{"id":16900,"date":"2018-06-04T07:14:20","date_gmt":"2018-06-04T06:14:20","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=16900"},"modified":"2018-06-04T07:14:20","modified_gmt":"2018-06-04T06:14:20","slug":"no-culpabilitzar-fracassos-socials-evitar-suicidis-grup-salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/06\/04\/no-culpabilitzar-fracassos-socials-evitar-suicidis-grup-salut-mental\/","title":{"rendered":"Deixar de culpabilitzar als individus de \u00abfracassos\u00bb socials, no assenyalar-los com a malalts mentals i abordar les situacions col\u00b7lectivament: claus per reduir els su\u00efcidis"},"content":{"rendered":"
\n

La crisi dels darrers anys ha dut a la gent a viure nivells elevats de patiment tan a curt com a mitj\u00e0 termini. S’ha viscut tamb\u00e9 un\u00a0augment en la taxa d’intents de su\u00efcidis i de su\u00efcidis reflectits en estad\u00edstiques de mortalitat. Tots aquests intents es recullen dins el protocol del Codi Risc de Su\u00efcidi, un codi que desenvolupa el sistema sanitari per intentar reduir la taxa. Aquest codi parteix de la premissa que la majoria d’intents es donen per la prevalen\u00e7a d’una malaltia mental.<\/p>\n

Diverses veus posen en evid\u00e8ncia la falta de consist\u00e8ncia cient\u00edfica a l’hora d’assegurar que les conductes su\u00efcides s’atribueixen a malalties mentals. Elena Serrano, autora d’un document elaborat pel F\u00f2rum Catal\u00e0 de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria anomenat ‘Consideracions per a un abordatge social i sanitari del su\u00efcidi a prop\u00f2sit del Codi Risc Su\u00efcidi’<\/a>, opina que no \u00e9s cre\u00efble que el 90% dels casos, com afirmen, siguin causats per una malaltia mental i valora que no es pot parlar del su\u00efcidi nom\u00e9s sobre bases biom\u00e8diques. En aquest sentit, durant la presentaci\u00f3 del llibret, Serrano va plantejar la necessitat de comprendre factors socials i de viv\u00e8ncia i tamb\u00e9 impulsar pol\u00edtiques vinculades a una realitat comunit\u00e0ria.<\/p>\n

En el document, les seves autores defensen que la mort volunt\u00e0ria \u00e9s un fenomen multi-causal, que respon en part a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019agressions externes, entre les quals es troben les p\u00e8rdues de treball i d\u2019ingressos econ\u00f2mics o d\u2019habitatge que comporten greus dificultats\u00a0 per subsistir i posen les persones en situacions l\u00edmit. Tamb\u00e9 apunten que \u00abel sistema neoliberal ha desenvolupat una societat altament competitiva, amb grans desigualtats, generadora d\u2019expectatives que no es poden\u00a0assolir i que poden conduir a la frustraci\u00f3. Aquesta mateixa societat\u00a0traspassa als individus les causes dels fracassos i de les insatisfaccions\u00a0socials i aix\u00f2 pot provocar sentiments de culpa i patiment mental\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00f2 xoca frontalment amb la interpretaci\u00f3 d’entorns m\u00e8dics que apunten que tenir una malaltia mental \u00e9s la causa en un 90% dels casos de su\u00efcidis o intents de su\u00efcidi. Aquest argument est\u00e0 basat \u00aben la concepci\u00f3\u00a0biologicista que ha dominat la medicina des de la meitat del segle passat\u00a0i menyst\u00e9 els determinants socials de la salut i de la conducta humanes\u00bb.<\/p>\n

Suport mutu davant el risc de patir problemes de salut mental<\/h3>\n

A principis d’abril un informe impulsat per l’Observatori DESC, l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica, Enginyeria Sense Fronteres, l’Alian\u00e7a contra la Pobresa Energ\u00e8tica i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca afirmava que la inseguretat habitacional augmenta per quatre el risc de patir problemes de salut mental i f\u00edsica. Eines com la PAH, per Luc\u00eda Delgado, la seva portaveu s\u00f3n essencials per fer treball emocional:\u00a0\u00abafrontar un problema individual de manera col\u00b7lectiva amb un resultat transformador i d’apoderament col\u00b7lectiu\u00bb.<\/p>\n

