Les entitats que ajuden a\u00a0drogodependents\u00a0ho\u00a0van alertant\u00a0des de fa un temps: torna a cr\u00e9ixer el consum de coca\u00efna. O, almenys, la demanda de tractament per\u00a0desintoxicar-se. Aix\u00f2 \u00faltim ho acaba de constatar tamb\u00e9 l’informe anual de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Catalunya, que assenyala que des de 2015 est\u00e0 pujant el nombre de persones que demanen ajuda per deixar aquesta subst\u00e0ncia, alguna cosa que no passava des de 2009.<\/p>\n
La progressiva sortida de la crisi econ\u00f2mica, el pes de sectors com el turisme o la restauraci\u00f3 o una major disponibilitat al carrer d’aquesta droga estan entre les possibles causes d’un repunt sobre el qual l’Administraci\u00f3 es mostra prudent, per\u00f2 que alerta a associacions com\u00a0Projecte\u00a0Home.<\/p>\n
El 2017, segons les \u00faltimes dades disponibles, van ser 3.041 persones les que es van dirigir als centres de salut p\u00fablics catalans per sol\u00b7licitar tractament, al voltant d’un 25% m\u00e9s que fa dos anys. Joan Colom, sotsdirector general de Drogodepend\u00e8ncies de la Generalitat, adverteix que no obstant aix\u00f2 caldria esperar algun any m\u00e9s per assegurar amb certesa que el consum est\u00e0 pujant. \u00abNo podem parlar d’una tend\u00e8ncia encara, per\u00f2 estem alerta a la seva evoluci\u00f3\u00bb, resumeix.<\/p>\n
El repunt en les xifres oficials no ha agafat per sorpresa a\u00a0ONG\u00a0com\u00a0Projecte\u00a0Home, que han detectat en els seus pacients un patr\u00f3 semblant. El 2016, l’addicci\u00f3 a la coca\u00efna va superar l’alcohol com el principal motiu de tractament als seus centres, un pronunciat repunt despr\u00e9s d’una d\u00e8cada de decreixement. \u00abEl consum de coca\u00efna va baixar amb la crisi, que va fer que molts consumidors passessin a subst\u00e0ncies m\u00e9s barates o que alguns ja ni la provessin; aix\u00ed que la millora econ\u00f2mica pot haver estat un factor influent\u00bb, valora Oriol\u00a0Esc\u00falies, director de l’entitat a Catalunya.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de les dades, les causes a les quals es pot atribuir aquest increment entren en el terreny de les hip\u00f2tesis. Una d’elles \u00e9s la citada recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica, per\u00f2 hi ha unes altres. L’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, dependent de la Uni\u00f3 Europea, va alertar en el seu informe de 2018 d’un \u00abaugment de la disponibilitat de la coca\u00efna\u00bb en tot el continent. En primer lloc, a causa d’un major cultiu i producci\u00f3 a Am\u00e8rica Llatina, per\u00f2 tamb\u00e9 pel preu de venda: el gram de coca\u00efna costa ara el mateix que fa deu anys, entre 57 i 76 euros de mitjana, mentre que la puresa de la droga\u00a0s\u00ed que\u00a0ha augmentat,\u00a0i\u00a0les dosis necess\u00e0ries per al mateix efecte s\u00f3n menors.<\/p>\n
Va ser precisament aquest informe de l’Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies el que va fer saltar les alarmes a Barcelona en situar la ciutat com la capital del consum de coca\u00efna de tota Europa. En una an\u00e0lisi de les aig\u00fces residuals de les principals urbs del continent, les de la capital catalana eren les que tenien una taxa m\u00e9s elevada de coca\u00efna per habitant i dia.<\/p>\n
