Alba\u00a0Dur\u00e1n\u00a0acaba de complir 39 i fa quatre anys que la seva parella i ella van intentar tenir un fill. \u00abS\u00f3c perruquera i vaig haver de tancar el meu negoci all\u00e0 per 2010. Tenia 31 anys recentment complerts i el meu noi i jo ja hav\u00edem parlat de ser pares. Per\u00f2 amb el seu sou no ens donava, jo estava feta pols… I deixem que pass\u00e9s el temps\u00bb. Compte que va comen\u00e7ar a alternar \u00e8poques d’atur amb treballs en els quals no cobrava m\u00e9s de 900 euros.<\/p>\n
El 2014 li van oferir un contracte indefinit\u00a0de 1.200\u00a0euros bruts m\u00e9s plusos en una perruqueria d’un centre comercial al nord de Madrid, i poc despr\u00e9s va prendre la decisi\u00f3 de quedar-se embarassada. \u00abJa tenia 35 anys, sentia que les coses milloraven i que era el moment. Vam estar un any intentant-ho i gens. Ens desanimem, per\u00f2 despr\u00e9s alguns amics em deien que ells van estar intentant-ho bastant temps, aix\u00ed que recuperem l’esperan\u00e7a. Va passar gaireb\u00e9 un altre any, em vaig plantar en 37 i sense el beb\u00e8\u00bb. Llavors Alba va acudir al ginec\u00f2leg. Van comen\u00e7ar les proves i mesos despr\u00e9s li van diagnosticar endometriosis.<\/p>\n
\u00abA mi sempre m’havia fet molt mal la regla, per\u00f2 pensava que era normal, que m’havia d’aguantar. Em prenia uns quants\u00a0ibuprofens\u00a0i a seguir. Alguna vegada ho vaig dir en una citologia d’aquestes rutin\u00e0ries i m’asseguraven que li passava a totes les dones\u00bb. Alba tenia gaireb\u00e9 38 anys quan li van dir que de forma natural anava a ser molt dif\u00edcil que es qued\u00e9s embarassada, aix\u00ed que va comen\u00e7ar amb els cicles de reproducci\u00f3 assistida: \u00abLa Seguretat Social et cobreix m\u00e0xim tres cicles i fins als 40 anys. M’han fet un i no hi ha hagut sort. Em queden dos cicles i un any per aconseguir-ho, aix\u00ed que ja estic assimilant que mai ser\u00e9 mare\u00bb, confessa.<\/p>\n
La ginec\u00f2loga i obstetra Miriam Al Adib\u00a0assenyala que aquest no \u00e9s ni molt menys un cas puntual, sin\u00f3 que reflecteix un dels majors problemes de la comunitat m\u00e8dica a l’hora d’enfrontar-se\u00a0a l’endometriosi: \u00abEl retard en el diagn\u00f2stic no \u00e9s tant per falta de recursos, sin\u00f3 per no fer b\u00e9 el primer que cal fer: sospitar. Per a aix\u00f2 \u00e9s necessari escoltar detalladament els s\u00edmptomes que t\u00e9 la dona. Una sospita no \u00e9s un diagn\u00f2stic, per\u00f2\u00a0s\u00ed que\u00a0et permet comen\u00e7ar a pujar els esglaons necessaris per arribar a alguna cosa concloent. Quan una dona en una consulta diu que li dol, cal aprofundir en aix\u00f2 fent una s\u00e8rie de preguntes. I si sospitem que pot ser endometriosis, cal fer les proves diagn\u00f2stiques pertinents. El gran problema \u00e9s que no escoltem a les dones\u00bb.<\/p>\n
Alba es lamenta que cap metge sospit\u00e9s de la seva\u00a0mol\u00e8stia: \u00abSi\u00a0tan sols\u00a0en una d’aquestes consultes rutin\u00e0ries, quan jo deia que tenia dolors forts, haguessin comen\u00e7at a fer-me proves, igual\u00a0hauria\u00a0tingut el diagn\u00f2stic abans dels 30. I potser hauria pogut revertir la situaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 d’un reportatge a\u00a0eldiario.es\u00a0sobre com moltes dones ajornen la decisi\u00f3 de ser mares per la precarietat econ\u00f2mica i laboral fins que potser\u00a0\u00e9s\u00a0massa tard, diverses pacients diagnosticades amb endometriosis van denunciar a trav\u00e9s de xarxes socials la seva situaci\u00f3: elles tamb\u00e9 van retardar la decisi\u00f3 de tenir un beb\u00e8 per les circumst\u00e0ncies; elles tamb\u00e9 vivien amb la pressi\u00f3 que als 35 la reserva ov\u00e0rica comen\u00e7a a disminuir i els \u00f2vuls, a poc a poc, perden qualitat; per\u00f2 en el seu cas, a m\u00e9s,\u00a0una endometriosi\u00a0diagnosticada de manera molt tardana havia rebaixat considerablement les possibilitats d’un embar\u00e0s.<\/p>\n
