Els diferents trastorns psiqui\u00e0trics comparteixen un gran nombre de gens de susceptibilitat, mentre que en les patologies neurol\u00f2giques no psiqui\u00e0triques \u2014com l’alzheimer o el\u00a0Parkinson\u2014 la gen\u00e8tica \u00e9s molt m\u00e9s espec\u00edfica, segons un article publicat a la revista\u00a0Science.<\/p>\n
En la nova recerca \u2014la m\u00e9s extensa i ambiciosa sobre factors gen\u00e8tics compartits en patologies del cervell\u2014 participen Bru\u00a0Cormand\u00a0i Raquel\u00a0Rabionet, de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), el Centre de recerca Biom\u00e8dica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i l’Institut de Recerca Sant Joan de D\u00e9u (IRSJD), entre m\u00e9s de cinc-cents experts de pa\u00efsos de tot el m\u00f3n.<\/p>\n
El treball recopila dades sobre milions de variants gen\u00e8tiques comunes en m\u00e9s de 800.000 persones \u2014entre pacients i voluntaris sans\u2014 que podrien ser factors de risc en 25 trastorns neurol\u00f2gics i psiqui\u00e0trics (esquizofr\u00e8nia, autisme, trastorn bipolar, depressi\u00f3 severa, TDAH, migranya, alzheimer, etc.).<\/p>\n
A m\u00e9s, obre noves fronteres a la recerca sobre les patologies que\u00a0afecten el\u00a0cervell. Per primera vegada, es perfila la base gen\u00e8tica compartida entre trastorns psiqui\u00e0trics i malalties neurol\u00f2giques no psiqui\u00e0triques (alzheimer, parkinson, migranya, etc.), i amplia el focus d’inter\u00e8s a trets de personalitat que no es consideren trastorns cl\u00ednics (inestabilitat emocional, per exemple) i a par\u00e0metres cognitius (com el rendiment escolar).<\/p>\n
Els experts s’han centrat en l’an\u00e0lisi de variants gen\u00e8tiques que s\u00f3n freq\u00fcents en la poblaci\u00f3 general \u2014presents en m\u00e9s\u00a0de l’1%\u00a0dels individus\u2014, per\u00f2 que poden donar lloc a patologies psiqui\u00e0triques o neurol\u00f2giques en determinades combinacions. Les variants estudiades s\u00f3n les que\u00a0afecten\u00a0canvis en un \u00fanic nucle\u00f2tid de l’ADN (SNP), que \u00e9s el m\u00e9s abundant en el genoma hum\u00e0.<\/p>\n
Tal com explica Bru\u00a0Cormand, \u00abaquest treball ens ajuda a determinar el pes que tenen les variants gen\u00e8tiques freq\u00fcents en l’etiologia de les malalties del cervell: \u00e9s a dir, a caracteritzar l’arquitectura gen\u00e8tica d’aquests trastorns i separar la base gen\u00e8tica compartida de les especificitats de cada trastorn\u00bb.<\/p>\n
L’estudi confirma una forta correlaci\u00f3 gen\u00e8tica entre esquizofr\u00e8nia, autisme, trastorn bipolar, depressi\u00f3 severa i trastorn per d\u00e8ficit d’atenci\u00f3 amb hiperactivitat (TDAH). Ara b\u00e9, desvetlla igualment que no existeix un\u00a0solapament\u00a0important entre els factors de risc gen\u00e8tic dels trastorns psiqui\u00e0trics i els de les altres patologies neurol\u00f2giques.<\/p>\n
\u00abAlguns trastorns neurol\u00f2gics \u2014apunta\u00a0Cormand\u2014 com l’epil\u00e8psia,\u00a0l’ictus, l’esclerosi m\u00faltiple, el parkinson\u00a0o l’alzheimer, tenen bases gen\u00e8tiques molt diferenciades entre si i tamb\u00e9 respecte als trastorns psiqui\u00e0trics. L’\u00fanica excepci\u00f3 \u00e9s la migranya, un trastorn neurol\u00f2gic que comparteix gen\u00e8tica amb diversos trastorns psiqui\u00e0trics (per exemple, el TDAH, la depressi\u00f3 severa o la s\u00edndrome de\u00a0Tourette)\u00bb.<\/p>\n
