A esclat de les retallades que es van imposar a la sanitat p\u00fablica, el past\u00eds de la sanitat privada a Espanya no para de cr\u00e9ixer. I es fa cada vegada m\u00e9s atractiva. Ha passat de 21.500 milions d’euros el 2006 a 28.500 el 2015, dels quals m\u00e9s del 80% ho posen les fam\u00edlies. Els problemes que han anat esquerdant el sistema p\u00fablic segons perdia inversions han coincidit amb el creixement de la medicina privada. I a la calor d’aquest flux de milions han sorgit noves f\u00f3rmules de negoci que aprofiten aquesta conjuntura i, fins i tot, subratllen que la sanitat p\u00fablica ja no \u00e9s suficient per poder aix\u00ed captar pacients. Clients.<\/p>\n
La despesa sanit\u00e0ria directa de particulars ha pujat 3.000 milions en cinc anys: pagaments per medicaments, per tractaments odontol\u00f2gics, per pr\u00f2tesis, per\u00f2 tamb\u00e9 per consultes, proves diagn\u00f2stiques, assist\u00e8ncia hospital\u00e0ria, intervencions quir\u00fargiques… A aquest negoci, tradicionalment copat per asseguradores, han arribat plataformes que gestionen tractaments amb el m\u00e8tode\u00a0pay-as-you-go: abonar el que es consumeix cada vegada (tendes de serveis m\u00e8dics s’autodenominen algunes).<\/p>\n
El brou de cultiu, utilitzat com a argument de venda, \u00e9s la deterioraci\u00f3 del servei p\u00fablic derivat de la retallada de recursos dut a terme per les administracions. \u00abActualment pots usar la sanitat p\u00fablica, amb les seves limitacions i esperes\u00bb, afirma el v\u00eddeo promocional de la plataforma\u00a0Ofersalud\u00a0\u2013que no ha contestat a les q\u00fcestions d’eldiario.es\u00a0sobre el seu model de negoci\u2013.<\/p>\n
La f\u00f3rmula es basa en que els clients abonin els tractaments o consultes que consumen sense pagar una cosina mensual com amb les assegurances privades. A canvi s’ofereixen descomptes en les tarifes nominals dels centres o els professionals sanitaris. La guerra de preus de les asseguradores per captar el creixent volum de persones que subscriuen aquestes p\u00f2lisses ha creat una sanitat\u00a0low cost, en la qual els sanitaris donen serveis a baix cost per satisfer els acords amb les asseguradores, segons expliquen fonts d’aquest sector. En aquest context estan buscant el seu n\u00ednxol de negoci aquestes noves plataformes.<\/p>\n
La desinversi\u00f3 dels governs en sanitat va empalmar quatre anys seguits de retallades des de 2010, segons el Sistema de Comptes de la Salut del Ministeri de Sanitat (les dades de la qual m\u00e9s recents s\u00f3n de 2015). A partir d’aqu\u00ed es van frenar les retallades, encara que encara lluny de recuperar els nivells de 2009.<\/p>\n
De fet, l’organitzaci\u00f3 Amnistia Internacional va analitzar fa poc m\u00e9s d’un mes les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’austeritat sanit\u00e0ria imposada el 2012 pel Govern de Mariano Rajoy. Pretenia estalviar 7.000 milions d’euros, encara que no s’ha realitzat sis anys despr\u00e9s una an\u00e0lisi sobre la implantaci\u00f3 d’aquell Reial decret. Amnistia subratllava que la mesura\u00a0va comportar copagament, llista d’espera, reducci\u00f3 de plantilles<\/a>… \u00abque\u00a0han deteriorat l’accessibilitat,\u00a0l’assequibilitat\u00a0i la qualitat\u00bb.<\/p>\n En aquest sentit, menys recursos s’han tradu\u00eft en, per exemple, menys sanitaris per atendre pacients. El sindicat CCOO ha calculat que en el sector p\u00fablic es van esfumar m\u00e9s de 28.000 llocs de treball. L’Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa reflecteix ara, el 2018, que l’ocupaci\u00f3 en la sanitat p\u00fablica ha crescut a un ritme molt\u00edssim menor que en el sector privat: un 17% enfront del 60% de les empreses.