\u00abEls implants\u00a0edom\u00e8trics\u00a0en els \u00f2rgans reproductius, que s\u00f3n els m\u00e9s freq\u00fcents, poden destruir a poc a poc el teixit ov\u00e0ric i deixar-te amb pocs \u00f2vuls funcionals, pot generar tamb\u00e9 poca mobilitat en l’\u00fater, o pot afectar a les trompes de Fal\u00b7lopi, dificultant la fertilitat\u00bb, explica Paloma\u00a0Andr\u00e9s, ginec\u00f2loga d’un Centre de Salut Comunit\u00e0ria de l’Ajuntament de Madrid.<\/p>\n
Als seus\u00a021 anys, Lorena Frontal\u00a0ha\u00a0tramat\u00a0un pla vital: quedar-se embarassada i despr\u00e9s extirpar el seu \u00fater. Omplir i buidar com dos verbs que es conjugarien en el seu cos gaireb\u00e9 alhora.\u00a0Est\u00e0\u00a0a punt d’acabar la carrera de Ci\u00e8ncies Ambientals i el\u00a0proper curs\u00a0vol estudiar un m\u00e0ster. Despr\u00e9s, trobar treball i llogar un pis. I despr\u00e9s, el beb\u00e8. Tot aix\u00f2 abans dels 25, l’edat que una ginec\u00f2loga li va establir com a horitz\u00f3 si volia ser mare de manera \u00abnatural\u00bb. \u00abM’aclapara complir anys\u00bb, diu.<\/p>\n
Lorena no t\u00e9 encara un diagn\u00f2stic concloent, per\u00f2 la sospita \u00e9s que pateix endometriosis. Va tenir la seva primera regla\u00a0als 11 anys, i encara que diu que sempre li ha fet mal, va ser als 19 quan va empitjorar. Des de llavors li han fet una laparosc\u00f2pia (cirurgia) i diverses\u00a0ecografies. Tamb\u00e9 li han receptat tractament hormonal, com a la majoria de pacients amb endometriosis: \u00abAra mateix el que tinc \u00e9s una menopausa indu\u00efda. Cada tres mesos em posen una injecci\u00f3 de\u00a0Decapeptyl. M’han posat dos, per\u00f2 m’han dit que en ser tan jove no \u00e9s recomanable que segueixi amb aquest tractament, que \u00e9s alguna cosa temporal. En res em vindr\u00e0 la regla [quan es passi l’efecte de l’\u00faltima injecci\u00f3] i estic patint nom\u00e9s de pensar que tornaran els dolors\u00bb. Paloma\u00a0Andr\u00e9s\u00a0apunta que el\u00a0Decapeptyl\u00a0\u00abno est\u00e0 indicat per aplicar-ho durant llargs per\u00edodes\u00bb. \u00ab\u00c9s un tractament molt sever, ha de ser emprat com alguna cosa\u00a0redu\u00efda\u00a0en el temps\u00bb, afegeix.<\/p>\n
\u00abL’endometriosi\u00a0\u00e9s una malaltia infradiagnosticada\u00bb, apunta\u00a0Luc\u00eda\u00a0Torres, de l’associaci\u00f3\u00a0EndoMadrid. \u00abConsisteix en el creixement d’un teixit molt similar al de l’endometri per\u00f2 fora de l’\u00fater. Aquests creixements o adher\u00e8ncies solen apar\u00e8ixer, sobretot, en zones com a ovaris, trompes de Fal\u00b7lopi,\u00a0bufeta… Encara no es coneixen les causes per les quals creix fora de l’\u00fater, el que es sap \u00e9s que en ser un teixit\u00a0semblant\u00a0a l’endometri, respon als cicles hormonals que tenim les dones\u00bb, afegeix. Aix\u00f2 significa que tamb\u00e9 produeixen hemorr\u00e0gies, com les menstruals.<\/p>\n
El s\u00edmptoma m\u00e9s com\u00fa \u00e9s el de la dismenorrea: \u00abEn la major part dels casos, produeix dolors en el baix ventre i sobretot, quan es posa m\u00e9s de manifest, \u00e9s quan es produeix aquesta descamaci\u00f3, \u00e9s a dir, en \u00e8poca menstrual. Est\u00e0 normalitzat que la regla faci mal, i aquest dolor ha estat utilitzat fins\u00a0fa\u00a0no gaire com a excusa per mantenir a les dones dins de casa i manifestar la seva feblesa\u00bb, assenyala la ginec\u00f2loga Paloma\u00a0Andr\u00e9s.<\/p>\n
