces\u00e0ria de m\u00e9s que jugar-me la vida d’un nen\u00bb, assegura\u00a0Tamara\u00a0S\u00e1nchez, ginec\u00f2loga en un hospital privat\u00a0d’Alcorc\u00f3n. Afirma que les difer\u00e8ncies entre les diferents prov\u00edncies \u00abdepenen molt del nivell assistencial de cada lloc i de les prov\u00edncies de cada regi\u00f3\u00bb.<\/p>\n

El president de\u00a0SEGO\u00a0assenyala les difer\u00e8ncies entre centres: \u00abNo \u00e9s el mateix un hospital gran que un hospital petit i a\u00efllat que tingui menys recursos. Al final, la gent fa el que\u00a0pot; per exemple, hi ha hospitals privats que estan molt ben dotats i uns altres que no\u00bb. La probabilitat que un part es realitzi per ces\u00e0ria en la sanitat privada d’Alacant \u00e9s del 46%, en la p\u00fablica baixa al 23%, la meitat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Imatge d’un part per ces\u00e0ria \/ IStock<\/figcaption><\/figure>\n

Sobre la difer\u00e8ncia entre p\u00fablics i privats, Elena Gil, d\u00bbEl part \u00e9s nostre’, recalca que l’equip que at\u00e9n a una dona durant el seu embar\u00e0s en la sanitat privada \u00e9s el mateix del part. \u00abLlavors, s’organitza el teu part perqu\u00e8 coincideixi amb l’agenda del metge que t’at\u00e9n\u00bb, explica.<\/p>\n

Els experts consultats per\u00a0eldiario.es coincideixen que moltes vegades els recursos de l’hospital s\u00f3n un factor clau a l’hora de decidir si realitzar o no una ces\u00e0ria.\u00a0Tamara\u00a0S\u00e1nchez, ginec\u00f2loga a la sanitat privada, reconeix que \u00absi ha de programar alguna cosa\u00bb ho fa entre setmana perqu\u00e8 \u00e9s quan l’hospital est\u00e0 m\u00e9s complet. \u00ab\u00c9s q\u00fcesti\u00f3 de personal i de recursos, intentes no complicar-te la gu\u00e0rdia el m\u00e0xim possible\u00bb, comenta.<\/p>\n

Precisament, una recerca d’El Pa\u00eds<\/a> va revelar que cada vegada hi ha menys naixements en dissabte o diumenge respecte a fa 40 anys. En analitzar 2,3 milions de naixements a la Comunitat de Madrid des de 1975, van revelar que l’augment dels parts programats va concentrar els naixements en dies laborables.<\/p>\n

En els \u00faltims 15 anys, la taxa de ces\u00e0ries als hospitals p\u00fablics s’ha mantingut estable entorn del 20% i el 23%. En la privada, el percentatge de parts realitzats per aquesta via va passar del 30% en 2000 al 37% en 2016, un augment de set punts.<\/p>\n

No \u00e9s el mateix donar a llum amb 20 que amb 40<\/h3>\n

\u00abAvui dia, moltes vegades no et queda m\u00e9s remei que practicar una ces\u00e0ria perqu\u00e8 la societat i la demografia van canviant\u00bb, explica S\u00e1nchez, que argumenta que l’obesitat i l’edat de la dona ja s\u00f3n \u00abfactors de risc\u00bb perqu\u00e8 un part acabi en ces\u00e0ria.<\/p>\n

En els \u00faltims 40 anys de democr\u00e0cia, la demografia dels naixements a Espanya ha canviat radicalment. Fins el 1995, les mares\u00a0de\u00a020 a 29 anys eren majoria entre les dones que donaven a llum cada any. A partir d’aqu\u00ed, parir amb trenta anys \u00e9s la nova regla. El 2016, el 65% dels parts van ser de dones amb edats entre 30 i 39 anys.<\/p>\n

\u00abQue la mitjana de part ja estigui entorn dels 33 anys ens obliga a provocar m\u00e9s parts i prendre m\u00e9s mesures preventives\u00bb, opina Mart\u00ednez-Astorquiza, president de\u00a0Sego. Assegura que l’augment de l’edat mitjana porta amb si m\u00e9s patologies i que aix\u00f2 obliga als professionals a actuar. Des del 2000, el nombre de dones que pareixen amb 40 o m\u00e9s anys (i amb major nombre de factors de risc) s’ha triplicat. El 2016, ja suposaven el 8% de tots els parts a Espanya.<\/p>\n

Encara que les difer\u00e8ncies entre comunitats i hospitals segueixen sent molt grans, moltes vegades aquesta desigualtat es mostra en hospitals de la mateixa comunitat aut\u00f2noma. La Comunitat de Madrid, de les poques que publica estad\u00edstiques per centres hospitalaris<\/a>, mostra difer\u00e8ncies que van des\u00a0de l’11%\u00a0fins al 28% en hospitals p\u00fablics de la regi\u00f3.<\/p>\n