<\/p>\n Amb menys professionals, l’atenci\u00f3 es ressent. En l’\u00faltim bar\u00f2metre sanitari del CIS<\/a>, de maig d’aquest any, el 62,5% dels usuaris afirmava que \u00abmai o gaireb\u00e9 mai\u00bb aconseguien cita en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria per al mateix dia en qu\u00e8 ho necessitaven. El 2012 encara estaven en el 58,8%. Al mateix temps, el CIS constatava com la proporci\u00f3 de pacients que optaven per acudir a unes urg\u00e8ncies privades el 2017 va arribar al 28% quan el 2003 es quedava en el 21%.<\/p>\n \u00abSense llistes d’espera, al moment\u00bb, assegura una altra d’aquestes gestores,\u00a0ClinicPoint, en explicar el seu m\u00e8tode que tampoc ha respost a la petici\u00f3 d’informaci\u00f3 d’eldiario.es. Agita aix\u00ed un altre dels problemes que\u00a0ha hagut\u00a0de\u00a0sobreportar\u00a0la sanitat p\u00fablica\u00a0acu\u00eftat\u00a0per la falta d’inversi\u00f3: les llistes d’espera quir\u00fargica. A Espanya es mant\u00e9 per sobre del mig mili\u00f3 de pacients i supera els 100 dies de mitjana<\/a>, segons l’\u00faltima revisi\u00f3 ministerial de desembre de 2017 (va haver-hi una baixada de 21.000 persones respecte a sis mesos abans).<\/p>\n L’espera per entrar a quir\u00f2fan va patir especialment la retallada en personal o als programes espec\u00edfics per alleujar l’embut en les intervencions. Tant es va exacerbar la situaci\u00f3 que, ara, diverses comunitats aut\u00f2nomes han hagut d’idear f\u00f3rmules (m\u00e9s o menys reeixides) per intentar revertir la situaci\u00f3 creada: la Comunitat Valenciana va engegar els auto\u00a0concerts als hospitals perqu\u00e8 cirurgianes operessin fora dels seus torns. Castella i Lle\u00f3 va llan\u00e7ar el 2016 un pla espec\u00edfic denominat\u00a0Perycles\u00a0per abordar aquest problema. A Madrid, la Conselleria de Sanitat durant el Govern de Cifuentes va inventar uns pactes de gesti\u00f3 amb les unitats hospital\u00e0ries, encara que el Tribunal Suprem els va anul\u00b7lar finalment.<\/p>\n En aquesta mateixa l\u00ednia, una altra de les gestores\u00a0online,\u00a0iDoctor, inclou entre les seves virtuts: \u00abSense llistes d’espera. Garantim la millor atenci\u00f3 als nostres pacients evitant les llargues llistes d’espera de la sanitat p\u00fablica\u00bb. El director financer d’aquesta plataforma, Rafael Torres,\u00a0s\u00ed que\u00a0ha at\u00e8s a\u00a0eldiario.es. Subratlla que aquest model\u00a0\u00abno \u00e9s un\u00a0f\u00f3rmula\u00a0exclusiva de la sanitat, en l’actualitat s’est\u00e0 imposant el sistema del ‘pagament per \u00fas'\u00bb. Admet que \u00ables desinversions en el Sistema P\u00fablic faciliten la implantaci\u00f3 del nostre model de negoci perqu\u00e8 allarguen els temps d’espera, qualitat… No tenim temps d’espera i aix\u00f2 ho agraeixen els usuaris de la nostra plataforma, m\u00e9s encara quan la Sanitat Publica gestiona les cites amb el retard per tots conegut\u00bb.<\/p>\n De fet, la Fundaci\u00f3\u00a0IDIS, un grup de pressi\u00f3 que aglutina a empreses sanit\u00e0ries privades, ha plantejat que els pressupostos p\u00fablics destinin 1.500 milions d’euros<\/a> al seu sector per solucionar la q\u00fcesti\u00f3 de les llistes d’espera, segons el seu criteri.<\/p>\n Aix\u00ed que mentre la pol\u00edtica dels gestors del sistema p\u00fablic acumulava problemes, el negoci privat ha incrementat gaireb\u00e9 totes les seves variables: les cl\u00edniques privades van ingressar 6.175 milions d’euros en 2016, 890 m\u00e9s que el 2010. El nombre de persones amb segur sanitari privat va superar el 2017 els 11,5 milions de p\u00f2lisses. Un salt de m\u00e9s d’un mili\u00f3 respecte a 2013. Tot aquest volum va deixar uns ingressos majors a 8.000 milions d’euros l’any passat, segons ha explicat l’Associaci\u00f3 Empresarial del Segur (Unespa) amb dades\u00a0d’ICEA. El past\u00eds, de moment, no minva.<\/p>\nEl lobby privat demana 1.500 milions p\u00fablics<\/h3>\n