Delgado, convidada a l’acte de presentaci\u00f3 del document sobre abordatges del su\u00efcidi, va explicar el relat de creaci\u00f3 de la PAH. Un relat que comen\u00e7a amb un grup inicial de persones enfadades amb les lleis i el tracte dels bancs i el fet que la gent perdi casa seva i encara es quedi amb el deute per\u00f2 que segueix amb hist\u00f2ries en primera persona de \u00abgent que no estava enfadada, el qu\u00e8 estava era feta pols\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n

De fet, un v\u00eddeo anomenat ‘Llei d’habitatge PAH. Salut i habitatge’<\/a>\u00a0mostra a trav\u00e9s de testimonis el proc\u00e9s de benvinguda a la PAH, amb els problemes espec\u00edfics de cadasc\u00fa i com a partir de compartir les seves experi\u00e8ncies han superat situacions extremes. \u00c9s el cas de Jose Antonio que explica com es va apropar a una de les assemblees per\u00f2 no va ser fins la cinquena trobada que es va decidir a parlar i ara gestiona totes les ordres de desnonaments. \u00abUna persona que venia a buscar una soluci\u00f3 individual ara forma part d’un col\u00b7lectiu aportant el que ell ha rebut\u00bb, explica Delgado. Aix\u00f2, el que significa \u00e9s que en situacions extremes, formar part d’una xarxa acaba sent terap\u00e8utic.<\/p>\n

Per les autores del document, \u00ables xarxes de suport naturals [com seria la PAH] tenen un paper protector de la salut mental\u00a0en la mesura que contraresten la solitud i l\u2019a\u00efllament i poden operar com\u00a0a estructures solid\u00e0ries d\u2019ajuda material i tamb\u00e9 emocional\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Imatge de l’acte de presentaci\u00f3 del document Consideracions per a un abordatge social i sanitari del su\u00efcidi a prop\u00f2sit del Codi Risc de Su\u00efcidi del FoCAP \/ Carla Benito<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abEl patiment, com els su\u00efcidis, s’han d’abordar col\u00b7lectivament i pol\u00edticament\u00bb<\/h3>\n

Com tamb\u00e9 destaquen dins el document, la complexitat i diversitat de les causes\u00a0del su\u00efcidi s\u00f3n molt diverses.\u00a0 Encara que \u00abl\u2019acte su\u00efcida es produeixi en un moment de desesperan\u00e7a\u00a0i de greu afectaci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, aix\u00f2 no equival a un estat patol\u00f2gic\u00a0de depressi\u00f3\u00bb. Algunes de les causes s\u00ed que s\u00f3n fruit de la depressi\u00f3 o d\u2019altres\u00a0trastorns, per\u00f2 una part s\u00f3n desencadenats per les condicions de vida\u00a0i la falta d\u2019expectatives de futur. De fet, les dades epidemiol\u00f2giques relacionen\u00a0clarament el seu augment amb episodis de crisis socials i pol\u00edtiques\u00a0d\u2019austeritat.<\/p>\n

L\u2019increment en el n\u00famero i les taxes de su\u00efcidis es va iniciar a Espanya el 2012 i s\u2019ha mantingut\u00a0durant els anys 2013 i 2014 (les taxes de su\u00efcidis per 100.000 han\u00a0passat de 7\u20196 al 2012 a 8\u20194 a 2014). Les darreres dades publicades per l\u2019Instituto Nacional de Estad\u00edstica (INE) s\u00f3n del 2015 i sembla que disminueixen\u00a0lleugerament en els homes, tant el n\u00famero com les taxes, i es\u00a0mantenen en les dones.<\/p>\n

Aix\u00ed, com es va comentar durant l’acte, les xarxes s\u00f3n importants alhora de crear teixits que ajudin a contrarestar els efectes biopsicosocials que puguin dur a una persona en pensar en el su\u00efcidi. Com destaca Alberto Ortiz Lobo, psiquiatre al Centre de Salut Mental Salamanca a Madrid, que va fer un recorregut pel significat del su\u00efcidi en diferents moments de la hist\u00f2ria, cal fer \u00e8mfasi en el car\u00e0cter col\u00b7lectiu i pol\u00edtic del patiment. En aquest sentit, Ortiz denuncia que el relat que es fa\u00a0majorit\u00e0riament del su\u00efcidi \u00e9s el relat d’un frac\u00e0s de l’individu, d’una persona que \u00e9s la responsable del seu dest\u00ed i ha fracassat, que est\u00e0 malalta.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el significat actual que se li d\u00f3na al su\u00efcidi per\u00f2 la mort volunt\u00e0ria sempre ha acompanyat a l’home i no sempre tenia vincle amb la malaltia. El significat es d\u00f3na segons l’\u00e8poca hist\u00f2rica. Per Ortiz, \u00e9s durant el segle XIX, quan surt la psiquiatria, que es produeix una progressiva medicalitzaci\u00f3 de la vida i es comen\u00e7a a identificar la mort volunt\u00e0ria amb una malaltia mental. A m\u00e9s, \u00abdes de fa 40 anys s’ha instal\u00b7lat una societat neoliberal i tots som empresaris de nosaltres mateixos, del nostre dest\u00ed totalment ali\u00e8 al context i als determinants socials\u00bb, explica Ortiz que critica que fins i tot els llibres d’autoajuda parlen de les persones en termes econ\u00f2mics.<\/p>\n

