En el paraigua del concepte mort\u00a0digna\u00a0s’inclouen diverses accions per tractar de rebaixar el patiment f\u00edsic als moments finals de la vida. Per\u00f2 algunes pr\u00e0ctiques, com subministrar cures pal\u00b7liatives, estan ja emparades legalment i unes altres encara poden comportar penes de pres\u00f3 com l’eutan\u00e0sia i el su\u00efcidi assistit. La distinci\u00f3, a priori clara, ha donat casos entremesclats \u2013amb sent\u00e8ncies incloses\u2013.<\/p>\n
El Congr\u00e9s ha debatut aquest dimarts una proposici\u00f3 perqu\u00e8 el Codi Penal no castigui aquestes dues \u00faltimes assist\u00e8ncies abans de la mort. Va ser presentada pel Parlament de Catalunya. Una altra iniciativa del PSOE en aquest sentit espera el tr\u00e0mit parlamentari.<\/p>\n
Cures pal\u00b7liatives, eutan\u00e0sia, su\u00efcidi assistit… s\u00f3n coses diferents. Aix\u00ed, els pal\u00b7liatius s’enfoquen cap a \u00abmillorar la vida dels pacients i familiars quan s’enfronten a malalties que amenacen la vida\u00bb, expliquen des de l’associaci\u00f3 Dret a Morir Dignament. Abasten des de la millora del confort \u00abmitjan\u00e7ant el tractament del dolor\u00bb fins a considerar la mort \u00abun proc\u00e9s natural que no ha de ser retardat\u00bb, afegeixen. Que el final arribi amb el menor patiment. \u00c9s una pr\u00e0ctica amb empara legal.<\/p>\n
L’eutan\u00e0sia, que ara es debat al Congr\u00e9s, \u00e9s una altra aproximaci\u00f3 a aquest concepte de mort digna: posar fi a la vida quan aquest b\u00e9 \u00abest\u00e0 desprove\u00eft de dignitat\u00bb i \u00abel titular la rebutja\u00bb, segons ho exposa la plataforma de juristes per l’eutan\u00e0sia.<\/p>\n
En les ocasions en les quals els subjectes encara estan en condicions per realitzar les accions que acostin el seu tram final, l’ajuda t\u00e8cnica perqu\u00e8 aix\u00f2 es produeixi sense sofriments f\u00edsics \u00e9s el que s’ent\u00e9n per su\u00efcidi assistit. Un exemple que s’esgrimeix habitualment \u00e9s el de\u00a0Ram\u00f3n\u00a0Sampedro, qui va tenir assist\u00e8ncia per al seu su\u00efcidi, per\u00f2 no va estar exempt d’agonia. 11 persones van haver d’estar involucrades per eludir les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies penals.<\/p>\n
Est\u00e0 ja clara la difer\u00e8ncia per evitar problemes legals als qui estiguin disposats ajudar?<\/p>\n
\u00abSempre hi ha una amena\u00e7a darrere\u00bb, explicava a\u00a0eldiario.es\u00a0el catedr\u00e0tic de Dret Penal\u00a0Juan\u00a0Carlos\u00a0Carbonell despr\u00e9s de la mort del doctor\u00a0Luis\u00a0Montes, qui va suportar un proc\u00e9s judicial per suposades sedacions letals a l’hospital Severo\u00a0Ochoa\u00a0de Legan\u00e9s de les quals va ser absolt. Es va portar a judici a l’anestesista i els seus col\u00b7laboradors sota l’acusaci\u00f3 que els tractaments pal\u00b7liatius que administrava eren eutan\u00e0sies.<\/p>\n
El mateix\u00a0Montes\u00a0explicava que el cas del\u00a0bulo\u00a0de les sedacions de Legan\u00e9s va obrir el debat sobre les cures pal\u00b7liatives. Moltes comunitats aut\u00f2nomes han adoptat normatives pr\u00f2pies en la l\u00ednia de la llei d’autonomia del pacient de 2002. Per\u00f2 tamb\u00e9 va fer que professionals tinguessin temor per afrontar algunes pr\u00e0ctiques no ja d’eutan\u00e0sia, sin\u00f3 de pal\u00b7liatius. La conseq\u00fc\u00e8ncia?: \u00abA Espanya et mors segons el metge que et toca\u00bb, deia. I aix\u00f2 que la regulaci\u00f3 de cures pal\u00b7liatives est\u00e0 estesa i fins i tot admesa per l’Organitzaci\u00f3 M\u00e8dica Col\u00b7legial (OMC).<\/p>\n