Per\u00f2 Barcelona no \u00e9s una excepci\u00f3 al seu entorn. Ho desmenteixen les dades de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Catalunya, que situen la ciutat en la mitjana de Catalunya, amb 4,1 casos per cada 1.000 habitants, superada fins i tot per regions sanit\u00e0ries com Terres de l’Ebre (4,3) o Camp de Tarragona (4,6). \u00abL’\u00e0rea metropolitana i sectors del litoral solen coincidir amb\u00a0un un\u00a0major consum de la coca\u00efna, a causa que t\u00e9 m\u00e9s pes el turisme, la restauraci\u00f3 o l’oci di\u00fcrn i nocturn, sectors hist\u00f2ricament m\u00e9s vinculats a aquesta droga que uns altres\u00bb, sost\u00e9\u00a0Esc\u00falies.<\/p>\n
Aix\u00f2 explicaria per qu\u00e8 Catalunya \u00e9s la comunitat aut\u00f2noma on s’han demanat en els \u00faltims anys m\u00e9s tractaments per addici\u00f3 a la coca\u00efna, encara que insisteix\u00a0Esc\u00falies\u00a0que es tracta solament de possibles factors. Del que no hi ha dubte \u00e9s que, segons les dades de Projecte Home, a Catalunya gaireb\u00e9 el 50% dels casos que assisteixen s\u00f3n per aquest t\u00f2xic, mentre que en la resta de regions el percentatge no sol arribar al 40%.<\/p>\n
Finalment,\u00a0Esc\u00falies\u00a0recorda que un element que sol condicionar el consum de drogues \u00e9s si aquestes s\u00f3n percebudes per la societat com a nocives. \u00abAssumint que la ciutadania espanyola considera la coca\u00efna com una subst\u00e0ncia perillosa des de fa 20 anys, no est\u00e0 de m\u00e9s recordar que provoca greus problemes en la salut i la vida de les persones\u00bb, conclou.<\/p>\n
Als seus\u00a033 anys,\u00a0Javier\u00a0porta una d\u00e8cada\u00a0i\u00a0mitja\u00a0consumint coca\u00efna. Encara que durant molt temps va ser de forma espor\u00e0dica, associada a l’oci nocturn, en els \u00faltims anys va entrar en una espiral de consum compulsiu. \u00abPensava que ho tenia sota control, encara que en el fons sabia que no\u00bb, expressa aquest jove ve\u00ed de Badalona. En el seu cas \u00e9s\u00a0la primera vegada que demana ajuda per deixar la droga, per\u00f2 aix\u00f2 no sol ser l’habitual: un 60% dels qui estan en tractament per coca\u00efna no \u00e9s la primera vegada que se sotmeten a ell, segons dades de la Generalitat.<\/p>\n
Ara en mans de Projecte Home,\u00a0fa deu mesos que no consumeix. Per\u00f2 quan va arribar a l’entitat la seva situaci\u00f3 era l\u00edmit. La coca\u00efna havia fet mossa ja en el seu treball i el seu entorn familiar i social. \u00abAnava a treballar nom\u00e9s en dies concrets, per pagar-me el t\u00f2xic\u00bb, relata\u00a0Javier, que \u00e9s electricista aut\u00f2nom. \u00abTamb\u00e9 vaig comen\u00e7ar a acudir a reunions familiars sota els efectes, alguna cosa que sempre havia pensat que no faria\u00bb, reconeix.<\/p>\n
En els moments m\u00e9s durs, explica que va arribar a gastar fins a 500 euros al dia en aquesta subst\u00e0ncia. \u00abFuges i quan tornes a la realitat, aquesta no t’agrada i tornes a fugir. \u00c9s un male\u00eft\u00a0cercle vici\u00f3s\u00bb, lamenta.<\/p>\n
En el seu cas, va ser el seu cos\u00ed qui va concertar\u00a0a les seves esquenes\u00a0una entrevista amb Projecte Home i despr\u00e9s es va dirigir a ell per demanar-li per favor que acud\u00eds. \u00abLa primera entrevista va ser dura, la segona una miqueta menys… I vaig entrar aqu\u00ed. Va ser un alleujament. No em sentia de gust, per\u00f2 em vaig adonar que l’\u00fanica ambici\u00f3 d’aquests professionals \u00e9s ajudar a gent com jo\u00bb, afirma.<\/p>\n
Ara segueix en tractament, per\u00f2 assegura sentir-se molt millor, sobretot\u00a0a nivell emocional, un factor tan clau per caure en l’espiral de consum com per sortir d’ella. \u00ab\u00c9s el creixement personal el que em portar\u00e0 a tenir una vida una mica normalitzada. Diuen que l’addicte ho \u00e9s per a tota la vida. No ho s\u00e9, per\u00f2 tinc moltes ganes de con\u00e8ixer-me, i si no\u00a0hagu\u00e9s entrat aqu\u00ed mai ho hauria\u00a0fet\u00bb, celebra\u00a0Javier.<\/p>\n