A la fi de 2017, el Sistema Nacional de Salut d’Anglaterra va publicar una guia que recomanava als professionals preguntar a tots els usuaris sobre la seva orientaci\u00f3 sexual per millorar la seva atenci\u00f3 als no heterosexuals.<\/p>\n
Mesos m\u00e9s tard, un estudi<\/a> publicat en el\u00a0British\u00a0Medical\u00a0Journal\u00a0<\/em>incidia en aquestes recomanacions. Els autors, investigadors de l’Imperial College de Londres, van concloure que tots els pacients haurien de ser preguntats sobre aquest tema.<\/p>\n \u00abAlguns metges i pacients han expressat la seva preocupaci\u00f3 sobre aquesta pol\u00edtica, citant raons com intrusi\u00f3 o invasi\u00f3 de la privadesa, temor a ofendre, dubtes sobre la rellev\u00e0ncia o seguretat de les dades\u00bb, afirma\u00a0Richard\u00a0Ma.<\/a>, un dels experts.<\/p>\n \u00abSi b\u00e9 entenc aquestes preocupacions, la falta d’acci\u00f3 soscava els drets dels pacients LGBT+ per aconseguir la millora en l’atenci\u00f3 m\u00e8dica\u00bb, afegeix Ma.\u00a0\u00abSi no els valorem, en la pr\u00e0ctica ells no expliquen\u00bb.<\/p>\n Per als cient\u00edfics de l’estudi angl\u00e8s, un bon pas seria introduir el\u00a0monitoreig\u00a0de l’orientaci\u00f3 sexual en els sistemes de salut i d’atenci\u00f3\u00a0social, ja que\u00a0hi ha especificitats que no s’avaluen. Quin \u00e9s la situaci\u00f3 a Espanya?<\/p>\n \u00abL’orientaci\u00f3 sexual \u00e9s una caracter\u00edstica especialment protegida per la llei de protecci\u00f3 de dades. Aix\u00ed mateix, el Codi Penal de 2015 recull el delicte de la discriminaci\u00f3 per aquesta causa\u00bb, explica a\u00a0Sinc\u00a0Christian Gil\u00a0Borrelli, investigador a l’Institut de Salut\u00a0Carlos\u00a0III (ISCIII).<\/p>\n Gil\u00a0Borrelli, que treballa en la quantificaci\u00f3 i tipificaci\u00f3 de lesions per viol\u00e8ncia d’odi ateses a Urg\u00e8ncies de la Comunitat de Madrid, subratlla com no preguntar sobre aquest tema podria suposar un tracte discriminatori per\u00a0no brindar\u00a0aix\u00ed una atenci\u00f3 adequada. \u00abNo obstant aix\u00f2, \u00e9s el que passa de manera sistem\u00e0tica a consulta\u00bb, apunta.<\/p>\n Segons\u00a0Guillermo\u00a0L\u00f3pez, de l’ONG Apoyo Positivo<\/a>, Espanya no \u00e9s un pa\u00eds especialment complicat per ser poblaci\u00f3 LGTB+. \u00abNo obstant aix\u00f2, vam seguir trobant que molts nois i noies tenen problemes a l’hora de\u00a0visibilitzar-se\u00a0com a tals dins de la consulta. Els genera certa ansietat\u00bb.<\/p>\n \u00abAix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 tenim una sexualitat\u00a0coitoc\u00e8ntrica, reproductiva i\u00a0heterosexista\u00a0que \u00e9s la que adopta el model sanitari actual. Aix\u00f2 fomenta un model que purga a bona part dels usuaris\u00bb, apunta. \u00abLa situaci\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s la\u00a0invisibilitzaci\u00f3: el que no es nomena ni es reconeix ni existeix\u00bb.<\/p>\n L\u00f3pez, que d\u00f3na suport des del Servei de Prevenci\u00f3 i Diagn\u00f2stic Preco\u00e7 de VIH i altres infeccions de transmissi\u00f3 sexual (ITS) en centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, insisteix que l’orientaci\u00f3 sexual no s’acostuma a preguntar fins i tot si una persona sol\u00b7licita proves de VIH o arriba a consulta amb una\u00a0ITS.<\/p>\n Molts homes gais o\u00a0bisexuals\u00a0tenen problemes per sol\u00b7licitar la prova del VIH per por\u00a0que\u00a0el seu metge els pregunti. Moltes dones que tenen sexe amb dones no reben tota la informaci\u00f3 que necessiten des de ginecologia.<\/p>\n Mercedes\u00a0Herrero\u00a0Conde, ginec\u00f2loga que treballa a\u00a0HM\u00a0Hospitals, indica que en la seva especialitat \u00e9s fonamental con\u00e8ixer l’orientaci\u00f3 sexual. \u00abNom\u00e9s que de vegades es pregunta malament. Hauria d’estar inclosa a l’entrevista sense donar per fet\u00a0l’heterosexualidad. Cal normalitzar\u00bb.<\/p>\n Les persones\u00a0transsexuals\u00a0tampoc senten que els espais sanitaris siguin amigables. Presenten indicadors de salut molt m\u00e9s negatius que la resta de la\u00a0poblaci\u00f3, ja que\u00a0acudeixen al metge quan es troben especialment malament.<\/p>\n \u00abMoltes no volen anar a les unitats de tractament d’identitat de g\u00e8nere per falta de confian\u00e7a\u00bb, den\u00fancia L\u00f3pez. \u00abLa conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que les persones LGTB+ tenen resist\u00e8ncia a anar al metge o a demanar proves i aix\u00f2 porta amb si un retard diagn\u00f2stic\u00bb.<\/p>\n Per a Toni Alba, especialista de la Federaci\u00f3 estatal de lesbianes, gais,\u00a0transsexuals\u00a0i\u00a0bisexuals\u00a0(FELGTB)<\/a>, \u00abencara falta formaci\u00f3 i sensibilitat en el personal sanitari. Hi ha q\u00fcestions que potser no es plantegen, com \u00e9s que un home\u00a0trans\u00a0pugui necessitar anar a consulta\u00a0ginecol\u00f2gica\u00bb.<\/p>\nNecessitats de salut LGBT+<\/h3>\n
Acabar amb les desigualtats<\/h3>\n