De la mateixa manera, protocols i programes com ara el Codi Risc de Su\u00efcidi, acaben sent, per Ortiz, \u00abproductes de la narrativa individualista del neoliberalisme i de l\u2019autoritarisme cient\u00edfic\u00bb, ja que al seu entendre, \u00abla prevenci\u00f3 individual sanit\u00e0ria \u00e9s una aproximaci\u00f3 ing\u00e8nua i nociva, cal focalitzar en la persona en particular i no aplicar un protocol estad\u00edstic\u00bb. El su\u00efcidi ha de ser doncs una prioritat multisectorial: \u00absempre es silencia les persones que pateixen i es fa un abordatge del su\u00efcidi des d’una perspectiva unidireccional i professional per\u00f2 cal teixir aliances i veure que hi ha en all\u00f2 personal, anar m\u00e9s enll\u00e0 dels models d’avaluaci\u00f3 i comprendre qu\u00e8 li passa a cada persona\u00bb.<\/p>\n

El su\u00efcidi i la salut mental, una tasca multisectorial<\/h3>\n

Un dels darrers blocs del document indica que\u00a0\u00abel su\u00efcidi de causa social expressa una den\u00fancia del frac\u00e0s de la societat\u00a0per garantir unes condicions de vida dignes per a tothom, i expressa\u00a0tamb\u00e9 un trencament de la persona amb la societat que l\u2019ha maltractat\u00bb. Aix\u00ed, a part de les necessitats materials i psicol\u00f2giques caldr\u00e0 tenir en consideraci\u00f3\u00a0les necessitats d\u2019inclusi\u00f3 social de la persona amb ideacions o\u00a0conductes su\u00efcides. Per tant, s’ha d’abordar tamb\u00e9 des de fora del sistema sanitari.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, una orientaci\u00f3 integral per a la prevenci\u00f3 del su\u00efcidi hauria d\u2019incloure\u00a0mesures de prevenci\u00f3 prim\u00e0ria com ara pol\u00edtiques socials actives de millora\u00a0dels condicionants socials. El document explica que \u00abla ideaci\u00f3 su\u00efcida relacionada amb la privaci\u00f3 econ\u00f2mica est\u00e0 vinculada\u00a0amb sentiments de desesperan\u00e7a, injust\u00edcia, p\u00e8rdua de dignitat personal i\u00a0d\u2019inutilitat per resoldre les p\u00e8rdues i la pobresa\u00bb. Per contrarestar aix\u00f2, cal que \u00abla societat trobi\u00a0la manera d\u2019assegurar els mitjans de vida a tots els seus membres\u00bb.<\/p>\n

En aquest sentit, els metges s’han de preguntar quin \u00e9s el seu paper. En el text s’observa que, com els serveis d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria s\u00f3n els m\u00e9s propers a les persones i a les comunitats, el paper dels metges i metgesses de fam\u00edlia en la prevenci\u00f3 del su\u00efcidi\u00a0de causes socials pot ser m\u00e9s rellevant del que han tingut fins ara si\u00a0es porten a terme plans de formaci\u00f3 per a la detecci\u00f3 del risc i per a\u00a0la intervenci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi dels darrers anys ha dut a la gent a viure nivells elevats de patiment tan a curt com a mitj\u00e0 termini. S’ha viscut tamb\u00e9 un\u00a0augment en la taxa d’intents de su\u00efcidis i de su\u00efcidis reflectits en estad\u00edstiques de mortalitat. Tots aquests intents es recullen dins el protocol del Codi Risc de Su\u00efcidi, un […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":16904,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[399,400,401,402,69,403,404,53,50],"class_list":["post-16900","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-codi-risc-de-suicidi","tag-crisi-economica","tag-determinants-socials","tag-determinants-socials-de-la-salut","tag-focap","tag-habitatge","tag-pah","tag-salut-mental","tag-suicidi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16900","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16900"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16900\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16900"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16900"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16900"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}