{"id":16586,"date":"2018-05-01T22:22:08","date_gmt":"2018-05-01T21:22:08","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=16586"},"modified":"2018-05-01T22:22:08","modified_gmt":"2018-05-01T21:22:08","slug":"situacions-dassetjament-abus-sexual-o-anorexia-al-teatre-per-trencar-els-tabus-sobre-suicidi-juvenil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/05\/01\/situacions-dassetjament-abus-sexual-o-anorexia-al-teatre-per-trencar-els-tabus-sobre-suicidi-juvenil\/","title":{"rendered":"Situacions d&#8217;assetjament, ab\u00fas sexual o anor\u00e8xia al teatre per trencar els tab\u00fas sobre su\u00efcidi juvenil"},"content":{"rendered":"<p>Sis veus. Sis testimonis de joves que desgranen, poc a poc, una hist\u00f2ria que pertany tamb\u00e9 a molts d\u2019altres. Un escenari i dos actors que posen cara i cos a les paraules d\u2019uns adolescents que expliquen la seva experi\u00e8ncia. Una experi\u00e8ncia que parteix, sovint, del trauma, de l\u2019assetjament o de la falta d\u2019estima. Una hist\u00f2ria silenciada: el su\u00efcidi juvenil. Per\u00f2 la companyia de teatre l\u2019Enj\u00f2lit posa veu a aquesta realitat a trav\u00e9s de l\u2019obra \u2018No m\u2019oblideu mai\u2019, una producci\u00f3 que s\u2019emmarca dins el teatre documental, que es basa en recollir testimonis que cobren vida a l\u2019escenari de la m\u00e0 d\u2019actors.<\/p>\n<p>Les veus s\u00f3n les de la Marta Montiel i Elies Barber\u00e0 que, sota la direcci\u00f3 de Ll\u00e0tzer Garcia, donen vida a la hist\u00f2ria de sis joves -tres nois i tres noies- que van ser entrevistats per la companyia i que expliquen una situaci\u00f3 de desesperan\u00e7a que els va dur a cometre temptativa de su\u00efcidi. \u201cPer\u00f2 aquesta no \u00e9s una hist\u00f2ria trista: \u00e9s una hist\u00f2ria de superaci\u00f3, ja que tots sis adolescents van sobreviure i lluiten ara per superar els seus conflictes\u201d, explica Garcia, qui afegeix: \u201chan triat la vida\u201d.<\/p>\n<p>I \u00e9s que aquesta obra, que es va estrenar el passat 25 d\u2019abril a la Sala la Planeta de Girona, trenca un dels primers falsos mites que planegen sobre el su\u00efcidi: \u201cparlar-ne el fomenta\u201d. Garcia explica que la producci\u00f3 pot ser feta servir com a eina pedag\u00f2gica, perqu\u00e8 precisament \u201cafrontar aquest conflicte pot ajudar a alertar de signes que estaven ocults i tots els joves amb qui hem treballat ens diuen que la parla ha estat una gran ter\u00e0pia, encara que no sempre \u00e9s alliberadora i pot fer mal, ajuda en \u00faltima inst\u00e0ncia\u201d. Aix\u00ed, l\u2019equip de l\u2019Enj\u00f2lit es va assessorar amb psic\u00f2legs que els van posar en contacte amb els testimonis i els van guiar per a generar un di\u00e0leg positiu i que cridi a la vida.<\/p>\n<p>\u201cTot i aix\u00f2 hi apareix molta r\u00e0bia\u201d, reconeix el director. Els joves que recorden la depressi\u00f3 que van patir mostren testimonis durs que traslladen l\u2019espectador a situacions dures d\u2019assetjament, ab\u00fas sexual, anor\u00e8xia&#8230; Tot de situacions que porten a una temptativa de su\u00efcidi de joves d\u2019entre 12 i 15 anys. \u201c\u00c9s un di\u00e0leg potent que intentem refor\u00e7ar amb l\u2019escenografia\u201d, explica el director. I \u00e9s que la m\u00fasica, de la m\u00e0 del baterista Edu V\u00e1squez, \u00e9s tamb\u00e9 un protagonista important, ja que \u201ctots els joves tenen un punt en com\u00fa: l\u2019art, la majoria de vegades a trav\u00e9s de la m\u00fasica, ha estat un salvavides que els ha ajudat a sortir-se\u2019n\u201d.<\/p>\n<figure id=\"attachment_16590\" aria-describedby=\"caption-attachment-16590\" style=\"width: 870px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/No-moblideu-mai.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-16590\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/No-moblideu-mai.jpeg\" alt=\"\" width=\"870\" height=\"579\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-16590\" class=\"wp-caption-text\">L\u2019actor Elies Barber\u00e0 i l\u2019actriu Marta Montiel a l&#8217;obra &#8216;No m&#8217;oblideu mai&#8217; de Ll\u00e0tzer Garcia \/ &#8216;No m&#8217;oblideu mai&#8217;<\/figcaption><\/figure>\n<h3>Trencar amb el tab\u00fa i l&#8217;estigma per trencar amb l&#8217;increment del su\u00efcidi juvenil<\/h3>\n<p>Dos anys enrere el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) impulsava una campanya anomenada \u00a0\u201cTrenquem tab\u00fas! Parlem de Su\u00efcidi\u201d\u00a0per reivindicar la necessitat de trencar estigmes entorn del su\u00efcidi juvenil i destacar el paper de prevenci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 del teixit associatiu.<\/p>\n<p>M\u00e9s de 800.000 persones se\u00a0su\u00efciden cada any al m\u00f3n segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut i hi ha 16 milions de temptatives. A escala mundial el su\u00efcidi ha esdevingut la segona causa de mort entre joves de 15 a 29 anys, i una de les primeres al nostre pa\u00eds. A m\u00e9s,\u00a0el 20% dels joves d\u2019arreu del m\u00f3n pateix alguna mena d\u2019afecci\u00f3 sobre la seva salut mental, com ara l\u2019ansietat o la depressi\u00f3, per\u00f2 aquesta realitat \u00e9s poc visible en l\u2019esfera p\u00fablica.