La situaci\u00f3 de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria a Catalunya evoluciona igual que a l’estat espanyol. L’any 1978 es crea l’especialitat de Medicina de Fam\u00edlia i a partir dels 80 cada comunitat aut\u00f2noma comen\u00e7a a contractar metges de fam\u00edlia i comen\u00e7a a crear un model assistencial que \u00e9s diferent. Han passat 40 anys i durant aquests, amb la reforma dels anys 90 i la Llei General de Sanitat es canvia el model d’assist\u00e8ncia i es defineix que els professionals sanitaris han de fer recerca. El model de salut diu que s’ha de fer assist\u00e8ncia per\u00f2 perqu\u00e8 aquesta millori cal fer recerca per donar millor servei als ciutadans. La recerca no tan sols ha de ser b\u00e0sica sin\u00f3 que moltes vegades els models organitzatius i de serveis hem vist que donen millor assist\u00e8ncia. Quan hi ha una relaci\u00f3 de continu\u00eftat entre una persona i un metge i un infermer de fam\u00edlia, quan tens un referent que et coneix al llarg de la teva vida i et coneix relacionant-te amb aspectes econ\u00f2mics i socials, sap m\u00e9s com abordar els problemes de salut, ja que no nom\u00e9s dep\u00e8n de la gen\u00e8tica sin\u00f3 dels estils de vida, de com et desenvolupes i relaciones amb el m\u00f3n.<\/p>\n
Quan neix l’IDIAP Jordi Gol i en quin context?<\/strong><\/p>\n Es van comen\u00e7ar a crear els Instituts de recerca vinculats a cada hospital a Catalunya el 1996. El tret diferencial i singular diferent de les altres comunitats decideix crear un Institut de Recerca que tingu\u00e9s com a prioritat la prevenci\u00f3 i la promoci\u00f3 de la salut i la cura cont\u00ednua en la longitudinalitat en la salut de les persones. L’any 96 es crea aquesta instituci\u00f3 i el que fem \u00e9s aglutinar tota la recerca que es fa a Catalunya que fan els professionals que treballen en els CAP. Agafem totes les \u00e0rees de la salut per\u00f2 fem focus en general en una malaltia o en moltes a la vegada. \u00c9s a dir, identifiquem aspectes com ara el tabac, que est\u00e0 estudiat, i busquem intervencions per deixar de fumar. En les malalties cardiovasculars, que tamb\u00e9 estudien els cardi\u00f2legs, nosaltres busquem equacions de risc per veure quina s\u00e8rie de factors poden identificar un col\u00b7lectiu de persones que s\u00f3n susceptibles que no els hi fem res per\u00f2, si ho fem, podrem evitar complicacions. Tamb\u00e9 ens pot dir quins par\u00e0metres estan indicats perqu\u00e8 iniciem un tractament espec\u00edfic amb un medicament determinat. O, sabent que les dones tenen m\u00e9s fractures que els homes i m\u00e9s osteoporosis, saber quin \u00e9s el moment per demanar una determinada prova i en conseq\u00fc\u00e8ncia saber si els hi hem de fer un tractament.<\/p>\n La nostra recerca es pot aplicar a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica. Hi ha un estudi sobre la diabetis que veu que si les persones que tenen risc, es fan una s\u00e8rie d’intervencions sobre h\u00e0bits alimentaris, se’ls hi donen pautes sobre quin exercici f\u00edsic han de fer… s’ha observat que l’aparici\u00f3 de la malaltia s’ha retardat fins a 10 anys. Aix\u00f2 fa que estalviem molts diners en intervenci\u00f3 i assist\u00e8ncia. \u00c9s m\u00e9s senzill fer canvis en una s\u00e8rie de conductes que no haver d’intervenir amb un f\u00e0rmac nou. Sovint la gent no canvia la manera de ser perqu\u00e8 necessita alg\u00fa que faci una intervenci\u00f3 motivacional que els ajudi a canviar l’estil de vida.