Una vegada m\u00e9s el debat ha tornat a ocupar un buit en l’agenda i l’opini\u00f3 p\u00fablica. Les paraules de la nova vicepresidenta del Govern i ministra d’Igualtat\u00a0Carmen\u00a0Calvo\u00a0han avivat la pol\u00e8mica que envolta a un tema polaritzat que sol emergir de tant en tant: Gestaci\u00f3 subrogada o ventres de lloguer? Les paraules no s\u00f3n innocents. De fet, per a la socialista no caben \u00abeufemismes amb el llenguatge\u00bb i aix\u00ed es va referir a aquesta pr\u00e0ctica en una entrevista en El Pa\u00eds: \u00abEls ventres de lloguer s\u00f3n la utilitzaci\u00f3 del cos de les dones m\u00e9s pobres\u00bb.<\/p>\n
A partir d’aqu\u00ed, va passar el que passa habitualment. Les xarxes es van omplir d’opinions a un costat i a l’altre per reafirmar una vegada m\u00e9s el\u00a0stand\u00a0by\u00a0en el qual es troba el debat. Aquestes s\u00f3n algunes claus:<\/p>\n
A Espanya la gestaci\u00f3 per substituci\u00f3 est\u00e0 prohibida tal com estableix la Llei 14\/2006 de 26 de maig sobre T\u00e8cniques de Reproducci\u00f3 Humana Assistida. La norma fixa que \u00abla filiaci\u00f3 dels fills nascuts per gestaci\u00f3 de substituci\u00f3 ser\u00e0 determinada pel part\u00bb i declara \u00abnul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestaci\u00f3,\u00a0amb o sense\u00a0preu, a c\u00e0rrec d’una dona que renuncia a la filiaci\u00f3 materna a favor del contractant o d’un tercer\u00bb.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, des de fa anys hi ha col\u00b7lectius demanant la regulaci\u00f3 a Espanya, la qual cosa fins al moment ha cristal\u00b7litzat en una proposta de Ciutadans que haur\u00e0 de ser debatuda al Congr\u00e9s. Mentre el debat ha anat guanyant pres\u00e8ncia, els partits pol\u00edtics s’han enfrontat a un debat intern que, en el cas del PSOE, va donar lloc a una postura oficial de partit contraria a la regulaci\u00f3. Podem, tamb\u00e9 dividit, finalment es va unir al \u00abno\u00bb i el PP ha anunciat que obrir\u00e0 el mel\u00f3 en les seves files per determinar la seva posici\u00f3, encara que aclareix que \u00abla majoria\u00bb no recolza la regulaci\u00f3.<\/p>\n
Actualment hi ha persones que accedeixen a la gestaci\u00f3 per substituci\u00f3 fora de les nostres fronteres, en pa\u00efsos que\u00a0s\u00ed que\u00a0la permeten. Malgrat estar prohibida a Espanya, una instrucci\u00f3 de 2010 va instaurar que aquests nens podien ser inscrits com a espanyols en el Registre Civil. A m\u00e9s, el Govern va recon\u00e8ixer a principis del passat any el dret a rebre prestacions de maternitat i paternitat en la gestaci\u00f3 per substituci\u00f3 despr\u00e9s d’una sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem que les avala sobre la base de l’argument que l’atenci\u00f3 dels menors ha de ser \u00abel punt de vista predominant\u00bb.<\/p>\n
