El plantejament de base \u00e9s com el patiment ps\u00edquic que tots experimentem s\u2019ha transformat en una malaltia mental. La met\u00e0fora de tot aix\u00f2 \u00e9s m\u00e8dica: hi ha un tipus d\u2019alteraci\u00f3 cerebral que necessita exclusivament un abordatge sanitari.<\/p>\n
La psiquiatria no \u00e9s el mateix que la\u00a0nefrologia\u00a0o la cardiologia. El cervell \u00e9s el substrat biol\u00f2gic de la ment per\u00f2 la ment humana t\u00e9 a veure amb la cultura, amb el context, amb all\u00f2 social, amb el significat, amb els valors\u2026 amb una s\u00e8rie de coses que s\u00f3n irreductibles al cervell. Des d\u2019all\u00ed el patiment ps\u00edquic necessita un abordatge molt\u00edssim m\u00e9s obert que no un purament sanitari. Es produeix llavors la\u00a0medicalitzaci\u00f3\u00a0i la transformaci\u00f3 del patiment en una malaltia.<\/p>\n
Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb la\u00a0hiperindividualitzaci\u00f3\u00a0que hi ha en aquesta societat neoliberal d\u2019aquests 40 anys i tamb\u00e9 amb el\u00a0supremacisme\u00a0del\u00a0cientifisme. La idea que les ci\u00e8ncies positives ens\u00a0donaran\u00a0la soluci\u00f3 i la tecnologia per resoldre-ho tot\u2026 Aix\u00f2, a m\u00e9s, dins d\u2019un mercat sanitari on s\u2019ha desenvolupat d\u2019una manera espectacular la venda farmac\u00e8utica i tamb\u00e9 el creixement de les empreses sanit\u00e0ries, ja que tractar a les persones sanes \u00e9s molt rendible. S\u2019obre un camp on es medica i es posa en tractament a persones amb un patiment ps\u00edquic normal. Aix\u00f2 succeeix amb la tristesa, amb la por i tamb\u00e9 amb les conductes su\u00efcides: tot es converteix en una malaltia mental.<\/p>\n
En aquesta societat cadasc\u00fa tamb\u00e9 \u00e9s amo del seu dest\u00ed i si jo\u00a0estic a l\u2019atur \u00e9s\u00a0que no tinc la formaci\u00f3 adequada o no busco apropiadament. Si em desnonen, no he reunit diners o no he condu\u00eft la meva vida d\u2019una manera id\u00f2nia per tenir una casa. Amb el patiment \u00e9s el mateix: tot cau en l\u2019individu i aix\u00f2 obre la porta a individualitzar i\u00a0medicalitzar\u00a0qualsevol tipus de sofriment i de problem\u00e0tica social.<\/p>\n
Qu\u00e8 factors socials contribueixen al fet que es diagnostiqui\u00a0r\u00e0pidament\u00a0encara que, com dius, no sempre de manera correcta una malaltia mental?<\/strong><\/p>\n Tots. L\u2019ocupaci\u00f3 prec\u00e0ria i l\u2019atur. En el sistema educatiu, la\u00a0hipercompetitivitat. L\u2019habitatge. La individualitzaci\u00f3 dels conflictes\u2026 Sobre la desigualtat social sempre s\u2019ha dit que a m\u00e9s desigualtat socioecon\u00f2mica, major prevalen\u00e7a de malaltia mental. Els condicionants socials s\u00f3n determinants en el nivell de salut de la poblaci\u00f3.<\/p>\n Existeix el discurs que el car\u00e0cter influeix a banda de o indiferentment dels condicionants socials.<\/strong><\/p>\n No podem caure en un reduccionisme cerebral per\u00f2 tampoc en un sociol\u00f2gic. Una cosa que tamb\u00e9 \u00e9s crucial \u00e9s la biografia d\u2019una persona. Si un t\u00e9 un entorn on \u00e9s cuidat i at\u00e8s des de sempre, aix\u00f2 propicia que un es vinculi i s\u2019adapti millor amb l\u2019entorn i tingui m\u00e9s capacitats d\u2019enfrontament. Els determinants socials s\u00f3n importants per\u00f2 tamb\u00e9 el desenvolupament ps\u00edquic. Tampoc cal menysprear evidentment all\u00f2 biol\u00f2gic. Estem dins d\u2019un cos que tamb\u00e9 ens pot condicionar molt\u2026 Realment sabem poc i llavors tendim a simplificar-ho. I que senzill que seria tot si es redu\u00eds a la dopamina i a la serotonina\u2026 no podem quedar-nos amb aquesta deriva\u00a0biologicista.