{"id":17204,"date":"2018-07-13T07:43:04","date_gmt":"2018-07-13T06:43:04","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=17204"},"modified":"2018-07-13T07:43:04","modified_gmt":"2018-07-13T06:43:04","slug":"tots-som-tdah","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/07\/13\/tots-som-tdah\/","title":{"rendered":"Tots som \u2018TDAH\u2019"},"content":{"rendered":"
\n

El Dia Mundial de Sensibilitzaci\u00f3 sobre el TDAH, que se celebra avui, va ser proposat el 2012 pel professor Russel Barkley a l\u2019OMS. Barkley \u00e9s una de les autoritats mundials en la mat\u00e8ria i autor de nombrosos treballs sobre aquest tema. \u00c9s tamb\u00e9 un dels impulsors del TDAH en adults, conscient que almenys un 50% dels nens i adolescents diagnosticats de TDAH ho seguiran sent en la vida adulta, tot i la medicaci\u00f3 i els tractaments que reben de nens.<\/p>\n

Un altre eminent psic\u00f2leg i professor em\u00e8rit de la Universitat de Duke, Keith Conners, ha assenyalat en una entrevista pel New York Times, que el n\u00famero de nens diagnosticats amb TDAH s\u2019havia elevat a 3,5 milions (600.000 detectats el 1990). Ell mateix va qualificar aquestes xifres d\u2019\u201dun desastre nacional de proporcions perilloses\u201d i va afegir diverses consideracions al seu bloc. El trastorn \u00e9s ara, als EUA, la segona diagnosi m\u00e9s freq\u00fcent a llarg termini en nens, molt a prop ja de l\u2019asma. A Espanya, els casos de Trastorns per D\u00e8ficit d\u2019Atenci\u00f3 i Hiperactivitat (TDAH) s\u2019han multiplicat per 30 en els \u00faltims anys, sobretot en nens de 8 a 12 anys.<\/p>\n

Com interpretar aquestes xifres? Estem sobrediagnosticant i, per tant, sobremedicant? El problema ja existia i ara som m\u00e9s sensibles, tal com promou aquest dia mundial de sensibilitzaci\u00f3? Tant Barkley com Conners, i molts altres, dirien que efectivament el problema ja existia i ara sabem b\u00e9 les seves causes i el seu tractament. Es tracta, asseguren, d\u2019un problema del neurodesenvolupament. Alguna cosa va malament en el cervell del nen\/a ai tenim evid\u00e8ncies cient\u00edfiques del seu origen.<\/p>\n

\n
Per\u00f2 la realitat \u00e9s que totes les revisions recents, incloses les favorables a la perspectiva gen\u00e8tica (Cortese, 2012, Thapary Cooper, 2016, entre altres) coincideixen en dues coses: la inexist\u00e8ncia d\u2019evid\u00e8ncia gen\u00e8tica real molecular i el seu convenciment (o sigui, anhel sense fets provats) que en un futur hi haur\u00e0 troballes clars d\u2019aquesta her\u00e8ncia gen\u00e8tica. Les dades estad\u00edstiques -que no gen\u00e8tiques- que tenim (Gall i Posner, 2016) nom\u00e9s proven que de les quatre maneres d\u2019her\u00e8ncia, gen\u00e8tica, epigen\u00e8tica, conductual i cultural (Jablonka i Lamb, 2005), la gen\u00e8tica probablement sigui la menys esperable en transmetre trets conductuals tipus TDAH. En tot cas es pot parlar de fam\u00edlies tipus TDAH on hi ha conductes i patrons que s\u2019assemblen i acaben nomenant i etiquetant com TDAH sense que hi hagi causa gen\u00e8tica provada.<\/div>\n<\/div>\n

\u00c9s cert que cada vegada disposem de mesures m\u00e9s sensibles del funcionament del cervell (t\u00e8cniques millorades de neuroimatges) i per aix\u00f2 m\u00e9s f\u00e0cilment es troben correlats neuronals de les activitats seleccionades. \u00c9s a dir, podem fotografiar un cervell i veure la seva activitat i si comparem dos nens diagnosticats amb TDAH observarem que es produeixen efectes similars per\u00f2 aix\u00f2 no explica res en termes de causalitat. Correlat, en ci\u00e8ncia, no vol dir causalitat. \u00c9s all\u00f2 que fem (moviments, sensacions) el que provoca aquestes imatges que captem, i no al rev\u00e9s.<\/p>\n

No \u00e9s descartable que en el futur s\u2019obtingui una perspectiva neurobiol\u00f2gica o gen\u00e8tica clara del TDAH, per\u00f2 a data d\u2019avui aquesta possibilitat sembla molt llunyana, en el cas que fos possible establir-la. Cal recordar al respecte que ni tan sols per una cosa tan prevalent com la depressi\u00f3 major disposem d\u2019una explicaci\u00f3 neurobiol\u00f2gica m\u00ednimament satisfact\u00f2ria.<\/p>\n

\n
D\u2019altra banda, i com reconeix la pr\u00f2pia\u00a0Guia de Pr\u00e0ctica Cl\u00ednica sobre el Trastorn per D\u00e8ficit d\u2019Atenci\u00f3 amb Hiperactivitat (TDAH) en Nens i Adolescents\u00a0(GPC-TDAH), del Ministeri de Sanitat, els desacords actuals sobre el diagn\u00f2stic i tractament del TDAH s\u00f3n nombrosos: \u201cNo hi ha acord en el nostre medi sobre quins instruments cal utilitzar per a l\u2019avaluaci\u00f3 de nens amb possible TDAH; tamb\u00e9 existeix controv\u00e8rsia sobre els criteris que s\u2019han d\u2019emprar per al seu diagn\u00f2stic\u201d.<\/div>\n<\/div>\n

