{"id":17191,"date":"2018-07-11T07:06:12","date_gmt":"2018-07-11T06:06:12","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=17191"},"modified":"2018-07-11T07:06:12","modified_gmt":"2018-07-11T06:06:12","slug":"un-estudi-cientific-identifica-quaranta-gens-relacionats-amb-la-conducta-agressiva-en-humans-i-en-ratolins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/07\/11\/un-estudi-cientific-identifica-quaranta-gens-relacionats-amb-la-conducta-agressiva-en-humans-i-en-ratolins\/","title":{"rendered":"Un estudi cient\u00edfic identifica quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins"},"content":{"rendered":"

Un estudi internacional publicat a la revista\u00a0Molecular Psychiatry<\/em>\u00a0ha identificat quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins.\u00a0En la recerca, que podria contribuir a perfilar futures dianes farmacol\u00f2giques, participen els investigadors Bru Cormand i No\u00e8lia Fern\u00e0ndez Castillo, de la Facultat de Biologia i l\u2019Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), l\u2019Institut de Recerca Sant Joan de D\u00e9u (IRSJD) i el Centre d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), que s\u00f3n experts en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019an\u00e0lisi de dades gen\u00f2miques i de xarxes d\u2019interacci\u00f3 g\u00e8nica.<\/p>\n

L\u2019origen de la conducta violenta \u00e9s multifactorial i respon a la interacci\u00f3 de diversos factors \u2014biol\u00f2gics, culturals, socials, etc.\u2014 que poden modular l\u2019expressi\u00f3 del comportament hum\u00e0.\u00a0 La nova recerca, dirigida per l\u2019expert Stephen V. Faraone, de la Universitat Estatal de Nova York (Estats Units),\u00a0 aporta una visi\u00f3 m\u00e9s profunda i integradora sobre la base gen\u00e8tica de l\u2019agressivitat i les vies funcionals comunes que modulen el circuit cerebral de la conducta violenta en esp\u00e8cies diferents.<\/p>\n

De ratolins i humans: gens, evoluci\u00f3 i agressivitat<\/h3>\n

Tal com explica el professor Bru Cormand, cap del Grup de Recerca de Neurogen\u00e8tica de la Facultat de Biologia de la UB, \u00abl\u2019agressivitat \u00e9s un tret conservat al llarg de l\u2019evoluci\u00f3 biol\u00f2gica perqu\u00e8 t\u00e9 avantatges per a la superviv\u00e8ncia de les esp\u00e8cies (acc\u00e9s a recursos,\u00a0 aparellament, etc.). En aquesta l\u00ednia, el nostre estudi se centra en les bases biol\u00f2giques de l\u2019agressivitat, \u00e9s a dir, en aquells factors end\u00f2gens que predisposen a manifestar determinats comportaments antisocials\u00bb, assenyala l\u2019expert.<\/p>\n

\u00abAra b\u00e9\u00bb, continua \u00abl\u2019agressivitat tamb\u00e9 t\u00e9 un component ambiental molt significatiu, que no ha estat considerat en aquest treball cient\u00edfic. Aix\u00ed doncs, seria interessant poder combinar dades gen\u00e8tiques i ambientals dels mateixos individus per tenir en compte les interaccions que es poden produir entre els diferents factors de risc que influeixen en aquest tipus de conducta\u00bb.<\/p>\n

Humans i ratolins comparteixen una base gen\u00e8tica comuna per al comportament violent, apunten els autors. En concret, s\u2019han identificat quaranta gens en humans i ratolins que poden conferir risc envers les conductes agressives \u00abi que participen en processos biol\u00f2gics relacionats amb el desenvolupament i la funci\u00f3 del sistema nervi\u00f3s central, la senyalitzaci\u00f3 intercel\u00b7lular i el manteniment de les funcions cel\u00b7lulars\u00bb, detalla la investigadora Fern\u00e0ndez Castillo\u00a0(IBUB-CIBERER-IRSJD).<\/p>\n