Tant la jurista Violeta\u00a0Assiego\u00a0com la soci\u00f2loga i investigadora del\u00a0CSIC\u00a0Sara Lafuente aposten per escapar\u00a0de l'\u00bba\u00a0favor o en contra\u00bb i prefereixen emmarcar el debat en \u00abuna reflexi\u00f3 assossegada\u00bb allunyada d’un escenari polaritzat \u00abque no beneficia a ning\u00fa\u00bb, apunta\u00a0Assiego.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s absurd obviar alguna cosa que est\u00e0 sobre la taula: que ja hi ha nens i nenes en aquest pa\u00eds nascuts mitjan\u00e7ant gestaci\u00f3 subrogada. A partir d’aqu\u00ed caldr\u00e0 abordar si hi ha dones que volen gestar sense ser silenciades per aix\u00f2 i estudiar si se’ls pot atorgar una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica i en concepte de qu\u00e8. El que \u00e9s urgent \u00e9s evitar el negoci de les empreses que s’estan aprofitant d’aquest buit legal propiciat per un di\u00e0leg bloquejat\u00bb, argumenta.<\/p>\n
Lafuente mostra la seva inquietud sobre \u00abl’altruisme\u00bb de les dones al que alguns arguments al\u00b7ludeixen per justificar una possible regulaci\u00f3 i assegura que les tasques feminitzades \u00abes valoren m\u00e9s com menys es paguen i, per tant, es poden pagar mis\u00e8ries per a treballs d’una c\u00e0rrega brutal\u00bb.<\/p>\n
I resumeix el que considera les claus: \u00abSi, com planteja Ciutadans, \u00e9s bona idea la gestaci\u00f3 per substituci\u00f3, com seria recon\u00e8ixer-ho i pensar-ho com un treball? Parem-nos a pensar qu\u00e8 implica, quant caldria pagar per cobrir riscos, un treball 24\/7 durant m\u00e9s d’un any… Si\u00a0per contra creiem que \u00e9s explotaci\u00f3 de les dones m\u00e9s pobres no serveix de res dir que no volem regular: caldria regular-ho per limitar-ho aqu\u00ed i fora. El que no volem per a les dones aqu\u00ed no podem permetre que es normalitzi en altres llocs i sobre altres cossos\u00bb.<\/p>\n
Aquest \u00e9s un altre dels punts calents del debat. Lafuente aposta per centrar l’atenci\u00f3 en qu\u00e8 \u00abno \u00e9s el dret de les dones a decidir sobre els seus cossos\u00bb el que motiva les regulacions favorables, sin\u00f3 \u00abla llibertat de les empreses per fer grans negocis o, en el millor dels casos, la llibertat dels potencials pares i mares per accedir a un servei\u00bb.<\/p>\n
Davant aquest escenari, tamb\u00e9 s’alcen veus que demanen el canvi de focus. Entre elles, Violeta\u00a0Assiego, que considera plausible una regulaci\u00f3 que posi el focus en la llibertat de les dones i no en el desig de ser progenitors \u2013\u00bbel dret a ser pares no existeix\u00bb, enuncia\u2013 ni en el benefici econ\u00f2mic de les empreses intermedi\u00e0ries. \u00ab\u00c9s possible abordar si hi ha dones que vulguin gestar per a uns altres i al mateix temps frenar el negoci neoliberal que hi ha entorn d’aquest tema\u00bb.<\/p>\n
\u00abEl principal motor que impulsa aquestes regulacions \u00e9s l’expansi\u00f3 del negoci entorn d’una\u00a0bioeconomia, la reproductiva, que est\u00e0 creixent molt\u00edssim en els \u00faltims anys, particularment en l’Estat espanyol\u00bb, afegeix Lafuente.<\/p>\n
Algunes opinions cr\u00edtiques circumscriuen aquesta pr\u00e0ctica en \u00abel control sexual de les dones\u00bb, segons el manifest del moviment #NoSomosVasijas, al\u00a0qual\u00a0pertanyen soci\u00f2logues, juristes i acad\u00e8miques contr\u00e0ries a la regulaci\u00f3. \u00abLes dones no es poden llogar o comprar de manera total o parcial\u00bb, argumenten despr\u00e9s d’apuntar a la \u00abdiferent relaci\u00f3 de poder\u00bb que, al seu judici, es d\u00f3na entre la mare gestant i els que acudeixen a aix\u00f2.<\/p>\n
