El 9 de novembre del 2017 es donava l\u2019alta m\u00e8dica a l\u2019\u00faltima persona ferida que quedava hospitalitzada per l\u2019atemptat a la\u00a0Rambla\u00a0del passat 17 d\u2019agost. Un atemptat que ara just fa un any va deixar 16 morts i un total de 130 ferits de m\u00e9s de 30 nacionalitats diferents. Els ferits, que des d\u2019un inici es van catalogar segons els nivells de cr\u00edtics, greus i menys greus, van ser atesos en m\u00e9s de 20 centres sanitaris catalans.<\/p>\n
Un d\u2019ells va ser l\u2019Hospital del Mar de Barcelona que per la seva proximitat a la zona va rebre una gran quantitat de ferits. La Doctora Isabel Cirera, cap del Servei d\u2019Urg\u00e8ncies, valora ara amb perspectiva que tot va funcionar molt b\u00e9: \u201cde forma espont\u00e0nia la zona d\u2019emerg\u00e8ncies es va omplir de professionals que tornaven a la feina o d\u2019altres parts de l\u2019hospital on no es dediquen a les urg\u00e8ncies\u201d.<\/p>\n
L\u2019alerta de l\u2019atemptat va arribar a trav\u00e9s del SEM que va trucar al cap de gu\u00e0rdia per avisar que arribarien ferits per atropellament m\u00faltiple i aquest va activar tot el personal. Es va procedir a realitzar una preparaci\u00f3 de m\u00e0xims donat que no\u00a0es\u00a0sabia la quantitat de persones que arribarien. Les tres primeres hores van ser les m\u00e9s dures, ens explica la dra. Cirera, ja que ben b\u00e9\u00a0fins a\u00a0les 20 h no van poder tenir a tots els ferits identificats i alhora l\u2019alerta seguia activada i no sabien si els hi arribarien m\u00e9s pacients. A les 23 h va ser quan finalment es va desactivar el dispositiu i va ser en aquell moment que van poder asseure\u2019s i adonar-se\u2019n\u00a0de qu\u00e8\u00a0estava passant. \u201cEn aquell moment les cures s\u2019havien de donar en les millors condicions sense pensar qu\u00e8 significava tot all\u00f2 encara que\u00a0f\u00f3ssim\u00a0conscients que es tractava d\u2019una agressi\u00f3\u201d, explica Cirera que descriu el personal de l\u2019Hospital durant aquell dia com \u201cgent amb molta professionalitat\u00a0per\u00f2\u00a0tamb\u00e9 amb molta emoci\u00f3 continguda\u201d.<\/p>\n
A finals de 2015 es va realitzar el protocol d\u2019actuaci\u00f3 per emerg\u00e8ncies amb m\u00faltiples v\u00edctimes. A Barcelona, els hospitals van ser citats pel Consorci que els hi va traslladar la necessitat que l\u2019elaboressin\u00a0a nivell de\u00a0Barcelona tenint en compte\u00a0atemptats\u00a0com ara els de Par\u00eds a la Sala\u00a0Bataclan. \u201cEs va fer patent que era molt necessari, ja que Barcelona era un objectiu que podia estar en la mira de qualsevol grup no\u00a0necess\u00e0riament\u00a0jihadista\u201d, indica Cirera. Explica tamb\u00e9 que, en el cas de l\u2019Hospital del Mar, aquest pla estava adaptat a les urg\u00e8ncies antigues i s\u2019havien posat com a data el mes de setembre per adaptar-lo: \u201cvam aplicar el que ja sab\u00edem per\u00f2 sense haver-ho practicat, el nostre simulacre va ser l\u2019atemptat\u201d.<\/p>\n
La Doctora Cirera com la resta de l\u2019equip recorda un any despr\u00e9s la sensaci\u00f3 d\u2019emoci\u00f3 que van viure aquella tarda-nit i com va funcionar de b\u00e9 el treball conjunt. \u201cTothom feia el que havia de fer i molt m\u00e9s, tot all\u00f2 que calgu\u00e9s: doctors fent de\u00a0lliterers\u00a0i personal de la neteja anant al magatzem a buscar material per a infermeria\u201d, diu amb orgull la cap d\u2019urg\u00e8ncies. De fet, recorda els onc\u00f2legs baixant des del seu servei preguntant en qu\u00e8 podien ajudar. Donat que la majoria de ferits requerien\u00a0experts\u00a0en altres disciplines, aquests especialistes van dedicar-se a mantenir les cures dels pacients corrents que es trobaven a urg\u00e8ncies per altres motius abans d\u2019activar l\u2019emerg\u00e8ncia.<\/p>\n