Per a Elena Gil, aix\u00f2 es deu al fet que els protocols \u00abdepenen molt de l’hospital i a la mateixa prov\u00edncia poden existir hospitals amb pol\u00edtiques oposades\u00bb. En la seva associaci\u00f3, moltes dones practiquen el que ella denomina \u00abturisme\u00a0obst\u00e8tric\u00bb. \u00abHi ha moltes dones que es desplacen a altres hospitals que pareixen amb altres protocols\u00bb, explica.<\/p>\n

En uns casos aquest despla\u00e7ament es d\u00f3na per buscar hospitals que prioritzen el part natural per\u00f2 tamb\u00e9 estan les dones que busquen hospitals on sigui m\u00e9s f\u00e0cil que li facin una ces\u00e0ria. \u00abHi ha moltes dones a les quals els fa por parir i em van\u00a0demanant\u00a0una ces\u00e0ria\u00bb, explica S\u00e1nchez, ginec\u00f2loga d’un hospital privat.<\/p>\n

Espais c\u00f2modes per parir<\/h3>\n

\u00abEs programa molt m\u00e9s en la sanitat privada i la inducci\u00f3 et porta a major dolor i aix\u00ed s’altera tot el proc\u00e9s que sol acabar en ces\u00e0ria\u00bb, afirma\u00a0\u00c1ngela\u00a0M\u00fcller, arquitecta de maternitats a l’estudi Parra-M\u00fcller<\/a>. Del seu estudi va n\u00e9ixer la idea d’humanitzar els\u00a0paritoris\u00a0dels hospitals i aix\u00ed crear espais m\u00e9s c\u00f2modes i adaptats a les necessitats de la dona en processos de part.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Sala de part integral a mode projecte pilot per l’Hospital p\u00fablic de Getafe a Madrid \/ Parra-M\u00fcller<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abHas de crear un ambient d’intimitat, que tingui possibilitat de moure’s i que tingui alternatives per pal\u00b7liar el dolor\u00bb, explica. Les sales de maternitats dissenyades inclouen dutxa, cond\u00edcia, espai per moure’s, un llit i sof\u00e0: gaireb\u00e9 una habitaci\u00f3 d’hotel. \u00abEl que m\u00e9s valoren les dones \u00e9s que s\u00f3n espais que no agredeixen\u00bb, revela.<\/p>\n

De moment, el projecte ja s’ha provat a l’hospital p\u00fablic de Getafe i en dos centres m\u00e9s d’Andalusia. Segons les arquitectes responsables, els resultats s\u00f3n positius: cau la taxa de ces\u00e0ries entre les dones que donen a llum en aquestes unitats.<\/p>\n

No intervenir si no \u00e9s necessari<\/h3>\n

\u00abDavant el m\u00e9s m\u00ednim problema, els hospitals p\u00fablics acostumen a esperar\u00a0mentre que en els privats no s’arrisquen tant\u00bb, asseguren des d\u00bbEl part \u00e9s nostre’. Des de l’organitzaci\u00f3 aposten per fer complir els protocols, dotar de m\u00e9s recursos i personal als hospitals, augmentar\u00a0la r\u00e0tio\u00a0de matrones als centres i reduir l’intervencionisme dels professionals.<\/p>\n

\u00abSi no intervens tret que sigui necessari, les probabilitats que aquest part acabi de forma natural \u00e9s molt major\u00bb, comenta Elena Gil. Reduir el nombre d’induccions al part tamb\u00e9 est\u00e0 a l’agenda dels hospitals per evitar la realitzaci\u00f3 de ces\u00e0ries innecess\u00e0ries.<\/p>\n

\u00abMoltes vegades no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 nom\u00e9s de recursos sin\u00f3 tamb\u00e9 de voler realitzar menys ces\u00e0ries. Hi ha hospitals molt grans que tenen una taxa de ces\u00e0ries alt\u00edssima\u00bb, critica Mart\u00ednez-Astorquiza, president de\u00a0Sego.<\/p>\n

Un exemple \u00e9s l’Hospital Universitari La Pau, a Madrid, que t\u00e9 una taxa de ces\u00e0ries del 27% i gestiona m\u00e9s de 5.600 parts a l’any. Mart\u00ednez-Astorquiza\u00a0argumenta que \u00abhi ha una relaxaci\u00f3\u00bb respecte a les indicacions dels protocols de ces\u00e0ria i defensa que \u00e9s necessari \u00abajudar als hospitals\u00bb que vulguin millorar les seves estad\u00edstiques.<\/p>\n

Al final, tamb\u00e9 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’estalviar milions al Sistema Nacional de Salut. \u00abUn part per ces\u00e0ria (6.000 euros) costa el doble que un de vaginal (3.000 euros) en la sanitat p\u00fablica\u00bb, sent\u00e8ncia.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article de eldiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Espanya, un de cada quatre parts atesos entre 2000 i 2016 va ser per ces\u00e0ria. No obstant aix\u00f2, les probabilitats que una dona doni a llum per ces\u00e0ria canvien segons la prov\u00edncia on visqui, si l’atenen per la sanitat privada o p\u00fablica o, fins i tot, segons l’hospital on ingressi. En la sanitat p\u00fablica, […]<\/p>\n","protected":false},"author":210,"featured_media":16489,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[645,29,286],"class_list":["post-16468","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-cesaria","tag-embaras","tag-part"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16468","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/210"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16468"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16468\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16468"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16468"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16468"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}