Crec que aquestes sin\u00e8rgies em v\u00e9nen de manera natural, perqu\u00e8 els meus or\u00edgens s\u00f3n al teatre, que \u00e9s un \u00e0mbit on combines tot d\u2019elements per a crear una hist\u00f2ria. Comptes amb t\u00e8cnics de llum, guionistes, sonidistes, fusters o enginyers que fan els escenaris\u2026 Val a dir que sempre vaig tenir una gran passi\u00f3 per la tecnologia, per\u00f2 qui m\u2019havia de dir que l\u2019acabaria convertint tamb\u00e9 en part de la meva feina? De fet, la meva feina no existia quan jo estudiava, aix\u00ed que no m\u2019hi vaig poder preparar.<\/p>\n
A la universitat era molt curiosa; vaig fer teatre, itali\u00e0, literatura txeca, filosofia, angl\u00e8s, un munt de coses. I tamb\u00e9 volia estudiar inform\u00e0tica, per\u00f2 aqu\u00ed em van parar els peus. Creien que, sent tan creativa, la tecnologia no era per mi i jo, com que era jove, ho vaig acceptar. Per\u00f2 aix\u00f2 no va parar la meva curiositat i vaig comen\u00e7ar a entrar en contacte amb inform\u00e0tics i enginyers per a comen\u00e7ar a combinar habilitats que no sab\u00edem que es podien combinar, per a crear projectes teatrals que no podrien ser si no sortien d\u2019un equip multidisciplinari.<\/p>\n
Sempre he tingut una gran passi\u00f3 per l\u2019educaci\u00f3 aix\u00ed que un dels nostres grans projectes va ser crear eines pedag\u00f2giques a trav\u00e9s de la gamificaci\u00f3 en tem\u00e0tiques tan diverses com l\u2019educaci\u00f3 religiosa, sexual, escriptura creativa\u2026 Era donar eines als nanos per apoderar-se i que aprenguessin de manera col\u00b7laborativa.<\/p>\n
All\u00f2 era a principis dels 2000, com va acceptar aquesta innovaci\u00f3 la comunitat educativa?<\/strong><\/p>\n Era completament nou, explicar hist\u00f2ries amb tecnologia! Havies d\u2019estar molt segur que volies innovar en aquesta l\u00ednia perqu\u00e8 era complicat trobar espais en qu\u00e8 ho acceptessin de ple. I jo n\u2019estava segur\u00edssima, perqu\u00e8 amb aquests projectes feia el que realment m\u2019agradava: ajuntar l\u2019art, el disseny, el pensament creatiu amb tecnologia per a crear una manera atractiva d\u2019explicar hist\u00f2ries. I hist\u00f2ries valuoses: ho f\u00e8iem a museus, a les classes, a les biblioteques, a qualsevol lloc on pogu\u00e9ssim involucrar a la gent.<\/p>\n I com aquestes hist\u00f2ries valuoses, que anaven de transmetre coneixements a trav\u00e9s del teatre i les arts participatives, acaben incloent la vida d\u2019Ada Lovelace i altres dones oblidades?<\/strong><\/p>\n Un dia estava caminant per Londres i vaig veure un grup de turistes posant davant una est\u00e0tua que havia estat all\u00e0 sempre. I vaig pensar que no sabia qui era i per qu\u00e8 la gent volia fer-se una foto amb ell? Probablement era fam\u00f3s per haver mort un munt de gent feia 200 anys. On estaven les est\u00e0tues de les persones amb les quals em podia sentir identificada? I llavors em vaig adonar que no hi havia dones.<\/p>\n Vaig fer una cerca a Google del mot \u2018est\u00e0tua\u2019: p\u00e0gines i p\u00e0gines de senyors. Les \u00faniques dones eren l\u2019Est\u00e0tua de la Llibertat, un munt d\u2019\u00e0ngels o figures cl\u00e0ssiques. Idees del que \u00e9s o ha de ser una dona, per\u00f2 no dones de veritat. La idea inicial, potser per l\u2019escalfor del moment, va ser la de crear est\u00e0tues, per\u00f2 aquell no era el meu camp. Aix\u00ed que vaig decidir que comen\u00e7aria a explicar hist\u00f2ries de dones que hav\u00edem oblidat a trav\u00e9s de la tecnologia. I aix\u00ed vaig trobar una dona que, definitivament podia respectar, la primera dona en tecnologia. \u00c9s com si l\u2019univers em port\u00e9s directa a Ada Lovelace.<\/p>\n I aqu\u00ed neix el projecte Ada.Ada.Ada i el fam\u00f3s vestit?<\/strong><\/p>\n Volia crear quelcom que arrib\u00e9s a la gent, que fos excitant, interessant i accessible, que prengu\u00e9s f\u00e0cilment l\u2019atenci\u00f3 de la gent. I volia usar una tecnologia que fes que l\u2019Ada estigu\u00e9s orgullosa. Aquest vestit s\u2019ha acabat convertint en un catalitzador que inspira al canvi sense que te n\u2019adonis: \u00e9s un cavall de Troya meravell\u00f3s que portem a escoles, confer\u00e8ncies, empreses o biblioteques. I el que \u00e9s millor, atrau molt\u00edssim l\u2019atenci\u00f3 de les noies perqu\u00e8, si ho penses, \u00e9s el millor vestit de princesa del m\u00f3n!