L’amena\u00e7a penal\u00a0a vegades\u00a0est\u00e0 difusa. Fa ara dos anys, dos metges van ser processats per un cas que ajuntava un su\u00efcidi i un intent de sedaci\u00f3 pal\u00b7liativa. Els dos van admetre diversos delictes per rebre una pena que els garant\u00eds la no entrada a la pres\u00f3.<\/p>\n
L’assumpte va conjuminar el su\u00efcidi d’una dona amb un xarop anest\u00e8sic que havia importat (il\u00b7legalment) un dels doctors i que va arribar a ella en circumst\u00e0ncies \u00abt\u00e8rboles\u00bb com ell mateix comentava. Per\u00f2 en el proc\u00e9s de recerca, es va arribar a un altre sanitari a Cadis que va demanar consell per calmar al seu germ\u00e0. \u00abSedaci\u00f3 profunda per\u00f2 pal\u00b7liativa, no per provocar la mort\u00bb, explica\u00a0Fernando\u00a0M, un dels acusats i membre de\u00a0DMD. \u00abLa por a la pres\u00f3\u00bb, els va fer acceptar un veredicte de culpabilitat, comentava una vegada signat l’acord.<\/p>\n
Al final, aquest cas exemplifica com poden\u00a0solapar-se\u00a0els conceptes en la mort digna: unes cures pal\u00b7liatives que es van jutjar com a temptativa d’homicidi i un su\u00efcidi considerat assistit (i per tant punible) per la just\u00edcia.<\/p>\n
La plataforma de juristes ha demanat expl\u00edcitament que es despenalitzin \u00ables conductes contemplades en l’article 143.4 del Codi Penal\u00bb. Les que fan refer\u00e8ncia per fi de la vida assistit. La proposici\u00f3 de llei que s’ha tractat aquest dimarts al Congr\u00e9s contenia un \u00fanic punt: que aquest apartat quart contempli que no hi ha \u00abresponsabilitat penal\u00bb per qui \u00abcausi amb actes necessaris la mort segura, pac\u00edfica i sense dolor d’aquesta persona o cooperi a aix\u00f2\u00bb una vegada rebi la petici\u00f3 de l’interessat.<\/p>\n
La proposta dels socialistes, que havien rebutjat amb anterioritat mocions similars, \u00e9s d’un tenor similar: eliminar el car\u00e0cter punible de la \u00abconducta del metge o m\u00e8dica que amb actes necessaris i directes caus\u00e9s o cooper\u00e9s a la mort d’una persona, quan aquesta pateixi una malaltia greu i incurable o discapacitat greu cr\u00f2nica\u00bb.<\/p>\n
En tots dos casos s’incideix a donar seguretat jur\u00eddica als que, en definitiva, estaran a\u00a0primera l\u00ednia d’aquesta fi de la vida: normalment sanitaris. Una q\u00fcesti\u00f3 que, de moment, no ha recolzat l’Associaci\u00f3 M\u00e8dica Mundial (en la qual participa l’OMC\u00a0espanyola) que ha reiterat la seva oposici\u00f3 a l’eutan\u00e0sia i el su\u00efcidi amb assist\u00e8ncia m\u00e8dica: \u00abL’eutan\u00e0sia, \u00e9s a dir, l’acte deliberat de posar fi a la vida d’un pacient, encara que sigui per voluntat pr\u00f2pia o a petici\u00f3 dels seus familiars, \u00e9s contr\u00e0ria a l’\u00e8tica\u00bb.<\/p>\n
Una q\u00fcesti\u00f3 que sembla bastant acceptada i superada per la societat espanyola: una enquesta de\u00a0Metroscopia\u00a0de mar\u00e7 de 2017 va mostrar que fins al 84% dels espanyols estaven d’acord en qu\u00e8\u00a0els metges subministressin alguna subst\u00e0ncia que \u00abcondueixi cap a la fi de la vida\u00bb en casos de \u00abmalalts incurables\u00bb que ho demanin. \u00c9s a dir: l’eutan\u00e0sia.<\/p>\n