<\/p>\n La depressi\u00f3 \u00e9s el que es relaciona m\u00e9s\u00a0de pressa\u00a0com a causa d\u2019intent de su\u00efcidi i es crea un estigma al voltant: \u201cmai vol fer res\u201d, \u201csempre est\u00e0 tirat al sof\u00e0\u201d. Com trenquem\u00a0amb aquesta\u00a0relaci\u00f3, com\u00a0fem valdre\u00a0que potser la solitud en certes situacions no \u00e9s dolenta i com gestiona l\u2019entorn no comprendre les necessitats de l\u2019altre?<\/strong><\/p>\n La solitud \u00e9s estupenda quan \u00e9s buscada. El problema \u00e9s quan \u00e9s imposada: no tinc teixit, ni vincles. Un dels factors que protegeix a l\u2019hora de tenir sofriment ps\u00edquic \u00e9s tenir xarxa, fam\u00edlia, amics, companys\u2026 un se sent m\u00e9s abrigallat i sofreix menys a tenir un espai on poder compartir i sentir-se compr\u00e8s. Per\u00f2 si el meu patiment \u00e9s nom\u00e9s meu doncs \u00e9s possible que la gent del meu entorn no em cuidi i em digui que m\u2019apanyi, que no sigui g\u00e0ndul. Moltes vegades hi ha aquest estigma de la discriminaci\u00f3 que en comptes de cuidar i ajudar el que es fa \u00e9s culpar i desatendre a aquesta persona que est\u00e0 patint.<\/p>\n Hi ha l\u2019estigma del desganat i el gandul\u00a0per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha, davant d\u2019intents d\u2019autolisis, la idea de voler cridar l\u2019atenci\u00f3 i incl\u00fas de ser un egoista.<\/b><\/p>\n Un intent\u00a0d\u2019autolisis\u00a0\u00e9s una comunicaci\u00f3 i sovint el que vol dir \u00e9s \u201cestic patint i necessito ajuda\u201d. Un ho pot fer tancant-se o estant trist i si potser la gent del voltant no respon, llavors amb s\u00edmbols autol\u00edtics es transmet un \u201cfixa\u2019t com de malament que estic que vull morir\u201d. Aix\u00f2 de vegades mobilitza la xarxa de cures. \u00c9s l\u00edcit tamb\u00e9.<\/p>\n Al final l\u2019estigma i la discriminaci\u00f3 tenen a veure amb l\u2019etiqueta de malalt mental. Amb la idea que he tingut un ingr\u00e9s, un diagn\u00f2stic, un tractament\u2026 aix\u00f2 genera un\u00a0autoestigma: s\u00f3c menys que els altres. Aix\u00f2 pot suscitar vergonya i altres problemes com que si s\u2019assabenta el meu cap no em renovi\u00a0el contracte, els meus companys s\u2019allunyin de mi\u2026 Els diagnosticats com a malalts mentals tenen menys oportunitats.<\/p>\n Ara mateix el su\u00efcidi \u00e9s una de les primeres causes de mortalitat\u00a0a nivell mundial. Per qu\u00e8 s\u2019oculta?<\/strong><\/p>\n Pel significat que t\u00e9 ara el su\u00efcidi: \u00e9s un frac\u00e0s de l\u2019individu i \u00e9s una cosa vergonyosa. Entenc que en l\u2019\u00e8poca dels vikings quan es glorificava, no es jutjava. Ara avergonyeix tant a la persona com al seu entorn. Aix\u00f2 danya a les persones que sobreviuen, als familiars de la gent que s\u2019ha su\u00efcidat.<\/p>\n En l\u2019acte es va parlar de com ho viuen els professionals de l\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, la facilitat de diagnosticar depressi\u00f3 o ansietat i tamb\u00e9 el proc\u00e9s de donar baixes laborals. En qu\u00e8 afavoreix que aquesta persona rebi una baixa laboral per\u00f2 no rebi per falta de recursos o altres factors altres ajudes?