<\/p>\n<p>La majoria dels su\u00efcidis no ocorren de manera precipitada i normalment es relacionen amb algun trastorn de salut mental com la depressi\u00f3 major que l\u2019entorn proper pot detectar. Davant d\u2019aquesta possibilitat de detecci\u00f3 i prevenci\u00f3, el CNJC incideix en la necessitat de trencar tab\u00fas i parlar-ne, una recomanaci\u00f3 que fan tamb\u00e9\u00a0nombrosos experts. Uns d&#8217;ells s\u00f3n Obertament, una plataforma d&#8217;entitats que treballen la salut mental a Catalunya i que es dedica a lluitar contra l\u2019estigma i la discriminaci\u00f3, creu que el tab\u00fa i l&#8217;estigma poden portar al su\u00efcidi.<\/p>\n<p>De fet, en coordinaci\u00f3 amb el CNJC, Obertament realitzava tr\u00edptics informatius sobre la magnitud de les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019estigma. Aquestes dades xifren en un 16% els catalans que no estarien disposats a conviure amb una persona amb trastorn de salut mental. A banda, un 17% no els donaria cap tipus de responsabilitat i un 34% no ho sap o no respon. Un 29% dels catalans i catalanes creuen que una de les principals causes del trastorn mental \u00e9s la manca d\u2019autodisciplina i un 21% considera que no es pot confiar per a la cura d\u2019altres en persones que han estat pacients en hospitals de salut mental.<\/p>\n<p>La depressi\u00f3 que porta cap al su\u00efcidi o la temptativa \u00e9s un proc\u00e9s llarg que va desgastant, com \u201cportar un got d\u2019aigua que poc a poc es va omplint: al principi no pesa per\u00f2 despr\u00e9s se\u2019ns cansen els bra\u00e7os\u201d, apunta Fina Trull\u00e0s, psic\u00f2loga, educadora social i promotora de la resili\u00e8ncia. Aquesta experta, que participar\u00e0 en un dels col\u00b7loquis posteriors que se celebraran despr\u00e9s de totes les representacions de \u2018No m\u2019oblideu mai&#8217;, apunta cap a la percepci\u00f3 personal com a factor important. \u201cNo \u00e9s suficient pensar en si una persona t\u00e9 una bona situaci\u00f3 vital; hem de saber com ho veu ell. Un nen, pot ser que amb un sol pet\u00f3 ja se senti estimat, per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres que en necessiten vint\u201d.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, tamb\u00e9 expressa que \u00e9s necessari el temps per a detectar les necessitats dels qui tenim a la vora i sobretot \u201ctrencar amb l\u2019estigma de la depressi\u00f3 i dels psic\u00f2legs\u201d, assegura. \u201cSi quan se\u2019ns espatlla el cotxe anem al mec\u00e0nic, per qu\u00e8 no acceptem que quan estem passant una mala \u00e8poca haur\u00edem d\u2019anar al psic\u00f2leg?\u201d, i afegeix que hem de superar la por a demanar ajuda, perqu\u00e8 hi ha coses que \u201cen solitud no es poden resoldre\u201d. Aix\u00ed, considera que l\u2019estigma de la depressi\u00f3 i el su\u00efcidi provenen d\u2019una cultura de portes tancades, \u201ccat\u00f2lica i religiosa. Venim del trauma d\u2019una guerra que es va <i>superar<\/i> callant, assumint que les males \u00e8poques passarien i sabent que el que succe\u00efa dins una casa all\u00e0 s\u2019havia de quedar\u201d.<\/p>\n<p>El jovent d&#8217;avui vol obrir les portes i aposta per tenir cura de la salut emocional com a eina per evitar un increment dels su\u00efcidis. El CNJC publicava en aquest sentit un\u00a0<a href=\"http:\/\/www.cnjc.cat\/ca\/actualitat\/recursos-treballar-el-su%C3%AFcidi-juvenil\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">recull de 5 recursos<\/a>\u00a0que aporten informaci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 actual del su\u00efcidi juvenil a Catalunya, trenquen alguns dels mites existents, proposen activitats per realitzar en el si de les entitats per tractar el su\u00efcidi i l\u2019educaci\u00f3 emocional i donen eines enfocades a la detecci\u00f3 i prevenci\u00f3. A m\u00e9s, tamb\u00e9 posava a disposici\u00f3 de les entitats la guia \u201c<a href=\"http:\/\/xarxanet.org\/biblioteca\/tenim-la-salut-en-ment-associativament-perque-ser-conscients-de-les-nostres-emocions-i\">Tenim la salut en ment: #AssociativaMent<\/a>\u201d elaborada amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Fil a l&#8217;Agulla.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sis veus. Sis testimonis de joves que desgranen, poc a poc, una hist\u00f2ria que pertany tamb\u00e9 a molts d\u2019altres. Un escenari i dos actors que posen cara i cos a les paraules d\u2019uns adolescents que expliquen la seva experi\u00e8ncia. Una experi\u00e8ncia que parteix, sovint, del trauma, de l\u2019assetjament o de la falta d\u2019estima. Una hist\u00f2ria [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":16591,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[399,417,48,53,50,1411],"class_list":["post-16586","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-codi-risc-de-suicidi","tag-estigma","tag-obertament","tag-salut-mental","tag-suicidi","tag-suicidi-juvenil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16586","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16586"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16586\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16586"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16586"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16586"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}