{"id":16988,"date":"2018-06-13T00:10:03","date_gmt":"2018-06-12T23:10:03","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=16988"},"modified":"2018-06-13T00:10:03","modified_gmt":"2018-06-12T23:10:03","slug":"les-mares-senfronten-amb-mes-sentiments-negatius-i-mes-vincles-als-trastorns-alimentaris-dels-seus-fills-claus-sobre-actituds-i-capacitat-de-regulacio-emocional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/06\/13\/les-mares-senfronten-amb-mes-sentiments-negatius-i-mes-vincles-als-trastorns-alimentaris-dels-seus-fills-claus-sobre-actituds-i-capacitat-de-regulacio-emocional\/","title":{"rendered":"Les mares s’enfronten amb m\u00e9s sentiments negatius als Trastorns Alimentaris dels seus fills: claus sobre capacitat de regulaci\u00f3 emocional"},"content":{"rendered":"

La Jornada sobre trastorns de la Conducta Aliment\u00e0ria sota el nom ‘La rellev\u00e0ncia de la fam\u00edlia en els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria’ ha servit per donar a con\u00e8ixer diversos documents treballats per la taula de di\u00e0leg per a la prevenci\u00f3 dels trastorns de conducta aliment\u00e0ria. El monogr\u00e0fic sobre anor\u00e8xia i fam\u00edlia es va comen\u00e7ar l’any 2016 i est\u00e0 previst que segueixi fins al 2020.<\/p>\n

Sara Bujalance, directora de l’Associaci\u00f3 Contra l’Anor\u00e8xia i la Bul\u00edmia (ACAB), ha explicat que el tema Anor\u00e8xia i Fam\u00edlia s’ha triat pel \u00abpaper fonamental que t\u00e9 aquest nucli tant a l’hora de prevenir-la com, un cop ja s’ha desenvolupat, actuar com a factor de bon pron\u00f2stic\u00bb. Per estudiar el rol de la fam\u00edlia cuidadora s’ha realitzat una enquesta a familiars de malalts amb trastorns alimentaris que analitza les motivacions i l’estat emocional per\u00f2 tamb\u00e9 les actituds, el funcionament i la capacitat de regulaci\u00f3 que tenen.<\/p>\n

D’aquest estudi es poden concloure diverses idees per\u00f2 potser la m\u00e9s rellevant \u00e9s que el rol de g\u00e8nere influeix en la percepci\u00f3 i viv\u00e8ncia de la malaltia. Les mares de pacients amb trastorns alimentaris manifesten m\u00e9s r\u00e0bia, por i sentiment de culpa que els pares. De la mateixa manera, ara la prevalen\u00e7a de trastorns de Conducta Aliment\u00e0ria (TCA) est\u00e0 situat entre un 1 i un 4%. D’aquests, el 93% s\u00f3n dones i el 7% dones. L’enquesta s’ha realitzat a familiars d’afectats que tenen entre 12 i 36 anys. Si b\u00e9 els TCA s’han estudiat des de m\u00faltiples vessants mai fins ara s’havia analitzat quin era l’impacte emocional en les fam\u00edlies.<\/p>\n

Fernando Fern\u00e1ndez-Aranda, coordinador de la Unitat TCA del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge i membre de la Taula de Di\u00e0leg per la Prevenci\u00f3 de les TCA, ha compartit durant la presentaci\u00f3 de l’estudi l’objectiu d’aquest: \u00abdisposar d’evid\u00e8ncies sobre actituds, estr\u00e8s emocional i estrat\u00e8gies d’enfrontament davant del trastorn i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies\u00bb.\u00a0 Els aspectes m\u00e9s impactants que ha traslladat la Taula han estat que la forta implicaci\u00f3 de les mares les porta a desenvolupar m\u00e9s sentiments negatius que els pares. De fet, les inconveni\u00e8ncies entre com tractar la malaltia s\u00f3n notables entre mares i pares, sent les primeres les que els hi falla m\u00e9s l’autocontrol i l’autocura. \u00abVam notar que a les mares els hi costava molt m\u00e9s tolerar la frustraci\u00f3 i no viure el TCA com un proc\u00e9s de culpa\u00bb, trasllada Fern\u00e1ndez-Aranda mentre afegeix que tamb\u00e9 \u00e9s a qui m\u00e9s els hi costa \u00abmossegar-se la llengua\u00bb i no incidir.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El doctor Fernando Fern\u00e1ndez-Aranda, del Servei de Psiquiatria de Bellvitge<\/figcaption><\/figure>\n

En quant els sentiments negatius m\u00e9s presents trobem la impot\u00e8ncia, la tristesa i la por i pel que fa als positius l’esperan\u00e7a i l’orgull cap al seu fill\/a. Tot i reunir per igual encara que en major o menor intensitat aquests sentiments, les mares presenten sempre una \u00abmajor implicaci\u00f3 emocional, aix\u00ed com dificultats per distanciar-se del TCA\u00bb. \u00abEls pares s\u00ed que tenen aquesta capacitat… caldria arribar a un equilibri\u00bb, apunta Fern\u00e1ndez-Aranda.<\/p>\n