<\/strong><\/p>\n La baixa laboral ara s\u2019ha convertit en un instrument perqu\u00e8 els treballadors es puguin defensar dels problemes laborals. Un estudi suec va comparar els dies de baixa laboral per causa psiqui\u00e0trica amb el nombre de dies perduts de treball per vaga laboral. Aquests estaven descendint a l\u2019una que augmenten els altres. Aix\u00f2 significa que abans els problemes es tractaven de manera col\u00b7lectiva a trav\u00e9s del sindicat on hi havia el sentiment que el patr\u00f3 ens estava putejant i hav\u00edem d\u2019unir-nos per batallar per aix\u00f2 i ara els problemes s\u2019individualitzen. Ja no tenim un conflicte de classe sin\u00f3 que Carla o\u00a0Alberto\u00a0tenen un conflicte i la manera que un d\u2019ells pugui manejar un conflicte individualment a la seva empresa de la qual dep\u00e8n i que li d\u00f3na un sou a fi de mes \u00e9s a trav\u00e9s de la baixa laboral per allunyar-se d\u2019aquest ambient que l\u2019est\u00e0\u00a0pressionant i danyant.<\/p>\n La baixa \u00e9s una forma d\u2019enfrontar totes les dificultats i els conflictes laborals de moment.\u00a0Per a qu\u00e8\u00a0serveix? Doncs \u00e9s pa per avui i gana dem\u00e0. \u00c9s interessant si durant aquest temps la persona contracta a un advocat, va al comit\u00e8 d\u2019empresa, contacta amb un sindicat i intenta resoldre un conflicte que est\u00e0 individualitzat.<\/p>\n Qui t\u00e9 la culpa?<\/strong><\/p>\n No hi ha culpa. Culpa de qu\u00e8? Les baixes s\u00f3n el que tenim ara. Desafortunadament no tenim ni una consci\u00e8ncia de classe ni uns sindicats poderosos. Tenim una legislaci\u00f3 laboral horrible que propicia l\u2019ocupaci\u00f3 prec\u00e0ria, que la gent sigui maltractada, que tingui r\u00e8gims de contracte de semiesclavitud. Si hi\u00a0hagu\u00e9s una altra pol\u00edtica laboral no es tolerarien\u00a0aquests abusos i la gent, en tenir uns treballs m\u00e9s segurs, no tindria tant conflicte i no necessitaria les baixes. La culpa \u00e9s del sistema. Conflictes laborals sempre hi\u00a0ha hagut la forma de resoldre\u2019ls es deu\u00a0a la societat neoliberal on cadascun s\u2019ha d\u2019enfrontar nom\u00e9s a les seves coses.<\/p>\n Qu\u00e8 fem?<\/strong><\/p>\n Doncs hem de crear teixit social que ens permeti enfrontar de manera col\u00b7lectiva tots els problemes socials que ens concerneixen a tots.<\/p>\n I mentrestant, com fem per\u00a0desmedicalitzar?<\/strong><\/p>\n Els professionals sanitaris som part del problema en el sentit que hem assumit aquest enc\u00e0rrec de la societat de\u00a0medicalitzar\u00a0i mantenir individualitzat el patiment de les persones. Si em ve una persona desnonada jo com a\u00a0psiquiatre\u00a0li donaria un medicament. El que haur\u00edem de fer \u00e9s veure qu\u00e8 podem fer amb el seu desnonament i el seu patiment: anar a la\u00a0PAH, a serveis socials, intentar demanar una ajuda tal o un lloguer tal. Anar a les causes socials del que li est\u00e0 passant i no solament donar una resposta sanit\u00e0ria en veure\u00a0qu\u00e8\u00a0t\u00e9 la serotonina baixa o que t\u00e9 poques eines d\u2019enfrontament i el millor \u00e9s donar-li\u00a0una ter\u00e0pia.<\/p>\n Els professionals sanitaris hem d\u2019ampliar el focus i no quedar-nos nom\u00e9s amb el m\u00e8dic i psicol\u00f2gic. Veure que hi ha de social i orientar a aquestes persones a les ag\u00e8ncies que els puguin ajudar: advocat, comit\u00e8 d\u2019empresa, serveis socials,\u00a0PAH\u2026 aix\u00f2 \u00e9s crucial. S\u2019estan construint des\u00a0de\u00a0baix tot de moviments que estan propiciant que es construeixin un teixit\u00a0de suport\u00a0en el moment que l\u2019estat ja no ho proveeix la ciutadania\u00a0l\u2019hi\u00a0aquesta buscant.<\/p>\n Aix\u00f2 al final \u00e9s atenci\u00f3 comunit\u00e0ria.<\/strong><\/p>\n S\u00ed i hauria de propiciar-la l\u2019estat per\u00f2 com no \u00e9s aix\u00ed la gent s\u2019organitza pel seu compte. La societat de benestar hauria de garantir unes ajudes socials perqu\u00e8 tothom tingu\u00e9s uns b\u00e0sics.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/IMG_6963.jpg\")
<\/a>