Un home s’ha su\u00efcidat aquest dijous a Cornell\u00e0 quan estaven a punt de desnonar-lo. El que el va portar a llan\u00e7ar-se pel balc\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 del desallotjament imminent, \u00e9s encara una inc\u00f2gnita, per\u00f2 despr\u00e9s d’anys de crisis a Espanya ja hi ha algunes certeses sobre el patiment dels qui veuen que perdran casa seva. La seva salut mental i el seu benestar solen veure’s minvats en un grau molt superior al de la resta de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Ho evidencia un recent estudi\u00a0de l’Observatori\u00a0DESC\u00a0de Barcelona, amb dades de 2018. Entre el 70% i el 80% d’una mostra d’un centenar d’afectats per la hipoteca \u2013o per la p\u00e8rdua del pis per impagament de lloguer\u2013 presenten problemes de salut mental, una prevalen\u00e7a que en la poblaci\u00f3 general es redueix a taxes per sota del 30%. Ansietat, maldecaps, mal humor, vertigen, insomni o esgotament s\u00f3n alguns dels s\u00edmptomes, que a m\u00e9s s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents en dones que en homes.<\/p>\n
\u00abNo estar\u00edem parlant estrictament de problemes mentals, en el sentit que no tenen a veure amb problemes del cervell, sin\u00f3 d’un patiment ps\u00edquic social que la majoria de les vegades \u00e9s leg\u00edtim i proporcionat a la situaci\u00f3 que s’est\u00e0 vivint\u00bb, explica el psiquiatre\u00a0Alberto\u00a0Ortiz, del centre de salut mental de Salamanca a Madrid. A causa del que explica aquest professional sanitari, els problemes de salut associats a l’exclusi\u00f3 resid\u00e8ncia no tenen una resposta m\u00e8dica m\u00e9s enll\u00e0 de pal\u00b7liar alguns dels seus s\u00edmptomes concrets.<\/p>\n
Les dades recollides\u00a0per l’Observatori\u00a0DESC de\u00a02018 parteixen de les respostes al Q\u00fcestionari General de Salut de Goldberg d’un centenar de persones que es van acostar a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Barcelona. Es tracta, per tant, d’un estat de salut\u00a0autopercebut, segons el que fins a 4 de cada 5 persones va manifestar almenys tres s\u00edmptomes de patiment mental. Per\u00f2 aquests problemes no tenen a veure \u00fanicament amb la situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 residencial, sin\u00f3 amb problemes laborals, per mantenir els subministraments b\u00e0sics en l’habitatge i, en general, situacions de pobresa i precarietat.<\/p>\n
Les situacions de patiment mental associats a la possible p\u00e8rdua de l’habitatge s\u00f3n diferents en les diverses fases del proc\u00e9s. Segons explica Irene\u00a0Escorihuela, directora del\u00a0DESC, quan es produeix la primera perspectiva de desnonament \u00abels sentiments s\u00f3n de por i d’incertesa\u00bb, ja que\u00a0\u00abtenir una llar \u00e9s el pilar que d\u00f3na acc\u00e9s a tots els altres drets\u00bb.<\/p>\n
Per\u00f2 no menys dur \u00e9s el circuit que s’obre a partir d’aquest moment, tant per tractar de no ser desnonat com per buscar alternatives. \u00abComen\u00e7a una batalla institucional que pot ser\u00a0esgotadora, amb molta pressi\u00f3 personal per aconseguir entrar en una taula d’emerg\u00e8ncia, tenir tots els papers en regla… i pot haver-hi una llista d’espera d’entre 9 mesos i un any i\u00a0mig\u00a0per aconseguir un reallotjament efectiu\u00bb, relata\u00a0Escorihuela.<\/p>\n
Per aquesta ra\u00f3 la pressi\u00f3 mental associada a un proc\u00e9s de desnonament no acaba ni molt menys en el fet de ser expulsat de casa, que en molts casos obre una etapa cr\u00edtica de mesos i fins i tot d’anys de conseq\u00fc\u00e8ncies en la salut mental. L’anomenada \u00abinseguretat residencial\u00bb sostinguda en el temps abans i despr\u00e9s del desnonament pot ser m\u00e9s traum\u00e0tica que\u00a0el mateix llan\u00e7ament, segons els experts. Entre unes altres, pot derivar en processos de depressi\u00f3. \u00abQue deixi seq\u00fceles t\u00e9 a veure amb la intensitat d’un esdeveniment, per\u00f2 tamb\u00e9 amb el durador que sigui i, sobretot,\u00a0que\u00a0no hi hagi un final de la situaci\u00f3 social que ho ha causat\u00bb, explica el psiquiatre\u00a0Alberto\u00a0Ortiz.<\/p>\n
El\u00a0DESC\u00a0ve alertant a m\u00e9s\u00a0que\u00a0la tipologia de desnonaments ha canviat en els \u00faltims anys. Si la\u00a0PAH\u00a0va popularitzar en el seu naixement els problemes relacionats amb la hipoteca, en una ciutat com Barcelona la majoria dels desallotjaments estan ja motivats per l’impagament del lloguer, fruit de la bombolla de preus en aquest mercat. Aix\u00f2 genera problem\u00e0tiques una mica diferents, com \u00e9s l’expulsi\u00f3 del desnonat lluny del seu entorn social, a la recerca de lloguer a preu assequible, el qu\u00e8 pot derivar en desarrelament.<\/p>\n
\u00abLa nostra principal recomanaci\u00f3 i l’\u00fanica cosa que hem comprovat que pot funcionar \u00e9s afrontar la situaci\u00f3 de desnonament de forma col\u00b7lectiva\u00bb, explica\u00a0Escorihuela. La directora del\u00a0DESC\u00a0es refereix al vessant social i econ\u00f2mic d’un proc\u00e9s d’exclusi\u00f3 residencial, per\u00f2 la recepta per pal\u00b7liar el dany psicol\u00f2gic no \u00e9s diferent. De fet, l’ideal \u00e9s combinar-ho, segons Ortiz: \u00abEls grups de suport mutu amb persones en les mateixes circumst\u00e0ncies serveixen per rebaixar la pressi\u00f3 psicol\u00f2gica. Si a m\u00e9s aquests grups promouen canvis estructurals que ataquin el focus del problema, encara millor\u00bb.<\/p>\n
Segons explica el psiquiatre, s\u00f3n grups com la\u00a0PAH\u00a0o xarxes de suport ve\u00efnal els qui fan una part del treball terap\u00e8utic en situacions d’exclusi\u00f3, en coordinaci\u00f3 amb els serveis socials. Per aix\u00f2 Ortiz assegura que en moltes ocasions s\u00f3n\u00a0els propis metges\u00a0d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria els qui s\u00f3n la porta d’entrada a l’atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria i rebutgen la\u00a0patologitzaci\u00f3. \u00abUn metge de cap\u00e7alera t’escoltar\u00e0\u00a0i atendr\u00e0 els teus s\u00edmptomes, sobretot si t’estan condicionant, per\u00f2 sobretot pot ser clau a l’hora de dirigir-te cap\u00a0als\u00a0serveis socials o potser cap a grups com la\u00a0PAH\u00bb, explica el psiquiatre.<\/p>\n