\u00abLa falta d’home no \u00e9s un problema m\u00e8dic\u00bb. Aix\u00ed va justificar el 2013 la llavors ministra de Sanitat,\u00a0Ana\u00a0Mato, l’exclusi\u00f3 de les dones lesbianes, dones\u00a0bisexuals\u00a0amb parelles femenines i dones soles de la reproducci\u00f3 assistida en el sistema p\u00fablic. Sense home al costat, no hi ha fills, va venir a dir la titular de la cartera despr\u00e9s del Consell Interterritorial que va fixar els nous serveis. Donava aix\u00ed el tret de sortida a una discriminaci\u00f3 flagrant que cinc anys despr\u00e9s arriba a la seva fi, segons va anunciar divendres passat el Consell de Ministres coincidint amb la setmana de l’Orgull\u00a0LGTBI.<\/p>\n
El Govern engegar\u00e0 el primer trimestre de 2019 la reforma per tombar la norma aprovada pel PP que va alterar els requisits d’acc\u00e9s a la reproducci\u00f3 assistida per reduir-los a problemes de fertilitat com a condici\u00f3 indispensable.<\/p>\n
L’Ordre Ministerial 2065\/2014 de 31 d’octubre<\/a> va modificar la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i va introduir una redacci\u00f3 literal que, com menys, va\u00a0sorprendre\u00a0l’opini\u00f3 p\u00fablica. I \u00e9s que va fixar com a requisit\u00a0l'\u00bbabs\u00e8ncia\u00a0de consecuci\u00f3 d’embar\u00e0s despr\u00e9s d’un m\u00ednim de 12 mesos de relacions sexuals amb coit vaginal\u00bb. Aquesta, al costat\u00a0d'\u00bbexist\u00e8ncia\u00a0d’un trastorn documentat de la capacitat reproductiva\u00bb, eren les situacions en les quals havia de trobar-se una dona perqu\u00e8 l’Estat financ\u00e9s el seu tractament.<\/p>\n La norma va entrar en vigor\u00a0el novembre\u00a0de 2014, per\u00f2 des del principi algunes comunitats aut\u00f2nomes com Andalusia, Can\u00e0ries, Extremadura o Euskadi van decidir no aplicar-la. Amb el pas del temps, en una esp\u00e8cie d’efecte domin\u00f3, gaireb\u00e9 totes van ser deixant de costat aquesta exclusi\u00f3, a excepci\u00f3 de Ceuta, Melilla,\u00a0Murcia\u00a0i Ast\u00faries. El Govern regional d’aquesta \u00faltima, no obstant aix\u00f2, estava preparant ja un decret per garantir l’acc\u00e9s de totes les dones sense discriminaci\u00f3.<\/p>\n Pel cam\u00ed, les dones lesbianes i soles van haver de bregar amb tractaments interromputs, desemborsaments de grans quantitats de diners en cl\u00edniques privades per ser mares, litigis en els tribunals i una discriminaci\u00f3 evident a efectes pr\u00e0ctics i simb\u00f2lics.<\/p>\n \u00ab\u00c9s clar que el motiu d’aquesta ordre va ser ideol\u00f2gic. Les dones lesbianes i les dones soles formarien fam\u00edlies que no s’ajustaven al model de ‘fam\u00edlia tradicional’ de pare, mare, fills i filles\u00bb, explica l’advocada\u00a0Charo\u00a0Alises sobre la ra\u00f3 que, imagina, va portar al PP a donar llum verda a aquesta ordre. Aleshores, el Govern conservador\u00a0portava uns mesos\u00a0amb la idea de reformar l’avortament i aprovar la llei m\u00e9s restrictiva de la democr\u00e0cia, per\u00f2 la contestaci\u00f3 social li va\u00a0fer\u00a0marxa enrere i l’intent va acabar amb la carrera del llavors ministre de Just\u00edcia,\u00a0Alberto\u00a0Ruiz-Gallard\u00f3n.<\/p>\n Alises, membre de la Federaci\u00f3 Estatal de Lesbianes, Gais,\u00a0Trans\u00a0i\u00a0Bisexuals\u00a0(FELGTB), analitza la \u00abdiscriminaci\u00f3 econ\u00f2mica\u00bb que va portar amb si la norma d’Ana\u00a0Mato en obligar a dones lesbianes i soles a pagar-se, si podien, el tractament pel p\u00fablic. \u00abPels casos que jo conec, va suposar que algunes parelles desistissin de la maternitat i que les que van fer l’esfor\u00e7 econ\u00f2mic de pagar la inseminaci\u00f3 visquessin atabalades de pensar que si a la primera no\u00a0resultava no tindrien\u00a0diners per a nous intents\u00bb, lamenta la jurista.<\/p>\n La sanitat p\u00fablica de moltes comunitats es negava a iniciar la reproducci\u00f3 assistida en aquestes dones i fins i tot es van donar casos de tractaments interromputs. El 2015 va sortir a la llum el cas de Lourdes i\u00a0Mariella, que havia estat sotmesa a la Fundaci\u00f3 Jim\u00e9nez D\u00edaz (Madrid) a tres intents d’inseminaci\u00f3 artificial sense \u00e8xit. Quan es van presentar a la consulta per comen\u00e7ar la fecundaci\u00f3 in vitro, fase que s’iniciava si la primera no funcionava, la metgessa els va comunicar que no podien seguir amb el tractament.<\/p>\n El mateix centre hospitalari va ser el protagonista del cas de\u00a0Ver\u00f3nica\u00a0i\u00a0Tania\u00a0(noms ficticis). A aquesta \u00faltima, la Fundaci\u00f3 Jim\u00e9nez D\u00edaz tamb\u00e9 els hi va interrompre el tractament el 2014 i elles van iniciar un proc\u00e9s judicial de la m\u00e0 de l’organitzaci\u00f3\u00a0Women’s\u00a0Link\u00a0que van acabar guanyat. El Jutjat social\u00a0n\u00ba18\u00a0de Madrid va condemnar a la Comunitat de Madrid i a l’hospital per \u00abvulnerar el principi de no discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 d’orientaci\u00f3 sexual\u00bb.<\/p>\nDiscriminaci\u00f3 ideol\u00f2gica<\/h3>\n
El Govern\u00a0va desoir a la just\u00edcia<\/h3>\n