‘Salud\u00a0sin\u00a0bulos’ \u00e9s una iniciativa de l’Associaci\u00f3 d’Investigadors a\u00a0eSalud\u00a0(AIES) engegada per combatre els rumors de salut a internet i contribuir al fet que existeixi informaci\u00f3 vera\u00e7 i contrastada a la xarxa. Gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 de professionals sanitaris, periodistes, associacions de pacients i institucions, pret\u00e9n identificar i desmuntar aquests rumors a trav\u00e9s d’arguments cient\u00edfics i l’acci\u00f3 coordinada en xarxes socials.<\/p>\n
Un rumor \u00e9s una not\u00edcia falsa que es divulga intencionadament per fer creure a un grup de persones que alguna cosa falsa \u00e9s real. \u00abGr\u00e0cies a la instantane\u00eftat que el caracteritza, internet \u00e9s un canal molt potent per a l’expansi\u00f3 de rumors i facilita una propagaci\u00f3, a m\u00e9s de r\u00e0pida, universal i sense control: \u00e9s un m\u00f3n sense regles i hiperconnectat\u00bb, explica a\u00a0Sinc\u00a0Carlos\u00a0Mateos, periodista coordinador de ‘Salud\u00a0sin\u00a0bulos’ i vicepresident d’AIES.<\/p>\n
\u00abEn molts casos, aquestes dades falsejades comencen amb cadenes d’e-mail, WhatsApp o Twitter, destinades a estafar, danyar la reputaci\u00f3 o crear alarma sense fonament\u00bb, diu el coordinador de la iniciativa.<\/p>\n
El III Estudi sobre rumors i fraus a internet realitzat per l’Associaci\u00f3 d’Internautes (AI) revela que el 90% dels usuaris d’internet afirmen haver llegit informaci\u00f3 falsa o poc fonamentada a la xarxa. L’informe detalla que aquest tipus de dades falses tracten principalment temes relacionats amb la salut i l’alimentaci\u00f3 (32,5%).<\/p>\n
Segons\u00a0Mateos, els rumors comencen a ser perillosos al moment en el qual alg\u00fa els pren per veritables. Les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n des de persones que segueixen dietes perjudicials fins a pacients que deixen el seu tractament o fins i tot pares que no vacunen als seus fills perqu\u00e8 creuen que les vacunes produeixen autisme.<\/p>\n
\u00abLa forma d’eliminar els rumors,\u00a0en primer lloc, \u00e9s identificar-los i desmuntar-los amb arguments cient\u00edfics. I, en segon lloc, s’ha d’actuar de manera coordinada en xarxes socials\u00bb, explica\u00a0Mateos.<\/p>\n
Els qui creen i difonen aquest tipus de rumors, segons\u00a0Mateos, apel\u00b7len a les pors m\u00e9s \u00edntimes de les persones. D’una banda, busquen elements amb aparen\u00e7a de veracitat, que distorsionen al seu gust i, per un altre, dades dif\u00edcils de comprovar de manera immediata.<\/p>\n
\u00abA aquestes circumst\u00e0ncies cal afegir que en el camp de la salut mancada molta cultura cient\u00edfica. Tenim un terreny propici per estafadores i ‘conspiranoics’ que creuen que la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i de l’alimentaci\u00f3 treballen en la producci\u00f3 de malalties i que, en realitat, estan darrere de molts d’aquests rumors\u00bb, conclou el periodista.<\/p>\n
A trav\u00e9s de la seva p\u00e0gina web, la iniciativa ‘Salud sin\u00a0bulos’\u00a0erradica les\u00a0fake\u00a0news\u00a0d’internet i treballa amb la intenci\u00f3 de difondre una informaci\u00f3 sanit\u00e0ria de qualitat. A m\u00e9s, els mateixos usuaris poden col\u00b7laborar en el cas de trobar algun\u00a0rumor\u00a0de salut a les xarxes socials a trav\u00e9s de la secci\u00f3 ‘Denuncia un\u00a0bulo!’. D’aquesta manera, un panell d’experts analitzar\u00e0 la informaci\u00f3 per comprovar si el contingut \u00e9s un rumor\u00a0sobre el que s’hagi d’alertar a la poblaci\u00f3.<\/p>\n
\u00abQualsevol pot pujar un contingut i difondre-ho sense que ning\u00fa ho controli, excepte quan es tracta de delictes flagrants i, sovint, tarda i malament\u00bb, comenta\u00a0Mateos.<\/p>\n
Al seu web destaca l’an\u00e0lisi de not\u00edcies relacionades amb la salut que han estat pr\u00e8viament publicades en mitjans de comunicaci\u00f3. Es tracta de la secci\u00f3 ‘Darrere del titular’.<\/p>\n
A imatge de ‘Behind\u00a0the\u00a0headlines’, del servei brit\u00e0nic de salut (NHS\u00a0per les seves sigles en angl\u00e8s), ‘Salud sin\u00a0bulos’\u00a0s’encarregar\u00e0 d’aclarir aquells titulars el tractament informatiu dels quals hagi estat alarmista, aportant arguments cient\u00edfics tant sobre el seu origen com sobre les seves implicacions per als lectors i pacients.<\/p>\n
\u00abEl periodisme sovint se sent amena\u00e7at per la immediatesa de les xarxes socials, que pugen textos, v\u00eddeos i fotos sense molestar-se a contrastar les fonts. Aix\u00f2 afavoreix que es publiquin not\u00edcies sense comprovar o que s’editin titulars alarmistes per cridar l’atenci\u00f3\u00bb, explica\u00a0Mateos. \u00abPer aix\u00f2 \u00e9s molt important l’especialitzaci\u00f3 en salut i seguir mantenint el paper dels mitjans com a garants de la informaci\u00f3 vera\u00e7 i contrastada\u00bb, conclou el coordinador de la iniciativa.<\/p>\n
Mateos\u00a0explica que, davant un possible rumor,\u00a0cal comprovar la font i cerciorar-se si ha estat difosa per un organisme oficial o un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 de prestigi per no precipitar-se. Sovint les not\u00edcies canvien i s\u00f3n els canals oficials sanitaris els que poden i han d’orientar sobre les dades publicades. A m\u00e9s, segons\u00a0Mateos, \u00e9s imprescindible contrastar la informaci\u00f3 amb un professional sanitari.<\/p>\n