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s necessari perqu\u00e8 millori i s’aposti m\u00e9s per la recerca en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n En el m\u00f3n de la salut la recerca s’ha focalitzat molt m\u00e9s en els hospitals, s’han donat recursos per la recerca b\u00e0sica. Perqu\u00e8 la recerca en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria millori, a part dels problemes organitzatius, es necessita que hi hagi professionals dedicats a fer recerca. La gran majoria de professionals que estan fent recerca s\u00f3n professionals assistencials de l’ICS que dediquen part de la jornada laboral, alguna retribu\u00efda en horari i altra de manera altruista, a fer recerca. Afegeixen temps per poder-ne fer. Altres estan alliberats per\u00f2 no s\u00f3n el percentatge suficient per donar resposta a totes les preguntes que ens fem. Ha d’haver-hi m\u00e9s professionals, encara que no tothom n’ha de fer.<\/p>\n Com us relacioneu amb els territoris?<\/strong><\/p>\n A trav\u00e9s de les Unitats de Suport a la Recerca que estan arreu de Catalunya. Els professionals de cada Unitat treballen en projectes que s’estan donant en aquell territori. A banda tamb\u00e9 coordinen projectes arreu de Catalunya perqu\u00e8 comparteixen \u00e0rea tem\u00e0tica. Cada USR treballa amb projectes als hospitals d’all\u00e0 per\u00f2 tamb\u00e9 es pot donar el cas que ho facin amb instituts d’altres regions. Nosaltres fem de nexe d’uni\u00f3. Tamb\u00e9 passa a la inversa. Per exemple en un estudi de recerca que es va fer al Cl\u00ednic que es deia PREDIMED van participar molts centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Un dels nostres conceptes de treball \u00e9s que nosaltres liderem projectes per\u00f2 si necessitem l’ajuda dels hospitals: l’anem a buscar i la trobem.<\/p>\n Tot i els serveis centrals, els procediments de recerca es coordinen amb lideratges que no estan centralitzats. Per una q\u00fcesti\u00f3 de n\u00famero s\u00ed que hi ha m\u00e9s a Barcelona ciutat i al Barcelon\u00e8s nord.<\/p>\n Si existeix aquesta relaci\u00f3, per qu\u00e8 no es visualitza?<\/strong><\/p>\n Ho explicar\u00e9 amb un exemple: si tu dius que has prolongat la vida de 100.000 persones \u00e9s una cosa que es veu normal perqu\u00e8 els metges i el sistema sanitari s’han d’encarregar d’aix\u00f2. Ara, si has trasplantat la cara d’una persona, com impacta i \u00e9s estrany, s\u00ed que se’n fa molt ress\u00f2. Si fas quelcom que s’espera normal no es valora per\u00f2 s\u00ed si \u00e9s excepcional. Aix\u00f2 \u00e9s un problema de concepte de la societat en general que d\u00f3na per fetes una s\u00e8rie de coses: fer-ho b\u00e9 per sistema no \u00e9s not\u00edcia. Per\u00f2 \u00e9s gr\u00e0cies a la feina de molts petits grans de sorra que s’aconsegueix que el sistema de salut o la poblaci\u00f3 en general augmenti la seva esperan\u00e7a de vida per exemple.<\/p>\n Ara les persones comencen a tenir problemes de salut a partir dels 78 anys. Avui podem dir que en un percentatge important de la poblaci\u00f3 una persona de 65 anys \u00e9s una persona sana. Aix\u00f2 s’ha pogut aconseguir perqu\u00e8 s’han anat donant una s\u00e8rie de recomanacions i gr\u00e0cies als grans de sorra dels professionals que treballen a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n Als hospitals de cada 1000 persones n’ingressa 1 i 10 van a l’especialista. La resta no passen m\u00e9s enll\u00e0 del tracte de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n A nivell de pressupostos tamb\u00e9 s’invisibilitza.<\/strong><\/p>\n En els \u00faltims anys de retallades el percentatge ha minvat en contra que als hospitals ha augmentat, ja que \u00e9s un past\u00eds tancat. Ara amb el pla de l’ENAPISC pot haver-hi una nova oportunitat, per\u00f2 s’ha de reformar tot des de la base: dir que es reformar\u00e0 la Prim\u00e0ria sense posar m\u00e9s recursos \u00e9s dif\u00edcil. Ha d’haver-hi continu\u00eftat assistencial, que la poblaci\u00f3 pugui optar a un professional durant una \u00e0mplia jornada de temps i aquest professional sanitari ha de tenir els recursos suficients per ser resolutiu i no haver-ho de derivar a un hospital.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Concepci\u00f3n-Violan-roll-up.jpg\")
<\/a>