\u00abEstar all\u00e0, donar suport i ajudar per\u00f2 tamb\u00e9 deixar que qui t\u00e9 el TCA tiri una mica\u00bb<\/h3>\n

Qui pateix un TCA necessita la implicaci\u00f3 de diverses persones per\u00f2 el missatge que els especialistes de la Taula de Di\u00e0leg per la Prevenci\u00f3 de les TCA volen que traspassi als familiars \u00e9s que massa implicaci\u00f3 a vegades pot ser contraproduent. Sara Bujalance creu que, com a familiar, \u00ab\u00e9s totalment l\u00edcit est\u00e0 vinculat amb el proc\u00e9s per\u00f2 sovint no \u00e9s \u00fatil: cal treballar-se a un mateix i a l’entorn per arreglar la situaci\u00f3\u00bb. En aquest sentit i observant les dades sobre la relaci\u00f3 emocional que estableix la mare, Bujalance observa que qui sigui la mare qui estableix aquest paper \u00e9s \u00abperqu\u00e8 aix\u00ed est\u00e0 fixat en aquesta societat i \u00e9s un tema que va m\u00e9s enll\u00e0 dels TCA\u00bb. Afegeix a m\u00e9s que est\u00e0 entens i s’acaba responent al criteri que \u00ables dones sobredimensionen i els homes creuen que si no miren, el problema no existeix\u00bb. \u00abAl cap i a la fi s\u00f3n dues maneres d’enfrontar-se als problemes per\u00f2 han d’entendre que no fan b\u00e9 al fill o filla\u00bb, opina.<\/p>\n

Totes aquestes conclusions s’han obtingut en realitzar una enquesta a 265 familiars cuidadors de pacients amb TCA. A m\u00e9s, l’estudi tamb\u00e9 ha comptat amb un test que permet descobrir les actituds, l’estr\u00e8s emocional i les estrat\u00e8gies per afrontar els trastorns alimentaris. Creat per la doctora brit\u00e0nica Janet Treasure, el test The Caregiver Skills Questionnaire<\/em> (CASK) est\u00e0 organitzat en base a 6 aspectes diferents: contextualitzaci\u00f3, autocura, mossegar-se la llengua, acceptaci\u00f3, intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i resist\u00e8ncia a la frustraci\u00f3.<\/p>\n

El primer punt, el de la contextualitzaci\u00f3, es basa en 4 idees: estar present durant tot el proc\u00e9s, que petites passes s\u00f3n grans conquestes, que no tot \u00e9s atribu\u00efble al TCA i que el TCA no \u00e9s nom\u00e9s un problema del menjar i el pes. \u00abS’han de treballar moltes coses i a vegades dins la mateixa fam\u00edlia\u00bb, relata Fern\u00e1ndez-Aranda que afegeix que \u00abal final \u00e9s com anar en bicicleta: a vegades cauen per\u00f2 al final podran pedalejar sols\u00bb.<\/p>\n

Per evitar frustracions el primer que el doctor Fern\u00e1ndez-Aranda els recomana als pares \u00e9s sortir a sopar fora, deixar el fill sol durant un \u00e0pat, que senti que no se l’est\u00e0 controlant permanentment. Al mateix temps, aix\u00f2 serveix per treballar l’autocura: \u00abintentar donar una mirada m\u00e9s objectiva al problema i cuidar-se a ells mateixos\u00bb. Seguint aquestes passes s’enfortir\u00e0 el nucli i es deixaran de crear conflictes per retreure-li la conducta aliment\u00e0ria: \u00abconfiar en ell implica mossegar-se la llengua i observar per qu\u00e8 exigir o retreure\u00bb, comenta Fern\u00e1ndez-Aranda.<\/p>\n

Aquesta estrat\u00e8gia servir\u00e0 tamb\u00e9 per passar a l’acceptaci\u00f3 que s’aconsegueix controlant l’ansietat i l’ira, entenent que no ajudes a qui t\u00e9 el TCA per\u00f2 tampoc a tu mateix. \u00abCal que els pares s\u00e0piguen que no s\u00f3n culpables del TCA del seu fill. No calen pares aturats ni bloquejats, han d’estar actius i motivats\u00bb, recomanen. A m\u00e9s, estar amb aquesta actitud far\u00e0 que s’activi la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional: el suport \u00e9s important i cal que es doni sense discussions i parlant sempre obertament del tema.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Jornada sobre trastorns de la Conducta Aliment\u00e0ria sota el nom ‘La rellev\u00e0ncia de la fam\u00edlia en els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria’ ha servit per donar a con\u00e8ixer diversos documents treballats per la taula de di\u00e0leg per a la prevenci\u00f3 dels trastorns de conducta aliment\u00e0ria. El monogr\u00e0fic sobre anor\u00e8xia i fam\u00edlia es va comen\u00e7ar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":16990,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[321,442,443,444],"class_list":["post-16988","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-anorexia","tag-familia","tag-tca","tag-trastorn-conducta-alimentaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16988","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16988"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16988\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16988"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16988"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16988"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}