Un altre dels elements m\u00e9s innovadors \u00e9s la correlaci\u00f3 gen\u00e8tica establerta entre alguns trets de la personalitat \u2014com el\u00a0neuroticisme, \u00e9s a dir, la inestabilitat emocional\u2014 amb la majoria de trastorns psiqui\u00e0trics i la migranya. En paral\u00b7lel, tamb\u00e9 s’han analitzat diferents mesures cognitives preses durant la inf\u00e0ncia, \u00abper exemple, els anys d’educaci\u00f3 rebuts o el rendiment escolar, que es relacionen positivament amb alguns trastorns psiqui\u00e0trics, com el trastorn bipolar o l’anor\u00e8xia, i negativament amb alguns trastorns neurol\u00f2gics, com l’alzheimer o\u00a0l’ictus\u00bb, revela Raquel\u00a0Rabionet.<\/p>\n
Els genotips s’han generat mitjan\u00e7ant plataformes d’an\u00e0lisi gen\u00e8tica a gran escala \u2014estudis d’associaci\u00f3 del genoma complet (GWAS)\u2014 disponibles a Espanya i molts dels pa\u00efsos implicats. \u00abLes dades de partida s\u00f3n milions de genotips de centenars de milers d’individus\u00bb, recorda\u00a0Cormand.<\/p>\n
\u00abEn aquest tipus de treballs tan integradors, la principal dificultat radica en l’harmonitzaci\u00f3 de les dades, a generar un conjunt de dades homogeni que faciliti les an\u00e0lisis posteriors. Per tant \u00e9s essencial aplicar controls de qualitat molt rigorosos\u00bb.<\/p>\n
Durant anys, la classificaci\u00f3 de les patologies psiqui\u00e0triques no sempre s’ha basat en les causes reals de cada malaltia, a causa del gran desconeixement sobre l’etiologia d’aquests trastorns. Con\u00e8ixer els gens concrets que estan implicats en una patologia \u00e9s un avan\u00e7 per millorar la classificaci\u00f3 (nosologia), el diagn\u00f2stic i les estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques enfront de la malaltia.<\/p>\n
Fa temps que els estudis de bessons i familiars han perm\u00e8s determinar que els trastorns psiqui\u00e0trics tenen una base gen\u00e8tica important, sovint superior al 50%. Ara, gr\u00e0cies a les dades gen\u00e8tiques massives, \u00e9s possible identificar gens concrets implicats en aquestes patologies \u2014el paisatge gen\u00e8tic\u2014 i abordar la quantificaci\u00f3 del risc gen\u00e8tic a partir de dades moleculars. A m\u00e9s, la tecnologia aplicada permet fer comparacions entre trastorns, com \u00e9s el cas del treball publicat a\u00a0Science.<\/p>\n
Trobar coincid\u00e8ncies gen\u00e8tiques entre diferents trastorns psiqui\u00e0trics indica que, molt probablement, les fronteres cl\u00edniques actuals no reflecteixen processos\u00a0fisiopatol\u00f2gics\u00a0diferenciats, almenys\u00a0a nivell gen\u00e8tic. \u00abAix\u00f2 pot tenir un impacte quant a tractament, per\u00f2 encara \u00e9s aviat per saber com podr\u00e0 incidir tot aix\u00f2 en la pr\u00e0ctica, en l’elecci\u00f3 de ter\u00e0pies. No obstant aix\u00f2,\u00a0s\u00ed que\u00a0podem emprar les noves dades per classificar els trastorns en nous compartiments basats en la biologia subjacent, la qual cosa \u00e9s probable que ens ajudi a dissenyar ter\u00e0pies m\u00e9s espec\u00edfiques i adequades\u00bb, apunten\u00a0Cormand\u00a0i\u00a0Rabionet.<\/p>\n
\u00abDe moment \u2014conclouen\u2014, potser caldria adequar les classificacions diagn\u00f2stiques actuals en l’\u00e0mbit de la psiquiatria. Aix\u00f2 no seria necessari en els trastorns neurol\u00f2gics; en aquest cas, les fronteres s\u00f3n molt m\u00e9s clares, tant entre els diferents quadres com respecte als trastorns psiqui\u00e0trics\u00bb.<\/p>\n