El passat 28 d’abril tots els mitjans de comunicaci\u00f3 es feien ress\u00f2 de la not\u00edcia: el govern central recorria davant del Tribunal Constitucional la llei catalana que assegurava la universalitat de la sanitat, quedant aix\u00ed suspesa cautelarment.<\/p>\n
El nostre model de salut va n\u00e9ixer el 1986 amb la Llei General de Sanitat (Llei 14\/1986, de 25 d’abril<\/a>), promoguda pel llavors ministre de Sanitat Ernest Lluch. Es va complementar amb la Llei d’Estrangeria (Llei Org\u00e0nica 4\/2000, d’11 de gener<\/a>), la Llei de Cohesi\u00f3 i Qualitat del Sistema Nacional de Salut (Llei 16\/2003, de 28 de maig<\/a>) i la Llei General de la Salut P\u00fablica (Llei 33\/2011, de 4 d’octubre<\/a>). Els seus pilars eren la universalitat (tota persona, independentment de la seva situaci\u00f3 administrativa, laboral, etc., t\u00e9 dret a ser atesa pel sistema p\u00fablic de salut), la solidaritat (la sanitat es paga en base a impostos) i la gratu\u00eftat.<\/p>\n Despr\u00e9s de guanyar les eleccions el 2011, una de les primeres mesures legislatives del govern de Rajoy va ser l’aprovaci\u00f3 del Reial decret llei 16\/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions<\/a> amb el qual es posava fi a dos dels tres pilars: la universalitat i la gratu\u00eftat. Els arguments argu\u00efts feien al\u00b7lusi\u00f3 a la necessitat de centralitzar el Sistema Nacional de Salut, racionalitzar la despesa i assegurar la seva sostenibilitat. Per aix\u00f2, s’introdu\u00efa el copagament farmac\u00e8utic i d’alguns serveis m\u00e8dics, es disminu\u00efa la despesa en atenci\u00f3 prim\u00e0ria i s’exclo\u00efa de l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria universal a una part de la poblaci\u00f3, fonamentalment a les persones immigrants en situaci\u00f3 irregular. En aquests casos, l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria plena es limitava a les dones en cas d’embar\u00e0s, part i postpart, i als menors d’edat, quedant restringida la resta de persones en situaci\u00f3 irregular a l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria d’urg\u00e8ncia per malaltia greu o accident.<\/p>\n Una reforma tan important, que afecta l’estructura mateixa del Sistema Nacional de Salut, es va dur a terme a l’empara de la majoria absoluta del PP, per la via del reial decret, sense debat social, pol\u00edtic, ni parlamentari i sense una mem\u00f2ria econ\u00f2mica que mostr\u00e9s la relaci\u00f3 entre l’atenci\u00f3 a les persones ara excloses del sistema i el cost econ\u00f2mic del mateix. Despr\u00e9s de sis anys de vig\u00e8ncia del RDL 16\/2012 no s’ha dut a terme cap avaluaci\u00f3 que mesuri l’impacte de la mesura.<\/p>\n Davant la nova normativa, les reaccions no es van fer esperar. Algunes comunitats aut\u00f2nomes, entre elles Catalunya, es van oposar a aplicar el reial decret i van continuar atenent a tota la poblaci\u00f3 amb l’\u00fanic requisit d’estar empadronada. Altres van buscar mecanismes paral\u00b7lels per seguir atenent la poblaci\u00f3 que quedava exclosa en el Reial decret i d\u2019altres el van aplicar. Es van crear nombroses plataformes en defensa de la sanitat universal (REDER, PASUCAT, ODUSALUD, ‘Ciudadan\u00eda contra la exclusi\u00f3n sanitaria’, etc.) i es va denunciar la norma davant del Tribunal Constitucional i davant dels organismes internacionals. El Tribunal Constitucional ha donat la ra\u00f3 al govern mentre que els organismes internacionals li han donat un toc d’atenci\u00f3. Diversos parlaments auton\u00f2mics (Pa\u00eds Basc, Val\u00e8ncia, Catalunya…) han aprovat lleis auton\u00f2miques amb les quals estendre l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a tota la poblaci\u00f3, per\u00f2, invariablement, aquestes lleis han estat recorregudes davant del Tribunal Constitucional i suspeses cautelarment o anul\u00b7lades.<\/p>\n Segons la sent\u00e8ncia que anul\u00b7lava la llei basca, \u00ables normes auton\u00f2miques no poden ampliar l’univers de persones que reben assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria per sobre dels l\u00edmits determinats pel RDL 16\/2012 tot i que aquestes assumeixin el cost d’aquestes millores i sense posar en risc els termes m\u00ednims establerts per l’Estat per a l’\u00e0mbit estatal\u00bb*<\/a>. D’aquesta manera, per set vots a favor i cinc en contra, el Tribunal Constitucional s’apartava de la seva pr\u00f2pia jurisprud\u00e8ncia \u2014que establia est\u00e0ndards m\u00ednims a l’\u00e0mbit estatal\u2014, convertint el Reial Decret en sostre m\u00e0xim i restringint les compet\u00e8ncies auton\u00f2miques.<\/p>\n A m\u00e9s, tal com han recordat nombrosos organismes internacionals (El Comit\u00e8 de Drets Humans, el Comit\u00e8 per a l\u2019Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 contra la Dona, el Comit\u00e8 de Drets Econ\u00f2mics, Socials i Culturals de Nacions Unides, el Comit\u00e8 Europeu de Drets Socials, etc.), el RDL 16\/2012 \u00e9s contrari als tractats internacionals signats per l’Estat espanyol i han recomanat la seva derogaci\u00f3 o reforma.<\/p>\n A falta d’una an\u00e0lisi rigorosa sobre l’impacte de l’aplicaci\u00f3 del Reial Decret, alguns dels seus possibles efectes o resultats contrastats s\u00f3n:<\/p>\n\n