\u00ab\u00c9s probable que alguns gens determinats funcionin com a nodes importants de les xarxes g\u00e8niques de predisposici\u00f3 al comportament violent, i probablement estarien molt relacionats amb altres gens amb un rol m\u00e9s secundari\u00bb, remarca la investigadora.<\/p>\n

\u00abSi algun d\u2019aquests gens centrals est\u00e0 alterat, podria afectar la resta de gens i donar lloc al fenotip agressiu\u00bb, explica. Per exemple, el gen\u00a0RBFOX1<\/em>\u00a0regula l\u2019expressi\u00f3 de quinze dels quaranta gens identificats en l\u2019estudi. Un altre dels gens assenyalat est\u00e0 relacionat amb medicaments emprats per tractar diverses patologies psiqui\u00e0triques, com els inhibidors selectius de la recaptaci\u00f3 de serotonina (ISRS).<\/p>\n

Agressivitat: del TDAH a la depressi\u00f3 major<\/h3>\n

La recerca tamb\u00e9 revela una base gen\u00e8tica compartida entre l\u2019agressivitat en nens i adults i el trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 i hiperactivitat (TDAH), i entre l\u2019agressivitat en adults i la depressi\u00f3 major (MDD). En canvi, no s\u2019ha constatat cap correlaci\u00f3 gen\u00e8tica amb altres trastorns psiqui\u00e0trics (esquizofr\u00e8nia, trastorn bipolar, autisme o estr\u00e8s posttraum\u00e0tic), de manera que tot indica que aquestes patologies no compartirien factors gen\u00e8tics de risc amb l\u2019agressivitat.<\/p>\n

El protocol experimental del nou estudi combina diverses an\u00e0lisis que avaluen les bases gen\u00e8tiques de l\u2019agressivitat des de perspectives diferents. En el cas dels humans, s\u2019han analitzat diversos estudis d\u2019associaci\u00f3 \u2014entre pacients i voluntaris sans\u2014 a escala gen\u00f2mica (GWAS), per identificar variants gen\u00e8tiques de risc que s\u00f3n freq\u00fcents en la poblaci\u00f3 general, i tamb\u00e9 dades transcript\u00f2miques que assenyalen alteracions de l\u2019expressi\u00f3 g\u00e8nica associades a determinats fenotips agressius. En els models murins s\u2019han estudiat gens que s\u2019expressen de manera diferencial en animals agressius i no agressius d\u2019una mateixa soca, i tamb\u00e9 altres gens que, un cop inactivats \u2014en ratolins transg\u00e8nics\u2014, donen lloc a un fenotip agressiu, a vegades associat a una simptomatologia m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p>\n

Abordar d\u2019una manera global les vies funcionals implicades en la conducta violenta ha perm\u00e8s con\u00e8ixer amb m\u00e9s detall els mecanismes moleculars que operen rere l\u2019agressivitat. \u00abLa conclusi\u00f3 m\u00e9s rellevant de l\u2019estudi \u00e9s que molts gens es relacionen amb l\u2019agressivitat d\u2019acord amb els resultats de metodologies experimentals ben diferents, fet que refor\u00e7a la seva participaci\u00f3 en aquest perfil de comportament\u00bb, subratllen Cormand i Fern\u00e0ndez Castillo.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un estudi internacional publicat a la revista\u00a0Molecular Psychiatry\u00a0ha identificat quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins.\u00a0En la recerca, que podria contribuir a perfilar futures dianes farmacol\u00f2giques, participen els investigadors Bru Cormand i No\u00e8lia Fern\u00e0ndez Castillo, de la Facultat de Biologia i l\u2019Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), l\u2019Institut de […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":17215,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[523,176,498,194],"class_list":["post-17191","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-agressivitat","tag-estudi","tag-genetica","tag-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17191","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17191"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17191\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17191"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17191"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}