L’especialista en salut sexual i reproductiva assenyala que entre un 10 i un 15% de les dones la pateixen, i que d’aquest percentatge, el 40% presenta greus problemes de fertilitat. A m\u00e9s, segons apunta\u00a0Luc\u00eda\u00a0Torres, \u00abdes que una dona acudeix a una consulta m\u00e8dica perqu\u00e8 comen\u00e7a a tenir s\u00edmptomes fins que per fi t\u00e9 un diagn\u00f2stic, la mitjana \u00e9s de nou anys\u00bb.<\/p>\n
Lorena encara no t\u00e9 diagn\u00f2stic concloent: \u00abUna ginec\u00f2loga d’un hospital p\u00fablic de Madrid em va fer una resson\u00e0ncia i revisant-la em va dir que intu\u00efa dos petits focus\u00a0d’endometriosis\u00a0a la zona de l’\u00fater enganxada a la bufeta\u00bb. \u00abAl setembre haurien de fer-me una altra laparosc\u00f2pia, per\u00f2 hi ha casos en els quals\u00a0l’endometriosi\u00a0\u00e9s tan profunda que no es veu ni aix\u00ed. S\u00e9 que els dolors tornaran, perqu\u00e8 la p\u00edndola anticonceptiva a mi no em fa res. El\u00a0Decapeptyl\u00a0no me’l poden tornar a injectar… Penso a tenir un beb\u00e8 al m\u00e9s aviat possible i despr\u00e9s fer-me una\u00a0histerectomia. Si no tinc res dins, no hi haur\u00e0 dolor. No vull viure amb dolor. D’una banda m’espanta ser mare gaireb\u00e9 ja, perqu\u00e8 no s\u00e9 si la meva parella i jo sobreviur\u00edem econ\u00f2micament, per\u00f2 m’espanta m\u00e9s pensar que no ho\u00a0ser\u00e9\u00bb, explica.<\/p>\n
Luc\u00eda<\/span>\u00a0Torres,\u00a0d’EndoMadrid, critica la falta de perspectiva de g\u00e8nere en el sistema p\u00fablic sanitari: \u00abAquesta \u00e9s una malaltia que posa en risc la fertilitat. Aix\u00ed que la seguretat social hauria de donar-te la possibilitat de congelar els teus \u00f2vuls. El tema de la reproducci\u00f3 de les dones s’ha deixat en mans privades, de cl\u00edniques que\u00a0monetitzen\u00a0aix\u00f2. Afortunadament hi ha algunes comunitats que ja ho estan fent, que ja cobreixen la congelaci\u00f3 d’\u00f2vuls. Si a tu amb 20 anys et diagnostiquen endometriosis, el m\u00ednim que podria fer el sistema de salut \u00e9s donar-te aquesta opci\u00f3 de cara al futur. Si no, s’est\u00e0 excloent a les dones pobres que no poden pagar-ho\u00bb.<\/p>\n Diana\u00a0Unzurrunzaga<\/span>, de 36 anys i t\u00e8cnic mediambiental, va plorar el dia en el qual li van dir que patia endometriosis i que comenc\u00e9s a plantejar-se si volia tenir fills perqu\u00e8 el temps corria en contra seva:\u00a0\u00ab<\/span>Tenia 26 i em van dir aix\u00f2 alhora que m’informaven que m’haurien d’operar per treure’m uns quists a l’ovari. Em vaig\u00a0emportar\u00a0un disgust… Pensava: ‘Vull ser mare, per\u00f2 ara?’. En el meu cap es repetia la frase ‘si trigues molt, igual no pots’. De primeres va ser un xoc. Deia:\u00a0‘<\/span>Vull ser mare per\u00f2 ja m’han posat un mur abans si m\u00e9s no d’intentar-ho’<\/span>\u00ab<\/span>.<\/p>\n Segons\u00a0Luc\u00eda<\/span>\u00a0Torres, moltes dones descobreixen que tenen endometriosis quan intenten ser mares i veuen que no poden: \u00abAix\u00f2 significa que fins que la dona no pot complir amb el seu rol social de procrear, la comunitat m\u00e8dica no presta suficient atenci\u00f3 als seus s\u00edmptomes per arribar a un diagn\u00f2stic\u00bb.