Traumat\u00f2legs, cirurgians, neurocirurgians, internistes\u2026 En activar l\u2019alerta va ser f\u00e0cil decidir quins eren els metges que calia activar primer donat els tipus de lesions que podrien presentar els ferits. Tamb\u00e9 per la tipologia van poder actuar de manera m\u00e9s eficient. La\u00a0Dra.\u00a0Cirera concreta que l\u2019atemptat va provocar un tipus de lesi\u00f3 a les que els serveis d\u2019emerg\u00e8ncies estan molt acostumats, i per la que hi ha un codi d\u2019activaci\u00f3 per aquest tipus de pacients, el que seria un pacient\u00a0politraum\u00e0tic. Per Cirera, \u201cla difer\u00e8ncia \u00e9s el mecanisme ocasional, un accident\u00a0fortu\u00eft\u00a0o un atemptat, per\u00f2 la lesi\u00f3 final \u00e9s una lesi\u00f3 que tots els serveis coneixem molt\u00a0b\u00e9\u00a0com tractar\u201d. Aix\u00ed, tamb\u00e9 valora que el tipus de lesi\u00f3 hagu\u00e9s pogut ser molt m\u00e9s greu \u201csi haguessin col\u00b7locat les\u00a0furgonetes\u00a0amb les bombones com plantejaven, ja que les lesions per metralla comporten moltes ferides obertes, hemorr\u00e0gies massives internes i externes\u2026\u201d.<\/p>\n
La pressi\u00f3 de les primeres hores d\u2019assist\u00e8ncia, totes les visites institucionals que es van donar\u00a0l\u2019endem\u00e0\u00a0i la part institucional suma tamb\u00e9 com a viv\u00e8ncia: \u201ctot marca i ens seguim emocionant un any m\u00e9s tard\u201d. Per l\u2019impacte que hagu\u00e9s pogut patir el personal sanitari, l\u2019Hospital des del seu servei laboral i des del servei psiqui\u00e0tric va posar a disposici\u00f3 dels treballadors recursos i eines de suport psicol\u00f2gic.<\/p>\n
A banda d\u2019aix\u00f2, Cirera recorda que quan tot va passar el grup que va treballar aquell dia es va asseure a comentar la viv\u00e8ncia internament: \u201cvam ser una cuirassa mentre vam haver de treballar per\u00f2 despr\u00e9s ens calia parlar entre nosaltres, abra\u00e7ar-nos i mantenir el contacte f\u00edsic. Una cosa \u00e9s que siguis professional, l\u2019altre \u00e9s que no siguis hum\u00e0\u201d.<\/p>\n
Les paraules de gratitud cap als professionals sanitaris que arriben encara avui en dia es van materialitzar tamb\u00e9 a finals de setembre mitjan\u00e7ant l\u2019entrega per part del Departament de Salut de 24 plaques de reconeixement a representants del Sistema d\u2019Emerg\u00e8ncies M\u00e8diques (SEM) i dels centres sanitaris on van ser ateses les persones afectades. A l\u2019acte, celebrat a l\u2019Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron, van participar l\u2019aleshores conseller de Salut, Antoni\u00a0Com\u00edn<\/span>, i les alcaldesses de Barcelona i de Cambrils, Ada Colau i Cam\u00ed Mendoza respectivament.<\/p>\n Entre els elogis de l\u2019exconseller va haver-hi orgull pels professionals del sistema de salut catal\u00e0 i per la seva \u201cvocaci\u00f3, solidaritat i professionalitat\u201d. Tot el reconeixement va anar dirigit al valor del treball en xarxa, la col\u00b7laboraci\u00f3 i la implicaci\u00f3 de tots els treballadors dels centres assistencials. Aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 i coordinaci\u00f3 va existir per les mesures establertes al voltant del protocol per a Incidents amb M\u00faltiples V\u00edctimes (IMV<\/span>) del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB<\/span>). Un protocol que recull \u201cles mesures de preparaci\u00f3, l\u2019aproximaci\u00f3 a la capacitat de resposta, el comandament integrat de l\u2019actuaci\u00f3, la coordinaci\u00f3 territorial i la continu\u00eftat despr\u00e9s de l\u2019incident\u201d.<\/p>\n