A l’altre costat es troben els col\u00b7lectius de fam\u00edlies com Son Nuestros Hijos. Antonio Vila Coro, pare per gestaci\u00f3 per substituci\u00f3 i fundador de l’organitzaci\u00f3, qualifica les paraules de\u00a0Carmen\u00a0Calvo\u00a0com una forma\u00a0d'\u00bbestigmatitzar\u00a0i criminalitzar a les nostres fam\u00edlies\u00bb i apunta al fet que \u00abdes de certs sectors\u00a0es\u00a0retorcen\u00a0els arguments per dir que aix\u00f2 \u00e9s una comercialitzaci\u00f3. \u00c9s com si dius que adoptant est\u00e0s comprant un nen perqu\u00e8 et gastes uns diners. Els que ens tracten d’explotadors no contemplen que es pot fer respectant els drets de totes les parts amb una regulaci\u00f3 garantista\u00bb.<\/p>\n
Des de Son Nuestros Hijos prefereixen no posicionar-se sobre si ha\u00a0d’haver-hi o no empreses intermedi\u00e0ries. \u00abAix\u00f2 dependr\u00e0 del model de sanitat en el qual es vulgui emmarcar\u00bb, explica el seu portaveu, que lamenta \u00abel desconeixement\u00bb que, al seu judici, hi ha sobre la relaci\u00f3 que pot establir-se amb la gestant. \u00abPrecisament defensem que es reguli a Espanya per evitar la mala praxi que pot donar-se en altres pa\u00efsos\u00bb.<\/p>\n
Alicia\u00a0Miyares, portaveu de #NoSomosVasijas\u00a0afirma que \u00abel que fan els ventres de lloguer \u00e9s revocar un dret fonamental de les dones, el que la filiaci\u00f3 la determina el part\u00bb, explica la tamb\u00e9 fil\u00f2sofa, que emmarca la pr\u00e0ctica en un sistema patriarcal en el qual \u00abexisteix l’apropiaci\u00f3 del cos de les dones\u00bb.<\/p>\n
Un dels elements m\u00e9s nomenats \u00e9s el de la llibertat de la dona gestant. Pot tractar-se d’una decisi\u00f3 lliure? Vila Cor assegura que la gestaci\u00f3 subrogada \u00abdefensa la llibertat de la dona per decidir sobre el seu propi cos. \u00c9s una decisi\u00f3 personal que forma part de la seva autonomia i d’aix\u00f2 deriva la possibilitat de regular una t\u00e8cnica emmarcada en la medicina reproductiva que ja a Espanya compta amb la intervenci\u00f3 de terceres persones: donaci\u00f3 d’\u00f2vuls o esperma. Ara del que parlem \u00e9s de donar la capacitat de gestar\u00bb.<\/p>\n
Miyares\u00a0assegura\u00a0que la\u00a0clau radica que \u00abla dona deixa de ser lliure en el moment que signa aquest contracte i perd la llibertat de decisi\u00f3 sobre si mateixa\u00bb.<\/p>\n
Lafuente tamb\u00e9 q\u00fcestiona la forma en qu\u00e8 es tracta l’element de la llibertat de la dona en parlar d’aquest tema, alguna cosa que en la seva opini\u00f3 sol fer-se \u00abde manera molt desenganxada de la realitat de la majoria de dones gestants, sense parar esment a les condicions materials ni al fet que la normalitzaci\u00f3 d’aquest tipus de treballs biol\u00f2gics pot limitar m\u00e9s que ampliar aquesta llibertat\u00bb. Per la seva banda,\u00a0Assiego\u00a0aposta per una possible regulaci\u00f3 \u00absense que la situaci\u00f3 de vulnerabilitat de la dona sigui el motiu pel qual es presta. Solament \u00e9s possible partint de la seva lliure elecci\u00f3\u00bb. El debat est\u00e0 servit.<\/p>\n