<\/p>\n Diana ara\u00a0est\u00e0\u00a0a punt d’intentar la seva tercera fecundaci\u00f3 in vitro. La primera vegada va tenir un avortament espontani al mes i\u00a0mig, la segona vegada els \u00f2vuls es van degradar abans si m\u00e9s no d’intentar implantar l’embri\u00f3. Des de fa un parell d’anys, el seu llenguatge quotidi\u00e0 s’ha vist ajornat per un altre al que ni tan sols estava habituada:\u00a0hormonitzaci\u00f3<\/span>,\u00a0hiperestimulaci\u00f3, transfer\u00e8ncies, punci\u00f3, extracci\u00f3. \u00abEl proc\u00e9s \u00e9s dur, i almenys m’ho cobreix la Seguretat Social. Per\u00f2 despr\u00e9s de l’avortament, despr\u00e9s dels \u00f2vuls que es van degradar, despr\u00e9s vaig tenir\u00a0hiperestimulaci\u00f3<\/span>\u00a0i em toca descansar… Veient les dificultats que estic tenint ja no s\u00e9 si vull ser mare\u00bb.<\/p>\n El seu entorn, diu, l’anima a seguir intentant-ho per la via privada si el tercer cicle (l’\u00faltim que cobreix la sanitat p\u00fablica) no t\u00e9 \u00e8xit. \u00abCrec que no vull passar per aix\u00f2. M\u00e9s i m\u00e9s intents. Psicol\u00f2gicament \u00e9s molt dur, i pagar-ho tamb\u00e9. No s\u00e9 si estic disposada a m\u00e9s patiment nom\u00e9s per tenir un beb\u00e8. Abans ho desitjava, ara ja no s\u00e9 fins a quin punt ho vull per la por a penedir-me o per la frustraci\u00f3 que pugui sentir en el futur per no haver estat mare\u00bb.<\/p>\n El cas de\u00a0Mila<\/span>\u00a0S\u00e1nchez \u00e9s diferent. Ara t\u00e9 37 per\u00f2 pateix dolors menstruals des dels 13. \u00abEl metge sempre em deia que era normal que em fes mal, i que quan tingu\u00e9s fills\u00a0se’m passaria\u00bb, recorda.<\/p>\n La ginec\u00f2loga Paloma\u00a0Andr\u00e9s<\/span>\u00a0apunta que l’embar\u00e0s mai ha de ser receptat com un tractament, sin\u00f3 com una possibilitat o elecci\u00f3: \u00abEstem en un sistema social i cultural patriarcal el mandat del qual per a les dones \u00e9s ser mares. D’una banda l’experi\u00e8ncia ens diu que la maternitat alleuja els s\u00edmptomes\u00a0de l’endometriosi\u00a0perqu\u00e8 no hi ha menstruaci\u00f3 i, per tant, disminueixen els implants [creixement del teixit fos de l’\u00fater]. En la l\u00f2gica de molts metges, totes les dones volen ser mares perqu\u00e8 aquest \u00e9s la seva comesa en la vida, creuen que aix\u00ed es completen. Aix\u00ed que si uneixes les dues coses, tens l’embar\u00e0s com a tractament. Per\u00f2 l’\u00fanica cosa que s’ha de fer \u00e9s informar: dir-los que un embar\u00e0s pot reduir els s\u00edmptomes, per\u00f2 no guareix la malaltia. I preguntar-los sobretot si desitgen ser mares. Si no ho desitgen, aquesta possibilitat no \u00e9s una via per a elles\u00bb.<\/p>\n Luc\u00eda<\/span>\u00a0Torres arremet contra el mite de l’embar\u00e0s terap\u00e8utic: \u00ab\u00c9s cert que en algunes dones funciona, per\u00f2 ni molt menys en totes. A m\u00e9s, si est\u00e0s malalta i tens un dolor cr\u00f2nic que t’incapacita de forma intermitent, potser no tens forces per cuidar d’un beb\u00e8. L’embar\u00e0s hauria de ser una opci\u00f3 vital, no un tractament. A m\u00e9s, moltes dones, encara que ho desitgin, no aconseguiran embarassar-se. Cal informar a les pacients degudament\u00bb.<\/p>\n Mila<\/span>\u00a0va ser diagnosticada\u00a0d’endometriosis\u00a0el 2016. Uns anys abans havia intentat quedar-se embarassada per\u00f2 no ho va aconseguir. \u00abHe descartat ser mare. M’hauria\u00a0agradat per\u00f2 ara mateix estic a l’atur, prop dels 40 i amb uns dolors molt forts. Potser si m’haguessin diagnosticat quan era adolescent, que ja tenia s\u00edmptomes, tot hauria estat diferent. Ara no tinc mitjans ni forces per intentar-ho\u00bb.<\/p>\n