Bastants coses. En aquest \u00e0mbit hi ha tres tipus de recerca: la primera va ser en animals; la segona, amb poblaci\u00f3 en proc\u00e9s d\u2019envelliment, per comprovar si el que v\u00e8iem en els animals, que era un tipus de lesi\u00f3 en el cervell semblant al de l\u2019alzheimer, tamb\u00e9 passava amb els humans. En aquest sentit, de moment tenim diversos estudis que indiquen que la gent m\u00e9s exposada a alts nivells de contaminaci\u00f3 del tr\u00e0nsit presenta un declivi m\u00e9s accelerat, encara que les evid\u00e8ncies no s\u00f3n totals pel que fa a l\u2019alzheimer.<\/p>\n
El tercer \u00e0mbit \u00e9s el de la inf\u00e0ncia. Hem volgut investigar com la contaminaci\u00f3 pot produir danys en les fases en les quals el cervell s\u2019est\u00e0 creant. Doncs b\u00e9, les evid\u00e8ncies dels nostres estudis ens diuen que s\u00ed que genera un trastorn funcional: els escolars m\u00e9s exposats a la contaminaci\u00f3 dels cotxes tenen un cervell que no funciona tan b\u00e9, encara que el que no hem demostrat \u00e9s que hi hagi una lesi\u00f3. \u00c9s a dir, que no hi ha un dany estructural, almenys en l\u2019edat que hem analitzat. El que ara volem estudiar si hi ha dany o no en les etapes m\u00e9s vulnerables, quan el cervell s\u2019est\u00e0 creant, que \u00e9s el final de l\u2019embar\u00e0s i els dos primers anys de vida.<\/p>\n
Quan diu que han detectat un \u201ctrastorn funcional\u201d, a qu\u00e8 es refereix exactament?<\/strong><\/p>\n El seu cervell funciona d\u2019una forma m\u00e9s desorganitzada i lenta. \u00c9s una difer\u00e8ncia significativa si es compara entre grups exposats i no exposats, com si un estigu\u00e9s ben greixat i l\u2019altre no. \u00c9s un efecte semblant al que generava el plom i que va portar a un canvi en la forma com es produ\u00efa la benzina a la fi dels anys 90 a tot el m\u00f3n. Es va retirar el plom de la gasolina dels cotxes i aix\u00f2 ha tingut un impacte molt positiu en el cervell i la salut dels nens.<\/p>\n Les seves conclusions poden preocupar moltes fam\u00edlies que visquin en ciutats. \u00c9s reversible l\u2019impacte de la contaminaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Segons els estudis actuals, creiem que s\u00ed, sobretot en edats escolars. Si desapareix l\u2019exposici\u00f3, \u00e9s reversible. Aix\u00f2 s\u2019ha trobat per exemple amb l\u2019efecte de la contaminaci\u00f3 en els pulmons de nens a Calif\u00f2rnia; si van a viure on hi ha menys contaminaci\u00f3, el creixement alentit dels seus pulmons es reverteix. El problema \u00e9s que els nens estan exposats a la contaminaci\u00f3 de forma cr\u00f2nica, cada dia, des que neixen fins a l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n Quan parlem de contaminaci\u00f3 de cotxes, a qu\u00e8 ens referim?<\/strong><\/p>\n En el cas del nostre estudi, no podem diferenciar en el laboratori entre tots els contaminants del tr\u00e0nsit, en si el m\u00e9s perjudicial \u00e9s el coure dels frens, el ferro, el vanadi, el carb\u00f3 que surt del tub\u2026 Per\u00f2 el que s\u00ed que sabem \u00e9s que el conjunt de part\u00edcules que provenen del tr\u00e0nsit per al cervell s\u00f3n m\u00e9s t\u00f2xiques que les que v\u00e9nen de la ind\u00fastria. I intu\u00efm que el m\u00e9s perjudicial s\u00f3n les part\u00edcules ultrafines que generen els cotxes di\u00e8sel, per\u00f2 no podem descartar uns altres.<\/p>\n Qu\u00e8 s\u00f3n les part\u00edcules ultrafines?<\/strong><\/p>\n En l\u2019aire hi ha d\u2019entrada gasos, com l\u2019\u00f2xid de nitrogen que generen els cotxes, que es converteix en NO2, penetra en els pulmons i pot empitjorar atacs d\u2019asma. Per\u00f2 aquest \u00e9s un impacte sist\u00e8mic molt menor que el de les part\u00edcules, que s\u00f3n tot el s\u00f2lid que hi ha en l\u2019aire i que poden ser per exemple metalls que emeten els tubs de fuita o els frens, o els mateixos hidrocarburs que en combusti\u00f3 surten en forma de part\u00edcula. Els humans estem preparats per gestionar part\u00edcules com la sorra o el pol\u00b7len, per\u00f2 no les que s\u00f3n molt m\u00e9s fines, gaireb\u00e9 nanopart\u00edcules, que no nom\u00e9s arriben als pulmons sin\u00f3 que penetren en el cos. La part m\u00e9s t\u00f2xica de l\u2019aire urb\u00e0 s\u00f3n aquestes part\u00edcules.<\/p>\n Han detectat com intervenen altres variables en la manera en qu\u00e8 la contaminaci\u00f3 perjudica al desenvolupament cognitiu dels infants? Per\u00a0<\/strong>exemple, el tipus d\u2019edificis o si passen m\u00e9s o menys temps al pati.<\/strong><\/p>\n Una variable \u00e9s la quantitat de vegetaci\u00f3 que hi ha a l\u2019escola. Una altra, que \u00e9s independent del centre, \u00e9s la quantitat de temps que el nen passa caminant cap a l\u2019escola. Si en el trajecte hi ha m\u00e9s contaminaci\u00f3, t\u00e9 un impacte afegit. El temps que passa un nen en el trajecte a l\u2019escola o a altres activitats \u00e9s el 5% de la seva jornada, i en aquest temps rep el 20% de la contaminaci\u00f3 del seu dia a dia.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Jordi-Sunyer-Salud-Infantil-ISGlobal_EDIIMA20180418_0763_19.jpg\")
<\/a><\/p>\n