<\/p>\n L\u2019atrezzo \u00e9s la manera creativa d\u2019explicar la seva hist\u00f2ria per\u00f2 tamb\u00e9 els fonaments t\u00e8cnics de la programaci\u00f3. Quan la gent interactua amb el vestit el que els estem dient \u00e9s que ells tamb\u00e9 poden ser f\u00edsics, enginyers o inform\u00e0tics. I no nom\u00e9s a trav\u00e9s d\u2019Ada Lovelace; no \u00e9s que no hi hagu\u00e9s dones en ci\u00e8ncia, \u00e9s que les hem silenciat.<\/p>\n Els estudis en aquestes \u00e0rees continuen apel\u00b7lant m\u00e9s els homes que les dones.<\/strong><\/p>\n \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 cultural que cala a l\u2019educaci\u00f3, per\u00f2 si hi penses, per cada hist\u00f2ria d\u2019un home en tecnologia, tamb\u00e9 hi ha la d\u2019una dona, encara que no la coneguem. Hem d\u2019aconseguir que Einstein deixi de ser l\u2019\u00fanic f\u00edsic de refer\u00e8ncia i que parlem de Lisie Meitner, per exemple. El problema de l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s que est\u00e0 influenciada per les ind\u00fastries, que busquen nom\u00e9s treballadors. Necessitem potenciar l\u2019aprenentatge creatiu, donar poder als joves perqu\u00e8 aprenguin el que volen aprendre, encara que no hi hagi cap feina existent avui en dia per al que ells els interessa. Les feines evolucionen amb la societat. En educaci\u00f3 hem de deixar de demanar perm\u00eds a les institucions, al curr\u00edculum, per canviar i innovar.<\/p>\n Est\u00e0 clar que prendre les regnes aix\u00ed costa\u2026<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 estem rodejats de dinosaures! Hem de deixar de memoritzar coses per a comen\u00e7ar a aprendre coses. No necessitem saber quan es van extingir els dinosaures, sin\u00f3 aprendre com evitar que ens passi a nosaltres. I la combinaci\u00f3 que proposa l\u2019STEAM \u00e9s perfecte, perqu\u00e8 l\u2019\u00fanica manera d\u2019arribar al futur \u00e9s combinar els pensaments cient\u00edfics i art\u00edstics. No cal que siguem com Da Vinci, que sabia dibuixar, matem\u00e0tiques, constru\u00efa m\u00e0quines i segurament tamb\u00e9 cantava o cuinava\u2026 Podem ser nom\u00e9s una d\u2019aquestes parts que, dins un equip de persones diferents, forma el millor Da Vinci. I aix\u00f2 ens diu que a les aules hem de poder incentivar totes les habilitats que tinguin tots els alumnes, per inusuals que ens semblin, perqu\u00e8 totes tenen una sortida.<\/p>\n Tornant a les nenes, com podem fer que s\u2019interessin per les ci\u00e8ncies i tecnologies?<\/strong><\/p>\n Com he dit, ha de canviar la cultura. A pa\u00efsos com R\u00fassia, \u00cdndia o la Xina no hi ha aquesta divisi\u00f3 per g\u00e8nere. Hi ha moltes dones estudiant i treballant en aquestes \u00e0rees, per aix\u00f2 \u00e9s tan important com es parla a les noies. \u00c9s important explicar-los que si podem volar \u00e9s gr\u00e0cies als c\u00e0lculs d\u2019Ada Lovelace o que qui va permetre que les c\u00e0psules arribessin a l\u2019espai va ser Katherine Johnson. Dir-les que una sola persona pot marcar una gran difer\u00e8ncia a la hist\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Zoe Philpott s\u2019asseu a la terrassa del CosmoCaixa de Barcelona i tanca els ulls mentre dirigeix el rostre al sol. \u00c9s un dels primers dies c\u00e0lids de l\u2019any i per a ella, \u201cuna de les poques londinenques de naixement que viu a la capital brit\u00e0nica\u201d el sol \u00e9s un b\u00e9 preuat. \u00c9s una dona precedida […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":16579,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[10,932,1205,884],"class_list":["post-16577","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-ciencia","tag-dona","tag-nena","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16577","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16577"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16577\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16577"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16577"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16577"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/unnamed-5.jpg\")
<\/a>