En resum, a dia d\u2019avui no tenim evid\u00e8ncies cient\u00edfiques que aix\u00f2 que anomenem TDAH sigui una cosa rigorosament establert des del punt de vista cient\u00edfic. Dit aix\u00f2, cal afegir que el TDAH de ser-hi, hi \u00e9s. Com a m\u00ednim hi \u00e9s com a etiqueta i com a fals nom per designar un malestar real que presenten molts nens i nenes, adolescents i, cada vegada m\u00e9s, adults. Fals nom vol dir que els procura una identitat, un nom que pot ajudar-los a limitar all\u00f2 pulsional, un cos que no para de moure. Sens dubte diu alguna cosa del que els passa. Per\u00f2 \u00e9s fals perqu\u00e8 l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s m\u00e9s complex i sobretot perqu\u00e8 fixar-lo a aquest \u201cnom\u201d el des-responsabilitza, en el sentit d\u2019estalviar-li respondre dels seus actes (No s\u00f3c jo, \u00e9s el meu cervell!) i li impedeix a m\u00e9s inventar alguna f\u00f3rmula m\u00e9s exitosa per tractar la seva agitaci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta inquietud pot tenir moltes causes, algunes greus i amb conseq\u00fc\u00e8ncies importants per a la vida d\u2019aquesta persona. S\u00f3n aquests els casos en qu\u00e8 ens hem de centrar des del punt de vista cl\u00ednic. Per\u00f2 en molts altres casos, el que els mestres i pares poden observar s\u00f3n algunes conductes que els resulten preocupants (impulsivitat, hiperactivitat, desatenci\u00f3) i en aquest cas cal valorar si s\u00f3n un problema nom\u00e9s per a ells (perqu\u00e8 tenen un baix llindar de toler\u00e0ncia) o si impliquen realment un problema per al seu alumne \/ fill (frac\u00e0s escolar, conductes de risc, \u2026) i per aix\u00f2 tamb\u00e9 es repeteixen en la fam\u00edlia i en altres ambients.<\/p>\n

La nostra hip\u00f2tesi per abordar aquestes situacions, desenvolupada en el llibre\u00a0Ni\u00f1@s hiper. Infancias hiperactivas, hiperconectadas e hipersexualizadas<\/a>\u00a0(Ubieto y P\u00e9rez \u00c1lvarez, 2018), \u00e9s que \u201cprimer, l\u2019educaci\u00f3\u201d. Com es tracta d\u2019un fenomen que b\u00e0sicament l\u2019observem a l\u2019escola, en la majoria de casos, la resposta haur\u00e0 de passar primer per veure quines estrat\u00e8gies educatives es poden implementar en cada cas i en connexi\u00f3 amb la fam\u00edlia i l\u2019escola.<\/p>\n

Analitzar el context escolar espec\u00edfic d\u2019aquest nen\/a tenint en compte les condicions de treball, l\u2019atenci\u00f3 per veure qu\u00e8 es pot ajustar de tot plegat. Perqu\u00e8 una de les coses que anem observant \u00e9s que tots els processos reeixits d\u2019innovaci\u00f3 educativa inclouen una certa mobilitat de l\u2019alumne en el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge, \u00e9s a dir, que no es constrenyen a l\u2019aula de manera r\u00edgida, sin\u00f3 que impliquen treball per projectes, despla\u00e7aments organitzats al voltant d\u2019una tasca.<\/p>\n

Jo ho he constatat a petita escala, per\u00f2 quan hi hagi m\u00e9s dades observarem que la prevalen\u00e7a del TDAH disminueix simplement modificant les estrat\u00e8gies educatives. Implica un tipus d\u2019interacci\u00f3 i d\u2019aprenentatge diferent. Si som capa\u00e7os de pensar que la mobilitat en l\u2019educaci\u00f3 no \u00e9s un problema, sin\u00f3 una oportunitat, la nostra percepci\u00f3 de les conductes TDAH com pertorbadores d\u2019un sistema i d\u2019una aula, pr\u00f2pia del segle XIX, canviar\u00e0.<\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, una vegada que all\u00f2 educatiu est\u00e0 en joc, es poden trobar f\u00f3rmules de col\u00b7laboraci\u00f3, pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives que tamb\u00e9 poden incloure al psic\u00f2leg si \u00e9s que hi ha alguna cosa que desborda el marc de l\u2019escola. Sobretot quan aquestes conductes tamb\u00e9 es poden presentar en la fam\u00edlia i en altres llocs. I si \u00e9s necess\u00e0ria, finalment tamb\u00e9 la medicaci\u00f3. Per\u00f2 prendre l\u2019eix de l\u2019educatiu com a central, i despr\u00e9s anar veient quins altres elements al voltant de l\u2019educatiu es poden situar, permetria des-psiquiatritzar una mica el TDAH, perqu\u00e8 avui s\u2019ha produ\u00eft el fenomen invers: la psiquiatritzaci\u00f3 de l\u2019escola.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Dia Mundial de Sensibilitzaci\u00f3 sobre el TDAH, que se celebra avui, va ser proposat el 2012 pel professor Russel Barkley a l\u2019OMS. Barkley \u00e9s una de les autoritats mundials en la mat\u00e8ria i autor de nombrosos treballs sobre aquest tema. \u00c9s tamb\u00e9 un dels impulsors del TDAH en adults, conscient que almenys un 50% […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[528,529],"class_list":["post-17204","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-dia-mundial-sensibilitzacio-tdah","tag-tdah"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17204","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/94"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17204"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17204\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17204"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17204"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17204"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}